Hoorn

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaHoorn
Bandera d'Hoorn Escut d'Hoorn
coat of arms of Hoorn
Hoorn - Veermanskade.jpg

Localització
LocatieHoorn.png
52° 38′ 33″ N, 5° 03′ 34″ E / 52.6425°N,5.0594444444444°E / 52.6425; 5.0594444444444
Estat Regne dels Països Baixos
País Països Baixos
Província Holanda Septentrional
Població
Total 72.200 (2016)
• Densitat 1.355,61 hab/km²
Llars 32.192 (2015)
Geografia
Superfície 53,26 km²
• Aigua 32,94
Banyat per Markermeer
Limita amb
Organització i govern
• Batle Onno van Veldhuizen (D66)
Indicatius
Codi postal 1620–1628, 1689 i 1695
Fus horari UTC+01:00
Codi BAG 3614
Altres dades
Agermanament Malaca
Příbram

Web http://www.hoorn.nl/
Modifica dades a Wikidata

Coord.: 52° 39′ 08″ N, 05° 03′ 36″ E / 52.65222°N,5.06000°E / 52.65222; 5.06000 Hoorn (Hoarn, en frisó) és una ciutat d'Holanda Septentrional, al nord-oest dels Països Baixos. El seu municipi, que també inclou els poblets de Blokker i Zwaag, té una població de 68.037 habitants (1 de juny del 2005). La seva superfície total és de 52,49 km² dels quals 32,62 corresponen a aigua i només 19,87 a terra ferma.

Situada a les riba oriental de l'IJsselmeer, és un dels principals centres comercials de Westflinge, una comarca de l'antiga Frísia Occidental. Limita al nord amb Medemblik i Wervershoof, a l'oest amb Koggenland i a l'est amb Drechterland.

Història[modifica]

Fundada el segle XII sobre una llengua de terra que s'endinsava al mar (el nom de Hoorn vol dir "cap"), la ciutat rebé els seus drets municipals el 1357. La seva època d'esplendor foren els segles XVI i XVII (Segle d'Or Neerlandès) durant els quals esdevingué una important base de la Companyia de les Índies Orientals i centre comercial destacat. La seva flota hi duia productes de luxe d'arreu del món, entre els quals les espècies. El 1616, Willem Schouten, fill de la ciutat, batejà el Kaap Hoorn en honor seu (actualment, Cap d'Hornos).

Port de Hoorn.

Arran de la competència d'Amsterdam i Anglaterra com a bases de comerç transoceànic, el port inicià durant el segle XIII un declivi que fou segellat el 1932 amb l'Afsluitdijk (que li tallà l'accés directe a l'oceà). La ciutat però, s'havia bolcat des del segle XIX a la producció agrícola i lletera, tot esdevenint de nou un centre comarcal, que accentuà amb l'arribada del ferrocarril. Actualment compta amb un tren turístic de vapor.

Ajuntament[modifica]

Fills notables[modifica]

Enllaços externs[modifica]