Colla Joves Xiquets de Valls

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióColla Joves Xiquets de Valls Creu de Sant Jordi 1984
Escut Colla Joves Xiquets de Valls.jpg
Dades bàsiques
Àlies Diables vermells[1]
Tipus entitat Castellers.
Color camisa Vermell.
Diada destacada Diada de Santa Úrsula (21 d'octubre).
Història
Fundació 1813.[2]
Refundació 1971 (reorganització).
Activitat
Millors castells 2 de 8 sense folre
4 de 9 sense folre
5 de 9 amb folre
Pilar de 8 amb folre i manilles
2 de 9 amb folre i manilles
Millor actuació 5de9f, 4de9sf, pd8fm (c).[3]
Concurs 4a. posició a la darrera edició
Organització i govern
Local Vista-down.png
Presidència Cels Galofré (des de 2017)
Cap de colla Francesc Xavier Ramon (des de 2017)
Altres dades
Monuments Monument als Xiquets de Valls, Plaça del Pati.
Premi(s)

Web collajoves.com
Facebook: CollaJoves Twitter: JovesValls

Llista de colles castelleres
Modifica dades a Wikidata

La Colla Joves Xiquets de Valls és una colla castellera vallenca, fundada l'any 1813 per en Josep Batet i Llobera, antic enxaneta del Ball de Valencians Vallenc-Alcoverenc i innovador en la tècnica d'alçar construccions humanes. La colla ha estat anomenada, en aquest ordre i des d'inicis del segle XIX, Colla dels Menestrals, Colla la Roser, Colla Nova dels Xiquets de Valls, Colla Xiquets de Valls (unificada), Colla la Muixerra i, des de 1971, Colla Joves Xiquets de Valls. Els canvis de nom de l'agrupació responen a canvis socio-polítics, però en tot moment es manté l'estructura i la composició castellera de la colla.

El color de la seva camisa és vermell, fent al·lusió al color de l'escut de la ciutat de Valls. El seus castells més importants a l'època moderna són el 4 de 9 sense folre (coronat per primer cop a la Diada de Santa Úrsula del 1999 i posteriorment descarregat a la Diada de Sant Fèlix del 2000) i el 2 de 8 sense folre (coronat per primer cop a la Diada de Santa Úrsula del 2004 i posteriorment descarregat a l'actuació de la Vigília de la Diada Nacional del 2017).

La Colla Joves Xiquets de Valls forma part del Consell científic de Món Casteller - Museu Casteller de Catalunya que s'està construint a Valls.

Història.[modifica]

Precedents històrics de la Joves al segle XIX; dels Menestrals a la Nova (1813-1902).[modifica]

La Colla dels Menestrals, de tendències progressistes contraposades a l'absolutisme de la Colla dels Pagesos, va protagonitzar tota una revolució en la tècnica d'alçar construccions humanes i és considerada l'arrel de l'actual Colla Joves. Aquesta evolució constructiva que emprengueren els Menestrals va deixar enrere les construccions típiques del Ball de Valencians per donar forma al que avui coneixem com Els inicis dels castells (transició dels segles XVIII/XIX-1850). La colla va ser liderada durant els seus primers anys per Josep Batet i Llovera, àlies ''el Casteller'', el qual es va convertir ràpidament en un tot un referent, i avui en dia és reconegut típicament com el primer cap de colla a la Història dels castells. Així, el 3 d'abril de 1814 la Colla dels Menestrals va oferir al Pati del Castell de Valls la seva primera actuació castellera, la qual és també la primera documentada de la Història castellera amb totes les seves característiques, tot plegat exhibint un conjunt de torres humanes davant del rei dels liberals, Ferran VII ''el Desitjat''. Tansols cinc anys més tard, el 17 de juliol de 1819, la Colla dels Menestrals descarregaria el primer castell de vuit documentat de la història, el qual seria ni més ni menys que un 3 de 8. L'grupació vallenca seguiria agafant nivell de manera gradual durant el segón quart del segle XIX, anant experimentant amb estructures innovdores, diverses tipologies constructives, nous mètodes de muntatge de pinyes i renovadores fórmules per progressar i assolir nous horitzons.

La colla seria reconeguda durant el segle XIX com els Menestrals (1813-1840), la Roser (1840-1876) i la Nova (1876-1902), i ja a mitjans de segle aniria assolint un potencial notable. Durant la Primera època d'Or dels castells (1851-1889) els vallencs van aconseguir ja grans estructures [4] i van actuar en plaçes com Valls, la Masó, Vallmoll, Alió, La Pobla de Montornès, Tarragona, el Vendrell, l'Arboç, Torredembarra, Altafulla, Montblanc, Vilafranca del Penedès, Vilanova, Barcelona, Terrassa o Mataró. D'aquest període destaquen nombroses fites efectuades pels vallencs, sobretot a partir del denominat Trienni Meravellòs (1851-1853) que ressaltà per primer cop l'historiador torrenc Lluís Solsona i Llorenç.[5] Els caps de colla que van ençetar l'inici d'aquest gran auge casteller per a l'agrupació eren Ramon Ribé Targa i Gabriel Baldrich i Palau. Entre les quantioses gestes d'aquell moment, cal destacar-ne bàsicament les següents; el primer castell de nou pisos de la Història castellera dut a terme el 1851 durant la la Diada de Santa Tecla [6] (possiblement primer carregat en forma de 3 de 9 sense folre i tot seguit descarregat com a 3 de 9 amb un innovador folre; doncs llavors els castells carregats no comptaven), el seu primer 3 de 8 aixecat per sota el 1853, el seu primer pilar de 8 amb folre i manilles el 1858 (tanmateix, sent aquest el segón de la Història castellera), el primer 12 de 7 de la història el 1879 a la Diada de Santa Úrsula, el primer 4 de 9 sense folre carregat de la història el 1881 al Catllar (encara que, cal insistir-hi, recordem que en tal període els castells carregat no eren vàlids) i el darrer 3 de 9 sense folre descarregat el 1881 a la Diada de Santa Tecla (actualment s'ha arribat a especular que durant aquella jornada l'agrupació potser fins i tot provés el 2 de 8 sense folre).[7] Amb tot, fins a arribar a l'última dècada del segle XIX la colla va dur a terme grans actuacions a les plaçes del moment, però a partir del 1890 el seu nivell va començar a rebaixar-se, endinsant-se al marc de la primera gran crisi castellera de la història, la Decadència. Entre els factors que afectaren més a les torres humanes per la pèrdua de castellers que van ocasionar i per la interrupció de l'activitat, cal citar la greu crisi viscuda al camp degut a la plaga de la fil·loxera que arribà a Catalunya el 1879, la forta inestabilitat socio-política del moment, el latent retrocès econòmic a escala nacional, el moviment migratori que agafà pes, la gran revolució industrial catalana des de mitjans de segle XIX, el fort creixement urbà (que comportà una contundent pèrdua de població als pobles), la millora de la interconnexió territorial gràcies al ferrocarril (que facilità l'èxode rural) i els conflictes bèl·lics del període (com la Guerra de Cuba), entre d'altres.

Precedents històrics de la Joves al segle XX; de les fusions a la Muixerra (1902-1964).[modifica]

Colla Nova participant al Concurs de Castells de Barcelona del 1902, duent a terme un 3 de 7.

Durant l'etapa de la Decadència castellera (1890-1929) la colla va mantindre la seva activitat amb esforços, fusions i rebaixant el nivell presentat en anys previs. Primer va haver de fusionar-se amb la Colla de l'Escolà el 1902-1903, sent així coneguda l'agrupació unificada com la Colla Nova de l'Escolà. El conjunt vallenc va participar al primer concurs casteller de la història, el Concurs Regional de Xiquets de Valls, dut a terme a Barcelona el 1902 durant les festivitats de la Mercè (sent per aquest motiu més conegut típicament com el Concurs de Barcelona). En aquesta edició tan sols hi havia la presència de les dues colles vallenques, i la Nova quedà segona rere realizar el 3 de 7, el 4 de 7, el 3 de 6 aixecat per sota, el 2 de 6 i el pilar de 5. Arribats al 1927 la Nova també s'hagué d'ajuntar breument amb la Colla Vella de Rabassó fruït de les dificultats del moment, formant-se d'aquest mode la Colla Xiquets de Valls entre els anys 1927 i 1930, dirigida llavors per Ramon Tondo Dilla.

Amb l'etapa de la lenta Recuperació (1930-1980) es va viure el retorn de la dualitat vallenca, i la Colla Xiquets de Valls es va separar el 1930, sortint-ne d'aquesta escissió altre cop la Nova i la Vella. La Colla Nova dels Xiquets de Valls (1930-1936/1939) seguí evolucionant i va signar moments claus per a la història de les torres humanes al encarar el segón terç del segle XX, mantenint l'activitat castellera i intentant noves gestes prometedrores. Per començar, la colla va regularitzar l'execució de castells de la gamma alta de set com el 2 de 7 o el 3 de 7 aixecat per sota, construccions molt valorades al context casteller del moment per ser poc habituals. Ràpidament l'agrupació vallenca va ser capaç d'aconseguir altres fites innovadores, sobretot amb la seva primera victòria en un concurs casteller al II Concus de Castells de Tarragona (1933), on va descarregar immaculadament el 5 de 7, el 4 de 8, el 2 de 7, el 3 de 7 aixecat per sota i el 4 de 7 amb el pilar. A la temporada següent la Nova va ser capaç de realitzar el primer 3 de 8 carregat del segle XX el 4 de setembre de 1934 a Torredembarra, per la Diada de Santa Rosalia, una fita notòriament valuosa en aquell complex període tant històric com casteller. Juntament amb el 3 de 8 que els vallencs tornarien a carregar a Torredembarra el 4 de setembre de 1935, aquells vàren ser els únics tresos de vuit que es van veure carregats durant tota la primera meitat del segle XX (fins a arribar al 1951), demostrant tal gesta respecte al tres el notable potencial que tenia la Colla Nova dels Xiquets de Valls. Arribats al candent període previ a la Guerra Civil i ja durant l'esclat definitiu del conflicte, la colla paralitzaria quasi tota la seva activitat perquè bona part dels seus membres hi participaren, o bé es van veure immersos de plé enmig del panorama bèl·lic en algún o altre aspecte. Amb tot, el resultat per a l'agrupació fou que entre els complicadíssims anys 1936 i 1939 hauria de paralitzar la seva activitat castellera, tan sols fent meres exhibicions puntuals bàsicament en forma de pilars menors de quatre i cinc. Però aquest cas no era pas aïllat, ja que a grosso modo la incipient millora del nivell que començava a tornar a presentar globalment el Món Casteller i que havia assolit durant la primera fase dels anys 30 acabà contundentment frenada, perdent-se de nou fins que passaren els anys i es tornà a normalitzar parcialment la situació del context territorial.

Entre el darrer transcurs de la Guerra Civil i el seu final, arribats al gener de l'any 1939 les noves autoritats franquistes i l'alcalde vallenc Juan Cusidó Calbet forçaren a fusionar les dues colles vigents de Valls (encara que aquestes llavors restaven pràcticament sense activitat) per motius merament ideològics i polítics, novament emprant-se el nom Colla Xiquets de Valls entre els anys 1939-1947. Aquesta seria una maniobra d'interès pal·liatiu que restava bàsicament només sota els interessos de los forces imperants del moment, i les autoritats exporsaren públicament que tal unificació obligada ''estava destinada a evitar tot tipus de possibles rivalitats alienes als castells''; ja que la Nova tenia tant una tendència pro-política com ideals manifestos típicament d'esquerres, mentres que la Vella els tenia de dretes. Així doncs, per a disgust dels membres d'ambdues agrupacions, hagueren de conviure per tal de seguir endavant i sobreviure com a colla durant els següents anys en aquell complex moment històric. Aquesta agrupació unificada fou dirigida per Ramon Barrufet Fàbregas (més conegut normalment a Valls com ''el Blanco''), que ja tenia experiència en el lideratge casteller a causa d'haver sigut cap de colla des d'abans de la guerra, i l'entitat era reconeguda típicament amb el nom de ''La Barreja''. El grup conjunt realitzaria els primers castells de vuit pisos de la Postguerra en forma de 4 de 8; carregant-lo inicialment a l'Arboç el 21 d'octubre de 1939, i ja descarregant-lo els primers cop sols a Torredembarra per la Diada de Santa Rosalia del 4 de setembre de 1939 i 1941.

''El casteller'' (1951), escultura de Josep Busquets i Òdena ergida en honor als Xiquets de Valls. Es tracta del primer monument casteller de la història, ubicat a la Plaça del Pati de Valls; posteriorment aquest seria un enclavament típic de la Joves.

Ara bé, entre els anys 1946-1947 es van anar separant gradualment els Xiquets entre les dues colles vallenques originals prèvies a la guerra, i els hereus de la Colla Nova formaren la Colla La Muixerra Xiquets de Valls definitivament l'any 1947. L'agrupació ràpidament demostraria el seu potencial al dur a terme la gesta de carregar el 3 de 8 dues vegades en un any a la Plaça del Blat de Valls, el 20 i 21 d'octubre de 1951, sent aquells uns dels primers que veia el Món casteller des d'abans de la Guerra Civil a Torredembarra (1935) i dels puntuals casos que es resoldrien amb èxit fins a arribar a la temporada 1969. Tanmateix, als següents anys continuaria destacant al panorama casteller, sent-ne una de les bases de la seva recuperació, i el 1952 arribaria a guanyar el III Concurs de Castells de Tarragona al descarregar el 4 de 8, el 2 de 7 i el 3 de 7 aixecat per sota. Tot plegat, la Muixerra mantindria la seva activitat fins al 1964, quan s'exacerbà l'ambient a la localitat de Valls i a més patí una contundent regressió interna, motius pels quals deixaria d'actuar temporalment. No obstant, l'agrupació castellera deixava a les seves esquenes uns grans registres que havien nodrit contundentment el Món casteller dels anys 40, 50 i 60; cent cinquanta-tres pilars de 5 (151d + 2c), cinquanta-sis castells de set bàsics descarregats immaculadament sense cap carregada (3d7: 29d + 4d7: 27d), dotze 5 de 7 sense patir cap carregat, quaranta 4 de 7 amb el pilar (37d + 3c), seixanta-un 3 de 7 per sota (60d + 1c), cinquanta-dos 2 de 7 (43d + 9c), trenta-set 4 de 8 (22d + 15c) i dos 3 de 8 carregats, a més d'una prova puntual però molt avançada al seu temps de pilar de 6.

La Joves com a tal durant els seus inicis (1971-1980).[modifica]

El 1970 començà mica en mica la represa dels antics muixerros, i el maig de 1971 formaren definitivament la Colla Joves Xiquets de Valls, coneguda així fins als nostres dies i hereva dels Menestrals, la Roser, la Nova, els Xiquets i la Muixerra.[8] Durant els seus primers mesos l'agrupació restà sense nom, fins i tot en actuacions a plaça, però finalment es va elegir ''Colla Joves Xiquets de Valls'' en relació als noms referents als seus precedents històrics i en honor al contundent nucli de jovent renovador que participà en aquesta nova etapa. A continuació es plasma visualment l'evolució cronològica dels noms la colla des del 1813 i fins a arribar a ser la Joves que coneixem actualment, resumint esquemàticament els continguts plasmats anteriorment: [9]

Evolució cronològica dels noms de l'agrupació des del 1813 al 1971:
PERÍODE NOMS/FASES ÀLIES UNIFICADA
1813-1840. Colla dels Menestrals. Menestrals X
1840-1876. Colla La Roser. - X
1876-1902. Colla Nova dels Xiquets de Valls. - X
1902/1903 - Agost de 1927. Colla Nova de l'Escolà. - Sí.
Agost de 1927 - Juny de 1930. Colla Xiquets de Valls. Xiquets Sí.
Juny de 1930 - 1935. Colla Nova dels Xiquets de Valls. - X
1936 - Gener de 1939. Paralització d'activitat de la Nova. - X
Gener de 1939 - Març de 1947. Colla Xiquets de Valls. Barrejats Sí.
Març de 1947 - 1964. Colla La Muixerra Xiquets de Valls. Muixerros X
1964 - Octubre de 1970. Paralització d'activitat de La Muixerra. - X
Octubre de 1970 - Maig de 1971. Represa de La Muixerra - X
Maig de 1971 - Actualitat. Colla Joves Xiquets de Valls. Diables vermells X

Els seus primers caps de colla des de la represa del 1971 foren Isaac Rubio (1971, 1974-1976) i Aundreu Montserrat (1972-1973). Abans d'entrar al corrent de la ''renaixença castellera'' dels anys 80 la Colla Joves, com a tal, va assolir notòries fites en l'àmbit de la gamma de set i vuit pisos als anys 70, recuperant així nombroses estructures (doncs algunes ja havien sigut realitzades per la Colla Nova i la Muixerra anteriorment) i fent-ne fins i tot alguna de nova aquell segle: Al Sant Fèlix de 1971 va coronar el seu primer 2 de 7, demostrant la colla ràpidament cert potencial al poc temps de resorgir. El 1972 la colla va carregar el seu primer 4 de 8 per la Diada de Sant Fèlix, i a la Diada de Santa Úrsula d'aquell any descarregaria finalment el seu primer 2 de 7. Pel Sant Joan de 1974 la Joves va ser capaç de carregar i descarregar el seu primer 3 de 7 aixecat per sota. El 1975 els vallencs descarregarien el seu primer 4 de 8 a la Diada de la Bisbal (15-VIII-1975). El 1976 la Joves realizà els seus primers 3 de 8, un castell que havia sigut una insígnia per als precedents històrics de la colla i que ho tornaria a ser a partir d'aquest any; primer carregant-lo per Sant Fèlix i descarregant-lo finalment durant la Diada de Santa Úrsula. Per la Santa Úrsula de 1978 els vallencs van carregar el primer 5 de 8 que veia el Món Casteller al segle XX (encara que hi ha polèmica sobre quin fou el primer, ja que la Vella el provà el 1969 i n'existeix varietat d'opinions), una primera ''catedral'' coronada que aportaria noves aspiracions als vallencs i sustentaria la base de proves innovadores. Tot plegat, a causa d'aquest notable nivell que va demostrar posseir l'agrupació, sumat a les grans construccions que va ser capaç de dur a plaça, el color vermell de la seva camisa i el contundent caràcter casteller que va mostrar, van ser factors que van fer que els vallencs es guanyessin ràpidament el sobrenom de ''els diables vermells''.

La Iª era daurada de la Joves amb la renaixença castellera (1981-2001).[modifica]

Primer 3 de 9 amb folre descarregat al segle XX, aconseguit per la Colla Joves durant la Santa Úrsula de 1986.

Entrant als inicis de la Segona època d'Or dels castells (1981-1992/+), durant els anys 80 la colla va aconseguir majors avenços amb els caps de colla Jordi Crussells (1977-1984), Julià Bascuñana (1985-1987), Andreu Montserrat (1988-1990), Salvador Ramón (1991) i Fede Gormaz (1992-1993); el primer 5 de 8 que el Món Casteller veia descarregat al segle XX per la Santa Úrsula de 1981, el seu primer 2 de 8 amb folre carregat modernament a la Diada Nacional de 1983 i descarregat a la de 1984, el seu primer 4 de 9 amb folre carregat a l'era moderna pel Concurs de Castells de Tarragona (28-IX-1986) i el primer 3 de 9 amb folre que el Món Casteller veia descarregat al segle XX per la Diada de Santa Úrsula de 1986.[10] Tanmateix, amb la dècada dels anys 80 els diables vermells protagonitzaren també els primers assalts del segle XX als grans castells sense folre; per la Santa Úrsula de 1983 intentaren el primer 4 de 9 sense folre de la modernitat, i a la Santa Úrsula de 1987 els vermells s'atreviren fins i tot a intentar un castell avançat al seu temps i que llavors es donava per impossible, el 2 de 8 sense folre, obrint una nova fórmula en la comprensió dels castells sense folre i de la pròpia gamma extra (recordem; categoria desapareguda des de feia llavors quasi un segle). Cal subrallar que entre els anys 1988 a 1994 va ser la colla puntera del Món Casteller en base a les xifres assolides de mode ascendent durant aquelles temporades, a les proeses castelleres que va anar protagonitzant i a la consolidació d'unes actuacions que destacaren amb contundència al context de les torres humanes catalanes del moment: El 1988 la Joves va recuperar modernament el pilar de 6 carregant-lo i descarregant-lo per Santa Teresa, espadat que feia llavors ja molts decennis que la colla no assaltava. L'agrupació va ser capaç d'arribar a assolir tres victòries de manera consecutiva als Concursos de Castells de Tarragona de les edicions 1988, 1990 i 1992. Tanmateix, l'any 1992 l'agrupació vallenca va aconseguir la que en aquell moment fou la millor actuació vista al segle XX estant Fede Gormaz al capdavant de les files vermelles (1992-1993), descarregant meritòriament la primera Tripleta Màgica de la modernitat durant el XIV Concurs de castells de Tarragona. A més, cal tindre en compte que el 4 de 9 amb folre efectuat en aquella diada era el primer descarregat per la colla al segle XX. A finals de temporada els diables vermells fins i tot van repetir la fita de la tripleta descarregada, duent-la a terme aquest cop a la Plaça del Blat de Valls per la Diada de Santa Úrsula.

3 de 9 amb folre dut a terme a la Diada del Mercadal de Reus, durant la Temporada 1995.

Amb tot, la colla va entrar amb força a la coneguda com a Edat de Platí (1993-actualitat), inaugurada amb la recuperació dels castells de gamma extra i sota els lideratges de Fede Gormaz (1992-1993), Quico Fabra (1994-1995 i 1997-1998), Francesc Sànchez (1996) i Tomàs Gormaz (1999-2000). Davant de tot, cal destacar d'aquest període com la colla va regularitzar els castells de la gamma de vuit i mig i de nou, sent la normalització d'aquest nivell la base per al progrès dels vallencs durant la última dècada del segle XX i sustentant bona part de les nombroses fites que anirien assolint consecutivament aquells anys. D'entre tals fites, n'hem de ressaltar les següents: Per la Diada de Santa Teresa de la temporada 1994 la Joves va aconseguir carregar exitosament el primer 2 de 9 amb folre i manilles del seu historial. Tal castell era el primer gamma extra realitzat per una colla vallenca al segle XX, i al mateix temps tal fita feia del Vendrell la tercera plaça castellera que veia una construcció d'aquesta categoria durant la modernitat. A més, aquesta fita significava l'inici de la plena immersió de la colla vallenca dins l'univers de les innovadores manilles, encara que des dels anys 80 l'agrupació havia optat per encarar-se a la realització dels grans castells sense folre (fins aquell moment, de mode infructuòs). Aquell mateix any la colla va repetir el 2 de 9 amb folre i manilles carregat per Santa Úrsula, acompanyat juntament amb el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre descarregats. Entre 1995 i 1996 la colla provaria de fer nous gammes extres infructuosament, centrant-se fortament en intentar descarregar el 2 de 9 amb folre i manilles i de realitzar el 2 de 8 sense folre. El 1997 la colla va ser capaç de coronar el seu primer pilar de 7 amb folre de l'era moderna per la Diada vallenca feta el 19 de setembre i per la Diada de Santa Úrsula, realitzant també aquell dia el 4 de 9 amb folre i el 3 de 9 amb folre descarregats. L'any 1998 va ser també un moment de grans èxits per als vallencs; per la Diada de Sant Fèlix van quedar-se a les portes d'aconseguir coronar el seu primer 4 de 9 sense fore modern, per Sant Joan van carregar oficialment el seu primer 4 de 8 amb el pilar, a la Diada de Santa Teresa van poder descarregar finalment el seu primer 4 de 8 amb el pilar modern i durant la Diada de Santa Úrsula els vermells van coronar amb gran furor el seu primer 5 de 9 amb folre de la modernitat després d'una primera caiguda (acompanyant-lo del 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre descarregats).[11] Al 1999 l'agrupació finalment descarregà el seu primer pilar de 7 amb folre modern durant la Diada de Sant Joan, i també va aconseguir carregar el seu primer 4 de 9 sense folre de la modernitat per Santa Úrsula després d'un primer intent desmutat. Aquest va ser el primer ''castell total'' vist a Valls en tota la història castellera (o si més no, al menys amb èxit), ja que es creu que les colles vallenques del segle XIX mai l'arribaren a dur a terme a la Plaça del Blat. En tot cas, aquesta fita fou clau tant per a la vila com per als vermells, ja que pujà virtualment el nivell casteller de la localitat i, a més, implicava que la Joves recollís exitosament els primers fruïts de la feina que portava duent a terme amb els castells sense folre des de la temporada 1983.

Entrant al segle XXI l'agrupació va seguir una tendència notòriament ascendent durant els mandats de Tomàs Gormaz (1999-2000) i Òscar Peris (2001-2002). L'any 2000 van fer la seva millor temporada fins al moment; primer de tot, van tornar a carregar el 4 de 9 sense folre per Sant Joan, el més matiner de la història castellera, i descarregant-lo definitivament a la Diada de Sant Fèlix per primer cop en tota la seva llarga trajectòria. Aquell any la colla va arribar a realitzar un rècord que a dia d'avui encara no s'ha superat, el d'arribar a realitzar ni més ni menys que sis 4 de 9 sense folre per part d'una colla en un únic any (5c + 1d). Durant el XVIII Concurs de Castells de Tarragona d'aquella temporada aconseguiren situar-se segons, el millor resultat dels seus últims anys participant-hi, al carregar el 4 de 9 sense folre i descarregar tant el 3 de 9 amb folre com el 2 de 8 amb folre, però deixant a les seves esquenes dos intents de 5 de 9 amb folre. Unes setmanes més tard la colla va aconseguir també descarregar el seu primer 2 de 9 amb folre i manilles al Vendrell, per la Diada de Santa Teresa, acompanyat amb el 3 de 9 amb folre i el 5 de 8. Per la Diada de Santa Úrsula la Joves tornà a coronar el 5 de 9 amb folre i el 4 de 9 sense folre. Per la Diada de Vila-Rodona la colla havia agafat prou confiança amb els castells sense folre com per atrevir-se fins i tot a dur a terme el primer intent de 3 de 9 sense folre de l'era castellera moderna, encara que infructuosament. Tot plegat, arribats al novembre la Joves havia signat la millor temporada de la seva història fins aquell moment, i trigaria més d'una dècada en ser capaç de millorar-la. Amb la temporada 2001 la colla va tornar a descarregar el 4 de 9 sense folre per la Diada de Sant Fèlix i, juntament amb el 2 de 9 amb folre i manilles carregat i el 3 de 9 amb folre descarregat, aconseguí llavors la que fins aquell moment era la seva millor actuació de l'època moderna. La Santa Úrsula d'aquell any veuria també diverses fites vermelles de notable nivell; com la càrrega del 4 de 9 sense folre i del 2 de 9 amb folre i manilles, o una nova prova de 2 de 8 sense folre.

El període d'irregularitat vermella durant la primera fase del segle XXI (2002-2011).[modifica]

Intent de 2 de 8 sense folre de la Colla Joves efectuat al Concurs de Castells del 2008. Aquesta fou la última prova que realitzarien els vermells fins a la temporada 2014.

No obstant, entre les temporades 2002 i 2011 la Joves va protagonitzar una gran irregularitat en quant al seu nivell casteller i als resultats vistos a les actuacions, no tornant a assolir xifres similars a les aconseguides entre el període 2000-2001 en tota una dècada. L'any 2002 una greu lesió viscuda entre les files dels vallencs va afectar sensiblement a la colla en tots els seus aspectes, des del 2002 al 2007. Però gràcies al gran treball realitzat en conjunt i dut a terme entre els períodes d'Òscar Peris (2001-2002), Josep Mª Estil·les (2003) i Francesc Sànchez (2004) l'any 2004 la Colla Joves va arribar a carregar el primer 2 de 8 sense folre del seu llarg historial, una estructura mai vista abans exitosament a Valls. Amb el lideratge de Salvador Ramón (2005) i Pere Rico (2006-2008) es mantingueren els castells de la gamma de nou i es van renovar els atacs cap a colossos de la gamma extra, sobretot de cara al 2 de 8 sense folre i el 5 de 9 amb folre.

