Isabel Garcés Cerezal

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Isabel Garcés)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIsabel Garcés Cerezal
Isabel Garcés.JPG
Biografia
Naixement 28 gener 1901
Madrid
Mort 3 febrer 1981 (80 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Actriu
Família
Cònjuge Arturo Serrano Arín

IMDB: nm0305511
Modifica les dades a Wikidata

Isabel Garcés Cerezal (Madrid, 28 de gener de 1901-Madrid, 3 de febrer de 1981) va ser una actriu espanyola.[1]

Biografia[modifica]

Va debutar sobre un escenari amb tan sols set anys d'edat, encara que la seva popularitat comença a manifestar-se durant la dècada dels anys 20, una vegada que s'especialitza en papers còmics que interpeta en la Companyia de Gregorio Martínez Sierra.

Arriba, en aquesta època, a convertir-se en una autèntica estrella del teatre espanyol i Jacinto Benavente escriu algunes obres per a ella. La seva carrera la va consolidar com la primera actriu del Teatro Infanta Isabel de Madrid, del qual va ser cap de cartell durant més de trenta anys i amb el propietari dels quals Arturo Serrano, s'havia casat. Al Teatre Infanta Isabel va estrenar, per exemple, algunes de les famoses obres d'Enrique Jardiel Poncela, com Angelina o el honor de un brigadier (1934), Un adulterio decente (1935), Cuatro corazones con freno y marcha atrás (1936), Carlo Monte en Montecarlo (1939), Un marido de ida y vuelta (1939), Las siete vidas del gato (1943) y Tú y yo somos tres (1945) i de Miguel Mihura: ¡Sublime decisión! (1955), La canasta (1955), Carlota (1957), Melocotón en almíbar (1958) i El chalet de Madame Renard (1961).

També va posar en escena peces còmiques d'altres autors com Carlos Arniches (El señor Badanas, 1930); Enrique Suárez de Deza (Mi distinguida familia, 1932); Adolfo Torrado (Chiruca, 1941, potser el seu major èxit); José María Pemán (Diario íntimo de la tía Angélica, 1946) Jacinto Benavente (Su amante esposa, 1950;[2] Al amor hay que mandarle al colegio, 1951; Ha llegado Don Juan, 1952),[3] Tono (Guillermo Hotel, 1945, Retorcimiento, 1948), Joaquín Calvo Sotelo (Tánger, 1945), José López Rubio (La venda en los ojos, 1954; Un trono para Cristi, 1956) o Alfonso Paso (Cosas de papá y mamá, 1960; Las mujeres los prefieren pachuchos, 1963) i comèdies de dramaturgs estrangers com Arsénico y encaje antiguo (1945), de Joseph Kesselring i No entiendo a mi marido (1968), d'Alan Ayckbourn.

Va rodar la seva primera pel·lícula a la tardana edat de 59 anys i els seus papers respondrien al prototip d'àvia dolça i despistada en pel·lícules còmiques, moltes vegades com a contrapunt humorístic d'artistes infantils: Pili i Mili i Marisol amb la que va coincidir en sis pel·lícules..[4] Va col·laborar fins a tres pel·lícules de la recordada estrella Rocío Dúrcal, amb qui estrenyeria una gran relació d'amistat en adaptacions cinematogràfiques tals com Las Leandras que en 1969 va suposar un èxit a nivell internacional per a Isabel i altres artistes inclosos en el repartiment del film de la talla de Celia Gámez o Alfredo Landa entre altres.

Premis[modifica]

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[5]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1959 Millor actriu secundària Una gran señora Guanyadora

Filmografia[modifica]

Referències[modifica]