Charo López

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCharo López
Charo López en Salamanca (fecha indeterminada).jpg
Biografia
Naixement 28 octubre 1943 (75 anys)
Salamanca
Educació Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació Actriu i actriu de teatre

IMDB: nm0530048
Modifica les dades a Wikidata

María del Rosario López Piñuelas coneguda artísticament com Charo López (Salamanca, 28 d'octubre de 1943) és una actriu espanyola.[1]

Biografia[modifica]

Començaments[modifica]

Mentre estudia Filosofia i Lletres a la seva ciutat natal participa en diverses funcions de teatre universitari. La seva incipient vocació artística troba llit professional amb les pel·lícules Ditirambo, de Gonzalo Suárez i El hueso, d'Antonio Giménez-Rico en 1967.[2]

Cursa estudis en la Escola Oficial de Cinema i perfecciona la seva tècnica teatral alhora que treballa en nombrosos espais dramàtics de Televisió Espanyola i en sèries com Los camioneros, de Mario Camus i El pícaro, de Fernando Fernán Gómez.

El seu pas pel cinema al començament de la dècada de 1970 es redueix al spaghetti western (El sol bajo la tierra, El bandido Malpelo) i pel·lícules d'escassa projecció que únicament ressalten la seva fotogenia i la seva rotunda bellesa. Luis Buñuel aprova la seva participació a La Voie Lactée (1969), però el sindicat d'actors francès ho impedeix per tractar-se d'una actriu desconeguda.[3]

La seva col·laboració amb Gonzalo Suárez continua a El extraño caso del doctor Fausto (1969), La Regenta (1974) i Parranda (1977).

Los gozos y las sombras[modifica]

El seu alt reconeixement no arriba fins a 1980 amb un paper secundari en la sèrie de televisió Fortunata y Jacinta, de Mario Camus, i especialment, ja en plena maduresa, gràcies al personatge de Clara Aldán a Los gozos y las sombras, sèrie d'èxit basada en la novel·la homònima de Gonzalo Torrente Ballester.

Posteriorment, encadena treballs rellevants per al cinema: La colmena i La vieja música, de Camus; Los paraísos perdidos, de Basilio Martín Patino; Tiempo de silencio, de Vicente Aranda i Lo más natural, de Josefina Molina. Gonzalo Suárez torna a dirigir-la en la sèrie Los pazos de Ulloa i a les pel·lícules Epílogo, Don Juan en los infiernos i El detective y la muerte. Encara que no accepta el paper que Pedro Almodóvar li ofereix a Matador (1986), sí apareix a Kika en 1993.

En 1997 estrena Secretos del corazón, pel·lícula de Montxo Armendáriz candidata a l'Oscar de Hollywood per la qual aconsegueix el Premi Goya a la millor actriu de repartiment. Després interpreta papers breus a Plenilunio, d'Imanol Uribe o Tiempos de azúcar, de Juan Luis Iborra i protagonitza Nudos i La soledad era esto.

Teatre[modifica]

Entre 1987 i 1989 realitza una gira teatral a l'Argentina amb els muntatge Hay que deshacer la casa i Una jornada particular.[4] Des de llavors, com a actriu i productora, es decanta per obres que potenciïn la seva vis còmica, entre elles Tengamos el sexo en paz i Carcajada salvaje, representades en diferents etapes des de la dècada de 1990. Així mateix protagonitza Los puentes de Madison, Memorias de Sarah Bernhardt i El otro lado.

Charo López es va casar en dues ocasions, amb el crític, escriptor i cineasta Jesús García de Dueñas (1965-1971) i amb n el periodista Carlos Gabetta (1988-1993).

Filmografia parcial[modifica]

Televisió[modifica]

Teatre[modifica]

Premis i candidatures[modifica]

Premis Goya
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1990 millor interpretació femenina protagonista Lo más natural Candidata
1997 millor interpretació femenina de repartiment Secretos del corazón Guanyadora
Fotogramas de Plata
Any Categoria Treball Resultat
1975 Millor intèrpret de televisió Cuentos y leyendas Guanyadora
1982 Millor intèrpret de televisió Los gozos y las sombras Guanyadora
1984 Millor actriu de cinema Epílogo
Últimas tardes con Teresa
Candidata
1985 Millor actriu de cinema Crimen en familia
La vieja música
Los paraísos perdidos
Candidata
1997 Millor actriu de teatre Tengamos el sexo en paz Guanyadora
2014 Tota una vida Guanyadora
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[6]
Any Categoria pel·lícula Resultat
1968 Premi Antonio Barbero El hueso Guanyadora
Unión de Actores
Any Categoria Trabajo Resultat
1997 millor interpretació secundària de cinema Secretos del corazón Guanyadora
Premis Sant Jordi de Cinema[7]
Any Categoria Resultat
2009 Premi a la trajectòria professional Guanyadora
TP d'Or
Any Categoria Sèrie de televisió Resultat
1985 Millor actriu Los pazos de Ulloa Guanyadora
1982 Los gozos y las sombras Guanyadora
1975 Cuentos y leyendas Guanyadora
Altres

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charo López Modifica l'enllaç a Wikidata