Món Casteller. Museu Casteller de Catalunya

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióMón Casteller. Museu Casteller de Catalunya
Alçat MCC.jpg
Alçat 3d del museu
Dades bàsiques
Tipus entitat museu
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Web Lloc web oficial

Modifica dades a Wikidata

Món Casteller. Museu Casteller de Catalunya és un projecte de museu que s'està construint a la ciutat de Valls, capital de l'Alt Camp i considerada la ciutat bressol dels castells i el seu quilòmetre zero. El projecte es planteja com un espai de referència de l’univers casteller per viure’n les experiències. La iniciativa s'articula a través d'un Consorci format pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, l'Ajuntament de Valls i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. La presidència del consorci recau en la Generalitat de Catalunya i l’execució delegada de l’obra, de la museografia i de la secretaria en l’Ajuntament de Valls.

Història[modifica]

Març de 2017. Obres al Museu Casteller de Catalunya, Valls

La proposta de crear un museu dedicat als castells a la ciutat de Valls resta lligada a l'historiador i fotògraf vallenc Pere Català Roca. Aquest, a finals de la dècada dels anys cinquanta del segle passat ja menava per la instal·lació d'un centre on difondre la cultura castellera. En aquest sentit, exposicions a Valls i Tarragona el 1964 i 1968, respectivament, reforcen la proposta que Català Roca torna a posar sobre la taula en el Congrés de Cultura Catalana de l'any 1977 i al Congrés de Cultura Tradicional i Popular del 1982.[1]

El 26 de juliol de 1978 es va celebrar la "primera junta" del Museu Casteller de Catalunya, configurada per un president, Francesc Manresa Baró, i 13 vocals: Ramon Trilla Gatell, Joan Cusidó Rodriguez (Colla Vella dels Xiquets de Valls), Joan Enric Ribé (Colla Joves Xiquets de Valls), Joan Rafí Fontanillas, Josep Mª Rodón Barrufet, Jordi Badia Cucurull, Joan Climent Ferré, Lluís Fàbregas Pla, Josep Busquets Odena, Josep Casanova Coll, Josep Secall Duch, Pere Català i Roca i Jaume Casanova "Crossa".[1]

La iniciativa serà recollida per l'Institut d'Estudis Vallencs, creant l'any 1984 una comissió per donar continuïtat a altres accions que havia fet l'entitat com l'exposició castellera en les dependències de l'Antic Hospital de Sant Roc l'any 1981. El 1985 s'instal·la una mostra permanent a l'edifici de Can Segarra, a la plaça del Blat núm. 9, coincidint amb la Festa Major de Sant Joan. Dos anys més tard deficiències estructurals en l'immoble obliguen al seu tancament.[1]

El 1997 s’enceta una nova fase durant la qual s’inicia la redacció del projecte museològic. Es confeccionà per part d'una comissió d’especialistes convocada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Valls i el Museu de Valls.[1]

La voluntat d'ubicar el Museu a Can Segarra no s'abandonarà fins a l'any 2003 quan es proposa l'edifici de l'antiga caserna militar i fins aquell moment seu de l'Institut d'Educació Secundària Narcís Oller, ubicat a la plaça del Quarter.[2]

L'any 2007, l'Ajuntament de Valls anuncia un nou canvi d'ubicació amb la creació d'un edifici de nova planta fora del nucli urbà, a la partida de Ruanes.[3]

Dijous 11 de juny de 2009 a Valls el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; l’alcalde de Valls, Albert Batet; el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; i el President de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, presentaren en roda de premsa el projecte del Museu Casteller de Catalunya, amb les explicacions de l’autor, el prestigiós arquitecte Dani Freixes Melero, de l’empresa Varis Arquitectes SLP. Després de dècades d’idees, es tracta del primer projecte arquitectònic en ferm del nou equipament. Concretament es planejà un edifici amb més de 3.000 m2, que implicava la nova urbanització d’un entorn de 10.000 m2.[3]

Dissabte 17 d’octubre de 2009, coincidint amb l’acte del 40è aniversari del monument als Xiquets de Valls, tingué lloc la presentació pública del projecte del Museu Casteller de Valls, davant 700 persones al Pati i amb la participació dels quatre socis del Consorci.[cal citació]

El 2010 es formalitza el primer projecte arquitectònic executiu. El novembre del mateix any la UNESCO reconeixia els castells com Patrimoni Immaterial de la Humanitat.[4]