Amb la temporada 2008 la colla va assolir grans èxits propis que van millorar la seva situació: El 3 d'agost els vermells van descarregar el primer 9 de 7 de la seva trajectòria, fet a més a més a un viatge realitzat a Estònia. Poques setmanes després la Joves va aconseguir descarregar finalment el seu primer 5 de 9 amb folre a l'era moderna per Sant Fèlix, deu anys després d'aconseguir coronar la seva primera ''supercatedral'' també a Vilafranca, i acompanyat aquest cop amb el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre (aquest darrer fet amb èxit rere un primer intent fallit). Hem de tindre en compte que la fita del 5 de 9 amb folre va tindre una enorme transcendència per a la Joves, doncs feia anys que el conjunt vallenc pretenia descarregar aquesta construcció, havent-la provat fins a 11 ocasions (2c + 8i + 1id); des d'aquell moment de descàrrega esdevindria una de les colles amb més domini de l'estructura del cinc i es consolidaria com a un dels castells insígnies dels diables vermells. Tanmateix, a la Diada de l'Arboç (8-XI-2008) els vallencs carregaren el primer 3 de 8 amb pilar de la llarga trajectòria de la colla i també realitzaren innovadorament el primer 12 de 7 que veia el Món Casteller des del segle XIX. Aquell any per Santa Úrsula la Joves signaria una magnífica actuació descarregant el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 5 de 9 amb folre, tot i que malauradament el pilar de 7 amb folre del final va quedar en intent. Arribant a les temporades 2009-2010 l'Helena Llagostera assumiria la direcció dels vermells, obrint una nova i exemplar pàgina a la Història dels castells al ser la primera dona que es consolidava com a cap de colla d'una agrupació de gamma extra. D'aquest període en destacaren sobretot els tres 5 de 9 amb folre coronats i el renovat enfrontament dels vallencs amb el 2 de 9 amb folre i manilles, per primer cop des de principis de segle. L'any 2010 la colla va aconseguir la segona plaça al XXIII Concurs de Castells de Tarragona amb la descarregada del 4 de 9 amb folre i del 3 de 9 amb folre, i la carregada del 5 de 9 amb folre. Aquesta era la seva millor posició dels últims 10 anys, ja que al Concurs de les edicions 2004, 2006 i 2008 els vermells assolirien la tercera posició, i l'últim cop que havien quedat segons fou a l'any 2000. Però la temporada 2011 va ser diferent, suposant un any de canvis amb Joan Barquet, mantenint els vallencs la gamma de nou però abandonant l'assalt a la gamma extra temporalment al entrar en un marc de transició interna.

La revifalla de la Joves i la seva IIª era daurada (2012-Actualitat).[modifica]

Primer 4 de 9 sense folre descarregat a Valls a la història, Diada de Santa Úrsula del 2013.

Arribats al període 2012-2014 la situació va canviar definitivament per a la Joves, tornant a assolir xifres similars a les de principis de segle i entrant ja plenament en una renovadora dinàmica ascendent de manera successiva. Durant la temporada 2012 amb el lideratge de Pere Rico la colla va viure una cadena d'èxits notables, encara que aquell any va destacar que la colla no sigués convidada per Sant Fèlix: El 6 de juny la Joves executaria la primera prova de 7 de 8 del seu llarg historial, aconseguint carregar-lo i descarregar-lo a la primera durant el 86è aniversari dels Nens del Vendrell. Al XXIV Concurs de Castells de Tarragona els vermells aconseguiren el podi, obtenint-ne el segón lloc gràcies a la descàrrega del 3 de 9 amb folre, 5 de 9 amb folre (que descarregaven per primer cop des del 2008) i del 9 de 8 (el primer de la trajectòria de la colla), alçant-se amb una de les millors actuacions que havien executat durant els últims anys. A la Diada de Santa Úrsula d'aquell mateix any els diables vermells trencaven novament esquemes, autosuperant-se al realitzar la que fins aquell moment esdevenia la seva millor actuació de la història contant tres castells; descarregant novament el 5 de 9 amb folre i el 9 de 8, i carregant el 4 de 9 sense folre per primer cop en onze anys.[12] Era la primera vegada que la Joves realitzava tres construccions superiors al 3 de 9 amb folre en una mateixa actuació. L'any 2013, sent Jordi Guasch cap de colla, l'agrupació va signar una esplèndida temporada on destacà per les poques caigudes patides (tansols set en tot l'any) junt a un alt índex de descàrregues, els nombrosos castells de nou pisos realitzats (dinou; nou 4 de 9 amb folre i deu 3 de 9 amb folre), una notable millora en l'àmbit dels espadats de mèrit (pd6: 4d + pd7f: 2d + pd8fm: 1c) i els nous èxits en l'assalt a la gamma extra. A més, cal subratllar que la Joves va aconseguir portar amb gran triomf nombroses tripletes màgiques pràcticament allà on va voler (Sant Joan, La Bisbal, Igualada, Santa Rosalia a Torredembarra, Diada Nacional, Sant Miquel a Lleida...etc.), un factor que va donar notable rodatge, solidesa i confiança als vallencs, encara que col·lateralment van abandonar durant tot un any l'estructura del dos. Per Sant Fèlix la colla va descarregar de manera quasi impecable el 3 de 9 amb folre, el 5 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre. I novament per Santa Úrsula superaren la gran actuació de l'any anterior, descarregant aquest cop el 3 de 9 amb folre i el 5 de 9 amb folre, recuperant el 4 de 9 sense folre (després de dotze anys sense descarregar-lo), i carregant per primera vegada a la història moderna de la colla el pilar de 8 amb folre i manilles després d'un primer intent fallit [3] i de patir una caiguda amb el 9 de 8. Mai abans s'havia descarregat un 4 de 9 sense folre a la Plaça del Blat de Valls (aconseguint d'aquesta manera la millor construcció vista fins llavors a la ciutat bressol dels castells) [3] i van signar així la seva millor exhibició tant de tres castelles com de tres castells i el pilar fins aquell moment.

Durant la temporada del 2014, estant Tomàs Gormaz al capdavant de la Joves, es va assolir una temporada de creixement que ressaltà enormement: Per Sant Fèlix la colla va signar la seva millor actuació tenint en compte tres castells més pilar, però també resultava ser la més gran feta per una colla forania a Vilafranca fins aquell moment; descarregant el 3 de 9 amb folre i el 5 de 9 amb folre, i carregant ni més ni menys que el 4 de 9 sense folre i el pilar de 8 amb folre i manilles. Semblava que aquell any la colla podia aspirar a arribar altre cop al podi del Concurs de Castells de Tarragona havent experimentat tal inici de la segona fase de la temporada castellera. No obstant, arribats al XXV Concurs de Castells de Tarragona els vermells van ensopegar durament amb dos intents desmuntants del 4 de 9 sense folre i l'intent del pilar de 8 amb folre i manilles, sols podent descarregar el 5 de 9 amb folre i el 3 de 9 amb folre. Van assolir així la setena posició en aquella edició del Concurs, la pitjor a la qual arribaven des de la IX edició del Concurs el 1982 (quan quedaren vintens de manera crítica) i la segona pitjor del seu historial. Ara bé, a la recta final del 2014 el conjunt vallenc es va refer meritòriament i va encarar amb força el darrer tram de la temporada. A la Diada de Santa Teresa d'aquest any la colla recuperava el 2 de 8 sense folre carregant-lo per primer cop rere deu anys, convertint tal estructura en la millor vista fins llavors a la històrica plaça castellera del Vendrell. Tansols pocs dies després l'agrupació vallenca remataria la temporada amb una Santa Úrsula on va descarregar el 5 de 9 amb folre i el 3 de 9 amb folre, carregà el 4 de 9 sense folre i va deixar en intent el 2 de 8 sense folre, quedant a pocs passos de realitzar una de les millors actuacions de la colla i de la Història castellera. Arribant a novembre la Joves havia aconseguit una de les seves millors temporades (la millor fins aquell moment) al descarregar exitosament catorze castells de la gamma de nou sense patir caiguda alguna (4d9f: 7d + 3d9f: 7d), descarregar ni més ni menys que tres 5 de 9 amb folre, coronar grans castells sense folre (carregant dos 4 de 9 sense folre i un 2 de 8 sense folre), provar altre cop el 2 de 9 amb folre i manilles per primer cop en anys, confirmar el bon estat del seu espadat de mèrit al realitzar les millors xifres pilaneres del seu historial (pd6: 5d + pd7f: 3d i 1c + pd8fm: 1c ) i assolir la millor actuació complerta de la seva història fins al dia d'avui gràcies a la Diada de Sant Fèlix.

