Gemma Cuervo Igartua
Nom original | (es) Gemma Cuervo |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (es) Gemma Cuervo de Igartua 22 juliol 1934 (90 anys) Barcelona |
Grup ètnic | Raça mediterrània |
Activitat | |
Ocupació | actriu de teatre, actriu de televisió, actriu de cinema, actriu de veu |
Activitat | 1956 - |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Fernando Guillén |
Fills | Fernando Guillén Cuervo, Cayetana Guillén Cuervo |
Premis | |
| |
|
Gemma Cuervo Igartua (Barcelona, 22 de juliol de 1934) és una actriu espanyola de teatre, cinema i televisió. Va estar casada amb Fernando Guillén, amb qui va tenir tres fills: Fernando Guillén Cuervo Natàlia Guillén Cuervo i Cayetana Guillén Cuervo. És coneguda pel públic sobretot per les seves intervencions a Estudio 1, Médico de familia, la Vicenta a Aquí no hay quien viva, i la María Teresa a La que se avecina. Va debutar com a actriu al Teatro Español Universitario i més tard va treballar en altres companyies de teatre i va formar una companyia amb el seu marit.[1][2]
Biografia
[modifica]Des de molt jove, va tenir una vocació per a la interpretació. Les seves primeres participacions en representacions teatrals van tenir lloc al Teatre Espanyol Universitari, amb obres com No hay camino o Prisión de soledad. No obstant això, el seu debut professional va ser l'any 1959, quan va actuar en l'obra Harvey amb la companyia d'Adolfo Marsillach. A aquesta obra la van seguir La visita de la vieja dama i Don Juan Tenorio. Va iniciar així una carrera teatral, que ha estat molt fructífera. Mai no va deixar els escenaris tot i acceptar papers en altres mitjans.
A la dècada dels 60 es va incorporar en la Companyia de Lope de Vega. Durant aquesta època se la va poder veure representant obres com El avaro, de Moliére; Un soñador para un pueblo, d'Antonio Buero Vallejo; En Flandes se ha puesto el sol, de Eduardo Marquina, o A puerta cerrada, de Jean-Paul Sartre, entre moltes altres.
A final dels anys 60 del segle xx va formar la seva pròpia companyia, al costat del també actor Fernando Guillén, que era el seu marit, companyia amb la qual van representar diverses obres fora del país. Pel que fa al cinema, va debutar el 1956 amb la pel·lícula de Pedro Lazaga La vida es maravillosa. La seva filmografia no és tan extensa com el seu treball en teatre. D'ella podem citar algunes pel·lícules, com El mundo sigue, de Fernando Fernán Gómez; La dama de Beirut, Operación silencio, Historia de una chica sola; Boom boom, de Rosa Vergés, o Pacto de brujas, amb Javier Elorrieta.
La trajectòria de l'actriu a la televisió és molt més extensa. Ha participat en un gran nombre de representacions teatrals televisuals així com sèries i produccions. Podem recordar a Historias para no dormir, Tengo un libro en las manos, Estudio 1, Detrás del telón, Segunda enseñanza, Médico de familia o Amar en tiempos revueltos. L'any 2003 la seva gran popularitat es va veure encara més reforçada pel seu paper en la sèrie Aquí no hay quien viva, on dona vida a Vicenta, i que li ha suposat un gran èxit, continuat després amb La que se avecina, amb un paper molt semblant, fent de Mari Tere. Es va separar de Fernando Guillén, amb qui va tenir tres fills, dos dels quals han seguit professionalment els passos dels seus progenitors: Cayetana i Fernando.
Entre altres premis, ha rebut el Premi Júbilo en 2005, al costat de Mariví Bilbao i Emma Penella, les tres jubilades de Aquí no hay quien viva. També té el Premi Ondas a la millor actriu de televisió, que li va ser concedit l'any 1967.[3]
Filmografia
[modifica]Teatre
[modifica]
|
|
Cinema
[modifica]- Llargmetratges
|
|
- Curtmetratges
- A las que duermen (2009)
- Íntimos (2005)
- Si lo sé no vengo (a mi propio entierro) (1999)
- Partenaire (1978)
- Conozca usted España: albergues y paradores (1965)
Televisió
[modifica]
|
|
Any | Premi | Categoria | Títol | Resultat |
---|---|---|---|---|
1967 | Premis Ondas | Nacionals de televisió: Millor actriu | Guanyadora | |
2005 | Premis de la Unió de Actors (Espanya) | Millor actriu de repartiment de televisió | Aquí no hay quien viva | Nominada |
2005 | Premi Júbilo | Compartit amb Mariví Bilbao i Emma Penella | Aquí no hay quien viva | Guanyadora |
1977 i 1980 | Premis Mayte de Teatro | Nominada |
Referències
[modifica]- ↑ «Gemma Cuervo». Cine Archivo. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Oliva, César; Dueñas, Jesús García de. Fernando Guillén, un actor de hoy (en castellà). EDITUM, 1999, p. 124. ISBN 978-84-8371-070-8.
- ↑ «Biografía de Gemma Cuervo» (en castellà). biografias. [Consulta: 28 gener 2014].
- ↑ «Gemma Cuervo-Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 28 gener 2014].