Finalment, l'any 2013 es redimensiona el projecte canviant-lo a la plaça del Blat, quilòmetre zero del món casteller, en ple Barri Antic de Valls. Aquest projecte arquitectònic segueix portant el segell de Dani Freixes i Varis Arquitectes, que reubiquen l’edifici en l’àmbit urbanístic denominat Espardenyers, pel fet que el carrer dels Espardenyers travessava aquesta zona d’origen medieval i que està ubicada entre les places porxades del Blat i de l’Oli.[cal citació]

L’obtenció del sòl es realitzà de mutu acord entre l’INCASÒL –Institut Català del Sòl, adscrit a la Generalitat de Catalunya- i l’Ajuntament de Valls. El preu es fixà en un import de 746.721 €.[cal citació]

El 22 d’abril de 2014 s’inciaren els treballs d’enderroc dels 29 immobles que han donat lloc a l’espai necessari per a la construcció del nou equipament cultural i turístic. L’enderroc fou manual donada l’antiguitat de les finques i el seu mal estat de conservació. Per realitzar aquest projecte d’enderroc concursaren 34 empreses i en resultà adjudicatària Excavacions Carbonell.[5]

Divendres 27 de març de 2015 el nou solar resultant, de 1.559 m2 d’extensió, va acollir l’acte d’inici de les obres de construcció de Món Casteller – Museu Casteller de Catalunya. Va tenir un caire popular amb 34 pilars simultanis de les colles castelleres i moixigangues que van ser aixecats a l’espai on s’havia d’alçar l’edifici. Onze colles més hi van ser també presents a través dels seus presidents. En total, 45 agrupacions van participar de la celebració. La Muixeranga d’Algemesí, la Moixiganga de Tarragona i la de Valls també hi van assistir com a expressions culturals origen dels castells. Després d’aquest primer pilar conjunt i que els enxanetes dipositessin l’escut de cada colla en una urna a mode de primera pedra de l’edifici, el protagonisme la companyia d’espectacles aeris Sacude va oferir un espectacular muntatge escènic basat en la dansa contemporània vertical sobre una bastida de 15 metres d’altura, que reinterpretava els valors castellers –força, equilibri, valor i seny–, i lligava tradició i modernitat.[cal citació]

Dijous 16 d’abril de 2015 s’iniciaren les obres de construcció del nou equipament per part de l’empresa Carbonell Figueres, que havia resultat la guanyadora del concurs a què optaren 35 empreses. Consisteixen en l’edificació de la caixa de l’edifici. L’import és de 2.727.331 €.[6]

El Museu[modifica]

Amb l'obertura de Món Casteller – Museu Casteller de Catalunya es donarà inici a un centre museístic i d’experiències únic al país, dedicat íntegrament i exclusivament al patrimoni immaterial dels castells. Compta amb 2.800 m2 de superfície construïda i 2.446 m2 útil, distribuïts entre la planta soterrani, la planta baixa, l’altell, la primera planta i la terrassa mirador.[cal citació]

L’edifici no és un espai tancat sinó que connecta les dues places porxades del Blat i de l’Oli mantenint la continuïtat urbanística ancestral. Alhora crea una nova plaça en forma de cercle, que s’obre de forma espectacular en la trama urbanística medieval. Un pilar de llum de més de 20 metres d’alçada s’aixeca per sobre de l’edifici. El canvi de cromatisme d’aquest far lumínic simbolitza els diferents colors de les camises de les colles castelleres i la pluralitat d’aquesta manifestació patrimonial.[cal citació]

A la planta baixa se situen les zones de recepció, botiga, cafeteria i, com a zenit de la visita, l’espai immersiu i sensorial.[cal citació]

A l’altell s’obren l’espai pedagògic, l'arxiu i el Centre de Documentació Castellera (CEDOCA) destinat a custodiar tota la documentació relativa al fet casteller així com els fons propis.[cal citació]

A la planta primera es desplega l’espai d’experiències constituït per la museografia permanent, i també una sala per a exposicions temporals.[cal citació]

A la planta soterrani s’emplaça la seu de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, mentre que a la coberta s’obre una terrassa mirador amb vistes al campanar més alt de Catalunya.[cal citació]

