Romà Gubern Garriga-Nogués

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRomà Gubern Garriga-Nogués
Roman Gubern en la UNIA (cropped).jpg
modifica
Biografia
Naixement8 agost 1934 modifica (85 anys)
Barcelona modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
Director de tesiIsidre Molas i Batllori modifica
Camp de treballHistòria del cinema modifica
OcupacióEscriptor i historiador
Membre de
Premis

Romà Gubern Garriga-Nogués (Barcelona, 8 d'agost de 1934) és un escriptor i historiador de mitjans de comunicació de masses català, singularment de cinema i còmic.[1]

Trajectòria[modifica]

És catedràtic emèrit de Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona. Guardonat amb la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, és autor de més de quaranta llibres, sobre cinema, semiòtica, cultura de masses, cultura de la imatge i sociologia de la comunicació. Recentment ha publicat Metamorfosis de la lectura.[2]

Ha estat president de l'Associació Espanyola d'Historiadors del Cinema i pertany a l'Association Française pour la Recherche sur l'Historie du Cinema. És membre de l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, de la New York Academy of Sciences, de l'American Association for the Advancement of Science, del Comitè d'Honor de la International Association for Visual Semiotics i director de l'Institut Cervantes a Roma.[3]

El 2011 fou elegit membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català,[4] i el 2013 fou distingit amb la Creu de Sant Jordi.[5]

Bibliografia[modifica]

  • La televisión, Bruguera, Barcelona, 1965.
  • Historia del cine, Danae, Barcelona, 1969.
  • Godard polémico, Tusquets, Barcelona, 1969.
  • La novela criminal, antologia de texts i pròleg, Tusquets, Barcelona, 1970.
  • McCarthy contra Hollywood: La caza de brujas, Anagrama, Barcelona, 1970.
  • El lenguaje de los cómics, Península, Barcelona, 1972.
  • Mensajes icónicos en la cultura de masas, Lumen, Barcelona, 1974.
  • Homenaje a King Kong, Tusquets, Barcelona, 1974.
  • Literatura de la imagen, Salvat, Barcelona, 1974.
  • Cine contemporáneo, Salvat, Barcelona, 1974.
  • Un cine para el cadalso. 40 años de censura cinematográfica en España (amb Domènec Font), Barcelona, 1975.
  • El cine español en el exilio, Lumen, 1976.
  • El cine sonoro en la II República (1929–1936), Lumen, Barcelona, 1977.
  • Comunicación y cultura de masas, Península, Barcelona, 1977.
  • Las raíces del miedo (con J. Prats), Lumen, Barcelona, 1978.
  • La censura. Función política y ordenamiento jurídico bajo el franquismo (1936–1975), Península, Barcelona, 1981.
  • Cine para leer, Mensajero, Bilbao, 1986.
  • 1936–1939: La Guerra de España en la pantalla. De la propaganda a la Historia, Filmoteca Española, Madrid, 1986.
  • El simio informatizado, Fundesco, Madrid, 1987.
  • La caza de brujas en Hollywood, Anagrama, Barcelona, 1987.
  • La mirada opulenta: Exploración de la iconosfera contemporánea, Gustavo Gili, Barcelona, 1987.
  • Los cómics en Hollywood. Una mitología del siglo XX (amb Xavier Coma), Plaza y Janés, Barcelona, 1988.
  • El discurso del cómic (amb Luis Gasca), Càtedra, Madrid, 1988.
  • La imagen pornográfica y otras perversiones ópticas, Akal, Madrid, 1989.
  • Espejo de fantasmas. De John Travolta a Indiana Jones, Espasa Calpe, Madrid, 1993.
  • Del bisonte a la realidad virtual, la escena y el laberinto, Anagrama, Barcelona, 1996.
  • Proyector de luna, Anagrama, Barcelona, 1999.
  • El eros electrónico, Taurus, Madrid, 2000.
  • Máscaras de la ficción, Anagrama, Barcelona, 2002.
  • Patologías de la imagen, Anagrama, Barcelona, 2004.
  • Los años rojos de Luis Buñuel, Càtedra, Barcelona, 2009.
  • Metamorfosis de la lectura, Anagrama, Barcelona, 2010.
  • Un cinéfilo en el Vaticano, Anagrama, Barcelona, 2020.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]