Torre humana

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Exercici gimnàstic del moviment sokol el 1924, que ens recorda els falcons o les torres de les cheerleaders.
Torre humana al Brasil el 2011, amb una estructura que recorda la muixeranga.

Una piràmide o torre humana és una mena de coreografia o d'exercici acrobàtic en què un grup de persones pugen unes damunt les altres, dempeus o de genolls, recolzant els peus o bé els genolls sobre l'esquena, les espatlles, les mans o les cuixes d'un altre, creant així diferents estructures.[1] N'hi ha de gran diversitat de formacions i de diversos pisos d'alçada. Cada pis sol estar constituït per menys participants que l'immediat inferior, llevat que es tracti de muntar directament un participant sobre un altre. Els participants de menys pes se situen als pisos superiors, mentre els més corpulents formen la base de la piràmide.

Existeix una gran varietat de tradicions folclòriques, d'exercicis gimnàstics i d'espectacles de circ que es poden classificar com a torres humanes a diversos països arreu del món.

Elements comuns i diversitat[modifica | modifica el codi]

Les torres humanes poden ser construïdes per animadores, per acrobàtes de circ, o bé per altres persones motivades sovint pel seguiment d'una tradició d'origen religiós, o bé simplement per joc o per una demostració d'entusiasme. En aquests dos darrers casos, sovint la piràmide es forma com a culminació d'una dansa (és el cas de certes dances folclòriques, però també de balls de música rock i punk). També són utilitzades per diverses acadèmies militars i de policia per a l'entrenament dels seus cadets.

Evidentment, una torre humana sempre té alguns riscos. L'enorme pes que han de suportar els membres de la base es pot alleugerir fent estudiades combinacions de suports laterals (com ara, pel que fa als castellers catalans, la tècnica de la pinya, el folre i les manilles). D'altra banda, el risc de caiguda des de les parts més elevades de la construcció ha portat a fer obligatori a Catalunya l'ús de casc per als nens que formen el pom de dalt del castell.

Les torres humanes als països de parla catalana[modifica | modifica el codi]

Torres humanes arreu del món[modifica | modifica el codi]

Aragó[modifica | modifica el codi]

A diversos indrets d'Aragó, com Tauste i Cetina, es manté la tradició dels dances, vinculats a les processons religioses, i segurament amb un origen comú a les diverses tradicions de Catalunya i del País Valencià.

Brasil[modifica | modifica el codi]

Al Brasil són molt populars les torres humanes com a exercicis gimnàstics als centres educatius.

Un grup d'animadores fent escalfament abans de la competició.

Estats Units[modifica | modifica el codi]

  • En els rituals iniciàtics, per exemple, a les fraternitats d'estudiants, sol obligar-se als aspirants a participar en un piràmide humana, sovint amb un cert caràcter d'abús.
  • Una variant de l'exercici anterior, anomenada spanking pyramid ("piràmide dels cops"), de caràcter més vexatori que punitiu, i que està documentada a la presó militar estatunidenca d'Abu Ghraib, durant l'ocupació internacional de l'Iraq, consisteix a obligar els presoners a fer la piràmide, generalment nus, i a rebre un seguit de cops a les natges des del darrere.
  • El moviment escolta, tant masculí com femení, sol fer competicions en què guanya la patrulla que construeix una piràmide amb tots els seus membres en el menor temps possible.[5] Aquest moviment, tanmateix, es troba estès per tot el món occidental.
  • Les animadores esportives poden construir piràmides humanes amb accions de risc incorporades a les seves coreografies. Solen ser diverses torres connectades per alguna animadora penjada per la mà. Si bé han estat imitades a molts altres països, especialment com a suport dels equips de bàsquet, no és habitual veure aquests grups de fora dels Estats Units fent torres humanes.
  • A la sèrie de televisió Eight is enough (Con ocho basta), la família protagonista forma una piràmide humana a la caràtula de presentació de cada episodi.

Geòrgia[modifica | modifica el codi]

  • A Geòrgia també existeix una tradició de dansaires que executen torres humanes fixes o en moviment. Això es va mostrar al món en un vídeo promocional de la cantant Sopho per al festival d'Eurovisió de l'any 2007, que inclou imatges sobre la cultura tradicional i el patrimoni arquitectònic georgians.[6]
Un govinda alçat a Bombai durant la festivitat hindú del naixement de Krishna.

Índia[modifica | modifica el codi]

  • Durant la diada hinduista del naixement de Krishna, a Bombai i altres llocs de Maharashtra, grups de joves anomenats Govindes construeixen piràmides humanes per tal d'arribar a un pot de fang ple de mantega que hom ha penjat a gran alçada sobre el carrer. En els darrers anys, els Govindes, que de sempre havien fet unes torres força anàrquiques i voluntaristes, s'han deixat influir pels castells catalans, cosa que els ha fet evolucionar cap a estructures més esveltes i alhora segures, amb un esperit netament esportiu, que sembla oblidar el seu origen religiós.[1]

Itàlia[modifica | modifica el codi]

  • Els venecians feien torres humanes semblants als castellers de fins a 8 nivells. A dalt de tot hi pujava un nen que es deia cimiereto. Sempre era una competició entre dos grups formats pels habitants dels sestrieri (els sis barris venecians): Dorsoduro, San Marco i Castello contra els altres. Aquesta tradició no s'ha mantingut fins a l'actualitat.
  • A diversos llocs del sud d'Itàlia, les diverses variants del pizzicantó consisteixen en petites torres humanes construïdes al final d'una dansa folclòrica, i que fan girar al sò d'unes cançons que interpreten els mateixos executants.[1]

Malàisia[modifica | modifica el codi]

A Malàisia es fan torres humanes de tres pisos amb una estructura de 3+2+1 amb quatre persones recolzant des de fora. Per participar-hi, es requereix una bona condició física i equilibri, i no s'ha portat mai com a demostració fora del país.

Torre humana marroquina al Fòrum del 2004.

Marroc[modifica | modifica el codi]

  • Al Marroc també hi havia una tradició de construir torres humanes, que podria ser l'origen directe de la Muixeranga valenciana i, de retruc, dels Castells catalans. Era una activitat de la desapareguda germandat Oulad Sidi Hmad Ou Moussa, bressol dels guerrers més hàbils i flexibles al sud de l'Atles marroquí, capaços de les acrobàcies més impactants. Amb la desaparició d'aquesta tradició, l'acrobàcia esdevingué un art en si mateixa i una troupe de circ la dóna a conèixer arreu del món (el 2004 la troupe va participar al Fòrum Universal de les Cultures, a Barcelona).

Països Baixos[modifica | modifica el codi]

Txèquia[modifica | modifica el codi]

  • El Sokol és un moviment esportiu i cultural, aparegut a Txèquia el 1862, i escampat principalment per la resta dels països eslaus que van estar sota domini germànic fins al 1918, que inclou les torres humanes entre els seus exercicis habituals. El moviment també ha arribat a França i Nord-amèrica. Sokol significa 'falcó' en txec i, de fet, aquest moviment és l'origen directe dels falcons catalans.

Xina[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre humana Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Torre humana». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. «Presentació de la muixeranga com un dels grans atractius turístics d'Algemesí.». What's on when, 2010. [Consulta: 3 setembre 2010].(anglès)
  3. «El monument als castells, a Tarragona.». About.com The New York Times Company, 2010. [Consulta: 3 setembre 2010].(anglès)
  4. Avui, 16/11/2010, Castells Universals
  5. «La piràmide humana dels escoltes.». Boy Scout Trail, ?. [Consulta: 3 setembre 2010].(anglès)
  6. «Torres humanes tradicionals de Geòrgia en un vídeo per a Eurovisió.». YouTube, 19-05-2007. [Consulta: 2 setembre 2010].(anglès)
  7. «’Xiquets de Hoorn’ eerste Nederlandse club die menselijke torens bouwt». Noordhollands Dagblad, 05-01-2017. [Consulta: 8 gener 2017].
  8. «Competència xinesa per a la Vella de Valls.». 3cat24, 30-05-2010. [Consulta: 3 setembre 2010].
  9. «El Concurs de Castells acollirà per primera vegada una colla estrangera». Concurs de Castells, 27-05-2016. [Consulta: 27 maig 2016].