El projecte museogràfic del Museu Casteller de Catalunya ha estat elaborat partint del projecte museològic que entre el 1997 i el 2003 confeccionà una comissió d’especialistes convocada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Valls i el Museu de Valls.[1]

El 8 de gener del 2016 es féu públic el veredicte del concurs d'idees per definir el projecte museogràfic del Museu i en el qual van prendre part 18 empreses. El jurat, integrat per especialistes externs dels àmbits del turisme, la cultura, les noves tecnologies, l’arquitectura i els castells, designava l'empresa del museògraf i escenògraf Ignasi Cristià com a guanyadora. La proposta parteix de la màxima castellera de “Força, equilibri, valor i seny”, creada per Josep Anselm Clavé en el seu poema “Los Xiquets de Valls” de 1867. Així mateix, amb la denominació “Un castell en tres actes”, apel·la a les sensacions i emocions que envolten el fet casteller, valent-se de recursos audiovisuals i multimèdia per aconseguir-ho. L’import de la redacció i direcció d’aquest projecte museogràfic és de 139.460 €.[7]

El visitant s’endinsarà al museu amb un audiovisual inicial de grans dimensions, en una sala que connectarà dues plantes de l’edifici. Aquest primer acte vol simbolitzar el valor dels castellers, ja que es podrà experimentar en primera persona el vertigen similar al d’un enxaneta.[cal citació]

El segon acte està dedicat al seny i l’equilibri que representen la saviesa, l’experiència i la tècnica. I en què es presenta l’avenç del fenomen en termes de consolidació històrica, expansió, perfeccionament tècnic i el paper de la ciutat de Valls com a bressol del fet casteller. En aquest punt, cinc nodes circulars que simbolitzen en forma les pinyes dels castells van portant el visitant pel recorregut, amb panells dinàmics i visuals, creant una estructura orgànica en moviment.[cal citació]

L’últim acte, dedicat a la força, culmina en l’espai immersiu i sensorial, amb la instal·lació multimèdia que mostra l’explosió d’alegria i emoció, la joia i l’entusiasme quan es culmina el castell.[cal citació]

La realització audiovisual de tot el material del Museu, va a càrrec del reconegut Grup Lavinia, a través de la seva empresa Lavinia Spurna Visual, guanyadora del concurs públic. Aquest es basa en l'ús de diversos llenguatges audiovisuals com imatges reals, recursos infogràfics o animació. Compta en el muntatge i la postproducció amb l'empresa Potato. L'encàrrec és el de realitzar els 6 grans audiovisuals i els 2 interactius que planteja el projecte museogràfic. L’import de la producció i postproducció audiovisual ha estat de 428..445 €.[cal citació]

Durant tot el 2016 Lavina Spurna Visual ha enregistrat imatges de quinze diades castelleres, seleccionades per la Taula de Localitzacions, integrada per quinze especialistes del món casteller procedents de diferents localitats.[cal citació]

El projecte museogràfic inclou una àrea històrica amb continguts confeccionats pel Consell científic del Museu Casteller de Catalunya, integrat per nou experts en el fet casteller, nomenats pel Consorci del Museu.[cal citació]

Per la seva banda, la Taula Lèxica, també formada per una desena d’especialistes, ha estat l'encarregada de la selecció dels termes inclosos dins de la temàtica del lèxic casteller del projecte museogràfic.[cal citació]

Construcció de l'edifici

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Sans, Raquel «Un museu amb història». La Vanguardia [Tarragona], 23-10-2009, p.10.
  2. Justicia, Antonia «Un instituto de Valls albergará el Museu Casteller de Catalunya». La Vanguardia. Vivir en verano, 03-07-2003.
  3. 3,0 3,1 324cat «El ple de Valls es manté ferm en la seva decisió d'ubicar el Museu Casteller a Ruanes» (en ca-es). CCMA.
  4. 324cat «La Unesco declara els castells patrimoni cultural immaterial de la humanitat» (en ca-es). CCMA.
  5. «Valls comença a enderrocar els immobles on s'aixecarà el futur Museu Casteller». La Vanguardia.
  6. 324cat «Comencen les obres de construcció de l'edifici del Museu Casteller de Catalunya a Valls» (en ca-es). CCMA.
  7. «Ignasi Cristià s’encarregarà del projecte del Museu Casteller». Ara.cat.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Món Casteller. Museu Casteller de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata