Xiquets de Reus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióCreu de Sant Jordi 2006 Xiquets de Reus
Xiquets Reus 3d8 2005 48659081 bee42967b8 o.jpg
Dades base
Àlies Xiquets
Tipus entitat castellers
Color camisa Marró avellana
Diada destacada Diada del Mercadal (primer diumenge d'octubre, bianual)
Diada dels Xiquets de Reus (últim diumenge d'octubre)
Història
Fundació 1981[1]
Activitat
Millors castells 3 de 9 amb folre
4 de 9 amb folre carregat
5 de 8
2 de 8 amb folre
Millor actuació 5de8, 3de9f, 4de9f (c), Pde5
Concurs 8a posició a la darrera edició
Organització i govern
Local 
Presidència Néstor Muñoz [2]
Cap de colla Jordi Guarque i Oriol Ciurana
Altres dades
Premi(s) Creu de Sant Jordi

Web www.xiquetsdereus.cat
Facebook Xiquets-de-Reus-180213189135
Twitter xiquets
Llista de colles castelleres
Modifica dades a Wikidata

Els Xiquets de Reus és la colla castellera de la ciutat de Reus. Es va fundar formalment el 18 de novembre de 1981, pel 125è aniversari del ferrocarril a Reus.[1] La seva camisa és marró com l'avellana i el pantaló blanc.

El 19 de setembre del 2006 la colla va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi, en reconeixement a la tasca de difusió del fet casteller en el seu 25è aniversari.

Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya, va ser un dels fundadors de la colla, Cap de Colla del 1994 al 1996 i President del 1991 al 1996.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

1981-1986: Els inicis [cal citació][modifica | modifica el codi]

Durant el segle XIX ja es varen fer castells de nou a Reus, fins i tot es parla d’un intent de deu a càrrec òbviament de les colles de Valls. Tanmateix durant gran part del XX la presència castellera fou molt més minsa. Fins a la creació de la colla local.

La idea de fer castells a la ciutat sorgeix de manera espontània a partir de l'actuació dels Brivalls de Cornudella per Sant Pere. Aquelles pinyes van ser el lloc de trobada per gent jove pertanyen a l'agrupament escolta la Mulassa i el centre de cultura popular Carrutxa. Que amb la incorporació d'altra gent de Reus i de reusencs que ja havien fet castells anteriorment a altres colles va permetre formalitzar els primers assajos. La primera actuació es produí pel 125è aniversari del ferrocarril on ja s’alçà el primer castell de sis. A partir d’aquí es constitueix la colla amb la tria del nom i el color de camisa.

L’any 82 s’inicià amb la primera sortida al Febrer on s’assolí el primer pilar de cinc. Per Sant Jordi s’acompanyà amb el dos de sis, i durant la temporada es completà tota la gamma de sis a més de descarregar el quatre de set.

La següent temporada també es van apuntar el tres de set per Sant Pere. I va servir per consolidar els castells bàsics de set. La Palma es va convertir en local d’assaig de la colla.

L’any 84 va portar la colla fora de Catalunya per primera vegada tot visitant Montpeller. A més la colla sumava el 4 de 7 amb el pilar al seu repertori. De seguida també l’acompanyaria el 5 de 7. I ja al 86 la colla carregaria tres vegades el dos de set, un al concurs on assoliren la sisena plaça després d’haver decidit no anar-hi en l’anterior.

1987-1993: Colla de vuit [cal citació][modifica | modifica el codi]

L’any 87 va portar la colla a aconseguir el primer castell de vuit. Va ser la Diada del Turisme, on després de descarregar el primer dos de set del seu historial, carregaven el quatre vuit. També assoliren posteriorment el 3 de 7 per sota. El castell es descarregaria un any després a la mateixa diada, i també al concurs on s’aconseguia la cinquena millor actuació. Aquest castells però costaren de consolidar, així que tot i repetir-se el quatre l’any següent es perdé el dos. Mentre els anys següents es tornà a repetir el dos però no s’aconseguí el quatre.

Són anys marcats per la compra dels terrenys del local i la seva construcció que finalment s’inaugura l’any 90. I que des de llavors és la seu de la vida social de l’entitat. Cal destacar també les sortides a Astorga i a la Catalunya Nord en aquell període.

L’olimpíada porta als Xiquets a les millors fites, assolint per primera vegada dos i quatre a la que seria plaça fetitxe del Catllar. I descarregant el quatre en 4 ocasions. En el concurs obtingueren la sisena plaça.

1994-1998: L'època gloriosa [cal citació][modifica | modifica el codi]

Aquest període inclou els anys més exitosos de la colla i en general del boom més important del món casteller. El fet casteller visqué un enorme creixement i s’assoliren fites inimaginables anys enrere.

El salt qualitatiu es donà el 1994. Primer al plantar el primer castell de vuit per Sant Pere. Fou el Catllar on els Xiquets estrenaren el tres de vuit al descarregar la seva primera clàssica. Tant el tres com el quatre es repetiren durant la temporada. I s’acabà carregant el primer castell folrat, el dos de vuit fou la cirereta. Es repetí la sisena posició al concurs.

La següent temporada, també al Catllar, es descarregava el dos de vuit junt amb els altres castells de vuit. La colla va assolir més clàssiques que mai, i va repetir aquella actuació altes vegades. Fet que va portar a intentar per la Diada de la Colla el tres de nou, que degut als dubtes de la canalla no s’arribà a carregar.

Això es va esmenar el 1996, que suposà sens dubte el cim de la colla. Descarregada la tripleta de vuit per Sant Pere, la colla tornà a afrontar el castell de nou en la celebració dels quinze anys de la colla. Allí es carregava finalment el 3 de 9 amb folre, convertint-se així en colla de nou.[4] El castell es descarregaria al concurs de Tarragona on feren la millor actuació fins avui de la història de la colla, al descarregar el tres de nou.[3] I quedant només sota els registres de verds i Vella. Per la diada els xiquets assoliren també la catedral, que va quedar en carregada. Com a curiositat els xiquets van ser la primera colla a fer el 3 de 7 amb agulla a Catalunya.

El 1997 la colla va tornar a moure’s amb seguretat amb els tres castells de vuit. Però no pogué reeditar el sostre dels nous pisos. L’intent de tres de nou del Mercadal queda molt a prop del seu objectiu. Va ser el 98 on encara es va mostrar clarament l’inici del declivi que patiria la colla. El dos de vuit només es descarregà una sola vegada, i les caigudes del tres de vuit que es perdria aquell any van marcar el final de temporada. L'alegria fou el primer pilar de 6 carregat.

1999-2004: Devallada i represa [cal citació][modifica | modifica el codi]

En un temps molt breu de temps la colla va passar de viure els seus millors moments i d’assolir grans fites a una decents total que la va portar a tocar fons. Si la cosa ja tenia mala pinta les baixes d’alguns castellers claus encara van agreujar la situació. Així un únic quatre de vuit va ser el bagatge d’aquella temporada. Mentre l’any següent es perdia la categoria de colla de vuit al perdre tant el quatre com el dos i sent un parell de cincs de set les fites més importants.

A partir d’aquí comença un renaixement llarg i difícil. Marcat per el desig de retornar al més prestament possible a les fites passades. El 2001 s’aconsegueix tornar a descarregar el dos de set, però no es repeteix l’èxit. Tot i així en la diada de la colla de 2002 es torna a descarregar el quatre de vuit. L’any següent es recupera el dos de set i es torna a descarregar un quatre de vuit. És el 2004 on ja s’assoleixen ambdós castells amb freqüència i es retorna al concurs de castells.

2005-2010: Èxits sense consolidació [cal citació][modifica | modifica el codi]

En aquesta període es recuperen alguns castells de l’època esplendorosa de la colla. Però la colla no aconsegueix consolidar-los. Ni mantenir el creixement fins a arribar als nivells dels temps passats.