A partir de l'any 2015, la Joves iniciaria un nou cicle rere anys de feina i de pujança, aplicant premisses i iniciatives que la segueixen guiant fins a l'actualitat per tal d'intentar assolir nous principis d'autosuperació i ampliar/millorar el seu ventall constructiu. La temporada 2015 va suposar un període de canvis interns importants per als vallencs i del seu modus operandi a assaig sota el lideratge de Jaume Galofré, el cap de colla més jove que s'havia vist dirigint a una colla de gamma extra al Món Casteller.[13] Tot i no presentar registres com els dels anys previs, aquell any va destacar sobretot un rotund èxit amb l'execució del 2 de 9 amb folre i manilles (3d i 1c) després de més d'una dècada sense completar-lo i el primer enfrontament de la història dels vermells amb el 3 de 10 amb folre i manilles durant la diada de Santa Úrsula, amb dos intents per tal d'intentar assolir el primer castell de deu pisos vist mai a Valls. El 2016 els vallencs tornaren a revifar-se, signant una de les seves millors temporades al mostrar un ampli ventall de castells de vuit-nou pisos i de gamma extra, a més d'intentar portar a plaça estructures encara no descarregades per ells. Això es va plasmar a la perfecció amb tres diades clau del calendari casteller; les de Sant Fèlix, el Concurs i Santa Úrsula. En el cas de Vilafranca, la colla va descarregar el 2 de 9 amb folre i manilles i el 5 de 9 amb folre, a més de carregar el 4 de 9 sense folre, executant així una de les millors actuacions del seu historial. A Tarragona els vallencs van intentar dur una de les actuacions més ambicioses dels seus últims anys, però van entrebancar de ple amb els castells emmanillats (3 de 10 amb folre i manilles i 2 de 9 amb folre i manilles), quedant quarts a l'edició del XXVI Concurs de Castells de Tarragona després de completar el 5 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 3 de 9 amb folre. Aquest era el primer cop que els vallencs s'atrevien a dur un colòs de deu pisos fora de Valls, i ni més ni menys que al certàmen tarragoní. No obstant, els diables vermells van encarar Santa Úrsula amb grans pretensions, novament enfrontant-se a dos colossos que seguien sent grans reptes i no rebaixant gens la seva ambició amb l'atac al 3 de 10 amb folre i manilles i el 2 de 8 sense folre, encara que fou sense èxit.

Pilar de 8 amb folre i manilles coronat al Sant Fèlix 2017, un dels tres grans espadats aconseguits per la Joves durant la temporada.

Ara bé, l'any 2017 va mostrar en xifres la millor temporada de la història de la Joves gràcies a la feina feta durant els anys previs i a la innovadora filosofia del ''passet a passet'' que aplicà nou cap de colla, Francesc Xavier Ramón, i la junta. Per començar, al tram inicial es va aconseguir realitzar ràpidament el pilar de 6 i es normalitzà a les places, un castell que l'agrupació vallenca no feia des del 2015 i que mai havia pogut exhibir amb regularitat ni amb una alta tassa de descàrregues. Feta aquesta base, destacaria la ràpida evolució que presentarien els espadats de mèrit de la colla durant tot l'any, amb una progressió ascendent i exemplar des dels sis als vuit pisos i una alineació pilanera amb una de les mitjanes d'edat més baixes de tot el Món Casteller. Ja a principis d'estiu, amb la Diada del Quadre de Santa Rosalia (16 de juliol, Torredembarra) els vermells van tastar innovadors èxits al descarregar per primer cop a la seva història el 3 de 8 amb pilar (una construcció que havien carregat en dues ocasions durant el 2008 i 2009) i van recuperar el pilar de 7 amb folre, que no assolien des del 2014. Durant el mes d'agost la colla agafaria un ritme notable: A la Diada de la Bisbal del Penedès descarregava el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 3 de 8 amb pilar, a més de culminar exitosament l'actuació amb la recuperació del pilar de 8 amb folre i manilles, carregant-lo per primer cop des del 2014 i sent l'únic que va veure la plaça aquell dia tot i la presència dels rosats i dels verds. A Igualada la colla culminaria el primer gamma extra vist per la ciutat en forma de 2 de 9 amb folre i manilles coronat, sent aquest el gamma extra més llunyà que havia fet mai la Joves respecte a Valls. l per acabar el mes, a la Diada de Sant Fèlix aconseguiria carregar valentment el 2 de 8 sense folre a primera ronda, descarregar el 3 de 9 amb folre i el 2 de 9 amb folre i manilles i carregar novament el pilar de 8 amb folre i manilles. Al segón tram de la temporada 2017, durant el mes de setembre es van veure cosificats de major manera els esforços dels diables vermells: Amb l'actuació del vespre previ a la Diada Nacional descarregaren per primer cop a la història de la colla el 2 de 8 sense folre i el pilar de 8 amb folre i manilles, acompanyats pel 3 de 8 amb el pilar i el 3 de 9 amb folre, una de les millors exhibicions que havien realitzat mai els vallencs. Aquests èxits van acabar amb dos mites èpics per a la colla; el ''rei dels pilars'', que intentaven descarregar infructuosament des del 2013, i la ''bèstia indomable'', que portaven enfrontant puntualment des del 1987. Tanmateix, el 2 de 8 sense folre (descarregat) i el 3 de 8 amb el pilar d'aquella diada eren els primers que veia la Plaça del Blat a la seva llarga trajectòria, sent en el cas de la torre el castell més difícil realitzat mai a Valls fins a l'actualitat. El 15 d'octubre els vallencs seguirien el ritme d'avenç gràcies a la Diada de Santa Teresa, on saldarien un deute històric amb el Vendrell al descarregar novament el 2 de 8 sense folre (que ja havien carregat a la plaça l'any 2014), sent aquest el castell més difícil vist mai a la vila. A la Iª edició dels Premis Finets de l'Any que atorgà el canal TAC12 i el programa televisiu de caràcter casteller Finet i pel mig l'èpica lluita que va protagonitzar la colla amb aquella torre del Vendrell va implicar que tal moment-construcció fos nombrat Castell de l'Any 2017. Per rematar la temporada, la Joves encarava la Diada de Santa Úrsula amb pretensions de fer novament història, però l'actuació es va tòrcer; a primera ronda el 2 de 8 sense folre va quedar en intent i es va compensar amb el 3 de 9 amb folre, a segona ronda va fer dos intents desmuntats de 3 de 9 amb folre i pilar (els primers que intentava la colla al seu currículum i que havia vist la Plaça del Bla en 9 anyst), en tercera ronda va carregar meritòriament el 2 de 8 sense folre quan ja semblava descarregat i finalment el pilar de 8 amb folre i manilles quedà en intent. No obstant, tot i viure tal entrebanc final, al culminar la temporada la Colla Joves deixava a les seves esquenes una estela de mèrits i rècords tant anuals com històrics, a nivell propi i del Món Casteller: Era la colla amb més 2 de 8 amb folre (14d), 3 de 8 amb pilar (7d i 1c) i pilars de mèrit (pd6: 12d i 1c + pd7f: 10d + pd8fm: 1d i 2c) assolits aquell any,[14] es va convertir en la segona agrupació castellera en descarregar el 2 de 8 sense folre a la Història dels Castells, va erigir-se com la única colla del Món Casteller que portava trenta anys consecutius fent castells de nou pisos fins a la data, celebrà l'assoliment de més de cent cinquanta 3 de 9 amb folre (gesta tan sols superada pels minyons, els rosats i els verds), va signar els seus primers enfrontaments amb el 3 de 9 amb folre i pilar a la seva trajectòria, aspirà a portar dos pilars de 6 simultanis a plaça per Vila-rodona (un fet sols dut a terme per verds, minyons i rosats), la Joves va esdevindre notòriament premiada als grans actes socials de caràcter casteller que tocaven la temporada 2017 (a la Iª edició dels Premis Finets de l'Any va quedar com a Colla Amb Millor Progressió i amb El Castell de l'Any, i a la XIIª edició de La Nit dels Castells va ser galargonada amb el Premi Social i el Moment Casteller de l'Any),[15] fou capaç tant de plantejar-se com preparar el colossal 2 de 9 amb folre sense manilles per primera vegada al seu llarg historial i en un únic any va aconseguir efectuar més 2 de 8 sense folre i pràcticament més pilars de mèrits globalment que en tota la seva història moderna (acabant així en una sola temporada amb dues de les grans assignatures pendents dels de la camisa vermella). Amb tot, la Joves acabà la temporada amb pretensions de seguir creixent, tot encarant un 2018 amb grans expectatives mitjançant el seguiment de les premisses que els funcionaren tant eficientment durant el 2017 per tal d'arribar a aconseguir nous hortizons castellers i autosuperar-se.

Castells en dades; l'herència de la Joves des del 1971.[modifica]

- A) Taules de castells realitzats per la CJXV.[modifica]

2 de 8 sense folre carregat al Sant Fèlix de 2017, l'últim abans de descarregar-lo definitivament a Valls el 10 de setembre.
  • Les xifres emprades han sigut obtingudes de la Base de Dades de la CCCC-CJXT (1926-2017).* [16]
Castells de la gamma alta de set i de la gamma bàsica de 8 assolits per la colla des del 1971 al 2017.
Castells D C I ID D+C
12d7 1 0 0 0 1
3d7ps 53 2 14 0 55
9d7 7 0 0 0 7
2d7 494 31 21 11 525
4d8 536 29 40 30 565
pd6 32 13 17 4 45
3d8 428 35 27 22 463
TOTAL 1550 110 119 67 1660
Espadats totals assolits per la colla des del 1971 al 2017.
Castells D C I ID D+C
ESPADATS DE 4 I 5 PISOS
pd4 593 3 1 0 596
pd4ps 14 0 0 0 14
pd4cam 126 0 0 0 126
pd4n 2 0 0 0 2
pd5 1797 30 11 3 1827
pd5ps 2 0 0 0 2
pd5cam 14 2 0 0 16
TOTAL 2548 35 12 3 2583
ESPADATS DE MÈRIT
pd6 32 13 17 4 45
pd7f 17 5 3 2 22
pd8fm 1 4 3 0 5
TOTAL 50 22 23 6 72
5 de 8 descarregat a Igualada durant la temporada 2013; el cinc és una de les estructures més freqüentades de la gamma de 8 i mig a la trajectòria de la Colla Joves des de que el recuperaren el 1978 (c) i 1981 (d).
Castells de la gamma de 8 i mig i de 9 assolits per la colla des del 1971 al 2017.
Castell D C I ID D+C
GAMMA DE 8 I MIG
7d8 8 1 0 0 9
2d8f 223 23 12 9 246
pd7f 17 5 3 2 22
5d8 149 15 26 9 164
4d8p 13 12 12 5 25
3d8p 7 3 0 0 10
TOTAL 417 59 53 25 476
GAMMA DE 9
4d9f 81 23 22 17 104
3d9f 154 32 19 15 186
TOTAL 235 55 41 32 290
Castells de gamma extra provats per la colla des del 1971 al 2017.
Castells D C I ID D+C
9d8 2 0 2 0 2
2d9fm 7 7 9 8 14
pd8fm 1 4 3 0 5
5d9f 11 6 10 2 17
3d9fp 0 0 0 2 0
3d10fm 0 0 4 0 0
4d9sf 3 11 6 4 14
2d8sf 2 4 15 1 6
3d9sf 0 0 3 0 0
TOTAL 26 32 52 17 58

- B) Gràfiques castelleres referents a l'activitat de la CJXV.[modifica]

· Progressió de la CJXV entre 1971-2017 per punts, segons les 5 millors actuacions de cada temporada (3 millors castells + Pilar). Puntuació de referència; Taula de puntuacions del XXVII Concurs de Castells de Tarragona (2018).

· Progressió de la CJXV entre 1971-2017 per punts, segons les 5 millors actuacions de cada temporada (3 millors castells). Puntuació de referència; Taula de puntuacions del XXVI Concurs de Castells de Tarragona (2016).

· Progressió de la CJXV entre 1971-1992 per punts, segons les 5 millors actuacions de cada temporada (3 millors castells + Pilar). Puntuació de referència; Taula de puntuacions del XXVI Concurs de Castells de Tarragona (2016).

· Progressió de la CJXV entre 1993-2017 per punts, segons les 5 millors actuacions de cada temporada (3 millors castells + Pilar). Puntuació de referència; Taula de puntuacions del XXVI Concurs de Castells de Tarragona (2016).

· Evolució del 5d9f (D+C) de la CJXV entre 1998-2016:

· Evolució dels castells emmanillats (2d9fm i pd8fm D+C) de la CJXV entre 1994-2017 (total; 20):

· Evolució dels castells sense folre, 2d8sf i 4d9sf (D+C), de la CJXV entre 1999-2017 (total; 20):

· Trajectòria dels pilars de mèrit (pd6, pd7f i pd8fm D+C) realitzats per la CJXV entre 1988-2017 (total; 72):

· Qüantitat de 3d9f i 4d9f (D+C) fets per la CJXV anualment entre les temporades 1986-2017 (total; 290):

- C) Taula cronològica de fites de la CJXV.[modifica]

Fites de la CJXV des de la seva refundació el 1971 - Classificació de fites castelleres en base a colors plasmats: 1ª prova (rosat), 1ª càrrega (groc), 1ª descàrrega (verd), recuperació o rècord (blau) i millor actuació (vermell):
ANY DATA DIADA LLOC FITA
1971 2-febrer - Valls 1ª prova de pd5 i 1r pd5c+d.
2-febrer - Valls 1ª prova de 2d6 i 1r 2d6c+d.
2-febrer - Valls 1ª prova de 3d6 i 1r 3d6c+d.
2-febrer - Valls 1ª prova de 4d6 i 1r 4d6c+d.
4-abril El Pati Valls 1ª prova de 3d7 i 1r 3d7c.
4-abril El Pati Valls 1ª prova de 4d7 i 1r 4d7c+d.
24-juny Sant Joan Valls 1r 3d7d.
24-juny Sant Joan Valls 1ª prova de 4d8.
30-agost IV Anxaneta Vilafranca 1ª prova de 5d7 i 1r 5d7c+d.
30-agost IV Anxaneta Vilafranca 1ª prova de 2d7 i 1r 2d7c.
30-agost IV Anxaneta Vilafranca 1ª prova de 4d7p i 1r 4d7pc+d.
1972 30-agost Festa Major Vilafranca 1r 4d8c.
22-octubre Santa Úrsula Valls 1r 2d7d.
1973 12-octubre Concurs de Mobles Quer Vilafranca 1ª prova de 3d7ps.
1974 24-juny Sant Joan Valls 1r 3d7psd.
1975 15-agost Festa Major La Bisbal 1r 4d8d.
1976 30-agost Sant Fèlix Vilafranca 1ª prova de 3d8 i 1r 3d8c.
24-octubre Santa Úrsula Valls 1r 3d8d.
1978 22-octubre Santa Úrsula Valls 1ª prova de 5d8 i 1r 5d8c. Tanmateix, possiblement el 1r del s.XX.
1980 28-setembre VIII Concurs de Castells Tarragona Millor participació al Concurs de Castells de Tarragona des de la refundació de la colla fins llavors, amb la seva primera victòria. Actuació: 4d8, 3d8, i5d8, i5d8, 5d8c.
1981 25-octubre Santa Úrsula Valls 1r 5d8d. Tanmateix, 1r descarregat al segle XX.
25-octubre Santa Úrsula Valls 1ª prova de 2d8f.
13-desembre Centenari del Ferrocarril Vilanova i la Geltrú 1ª prova de pd6.
1983 11-setembre Diada Nacional Valls 1r 2d8fc.
23-setembre Santa Úrsula Valls 1ª prova de 4d9sf. Tanmateix, 1r intent d'aquest castell al segle XX i 1ª prova moderna d'un gran castell sense folre.
1984 11-setembre Diada Nacional Valls 1r 2d8fd.
1985 27-octubre Santa Úrsula Valls 1ª prova de 4d9f.
1986 28-setembre XI Concurs de Castells Tarragona 1r 4d9fc.
26-octubre Santa Úrsula Valls 1ª prova de 3d9f i 1r 3d9fc+d. Tanmateix, 1r descarregat al segle XX.
1987 25-octubre Santa Úrsula Valls 1ª prova de 2d8sf. Tanmateix, 1r intent d'aquest castell al segle XX.
1988 15-agost Festa Major La Bisbal 1ª prova de 4d8p.
30-agost Sant Fèlix Vilafranca 1r castell de nou pisos descarregat per la CJXV a fora de Valls; 3d9f.
2-octubre XII Concurs de Castells Tarragona 1ª victòria de la CJXV al Concurs en vuit anys. Actuació; 3d9fc, 2d8f, 4d9fc.
16-octubre Santa Teresa Vendrell 1r pd6c+d.
1992 4-octubre XIV Concurs de Castells Tarragona 1r 4d9fd.
4-octubre XIV Concurs de Castells Tarragona 1ª Tripleta Màgica descarregada. Tanmateix, 1ª descarregada al segle XX.
4-octubre XIV Concurs de Castells Tarragona Millor actuació de la CJXV a 3 castells fins llavors; 3d9f, 4d9f, 5d8. Tanmateix, millor actuació castellera del segle XX a 3 castells fins llavors.
4-octubre XIV Concurs de Castells Tarragona La CJXV iguala el rècord que havia assolit la Vella el 1986 de guanyar tres Concursos de Tarragona consecutivament. Edicions guanyades; 1988, 1990 i 1992.
25-octubre Santa Úrsula Valls Junt amb la Vella, 1es primeres Tripletes Màgiques descarregades a Valls al segle XX.
1994 2-octubre XV Concurs de Castells Tarragona 1ª prova de 2d9fm. Tanmateix, 1ª prova de la CJXV amb un castell emmanillat.
16-octubre Santa Teresa Vendrell 1r 2d9fmc. Tanmateix, 1r gamma extra fet per una colla vallenca al segle XX.
23-octubre Santa Úrsula Valls Millor actuació de la CJXV a 3 castells fins llavors; 4d9f, 3d9f, 2d9fmc.
1995 24-octubre La Mercè Barcelona 1ª prova de pd7f.
1997 19-octubre Diada Castellera Valls 1r pd7fc.
1998 24-juny Sant Joan Valls 1r 4d8pc.
18-octubre Santa Teresa Vendrell 1r 4d8pd.
25-octubre Santa Úrsula Valls 1ª prova de 5d9f i 1r 5d9fc.
Any - - Rècord de castells de nou (3d9f+4d9f) assolits per la CJXV en una temporada fins llavors; 13 (3d9f; 4d + 1c / 4d9f; 7d + 1c).
1999 24-juny Sant Joan Valls 1r pd7fd.
24-octubre Santa Úrsula Valls 1r 4d9sfc. Tanmateix, el 1r vist mai a Valls.
2000 24-juny Sant Joan Valls Rècord del 4d9sfc més matiner de la història fins al moment.
30-agost Sant Fèlix Vilafranca 1r 4d9sfd.
8-octubre XVIII Concurs de Castells Tarragona Rècord del major castell assolit per la CJXV al Concurs de Castells fins al moment; 4d9sfc.
15-octubre Santa Teresa Vendrell 1r 2d9fmd. Tanmateix, 1r castell emmanillat descarrecat per la CJXV.
5-novembre Fira Vila-Rodona 1ª prova de 3d9sf. Tanmateix, 1ª prova duta a terme des del s.XIX.
Any - - Rècord de 4d9sf assolits per una colla en una temporada fins al moment; 6 (1d + 5c).
2001 30-agost Sant Fèlix Vilafranca Millor actuació de la CJXV a 3 castells fins llavors; 4d9sf, 2d9fmc, 3d9f.
2004 24-octubre Santa Úrsula Valls 1r 2d8sfc. Tanmateix, el 1r vist mai a Valls i millor castell de la plaça fins llavors.
2008 3-agost XIX Aplec Int. de Sardana i Mostra de grups folklòrics Tallin, Estònia. 1ª prova de 9d7 i 1r 9d7c+d.
30-agost Sant Fèlix Vilafranca 1r 5d9fd.
8-novembre Diada de Minyons de l'Arboç Arboç 1ª prova de 3d8p i 1r 3d8pc.
8-novembre Diada de Minyons de l'Arboç Arboç 1ª prova de 12d7 i 1r 12d7c+d. Tanmateix, el 1r des del segle XIX.
2010 3-octubre XXIII Concurs de Castells Tarragona 2ª posició al Concurs amb 3d9f, 4d9f i 5d9fc (la millor posició assolida des del 2000).
2012 3-juny 86è aniversari Nens del Vendrell Vendrell 1ª prova de 7d8 i 1r 7d8c+d.
7-octubre XXIV Concurs de Castells Tarragona 1ª prova de 9d8 i 1r 9d8c+d.
7-octubre XXIV Concurs de Castells Tarragona Recuperació del 5d9fd, el 1r descarregat per la colla des del 2008.
7-octubre XXIV Concurs de Castells Tarragona 2a posició al Concurs amb 9d8, 3d9f i 5d9f (igualen la millor posició assolida als últims anys).
21-octubre Santa Úrsula Valls Millor actuació de la CJXV a 3 castells fins llavors; 5d9f, 9d8 i 4d9sfc. Tanmateix, primer cop que la CJXV fa tres castells superiors al 3d9f.
21-octubre Santa Úrsula Valls Recuperació del 4d9sfc, el primer carregat per la colla des del 2001.
2013 27-octubre Santa Úrsula Valls 1ª prova de pd8fm i 1r pd8fmc.
27-octubre Santa Úrsula Valls Recuperació del 4d9sfd, el 1r descarregat per la colla des del 2001. Tanmateix, 1r vist descarregat mai a Valls i millor castell de la plaça fins llavors.
27-octubre Santa Úrsula Valls Millor actuació de la CJXV a 3 castells fins al moment; 5d9f, 4d9sf, pd8fmc.
Any - - Rècord de pilars de mèrit anuals de la CJXV fins llavors: pd6: 4d + pd7f: 2d + pd8fm: 1c.
Any - - Rècord de la CJXV de superar els 100 3d9f descarregats.
Any - - Rècord de castells de nou (3d9f+4d9f) assolits per la CJXV en una temporada fins al moment; 19 (3d9f; 10d / 4d9f; 8d + 1c).
Any - - Rècord de 4d9f assolits per la CJXV en una temporada; 9 (8d + 1c).
Any - - Rècord de 5d9f descarregats per la CJXV en una temporada; 3.
2014 30-agost Sant Fèlix Valls Millor actuació de la CJXV a 3 castells+pilar fins al moment; 3d9f, 5d9f, 4d9sfc i pd8fmc.
12-octubre Santa Teresa Vendrell Recuperació del 2d8sfc, el 1r carregat per la colla des del 2004. Tanmateix, el 1r vist mai al Vendrell i millor castell de la plaça fins llavors.
Any - - Rècord de pilars de mèrit anuals de la CJXV fins llavors; pd6: 5d + pd7f: 3d i 1c + pd8fm: 1c.
2015 20-setembre La Mercè Barcelona Recuperació del 2d9fm, el 1r descarregat per la colla des del 2000.
25-octubre Santa Úrsula Valls 1ª prova de castell de deu pisos a la història de la CJXV; 3d10fm (2i).
Any - - Rècord de 2d9fm assolits per la CJXV en una temporada; 3d + 1c.
2016 30-agost Sant Fèlix Vilafranca 2ª Millor actuació de la CJXV a 3 castells fins llavors; 5d9f, 4d9sfc, 2d9fm.
2-octubre XXVI Concurs de Castells Tarragona 1ª prova d'un castell de deu pisos per part de la CJXV al Concurs de Castells; i3d10fm.
Any - - Rècord de 3d9f assolits per la CJXV en una temporada; 14 (13d + 1c).
2017 6-juliol El Quadre Torredembarra 1r 3d8pd.
6-juliol El Quadre Torredembarra Recuperació del pd7f, el 1r carregat i descarregat per la colla des del 2014.
15-agost Festa Major La Bisbal Recuperació del pd8fmc, el 1r carregat per la colla des del 2014.
27-agost Festa Major Igualada Rècord de la CJXV de fer el gamma extra més llunyà respecte a Valls, a Igualada, en forma de 2d9fmc. Tanmateix, millor castell vist a la ciutat fins al moment.
30-agost Sant Fèlix Vilafranca Recuperació del 2d8sfc, el 1r carregat per la colla des del 2014.
10-setembre Vigília de Diada Nacional Valls 1r 2d8sfd i 2ª colla en descarregar-lo a la Història. Tanmateix, 1r descarregat mai a Valls i millor castell de la plaça fins al moment.
10-setembre Vigília de Diada Nacional Valls 1r pd8fmd.
10-setembre Vigília de Diada Nacional Valls Rècord de realitzar el primer 3d8p fet mai a la Plaça del Blat de Valls.
10-setembre Vigília de Diada Nacional Valls 2ª Millor actuació de la CJXV tant a 3 castells com a 3 castells+pilar fins al moment; 2d8sf, 3d9f, 3d8p, pd8fm.
15-agost Santa Teresa Vendrell Rècord del 1r 2d8sfd al Vendrell. Tanmateix, millor castell de la plaça fins al moment.
22-octubre Santa Úrsula Valls 1ª prova de 3d9fp (2id). Tanmateix, 1r cop que es veia a la Plaça del Blat de Valls.
Any - - Rècord de pilars de mèrit anuals de la CJXV fins al moment; pd6: 12d i 1c + pd7f: 10d + pd8fm: 1d i 2c. Tanmateix, rècord pilaner d'aquell any al Món Casteller.
Any - - Rècord de la CJXV de superar els 150 3d9f descarregats.
Any - - Rècord de 2d8sf assolits per la CJXV en una temporada; 2d + 2c.

