Johan Cruyff

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2006 Johan Cruyff
Johan Cruyff el 2013
Dades biogràfiques
Naixement Hendrik Johannes Cruijff[1]
25 d'abril de 1947
Amsterdam, Països Baixos
Mort 24 de març de 2016(2016-03-24) (als 68 anys)
Barcelona,
Causa de mort Càncer de pulmó
Alçada 1,80 m
Pes 68 kg
Activitat professional
Ocupació Futbolista i entrenador de futbol
Esport Futbol
Posició Davanter
Dorsal 14
Clubs juvenils
Anys Equip
1957-1963 Ajax
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1964-1973 Ajax 240 (190)
1973-1978 FC Barcelona 143 (48)
1979 Los Angeles Aztecs 23 (13)
1980-1981 Washington Diplomats 30 (12)
1981 Llevant UE 10 (2)
1981-1983 Ajax 36 (14)
1983-1984 Feyenoord 33 (11)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1966-1977 Països Baixos Països Baixos 48 (33)
1973-1976[2] Catalunya Catalunya 2 (0)
Equips entrenats
Anys Equip
1985-1988 AFC Ajax
1988-1996 FC Barcelona
2009-2013 Catalunya Catalunya
Principals competicions
Anys Competició
Copa del Món de Futbol de 1974
Campionat d'Europa de futbol 1976
Dades familiars
Fills Jordi Cruyff
Premis i reconeixements

IMDB: nm1095991
Modifica dades a Wikidata

Hendrik Johannes "Johan" Cruijff (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en neerlandès), conegut internacionalment com a Johan Cruyff, AFI /ˈjoːɦɑn ˈkrœyf/, (Amsterdam, 25 d'abril de 1947 - Barcelona, 24 de març de 2016),[3] va ser un jugador i entrenador neerlandès, considerat per la FIFA com un dels quatre millors jugadors de futbol del segle xx, amb Pelé, Maradona i Di Stéfano, i el millor jugador europeu de tots els temps. Com a futbolista va guanyar la pilota d'Or tres vegades (1971, 1973, 1974) i va ser un dels màxims exponents de la filosofia del futbol total.

A escala de clubs Cruyff va començar la seva carrera a l'Ajax, on va guanyar vuit Eredivisie i tres Copes d'Europa, entre altres títols. El 1973 va fitxar pel FC Barcelona i va ser el jugador més car de la història fins aquell moment; va guanyar la Lliga la primera temporada i va ser nomenat millor jugador europeu de l'any. Després de retirar-se el 1984, Cruyff va passar a ser entrenador de l'Ajax i posteriorment del FC Barcelona, on guanyaria la primera Copa d'Europa del 1992 de la història de l'equip. Va ser nomenat president d'honor del Futbol Club Barcelona el 2010, càrrec al qual va renunciar al cap de pocs mesos, quan va canviar la junta directiva que li havia donat aquest títol honorífic.

Entre el novembre de 2009[4] i el 2 de gener de 2013[5] va ser l'entrenador de la selecció de futbol de Catalunya. El seu fill Jordi també va ser jugador de futbol.

Cruyff és considerat per la IFFHS com el millor jugador d'Europa[6] i el segon del segle xx, per darrere de Pelé.[7] També fou escollit, per 30 dels 34 guanyadors de la Pilota d'Or (de 1956 a 1999), com el tercer millor jugador del segle xx, per darrere de Pelé i Maradona.[8]

Biografia[modifica]

Infantesa[modifica]

"Vaig néixer poc després de la guerra, aprenent a no acceptar qualsevol cosa."

——Cruyff en un documental de TV3 (2015).[9]

Hendrik Johannes (Johan) Cruijff va néixer a Amsterdam el 25 d'abril de 1947 en un carrer situat a cinc minuts de l'estadi de l'AFC Ajax, el seu primer equip de futbol. Johan era el segon fill de Hermanus Cornelis Cruijff i Petronella Bernarda Draaijer, una família humil de classe treballadora de la zona est de la ciutat. Cruyff, encoratjat pel seu pare, gran aficionat del futbol, així com per la proximitat a l'estadi De Meer, jugava a futbol amb els companys d'escola i el seu germà gran Henny sempre que podia, i va tenir com a primer ídol futbolístic el prolífic driblador neerlandès Faas Wilkes.