Així el 2005 es manté el bon fe en el quatre de vuit i es recupera anys després el tres de vuit, que es descarrega en la diada del Mercadal. La colla viatja l’any posterior a Malmö i Alcúdia. Pel que fa a castells reedita el tres de vuit a Terrassa, i pel concurs assoleix el dos de vuit que carrega vuit anys després, i torna a descarregar el tres de vuit. Assolint així la vuitena posició.[3] Tanmateix la progressió no va continuar. Malgrat aconseguir dos tresos de vuit a l’inici de la nova temporada, una caiguda va evitar repetir-lo. Mentre el dos de vuit tornava a quedar en carregat.

La temporada següent va ser un any transició davant la necessitat de renovar canalla, en què només es va poder assolir dos quatre de vuits. Posteriorment es tornaria a avançar tot millorant el registre amb el quatre com recuperant el tres de vuit. Sent el castell límit de només la millor diada. De la temporada 2010 cal destacar el treball amb el dos de set que marcaria el bon futur de la colla, així com tornar a repetir els castells límit en el tram final.

2011-...: El retorn dels grans castells [cal citació][modifica | modifica el codi]

A partir de l'any 2011 es produeix un altre salt qualitatiu tot descarregant una altra vegada nombrosos tresos de vuit, i tornant a carregar al final de temporada el dos vuit folrat.

L'any 2012, va començar amb l'empenta de l'anterior tot fent el 3 de 8 més matiner de la història de la colla, que es plantaria pràcticament arreu. Al concurs de castells de Tarragona els de la camisa avellana van aconseguir descarregar, més d'una dècada després, el 2 de 8 amb folre que van tornar a descarregar, setmanes després, el 3 de Novembre per la diada de la colla. On el castell protagonista va ser el 5 de 8 que era descarregat per primera vegada en la història de la colla.

El 2013 començà de nou descarregant el 3 de 8 més matiner igualant la data de l'any anterior, i descarregant el 2 de 8 folrat per Sant Pere com mai s'havia fet abans. Els de la camisa avellana porten 10 2 de 8 amb folre descarregats consecutius. El dia 5 d'Octubre resta a la memòria de la Colla com una data per recordar, perquè a la Diada del Mercadal, descarreguen el seu desè 2 de 8 amb folre consecutiu, el tan treballat i esperat 3 de 9 amb folre després de 17 anys i el seu segon 5 de 8, restant així la seva millor actuació en els 32 anys d'existència de la colla avellana, i fent una reentrada triomfal a la llista de les colles de 9.

Organització [cal citació][modifica | modifica el codi]

Caps de colla[modifica | modifica el codi]

  • Rosend Anguera (1981-1982)
  • Anton M. Ballester (1983-1984)
  • Eduard Galzeran (1985-1987)
  • Jordi Bertran (1988-1989)
  • Quim Vilafranca (1990-1993, 1997)
  • Ernest Benach (1994-1996)
  • David Llambrich (1998)
  • Enric Puyuelo (1999-2000)
  • Antoni Cano (2001-2004)
  • Jordi Peñalver (2005-2007)
  • Rafael Llamas (2008-2010)
  • Roger Ciurana (2011-2013)
  • Oriol Ciurana i Jordi Guarque (2014-actualitat)

Presidents[modifica | modifica el codi]

  • Enric Cardús (1981-1983)
  • Joan Benet (1984-1985)
  • Anton M. Ballester (1986-1989)
  • Enric Valls (1990-1991)
  • Ernest Benach (1992-1993)
  • Eduard Galzeran (1994-1997)
  • Josep Pàmies (1998)
  • Joan Ciurana (1999-2000)
  • Roger Juanpere (2001-2002, 2005)
  • Montserrat Plana (2003-2004)
  • Serafí Prieto (2006-2009)
  • David Barceló (2010)
  • Pau Morales (2011-2013)
  • Sandra Llauradó (2014-2015)
  • Néstor Muñoz (actualitat)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Xiquets de Reus». Webcasteller. [Consulta: 28 juny del 2011].
  2. «Organigrama». Xiquets de Reus. [Consulta: 28 juny del 2011].
  3. 3,0 3,1 3,2 Revista Castells. Num.23 Novembre-Desembre 2008. Pag.36-37
  4. La Vanguardia, 12 d'agost de 1996, Los Xiquets de Reus entran en la elite

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xiquets de Reus Modifica l'enllaç a Wikidata