Les millors actuacions de la colla.[modifica]

  • Les xifres utilitzades es basen en la Taula de Puntuacions del XXVII Concurs de Castells de Tarragona (2018), juntament amb dades de la web Portal Casteller i la web Baròmetre Casteller.* [17][18][19]
Les 12 millors actuacions de la CJXV segons les tres majors construccions (1971-2017).
DIADA DATA ACTUACIÓ PUNTUACIÓ
1 Santa Úrsula 27/X/2013 pd5cam, 4d9sf, 5d9f, i9d8, ipd8fm, pd8fmc. 7730
2 Vigília de D. Nacional 10/IX/2017 2d8sf, 3d8p, 3d9f, pd8fm, pd5. 7250
3 Sant Fèlix 30/VIII/2016 pd4cam, 5d9f, 4d9sfc, 2d9fm, pd5. 7190
4 Sant Fèlix 30/VIII/2014 pd4cam, 5d9f, 3d9f, 4d9sfc, pd8fmc, 2pd5. 7005
5 Santa Úrsula 21/X/2012 9d8, 5d9f, 4d9sfc, pd5, 2pd4. 6995
6 Sant Fèlix 30/VIII/2017 pd4cam, 2d8sfc, 2d9fm, 3d9f, pd8fmc. 6800
7 Sant Fèlix 30/VIII/2001 pd4cam, 2d9fmc, 3d9f, 4d9sf, pd5c, 5pd5. 6770
8 Santa Úrsula 26/X/2014 pd5cam, 5d9f, i2d8sf, 4d9sfc, 3d9f. 6610
9 Santa Teresa 15/X/2017 2d8sf, id2d9fm, 3d9f, 3d8pc, pd7f, pd5, 2pd4. 6045
10 XXIV Concurs 7/X/2012 9d8, 5d9f, 3d9f, 2pd5 5845
11 Santa Teresa 12/X/2014 3d9f, 2d8sfc, 4d9f, pd7fc, pd5. 5755
12 Santa Úrsula 24/X/2004 2d8sfc, 4d9f, i3d9sf, 3d9f, 2pd5. 5755
Les 12 millors actuacions de la CJXV segons tres castells + pilar (1971-2017).
DIADA DATA ACTUACIÓ PUNTUACIÓ
1 Sant Fèlix 30/VIII/2014 pd4cam, 5d9f, 3d9f, 4d9sfc, pd8fmc, 2pd5. 8535
2 Vigília de D. Nacional 10/IX/2017 2d8sf, 3d8p, 3d9f, pd8fm, pd5. 8360
3 Sant Fèlix 30/VIII/2017 pd4cam, 2d8sfc, 2d9fm, 3d9f, pd8fmc. 8330
4 Santa Úrsula 27/X/2013 pd5cam, 4d9sf, 5d9f, i9d8, ipd8fm, pd8fmc. 7730
5 Sant Fèlix 30/VIII/2016 pd4cam, 5d9f, 4d9sfc, 2d9fm, pd5. 7400
6 Santa Úrsula 21/X/2012 9d8, 5d9f, 4d9sfc, pd5, 2pd4. 7205
7 Santa Teresa 15/X/2017 2d8sf, id2d9fm, 3d9f, 3d8pc, pd7f, pd5, 2pd4. 7005
8 Sant Fèlix 30/VIII/2001 pd4cam, 2d9fmc, 3d9f, 4d9sf, pd5c, 5pd5. 6980
9 Santa Úrsula 26/X/2014 pd5cam, 5d9f, i2d8sf, 4d9sfc, 3d9f. 6610
10 Santa Teresa 12/X/2014 3d9f, 2d8c, 4d9f, pd7fc, pd5. 6590
11 XXIV Concurs 7/X/2012 9d8, 5d9f, 3d9f, 2pd5. 6055
12 La Bisbal 15/VIII/2017 3d9f, 4d9f, 3d8p, pd8fmc. 6025

Participació en concursos de castells.[modifica]

Colla Joves al XXIII Concurs de Castells de Tarragona (2010), assolint la 2ª posició amb; 3d9f, 4d9f (en imatge) i 5d9fc.