El 1959 el pare de Cruyff va morir com a conseqüència d'un atac de cor. Veient una potencial carrera futbolística com un mitjà de retre homenatge al seu pare, aquesta mort va inspirar la força de voluntat de Cruyff. La seva mare va començar a treballar per a l'AFC Ajax com a netejadora, quan va decidir que ja no podia mantenir la botiga de queviures que regentaven sense el seu marit, cosa que va provocar, en el futur, que Cruyff estigués gairebé obsessionat amb la seguretat financera. També li va provocar una predisposició favorable en relació amb les ajudes monetàries cap als jugadors. Aviat la seva mare va conèixer el seu segon marit, Henk Angel, ajudant de camp de l'Ajax que va tenir una gran influència sobre la vida de Cruyff.[10]

Jugador de futbol[modifica]

Ajax[modifica]

Cruyff va jugar a l'Ajax des del 1957 fins al 1973, i des del 1981 fins al 1983 (la imatge és d'un partit contra el Feyenoord el 1967)

Cruyff va entrar a les categories inferiors de l'Ajax el dia que va fer 10 anys. Allà hi va jugar futbol i beisbol, mostrant talent en el segon com a llançador i com a catcher, abans d'haver de deixar-ne la secció, amb 15 anys, per centrar-se en el futbol.[11][12] El seu debut amb el primer equip de futbol es va produir el 15 de novembre de 1964, en un partit corresponent a la Lliga neerlandesa contra el GVAV, on Johan va marcar l'únic gol de l'equip en la derrota per 3-1. Aquell any l'Ajax registraria el seu pitjor resultat des de l'establiment de la lliga de futbol professional, quedant en 13a posició de la lliga.[13] Cruyff va començar a destacar la temporada 1965-66, convertint-se en figura habitual de l'onze titular després de marcar dos gols contra l'Door Wilskracht Sterk, a l'estadi olímpic, el 24 d'octubre de 1965, en un partit que acabaria 2–0. En els set partits disputats aquell hivern, el jugador neerlandès marcaria 8 gols, i el març de 1966 va aconseguir el seu primer hat-trick, en un partit de lliga contra el Telstar que va acabar amb victòria per 6–2. Quatre dies més tard, en un partit de copa contra el Veendam que l'Ajax va guanyar 7–0, Cruyff va marcar 4 gols. En total, aquella temporada, Johan va aconseguir marcar 25 gols en 23 partits, ajudant a l'Ajax a guanya5r el campionat de lliga.[14]

La temporada 1966-67 l'Ajax va tornar a guanyar la lliga, a més d'adjudicar-se la KNVB Cup, cosa que va significar el primer "doblet" de Cruyff.[14] El jugador d'Amsterdam va acabar aquella temporada liderant la taula de màxims golejadors de l'Eredivisie amb 33 gols. Cruyff va guanyar la lliga per tercera vegada consecutiva la temporada 1967-68, aconseguint, a més, el títol de jugador neerlandès de l'any per segona vegada consecutiva, fita que repetiria l'any 1969.[14] El 28 de maig de 1969 Cruyff va disputar la seva primera final de la Copa d'Europa, contra l'Milan, en un partit en què els italians s'acabarien imposant per 4–1.

Cruyff jugant amb l'Ajax el 1971

La temporada 1969-70 Cruyff va aconseguir el seu segon "doblet"; a principis de la temporada següent, això no obstant, el jugador d'Amsterdam va patir una lesió de llarga duració a l'engonal. La seva reaparició es va produir el 30 d'octubre de 1970 en un partit contra el PSV. En aquell partit, però, no va lluir l'habitual número 9, que aleshores pertanyia a Gerrie Mühren, sinó el número 14.[14] L'Ajax es va imposar per 1–0. Tot i que en aquella època era habitual que els jugadors que partien d'inici en un partit lluïssin els números de l'1 a l'11, des d'aquell moment el número de Cruyff passà a ser el 14, fins i tot amb la selecció dels Països Baixos. Es va fer un documental sobre Cruyff, Nummer 14 Johan Cruyff[15] i als Països Baixos hi ha una revista, de Voetbal International, anomenada Nummer 14 (Número 14).[16]

"Els miracles de Johan Cruyff a l'Ajax foren molts. Ell i el seu entrenador, Rinus Michels (una espècia de Joan Baptista), van elevar l'Ajax des de l'obscuritat. Encara més important, van inventar una nova manera de jugar [a futbol]. Cruyff es va convertir en el més gran exponent i professor del 'totaalvoetbal' [Futbol Total]. La seva visió del moviment perfecte i l'harmonia al camp de joc tenia les seves arrels en el mateix ordre sublim de l'espai que es veuen en les pintures de Vermeer o en el pintor d'esglésies Pieter Jansz Saenredam. Era la música de les esferes sobre la gespa."

