Tomàs Cerdà de Tallada

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Tomàs Cerdan de Tallada)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaTomàs Cerdà de Tallada
Dades biogràfiques
Naixement 1533
Xàtiva
Mort 28 de setembre de 1614 (80/81 anys)
València
Ciutadania Espanya
Alma mater Universitat de València
Activitat professional
Ocupació escriptor i jurista
Gènere dret
Modifica dades a Wikidata

Tomàs Cerdà de Tallada (Xàtiva, 1533? - València, 28 de setembre de 1614) fou un magistrat, jurista, humanista i doctor en Dret valencià.

Cerdà de Tallada, Commentaria... (València, 1568)

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va ser amic personal dels reis Felip II i Felip III d'Espanya. Va estudiar a la Universitat de València. Entre els seus mestres destaquen Joan Gelida, Joan Lluís Vives i Jeroni Munyós. L'any 1604 Felip III el va promoure al càrrec de regent del Consell d'Aragó.

Fou autor del tractat Visita de la Cárcel y de los presos, pel qual va ser considerat precursor del modern penalisme,[1] i d'uns Comentaria sobre el fur relatiu als fills preterits, que el portarien al càrrec de pare d'orfes.[2] Influït per sor Margarita Agulló, amiga de joventut, va denunciar permanentment el maltractament als presos, la seua escassa seguretat i les seues dolentes condicions de vida.

Es va retirar a sa casa, l'alqueria del Molí, anomenada «El Cerdanet», situada als afores de Mislata, on anys després s'hi edificaria la Presó Model de València. Va dictar testament el 24 de setembre de 1614, i morí quatre dies després, assistit per l'arquebisbe fra Isidoro Aliaga.

En els preliminars d'algunes de les seues obres hi ha poesies dels seus fills, Maximilià (1560-1630) i Tomàs (1570-1634), que foren membres fundadors de la literària Acadèmia dels Nocturns amb els pseudònims de «Temeridad» i «Trueno» respectivament.[3]

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

  • Commentaria [...] super Foro (Declarans) [...] & super Foro (Si algú morrà) (València: Petri Patritii a Huete, 1568)
  • Visita de la cárcel y de los presos (València: Pedro de Huete, 1574).
  • Verdadero gobierno de la Monarquía, tomado por su propio sugeto la conservación de la paz (1581).
  • Veriloquium en reglas de Estado (1604).
  • Repartimiento sumario de la jurisdicción de S.M. en el reino de Valencia (1611).
  • Discurso en razón de abreviar pleitos (1613).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pérez Marcos, Regina M. «Tomás Cerdán de Tallada, el primer tratadista de derecho penitenciario». Anuario de Historia del Derecho Español, 2005, p. 755-802 [Consulta: 31 desembre 2016].
  2. Obarrio, Juan «Estudi de l'opuscle inicial dels Commentaria de Tomàs Cerdà de Tallada al fur Declarans». Revista de Dret Històric Català, vol. 10, (2010), p. 217-246 [Consulta: 31 desembre 2016].
  3. Canet, José Luis; Evangelina Rodríguez, José Luis Sirera. Actas de la Academia de los Nocturnos. València: Alfons el Magnànim (IVEI), 1988, vol. I, p. 19, 55-57. ISBN 8450570050. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]