Miquel Milà i Sagnier

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMiquel Milà i Sagnier Creu de Sant Jordi 1984
Naixement 1931
Barcelona
Ocupació dissenyador industrial
Modifica dades a Wikidata

Miquel Milà i Sagnier (Barcelona, 1931) és un dissenyador industrial i interiorista català. És un dels pocs dissenyadors de la primera generació que no és arquitecte. Malgrat això, inicia la seva carrera professional col·laborant al despatx dels arquitectes Alfons Milà i Sagnier i Federico Correa. Fundador de l'empresa Tramo juntament amb Ribas Barangé i Pérez Ullibarri, d'on sorgiran algunes de les làmpades més reconegudes del dissenyador, com ara la TMC o la TMM.

Més endavant muntarà el seu propi estudi de disseny, des d'on treballà en multitud de projectes. Cofundador de l'ADI FAD, juntament amb André Ricard, Antoni de Moragas, Oriol Bohigas, Cases, Pellicer i Rafael Marquina. En fou un membre actiu.

Considerat com un dissenyador preindustrial, la seva òptica del disseny l'apropa més a la figura de l'artesà, cuidant la feina, controlant els diferents processos i corregint errors treballant maquetes i prototips.

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Guanyador de diversos premis entre ells, diversos deltes d'or i de plata, el premi APECMO i el Good Industrial Design. L'any 1987 rebé el Premio Nacional de Diseño[1] i el 1993 la Creu de Sant Jordi.

A part dels ja citats TMC de 1958 i la TMM de 1961, destaquen la làmpada Cesta (1964), la Manila, la M68 (1968) o més recentment la maneta de porta per a FSB, el cendrer paraigüer Tomba'l, el banc Neoromàntic (1995), el Neoliviano (2000) o el Neocombo (2002). El seu mobiliari s'instal·là l'any 2003 en la remodelació del Palau Robert de Barcelona.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Premios Nacionales de Diseño 1987» (en castellà). Idi.mineco.gob.es, 1987. [Consulta: Maig 2016].