En un partit de lliga contra l'AZ '67, disputat el 29 de novembre de 1970, Cruyff va marcar 6 gols en la victòria dels d'Amsterdam per 8-1. Després d'aconseguir la victòria en un replay de la final de la copa KNVB contra l'Sparta Rotterdam, per 2-1, l'Ajax va aconseguir la Copa d'Europa per primera vegada. El 2 de juny de 1971, a Londres, l'equip neerlandès va derrotar al Panathinaikos per 2–0.[14] Posteriorment signaria un nou contracte amb l'Ajax, que el vinculava amb l'entitat durant set anys més. Al final de la temporada, no només va rebre el trofeu al millor neerlandès de l'any, sinó també el de millor jugador europeu de 1971.[14]

El 1972 l'Ajax va guanyar una nova Copa d'Europa després de derrotar a l'Inter de Milà per 2–0 a la final, on Cruyff va marcar els dos gols.[14] Aquesta fita va portar a la premsa neerlandesa a anunciar la derrota de l'estil defensiu del futbol italià davant del futbol total. Soccer: The Ultimate Encyclopaedia diu: "Sense ajuda, Cruyff no només va prendre a l'Inter d'Itàlia la final de la Copa d'Europa, sinó que a més va marcar els dos gols en la victòria per 2-0 de l'Ajax."[18] Cruyff també va marcar en la victòria per 3-2 contra l'ADO Den Haag en la final de la copa KNVB. I en lliga, Cruyff va tornar a ser el màxim golejador, aquest cop amb 25 gols, ajudant a l'Ajax a tornar a proclamar-se campió de la competició. A més, l'equip neerlandès va aconseguir adjudicar-se la Copa Intercontinental, derrotant a l'argentí Club Atlético Independiente, amb qui van empatar 1-1 el primer partit, per després vèncer per 3-0, així com la Supercopa d'Europa, on van derrotar al Rangers 1-3 a Glasgow i 3-2 a Amsterdam. L'únic gol en pròpia porteria de Cruyff va arribar el 20 d'agost de 1972, en un partit contra el FC Amsterdam. Una setmana després, contra el Go Ahead Eagles, en un partit que acabaria en victòria per 6–0, Cruyff va marcar 4 gols per l'Ajax. La temporada 1972-73 va acabar amb la victòria en una nova edició de la lliga neerlandesa, així com amb la tercera Copa d'Europa consecutiva, gràcies a la victòria per 1-0 contra la Juventus en la final. Sobre aquest partit, Encyclopedia diu que Cruyff "va insipirar un dels millors 20 minuts de futbol mai vistos."[18]

FC Barcelona[modifica]

Cruyff va jugar al Barça entre 1973 i 1978

A mitjans del 1973, Cruyff fou venut al Futbol Club Barcelona per 6 milions de florins (aprox. 2 milions de dòlars del 1973), en el qual va ser el traspàs més car de la història del futbol fins aleshores.[19] El 19 d'agost de 1973 va disputar el seu darrer partit amb l'Ajax, en la victòria contra el FC Amsterdam per 6–1, corresponent a la segona jornada de la temporada 1973-74.

Al Barça, Cruyff va guanyar-se als aficionats quan va posar un nom català al seu fill, Jordi. A més, va ajudar al club a guanyar la lliga de Primera Divisió per primera vegada des del 1960, a més de derrotar al Real Madrid per 0-5 al Santiago Bernabéu. Milers d'aficionats del Barça, que havien vist el partit a la televisió, van sortir de casa seva per afegir-se a la gentada que celebrava la victòria als carrers de Barcelona.[20] Un periodista del New York Times va escriure que Cruyff havia fet més per l'esperit del poble català en 90 minuts que molts polítics en tants anys de lluita.[20] L'historiador del futbol Jimmy Burns va dir que "amb Cruyff, l'equip tenia la sensació que no podia perdre".[20] He gave them speed, flexibility and a sense of themselves.[20] El 1974 Cruyff va tornar a ser coronat com al millor futbolista europeu de l'any.[14]

"Hi ha hagut 4 reis del futbol: Di Stéfano, Pelé, Cruyff i Maradona."

