Vés al contingut

Charo López

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCharo López
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 octubre 1943 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Salamanca (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1965 Modifica el valor a Wikidata -

IMDB: nm0530048 TMDB (persona): 258049 FilmAffinity (persona): 620058012 Allmovie (artista): p43201 Modifica el valor a Wikidata

María del Rosario López Piñuelas coneguda artísticament com a Charo López (Salamanca, 28 d'octubre de 1943) és una actriu espanyola.[1]

Biografia

[modifica]

Començaments

[modifica]

Mentre estudia Filosofia i Lletres a la seva ciutat natal participa en diverses funcions de teatre universitari. La seva incipient vocació artística troba llit professional amb les pel·lícules Ditirambo, de Gonzalo Suárez i El hueso, d'Antonio Giménez-Rico en 1967.[2]

Cursa estudis en la Escola Oficial de Cinema i perfecciona la seva tècnica teatral alhora que treballa en nombrosos espais dramàtics de Televisió Espanyola i en sèries com Los camioneros, de Mario Camus i El pícaro, de Fernando Fernán Gómez.

El seu pas pel cinema al començament de la dècada de 1970 es redueix al spaghetti western (El sol bajo la tierra, El bandido Malpelo) i pel·lícules d'escassa projecció que únicament ressalten la seva fotogenia i la seva rotunda bellesa. Luis Buñuel aprova la seva participació en La Voie Lactée (1969), però el sindicat d'actors francès ho impedeix per tractar-se d'una actriu desconeguda.[3]

La seva col·laboració amb Gonzalo Suárez continua a El extraño caso del doctor Fausto (1969), La Regenta (1974) i Parranda (1977).

Los gozos y las sombras

[modifica]

El seu alt reconeixement no arriba fins a 1980 amb un paper secundari en la sèrie de televisió Fortunata y Jacinta, de Mario Camus, i especialment, ja en plena maduresa, gràcies al personatge de Clara Aldán a Los gozos y las sombras, sèrie d'èxit basada en la novel·la homònima de Gonzalo Torrente Ballester.

Posteriorment, encadena treballs rellevants per al cinema: La colmena i La vieja música, de Camus; Los paraísos perdidos, de Basilio Martín Patino; Tiempo de silencio, de Vicente Aranda i Lo más natural, de Josefina Molina. Gonzalo Suárez torna a dirigir-la en la sèrie Los pazos de Ulloa i a les pel·lícules Epílogo, Don Juan en los infiernos i El detective y la muerte. Encara que no accepta el paper que Pedro Almodóvar li ofereix a Matador (1986), sí apareix a Kika en 1993.

En 1997 estrena Secretos del corazón, pel·lícula de Montxo Armendáriz candidata a l'Oscar de Hollywood per la qual aconsegueix el Premi Goya a la millor actriu de repartiment. Després interpreta papers breus a Plenilunio, d'Imanol Uribe o Tiempos de azúcar, de Juan Luis Iborra i protagonitza Nudos i La soledad era esto.

Teatre

[modifica]

Entre 1987 i 1989 realitza una gira teatral a l'Argentina amb els muntatge Hay que deshacer la casa i Una jornada particular.[4] Des de llavors, com a actriu i productora, es decanta per obres que potenciïn la seva vis còmica, entre elles Tengamos el sexo en paz i Carcajada salvaje, representades en diferents etapes des de la dècada de 1990. Així mateix protagonitza Los puentes de Madison, Memorias de Sarah Bernhardt i El otro lado.

Charo López es va casar en dues ocasions, amb el crític, escriptor i cineasta Jesús García de Dueñas (1965-1971) i amb n el periodista Carlos Gabetta (1988-1993).

Filmografia parcial

[modifica]

Televisió

[modifica]

Teatre

[modifica]

Premis i candidatures

[modifica]
Premis Goya
AnyCategoriaPel·lículaResultat
1990millor interpretació femenina protagonistaLo más naturalCandidata
1997millor interpretació femenina de repartimentSecretos del corazónGuanyadora
Fotogramas de Plata
AnyCategoriaTreballResultat
1975Millor intèrpret de televisióCuentos y leyendasGuanyadora
1982Millor intèrpret de televisióLos gozos y las sombrasGuanyadora
1984Millor actriu de cinemaEpílogo
Últimas tardes con Teresa
Candidata
1985Millor actriu de cinemaCrimen en familia
La vieja música
Los paraísos perdidos
Candidata
1997Millor actriu de teatreTengamos el sexo en pazGuanyadora
2014Tota una vidaGuanyadora
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[6]
AnyCategoriapel·lículaResultat
1968Premi Antonio BarberoEl huesoGuanyadora
Unión de Actores
AnyCategoriaTrabajoResultat
1997millor interpretació secundària de cinemaSecretos del corazónGuanyadora
Premis Sant Jordi de Cinema[7]
AnyCategoriaResultat
2009Premi a la trajectòria professionalGuanyadora
TP d'Or
AnyCategoriaSèrie de televisióResultat
1985Millor actriuLos pazos de UlloaGuanyadora
1982Los gozos y las sombrasGuanyadora
1975Cuentos y leyendasGuanyadora
Altres

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]