Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya

De Viquipèdia
Infotaula d'organitzacióSocietat de Beneficència dels Naturals de Catalunya
SBNC.tiff
Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya placa escut escala.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusassociació Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1840[1]
oficialment 1 d'agost de 1841[2]l'Havana Modifica el valor a Wikidata
FundadorAntoni Font i Guasch
Josep Gener i Batet
Activitat
Membres1.400(2015)[1]
Governança corporativa
Seu 
  • Consulado 68, La Havana Vieja
    Cuba Cuba
Persona rellevantLola Rosich Leal (Presidenta)
Leila Benson (Vicepresidenta)
Georgina Lago (Tresorera)[3]
Altres
Premis
Façana de la Societat, edifici Planiol-Pons any 2015 (esquerra)

Societat de Beneficència dels Naturals de Catalunya (SBNC), també coneguda com el Casal Català ó Beneficencia Catalana,[4] és una associació de beneficència fundada per l'emigració catalana [5][6] a l'Havana el 1840. Considerada l'entitat d'ajuda social més antiga del món,[7] va ser fundada per 102 catalans dirigits per Antoni Font i Guasch i Josep Gener i Batet.[5] Aparegué per ajudar els catalans que no van fer fortuna i van quedar encallats a la capital cubana; que començaren a ser nombrosos des de la independència de Cuba el 1900. En foren membres Josep Murillo i Mombrú i Joaquim Muntal i Gramunt, vicepresident el 1925-1928.

La seva seu es troba al carrer Consulado 68 de Ciutat vella de l'Havana, Cuba. Amb el pas dels anys, la Beneficència Catalana va incorporar a la funció assistencial que li va donar origen, activitats de caràcter cultural i festiu. Amb més de 1.400 socis,[1] promou diferents activitats relacionades amb Catalunya com havaneres, celebració de Sant Jordi, esbart dansaire, puntaires, lectura de poesia, algun concert i projeccions de pel·lícules. Encara que la seva activitat principal és la de donar suport econòmic als socis que ho necessiten.[7]

Un altre dels seus objectius és el manteniment de l'ermita de Montserrate que estava previst fou instal·lada a la plaça de la Revolució en els últims anys del Govern de Fulgencio Batista, però que finalment es va construir a finals dels 50 en una finca a prop de l'aeroport de l'Havana. És una rèplica de l'església de s'Agaró i alberga una còpia de la Mare de Déu de Montserrat.[7]

Amb més de 170 anys d'història disposa d'un llegat documental econòmic i social d'emigrants catalans de Cuba[8] i ha rebut guardons de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Generalitat de Catalunya i la Creu de Sant Jordi el 1993.[9]

Des de l'1 de gener de 2000 la presidenta es Maria Dolors (Lola) Rosich Leal (L'Havana, 6 de març de 1935) filla de Manel Rosich Milà, de Vilanova i la Geltrú, i Dolores Leal González, de La Paz (Entre Ríos, Argentina).[10]

Llista de presidents[modifica]

Homenatge a Joan Veguer i Flaquer (1888-1940)

Presidents de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya des de 1841:[11]

Presidents d'Honor: Felip Bohigas i Escalé, Narcís Gelats i Durall, Narcís Maciá i Domenech[27]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Independentista a l'Havana». La Vanguardia, 22-09-2015, p. 6.
  2. Rodríguez Ortega, 2010, p. 27.
  3. Rodríguez Ortega, 2010, p. 45-46.
  4. Joan Casanovas. Bread Or Bullets: Urban Labor and Spanish Colonialism in Cuba, 1850–1898. University of Pittsburgh Pre, 15 novembre 1998, p. 54–. ISBN 978-0-8229-7194-8. 
  5. 5,0 5,1 Moisés Llordén Miñambres; Fernando Devoto Acerca de las migraciones centroeuropeas y mediterráneas a Iberoamérica: aspectos sociales y culturales. Universidad de Oviedo, 1995, p. 153–. ISBN 978-84-7468-867-2. 
  6. Juan Andrés Blanco Rodríguez. El asociacionismo en la emigración española a América. UNED Centro Asoc. de Zamora, 2008, p. 57–58. ISBN 978-84-936871-0-6. 
  7. 7,0 7,1 7,2 Hernández, Óscar «Empremta catalana a l'Havana». El Periodico de Catalunya, 28-06-2015 [Consulta: 22 setembre 2015].
  8. «Més de 10.000 imatges digitals de La Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya a l'Havana ingressen a l'Arxiu Nacional de Catalunya». Generalitat de Catalunya, 11-06-2015 [Consulta: 22 setembre 2015].
  9. «Creu de Sant Jordi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. Rodríguez Ortega, 2010, p. 44.
  11. 11,0 11,1 Rodríguez Ortega, 2010, p. 36-38.
  12. 12,0 12,1 Rodríguez Ortega, 2010, p. 28.
  13. Rodríguez Ortega, 2010, p. 192.
  14. «Francesc Martí i Torrents». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 setembre 2015].
  15. Rodríguez Ortega, 2010, p. 143.
  16. Rodríguez Ortega, 2010, p. 150.
  17. «Jaume Partagás i Rabell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 setembre 2015].
  18. Rodríguez Ortega, 2010, p. 139.
  19. «Prudenci Rabell i Pubill». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 setembre 2015].
  20. Rodríguez Ortega, 2010, p. 146.
  21. «Narcís Gelats i Durall». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 setembre 2015].
  22. Cl - Li. Comissió Amèrica i Catalunya 1992, Generalitat de Catalunya, 1992. ISBN 978-84-7256-987-4. 
  23. Ruiz García, Sergio. El asociacionismo español en Cuba. Un encuentro de identidades: el caso catalán (1840-1940), 2015, p. 194 [Consulta: 3 febrer 2021]. 
  24. 24,0 24,1 Rodríguez Ortega, 2010, p. 338.
  25. Rodríguez Ortega, 2010, p. 104.
  26. Rodríguez Ortega, 2010, p. 406.
  27. Poblet, Josep Maria. Llibre D'Or 1840-1940 de la Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña, 1940. 

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya