Vicente Aranda Ezquerra

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaVicente Aranda Ezquerra
Vicente aranda.jpg
Vicente Aranda Ezquerra (2010)
Biografia
Naixement 9 de novembre de 1926
Barcelona, Catalunya
Mort 26 de maig de 2015(2015-05-26) (als 88 anys)
Madrid
Lloc d'enterrament incinerat; cendres al Jardín del Recuerdo del Cementerio Sur (Madrid) 
Nacionalitat Espanya
Activitat
Ocupació Director de cinema i guionista
Obra
Obres destacables

1991 Amantes

(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)[1]
Premis
Premis Goya
Millor director
1992 - Amantes
Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)

1991 Amantes

(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)[1]

IMDB: 0033005
Modifica les dades a Wikidata

Vicente Aranda Ezquerra (Barcelona, 9 de novembre de 1926 - Madrid, 26 de maig de 2015)[2][3] va ésser un director de cinema català.

Biografia[modifica]

Vicente Aranda va néixer a Barcelona al si d’una família d’idees llibertàries, que provenia d’Aragó. Mare i pare treballaven: la mare a una fàbrica tèxtil i el pare de fotògraf ambulant. El futur director de cinema i la seva família residien a El Carmel. En aquest barri Aranda va tenir el primer contacte amb el setè art. Ell i els seus amics no anaven classe per anar a mirar les pel·lícules que passaven a un cine del barri a través d’uns forats que hi havia a la porta. En estellar la Guerra Civil Espanyola, quan tenia onze anys Aranda va marxar amb la seva família a Osca. De seguida van tornar a Barcelona. En finalitzar el conflicte, Aranda va deixar els estudis per posar-se a treballar. Va treballar en diferents empreses: un taller de bicicletes, una empresa de maquetació d’anuncis, una fàbrica de productes alimentaris, un anuari, una fàbrica de pintures.[4]

El 1949[5] es mudà amb el seu germà a Veneçuela per motius polítics i econòmics. Uns anys més tard, el 1956[5] Aranda va tornar a Espanya amb la seva esposa María Luisa i uns bons estalvis, aconseguits pel seu treball en l’empresa NCR. En el seu retorn a la capital catalana coneix a diferents personalitats del món cultural de l’època com Ricard Bofill, Román Gubern, els germans Goytisolo, Juan Marsé i Joaquín Jordà. Tot i que no li van permetre entrar a l’Escola Oficial de Cinematografia a Madrid, Aranda no va tardar a realitzar la seva primera pel·lícula. L'any 1964 va rodar Brillante porvenir. A caura dels seus contactes amb el món cultural va estar lligat a l'anomenada Escola de Barcelona, la refinada estètica de la qual fou una novetat en el cinema peninsular dels anys 60.[4] Fata Morgana (1966) és una de les seves obres més representatives i enquadrades en aquest corrent. Va abordar després gèneres més comercials, cinema fantàstic i cinema eròtic: Les cruels (1969), La núvia ensangonada (1972), Clara és el preu (1974).

Després, amb més rigor, va tractar la transexualitat en Canvi de sexe (1977). Va dur a la pantalla La noia de les calces d'or (1980), adaptació de l'obra de Juan Marsé, Assassinat en el Comitè Central (1982) basada en la novel·la de Manuel Vázquez Montalbán, pel·lícula policíaca, irònicament tenyida de política i Fanny Pelopaja (1983), retrat sense concessions d'una jove de suburbi i d'un policia corromput.

El 2001 va dur a la fama Pilar López de Ayala en el paper de Juana la Loca (Premi Goya a la millor interpretació femenina protagonista)

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

Com a director
  • Brillante porvenir (1965)
  • Fata Morgana (1965)
  • Las crueles (1969)
  • La novia ensangrentada (1972)
  • The Most Beautiful Animal in the World (1974)
  • Clara es el precio (1975)
  • Cambio de sexo (1977)
  • La muchacha de las bragas de oro (1980)
  • Asesinato en el Comité Central (1982)
  • Fanny Pelopaja (1984)
  • Tiempo de silencio (1986)
  • El Lute (camina o revienta) (1987)
  • El Lute II: mañana seré libre (1988)
  • Aventis (Si te dicen que caí) (1989)
  • Amantes (1991)
  • El amante bilingüe (1993)
  • Intruso (1993)
  • La pasión turca (1994)
  • Lumière y compañía (Documental)(1995)
  • Libertarias (1996)
  • La mirada del otro (1998)
  • Celos (1999)
  • Juana la Loca (2001)
  • Carmen (2003)
  • ¡Hay motivo! (2004)
  • Tirant lo Blanc (2006)
  • Canciones de amor en Lolita's Club (2007)
  • Luna caliente (2009)
Com a guionista
  • Brillante porvenir (1965)
  • Fata Morgana (1965)
  • Las crueles (1969)
  • La novia ensangrentada (1972)
  • Último deseo (1976)
  • Cambio de sexo (1977)
  • La muchacha de las bragas de oro (1980)
  • Asesinato en el Comité Central (1982)
  • Fanny Pelopaja (1984)
  • Tiempo de silencio (1986)
  • El Lute (camina o revienta) (1987)
  • El Lute II: mañana seré libre (1988)
  • Si te dicen que caí (1989)
  • Amantes (1991)
  • El amante bilingüe (1993)
  • Intruso (1993)
  • La pasión turca (1994)
  • Libertarias (1996)
  • La mirada del otro (1998)
  • Celos (1999)
  • Juana la Loca (2001)
  • Carmen (2003)
  • Tirant lo Blanc (2006)
  • Canciones de amor en Lolita's Club (2007)
  • Luna caliente (2009)
Com a actor
Com a productor

Televisió[modifica]

Com a director
  • La huella del crimen (1985, 1 episodi)
  • Los jinetes del alba (1990, 5 episodis)
Com a guionista
  • Los jinetes del alba(1990, 5 episodis)

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Highest Rated Titles With Jaime Camino». IMDb.
  2. «Mor el cineasta Vicente Aranda». Diari Ara. [Consulta: 26 maig 2015].
  3. «Mor als 88 anys el director de cinema Vicente Aranda». 324.cat. [Consulta: 27 maig 2015].
  4. 4,0 4,1 1965-, Alvares, Rosa,. Vicente Aranda, Victoria Abril: el cine como pasión. Valladolid: Semana Internacional de Cine, 1991. ISBN 8487737048. 
  5. 5,0 5,1 Antonio., Gregori,. El cine español según sus directores. Madrid: Ediciones Catedra, 2009. ISBN 9788437626147. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vicente Aranda Ezquerra Modifica l'enllaç a Wikidata