La Colla Joves Xiquets de Valls (amb aquest o d'altres noms) ha participat a gairebé tots els concursos de castells que s'han dut a terme, i ha aconseguit la victòria als següents:

Tampoc podem oblidar que les colles vallenques estant unificades com a Xiquets de Valls (''La Barreja'') al període 1939-1946/1947 guanyaren a:

Respecte a la participació de la colla a l'històric Concurs de Castells de Tarragona cal fer-ne una citació especial, ja que hi ha participat a quasi tots, representa una diada de notòria importancia per a la trajectòria de l'agrupació i a dia d'avui encara segueix sent una data summament rellevant al calendari dels vallencs. Al total de les 26 edicions realitzades del concurs tarragoní entre 1932-2016 (vegeu tots els concursos a Llista de concursos de castells de Tarragona) els diables vermells han arribat a assolir 18 podis durant la seva llarga història; 6 primers llocs, 6 segons llocs i 6 tercers llocs:

Posicions assolides per la CJXV al Concurs de Tarragona des del 1932 al 2016:
EDICIÓ 1a 2a 3a Altres Construccions (D i C en negreta)***
1932 X 3d7, 3d7ps, 2d7c, 5d7, i4d8, i4d8, pd5.
1933 X 5d7, 4d8, 2d7, 3d7ps, 4d7p.
1952 X 4d8, 2d7, 3d7ps, i3d8, i3d8.
1954 No participà.
1956 X 4d8c, 3d7ps, 4d7p, i3d8, i2d7.
1970 No participà (en reorganització).
1972 X 5d7, 4d8c, 4d7p, i2d7, i2d7, 2d7c.
1980 X 4d8, 3d8, i5d8, i5d8, 5d8c.
1982 20ª i5d8, i5d8, 4d8, i4d8p.
1984 i5d8, 4d8c, 2d8fc, i4d8p, 5d7.
1986 X 2d8fc, 4d8, 3d8, 4d9fc, i5d8.
1988 X 3d9fc, 2d8f, 4d9fc.
1990 X 3d9f, i4d9f, 2d8f, 4d8, 4d9fc.
1992 X 3d9f, 4d9f, 5d8.
1994 X 3d9f, 4d9fc, 5d8, i2d9fm.
1996 X i3d9f, i3d9f, 3d8, 4d9f, i2d8sf, 2d8f.
1998 i4d9sf, 4d9f, 3d9f, i4d9sf, 2d8f.
2000 X 4d9sfc, 3d9f, i5d9f, i5d9f, 2d8f.
2002 i3d9f, 2d8f, 4d9f, i3d9f, 3d8.
2004 X 3d9f, 4d9f, i2d9fm, id4d8p, 4d8pc.
2006 X 3d9f, i5d9f, 4d9f, i5d9f.
2008 X i5d9f, 3d9f, i2d8sf, 4d9fc, 5d8.
2010 X 3d9f, 4d9f, 5d9fc.
2012 X 3d9f, 5d9f, 9d8.
2014 5d9f, id4d9sf, id4d9sf, 3d9f, ipd8fm.
2016 5d9f, i3d10fm, i2d9fm, 3d9f, 4d9f.
TOTAL 6 6 6 6 -
TOTAL *Més grans; 4d9f (8d i 5c), 3d9f (12d i 1c), 9d8 (1d), 5d9f (3d i 1c) i 4d9sf (1c).

Llistat de caps de colla històrics i contemporanis.[modifica]

3 de 9 amb folre descarregat a la Festa Major d'Igualada de 2013
  • Josep Batet i Llobera (1812? – 1850?)[20]
  • Ramon Ribé Targa (1849? – juliol 1852, 1854? – 1876)
  • Gabriel Baldrich i Palau (juliol 1852? – 1854?)
  • Josep Batalla Miquel (1876 – 1882/83)
  • Joan Aubareda Rodón (1882/83 – 1896)
  • Isidro Mateu Vives (1897 – 1902)
  • Anton Fàbregas Mialet (1903 – 1927)
  • Anton Fàbregas Galofré (1929 – 1930)
  • Ramon Barrufet Fàbregas (1930 – 1940, 1942 – 1949)
  • Ramon Fontanillas Serra (1940 – 1941, 1945)
  • Anton Domingo Baldrich (1949 – 1954)
  • Llorenç Fabra Español (1955 – 1961,1962 – 1970)
  • Isaac Rubio Ruiz (1971, 1974 – 1976)
  • Andreu Montserrat Guasch (1972 – 1973, 1988 – 1990)
  • Jordi Crusells Porta (1977 – 1984)
  • Julià Bascuñana Quirós (1985 – 1987)
  • Salvador Ramon Anglada (1991, 2005)
  • Frederic Gormaz Grimaldos (1992 – 1993)
  • Francesc Fabra Jurado (1994 – 1995, 1997 – 1998)
  • Francesc Sànchez Català (1996, 2004)
  • Tomàs Gormaz Grimaldos (1999 – 2000, 2014)
  • Oscar Peris Ròdenas (2001 – 2002)
  • Josep Maria Estil·les Clofent (2003)
  • Pere Rico (2006 – 2008, 2012)[21]
  • Helena Llagostera (2009 – 2010)
  • Joan Barquet (2011)
  • Jordi Guasch (2013-2014)
  • Jaume Galofré (2015-2016)[22]
  • Francesc Xavier Ramon (2017-2018)

Imatges.[modifica]

Referències bibliogràfiques i en línia.[modifica]

  1. «Èxit dels diables vermells». El Punt Avui, 25 octubre del 2010. [Consulta: 9 novembre del 2011].
  2. «Arriba a les llibreries 'Els Primers Castellers (1813-1851): La història dels Batet, la primera familia castellera'». La Vanguardia, 11-04-2013. [Consulta: 1 octubre 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 La Vanguardia, 27/10/2013, Santa Úrsula de contrastos
  4. Blasi i Vallespinosa, Francesc. Els Castells dels Xiquets de Valls. Cossetània Edicions, 1997, p.29-31. ISBN 8492147687. 
  5. SOLSONA I LLORENÇ, Lluís. Geni casteller. Articles de recerca històrica castellera (en català). Cossetània, 2010. 
  6. «La Roser va fer el primer castell de nou de la història».
  7. Güell, Xavier. "Els castells, entre la passió i la història. Articles de la primera època d'or". 
  8. «CJXV - Història» (en en català). [Consulta: Febrer 2018].
  9. CLIMENT FERRÉ, Joan. Primers castellers (1813-1851). Josp Batet, àlies Casteller i la Colla de Menestrals de Valls. 2013. Farell. 
  10. «CJXV - Actuacions històriques» (en en català). [Consulta: Febrer 2018].
  11. BROTONS, Xavier & BEUMALA, Joan. Les meravelles del món casteller (2); el dos de nou, el pilar de vuit, el cinc de nou i el quatre de nou amb el pilar. (en català), 2002. 
  12. «Santa Úrsula vermella amb el 4de9 sense folre de la Joves de Valls». directe.cat, 21-10-2012. [Consulta: 21 octubre 2012].
  13. «Revista Castells - Jaume Galofré, la Joves més jove» (en en català). Carles Esteve, 03-03-2015. [Consulta: Febrer 2018].
  14. «Web Casteller - CJXV» (en en català). [Consulta: Febrer 2018].
  15. «Revista Castells; La Nit dels Castells 2018» (en en català). [Consulta: Febrer 2018].
  16. «Base de Dades de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i Colla Jove dels XIquets de Tarragona.» (en català). CCCC i CJXT, 1926-Actualitat. [Consulta: Febrer 2018].
  17. «Taula de puntuacions del Concurs de Castells de Tarragona» (en català). [Consulta: Febrer 2018].
  18. «Portal Casteller - millors actuacions» (en català). [Consulta: Febrer 2018].
  19. «Baròmetre Casteller - Millor Dia» (en català). [Consulta: Febrer 2018].
  20. «La Colla Joves ret homenatge a Josep Batet i Llobera "el casteller"». El Vallenc, 19 juliol del 2010. [Consulta: 9 juny del 2011].
  21. El Vallenc, Rico, al capdavant de la Colla Joves
  22. «Jaume Galofré, escollit nou cap de colla de la Joves de Valls». Festa directe, 27-02-2015.

Enllaços relacionats.[modifica]

- Llocs web online reliacionats amb la CJXV.[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colla Joves Xiquets de Valls Modifica l'enllaç a Wikidata

- Articles de la Viquipèdia relacionats amb la CJXV.[modifica]