Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióSocietat de Beneficència dels Naturals de Catalunya
SBNC.tiff
Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya placa escut escala.jpeg
Dades
Tipus associació
Forma jurídica associació
Història
Creació 1840[1]
oficialment 1 d'agost de 1841[2]l'Havana
Fundador Antoni Font i Guasch
Josep Gener i Batet
Activitat
Membres 1.400(2015)[1]
Organització i govern
Seu 
  • Consulado 68, La Havana Vieja
    Cuba Cuba
Persona rellevant Lola Rosich Leal (Presidenta)
Leila Benson (Vicepresidenta)
Georgina Lago (Tresorera)[3]
Altres dades
Modifica les dades a Wikidata
Façana de la Societat, edifici Planiol-Pons any 2015 (esquerra)

Societat de Beneficència dels Naturals de Catalunya (SBNC), també coneguda com el Casal Català ó Beneficencia Catalana,[4] és una associació de beneficència fundada per l'emigració catalana [5][6] a l'Havana el 1840. Considerada l'entitat d'ajuda social més antiga del món,[7] va ser fundada per 102 catalans dirigits per Antoni Font i Guasch i Josep Gener i Batet.[5] Aparegué per ajudar als catalans que no van fer fortuna i van quedar encallats a la capital cubana; que començaren a ser nombrosos des de la independència de Cuba el 1900. En foren membres Josep Murillo i Mombrú i Joaquim Muntal i Gramunt, vicepresident el 1925-1928.

La seva seu es troba al carrer Consulado 68 de Ciutat vella de l'Havana, Cuba. Amb el pas dels anys, la Beneficència Catalana va incorporar a la funció assistencial que li va donar origen, activitats de caràcter cultural i festiu. Amb més de 1.400 socis,[1] promou diferents activitats relacionades amb Catalunya com havaneres, celebració de Sant Jordi, esbart dansaire, puntaires, lectura de poesia, algun concert i projeccions de pel·lícules. Encara que la seva activitat principal és la de donar suport econòmic als socis que ho necessiten.[7]

Un altre dels seus objectius és el manteniment de l'ermita de Montserrate que estava previst fou instal·lada a la plaça de la Revolució en els últims anys del Govern de Fulgencio Batista, però que finalment es va construir a finals dels 50 en una finca a prop de l'aeroport de l'Havana. És una rèplica de l'església de s’Agaró i alberga una còpia de la Mare de Déu de Montserrat.[7]

Amb més de 170 anys d'història disposa d'un llegat documental econòmic i social d'emigrants catalans de Cuba[8] i ha rebut guardons de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Generalitat de Catalunya i la Creu de Sant Jordi el 1993.[9]

Des de l'1 de gener de 2000 la presidenta es Maria Dolors (Lola) Rosich Leal (L'Havana, 6 de març de 1935) filla de Manel Rosich Milà, de Vilanova i la Geltrú, i Dolores Leal González, de La Paz (Entre Ríos, Argentina).[10]

Llista de presidents[modifica]

Homenatge a Joan Veguer i Flaquer (1888-1940)

Presidents de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya des de 1841:[11]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Independentista a l'Havana». La Vanguardia, 22-09-2015, p. 6.
  2. Rodríguez Ortega, 2010, p. 27.
  3. Rodríguez Ortega, 2010, p. 45-46.
  4. Joan Casanovas. Bread Or Bullets: Urban Labor and Spanish Colonialism in Cuba, 1850–1898. University of Pittsburgh Pre, 15 novembre 1998, p. 54–. ISBN 978-0-8229-7194-8. 
  5. 5,0 5,1 Moisés Llordén Miñambres; Fernando Devoto Acerca de las migraciones centroeuropeas y mediterráneas a Iberoamérica: aspectos sociales y culturales. Universidad de Oviedo, 1995, p. 153–. ISBN 978-84-7468-867-2. 
  6. Juan Andrés Blanco Rodríguez. El asociacionismo en la emigración española a América. UNED Centro Asoc. de Zamora, 2008, p. 57–58. ISBN 978-84-936871-0-6. 
  7. 7,0 7,1 7,2 Hernández, Óscar «Empremta catalana a l'Havana». El Periodico de Catalunya, 28-06-2015 [Consulta: 22 setembre 2015].
  8. «Més de 10.000 imatges digitals de La Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya a l'Havana ingressen a l'Arxiu Nacional de Catalunya». Generalitat de Catalunya, 11-06-2015 [Consulta: 22 setembre 2015].
  9. «Creu de Sant Jordi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. Rodríguez Ortega, 2010, p. 44.
  11. 11,0 11,1 Rodríguez Ortega, 2010, p. 36-38.
  12. 12,0 12,1 Rodríguez Ortega, 2010, p. 28.
  13. Rodríguez Ortega, 2010, p. 192.
  14. «Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 setembre 2015].
  15. Rodríguez Ortega, 2010, p. 143.
  16. Rodríguez Ortega, 2010, p. 150.
  17. «Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 setembre 2015].
  18. Rodríguez Ortega, 2010, p. 139.
  19. «Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 setembre 2015].
  20. Rodríguez Ortega, 2010, p. 146.
  21. «Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 setembre 2015].
  22. Cl - Li. Comissió Amèrica i Catalunya 1992, Generalitat de Catalunya, 1992. ISBN 978-84-7256-987-4. 
  23. 23,0 23,1 Rodríguez Ortega, 2010, p. 338.
  24. Rodríguez Ortega, 2010, p. 104.
  25. Rodríguez Ortega, 2010, p. 406.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata