María Luisa Ponte Mancini

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaría Luisa Ponte Mancini
Biografia
Naixement 21 juny 1918
Medina de Rioseco
Mort 2 maig 1996 (77 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Actriu

IMDB: nm0690592 Allocine: 81062 Allmovie: p149684
Modifica les dades a Wikidata

María Luisa Ponte Mancini (Medina de Rioseco, Valladolid; 21 de juny de 1918-Aranjuez, Madrid; 2 de maig de 1996) va ser una actriu espanyola de reconegut prestigi que va participar en nombroses pel·lícules, obres de teatre i sèries de televisió.

Biografia[modifica]

Filla dels actors Enrique Ponte i Haydée Mancini Puggi, va néixer en plena gira teatral i amb tan sols sis mesos d'edat va pujar per primera vegada a un escenari. Es va dedicar professionalment a la interpretació des dels catorze anys i en endavant va centrar la seva activitat en el teatre, incorporant-se a la companyia del seu pare i intervenint en muntatges de La malquerida, Casa de nines o Ni al amor, ni al mar. La Guerra Civil va sobrevenir a la jove actriu mentre treballava en La Pola Siero (Astúries).

Altres obres que va interpretar van ser Panorama desde el puente (1958), d'Arthur Miller; Don Juan Tenorio (1953), de José Zorrilla; El bello indiferente (1953), de Jean Cocteau; La mordaza (1954), d'Alfonso Sastre, La ratonera (1954), d'Agatha Christie;[1] El caso del señor vestido de violeta (1954), de Miguel Mihura; Medida por medida (1955), de Shakespeare; La guerra empieza en Cuba (1955), de Víctor Ruiz Iriarte; El anzuelo de Fenisa (1961), de Lope de Vega;[2] Solo Dios puede juzgarme (1969), d'Emilio Romero; Numancia, de Cervantes, dirigida per Miguel Narros; El rufián Castrucho, de Lope de Vega i Un enemigo del pueblo, de Henrik Ibsen.

También Ocho mujeres, de Robert Thomas; Todos eran mis hijos (1963), d'Arthur Miller; La noche de la iguana (1964), de Tennessee Williams, La tercera palabra, d'Alejandro Casona; Calígula, d'Albert Camus; Luces de bohemia, de Valle Inclán; Maribel y la extraña familia, de Miguel Mihura; Las arrecogías del beaterio de Santa María Egipciaca (1977), de José Martín Recuerda;[3] El padre (1978), d'August Strindberg;[4] Las bicicletas son para el verano (1982), de Fernando Fernán Gómez[5] y Bajarse al moro, de José Luis Alonso de Santos.

La seva veu potent, la seva força i caràcter, fan d'ella una intèrpret popular i recognoscible. La seva primera pel·lícula data de 1952 i al llarg de les següents tres dècades es va consolidar com una de les actrius més destacades dels repartiments cinematogràfics. Sovint els seus personatges responen a un estereotip de dona amargada, hipòcrita o antipàtica. En la seva amplíssima trajectòria caben grans títols del cinema espanyol com El pisito i El cochecito, de Marco Ferreri; La ciudad no es para mí, de Pedro Lazaga; El verdugo, de Luis García Berlanga; El extraño viaje y El viaje a ninguna parte, de Fernando Fernán Gómez; Camada negra, de Manuel Gutiérrez Aragón o La colmena, de Mario Camus.

També en televisió va desenvolupar una carrera notable, destacant la seva participació a Fortunata y Jacinta, Farmacia de guardia i La Regenta.

Va mantenir la seva activitat professional fins a poc abans de la seva mort en 1996, rebent el premi Goya per la seva última pel·lícula al gener de 1995.[6]

Va tenir una filla abans d'enviduar de l'actor José Luis López de Rueda. Es va unir sentimentalment al també actor Agustín González entre 1954 i 1986.[7]

Premis i candidatures[modifica]

Premis Goya

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1986 Millor interpretació femenina de repartiment El hermano bastardo de Dios Candidata
1994 Millor actriu secundària Canción de cuna Guanyadora

Fotogramas de Plata

Any Categoria Sèrie Resultat
1992 Millor actriu de televisió Farmacia de guardia Candidata

Premis ACE (Nueva York)

Any Categoria Sèrie Resultat
1980 Millor actriu secundària El nido Guanyadora
1982 Millor actriu secundària La colmena Guanyadora

Altres

Filmografia[modifica]

Televisió[modifica]

Teatre (selecció)[modifica]

Referències[modifica]

  1. «En el Infanta Isabel se estrenó "La ratonera", de Agatha Christie». Diario ABC, 13-11-1954. [Consulta: 16 novembre 2011].
  2. El anzuelo de Fenisa, de Lope de Vega en el María Guerrero. Diari ABC. 4 de març de 1961. Vist el 12 de abril de 2011
  3. «Las arrecogías del beaterio de Santa María Egipciaca, un gran grito del teatro español marginado». Diario ABC, 06-02-1977. [Consulta: 6 maig 2011].
  4. «Estreno de "El padre", de Strindberg». El País, 26-03-1978. [Consulta: 20 abril 2012].
  5. «Una obra maestra». Eduardo Haro Tecglen, El País, 25-04-1982. [Consulta: 31 maig 2011].
  6. María Luisa Ponte se alza con el Goya a Mejor Actriz de Reparto en 1995. Consultat el 6 de febrer de 2016.
  7. GALÁN, Eduardo. María Luisa Ponte. Contra viento y marea: memorias de una actriz. Madrid: Ciclo Editorial, 1993.

Enllaçops externs[modifica]