Ricard Bofill i Leví

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRicard Bofill i Leví
Ricardo bofill levi.jpg
Nom original (es) Ricardo Bofill
Biografia
Naixement (es) Ricardo Bofill Leví
5 desembre 1939 (78 anys)
Barcelona
Educació Universitat de Ginebra
Activitat
Ocupació Arquitecte i urbanista
Moviment Arquitectura postmoderna
Obra
Obres destacables Espaces d'Abraxas Tradueix
77 West Wacker Drive Tradueix
Walden 7
quartier Antigone
Casablanca Twin Center Tradueix
Família
Germans Anna Bofill Levi
Modifica les dades a Wikidata

Ricard Bofill i Leví[1] (Barcelona, 5 de desembre de 1939) és un arquitecte i urbanista català.[2]

Biografia[modifica]

Les quatre barres de la senyera catalana, circa 2010, Hotel W Barcelona, Plaça de la Rosa del Vents 1, Barcelona. La Senyera Reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona; és la translació vexil·lològica del Senyal Reial, altrament dit senyal dels Quatre Pals

Nascut a Barcelona, va estudiar primer a l'Escola Virtèlia[3] i després a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, d'on va ser expulsat el 1957 per les seves activitats polítiques (era membre del PSUC). A continuació, va marxar a Suïssa i va prosseguir els seus estudis a la Universitat de Ginebra. El 1963 va crear el Taller d'Arquitectura, un estudi que compta amb sociòlegs, a més d'arquitectes i enginyers. Amb aquest equip de professionals Bofill va estar en condicions d'abordar projectes de diferent naturalesa en molt diverses parts del món, adaptant-los a les realitats culturals de cada lloc.

El 1978 va obrir un segon despatx a París. Bofill és un dels màxims representants de l'estil postmodern de l'arquitectura contemporània. En els seus dissenys manté les línies clares de l'estil modern, però abandona les formes fredes que caracteritzen altres tendències modernes. Això ho aconsegueix incorporant als seus edificis elements clàssics, com columnes o arcs, que a l'observador no entès li resulten familiars i comprensibles. Bofill és autor d'una extensa obra teòrica, i entre les molts llibres que ha signat destaquen Espai i vida, La ciutat de l'arquitecte i El dibuix de la ciutat.

Al llarg de la seva carrera Bofill ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre ells l'any 1993 la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. El 1985 va ser triat membre honorari de l'Institut Americà d'Arquitectes. Bofill és Doctor Honoris Causa per la Universitat de Metz, França (1995), membre honorari de l'American Institute of Architects (AIA) (1985) i Officier de l'Ordre des Arts et des Lettres, Ministeri de Cultura, França, (1988). Es membre del jurat del Premi Internacional Catalunya.[cal citació]

Obres representatives [cal citació][modifica]

Referències[modifica]

  1. «Ricard Bofill». Identitats. TV3.
  2. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.65. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 18 novembre 2014]. 
  3. Rom, Mireia. «El ‘top ten’ de les escoles de l’elit política i econòmica catalana». Crític.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ricard Bofill i Leví Modifica l'enllaç a Wikidata