Antoine Gallimard

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoine Gallimard
Antoine Gallimard.JPG
Antoine Gallimard en juny de 2011
Biografia
Naixement 1947
París França
  President Q3508443 Tradueix

2010 – 2012
Dades personals
Es coneix per Director d'Éditions Gallimard
Activitat
Ocupació Empresari editor
Família
Pares Claude GallimardSimone Gallimard
Germans Christian Gallimard, Françoise Gallimard i Isabelle Gallimard
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Antoine Gallimard (París, 1947)[1] és un empresari editor francès.

Biografia[modifica]

Antoine Gallimard és un dels quatre fills de Claude Gallimard i Simone Gallimard, fill i filla del fundador de la nissaga el 1915, Gaston Gallimard. Claude havia succeït al seu pare el 1975. Té quatre filles; Charlotte (1980-) fou nomenada director general de Casterman el novembre de 2012.

Antoine Gallimard fou encarregat el 1988 pel seu pare Claude de prendre les regnes del grup editorial,[1] ja que el germà gran, Christian, va marxar per desacords profunds amb el seu pare en 1984.[2][3] Malgrat la seva joventut i falta d'experiència, Antoine (qui havia pensat a convertir-se en professor de filosofia i el seu pare havia dirigit per força a la Facultat de Dret d'Assas) s'imposà i va aconseguir treure Gallimard dels conflictes familiars que gairebé l'havien enfonsat.

El 5 de gener de 2003, Antoine Gallimard va anunciar que ell i els seus familiars, socis de l'empresa Madrigall, tenien el 98% de participació en el negoci familiar, aconseguint el reemborsament de participacions d'accionistes tercers (BNP, Natexis...). En una entrevista a Télérama explica l'estat de la casa Gallimard, cent anys després de la seva creació:

« Des de l'any 2000 ens trobem efectivament. Això és un respir. El motor, per mi ... és que Gallimard segueixi sent una casa que sàpiga com atraure els autors, convèncer-los de venir, una casa que rep premis literaris, però també és capaç de prescindir-ne. Podem conèixer de la mateixa manera els temps difícils, i jo mateix m'hi preparo constantment. No es pot predir, sinó per fer el contrari del seu ofici. Reconèixer, per exemple: com, en aquest moment, són els vampirs que caminen, llavors vaig encarregar una sèrie a tal autor ..." »

Ha estat president del Syndicat national de l'édition. És president de l'Association pour le développement de la librairie de création (ADELC). El 24 de gener de 2001 fou nomenat cavaller de la Legió d'Honor i el 12 d'abril de 2009 fou promogut al grau d'oficial.

Des del seu grup ha impulsat la traducció al francès de diversos autors catalans. El Govern de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi el 2013.[4]

Bibliografia[modifica]

  • Gallimard, un éditeur à l'œuvre, d'Alban Cerisier, coll. «Découvertes Gallimard» (núm. 569), éd. Gallimard, 176 p..
  • Le Roman du XXe siècle, “NRF” número 596, février 2011, 268 p.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoine Gallimard Modifica l'enllaç a Wikidata