——Ex-entrenador del Barça César Luis Menotti, 2011[21]

En el període en què Cruyff va estar al Barça, el jugador neerlandès va marcar un dels seus gols més famosos, El gol 'impossible'.[22] En un partit contra l'Club Atlético de Madrid, Cruyff va saltar enlaire, va girar el cos, quedant d'esquena a porteria, i va rematar la centrada de Miguel Reina a gol amb el seu taló dret (la pilota es trobava a l'alçada del coll i ja havia passat de llarg la porteria quan Cruyff hi va impactar).El gol va ser reviscut en un documental anomenat En un momento dado, en el qual diversos aficionats intentaven recrear aquell moment. Aquest gol ha esat anomenat el gol impossible de Cruyff.[23] El 1978 el Barcelona va derrotar a la UD Las Palmas per 3–1 en la final de la Copa del Rei, proclamant-se campió de la competició.[14]

El 1975 Cruyff va disputar dos partits amb el Paris Saint-Germain durant el torneig de París. El jugador neerlandès ho va acceptar perquè era un gran aficional del dissenyador francès Daniel Hechter, que aleshores era president del club.[24][25]

Darrers anys[modifica]

Amb 32 anys, Cruyff va firmar un contracte molt lucratiu amb els Los Angeles Aztecs de la North American Soccer League (NASL).[14] Abans, no obstant, s'havia especulat amb la possibilitat que fitxés pels New York Cosmos, tot i que l'acord no es va materialitzar; tot i així, si que va disputar diversos partits d'exhibició amb els Cosmos. Als Aztecs només hi va passar una temporada, temps suficient per ser votat com el millor jugador de l'any de la NASL. La temporada següent va marxar als Washington Diplomats. Allí hi va jugar durant tot l'any 1980, fins i tot tenint en compte que l'equip va patir una greu crisi econòmica. El maig de 1981 el jugador neerlandès va disputar un torneig amb el Milan italià, però es va lesionar. Per aquest motiu, Cruyff es va perdre la primera part de la temporada de 1981 de la 1981, fet que va acabar provocant la seva renúncia a seguir amb el Washington. A més, Cruyff tampoc es mostrava favorable a jugar en superfícies de gespa artíficial, escensari habitual en la majoria dels camps de la NASL en aquella època.

Johan Cruyff envoltat d'aficionats japonesos el 1982

El gener de 1981, Cruyff també va jugar amistosos amb el FC Dordrecht. Aquell mateix mes, l'entrenador del Leicester City Jock Wallace va intentar contractar al jugador neerlandès. Tot i que les negociacions es van allargar tres setmanes, en les quals Cruyff es va mostrar disposat a marxar al futbol anglès, l'acord no es va poder tancar perquè Johan va decidir fitxar pel Llevant, aleshores a la segona divisió.[26] Cruyff va debutar el març de 1981 amb l'equip granota. Tot i així, diverses lesions i desacords amb la directiva del club van provocar que només disputés 10 partits de lliga, on va marcar 2 gols. Com que l'equip valencià no va poder aconseguir l'ascens, el contracte entre Cruyff i el Llevant va ser rescindit.[27]

Des del 30 de novembre de 1980, Johan Cruyff formava part de l'equip tècnic de l'Ajax, amb el títol d'ajudant tècnic de l'entrenador Leo Beenhakker. Finalment, i després d'acabar la seva etapa al Llevant, el desembre de 1981 Cruyff va signar un nou contracte per jugar amb l'equip d'Amsterdam.[27] Cruyff va passar dues temporades en el qual havia estat el seu primer equip, les corresponents als anys 1981-82 i 1982-83. En aquell període, el jugador neerlandès va tornar a proclamar-se campió de la lliga, en les dues temporades, a més de sumar una nova copa neerlandesa, l'any 1983. A més, el 1982 va marcar un gol que ha passat a la història, imitant el què havia fet Rik Coppens 25 anys abans.[28][29] En un llançament de penalt, en comptes de xutar a porteria va passar la pilota cap a un costat, on venia corrent el seu company a l'Ajax Jesper Olsen, que li va tornar la pilota perquè Cruyff marqués a plaer, ja que Otto Versfeld, porter del Helmond Sport, s'havia llançat a terra.[14]

Comiat de Cruyff al Feyenoord

Quan va acabar la temporada 1982-83, l'Ajax va decidir no renovar el contracte a Cruyff. Aquest moviment va enutjar a l'estrella neerlandesa, que va decidir fitxar pel màxim rival de l'equip d'Amsterdam, el Feyenoord.[30] Aquesta temporada va ser molt reeixida tant per Cruyff com per l'equip de Rotterdam, que va aconseguir guanyar l'Eredivisie per primera vegada en la dècada precedent, així com la copa KNVB. L'èxit de l'equip va venir motivat, principalment, per la qualitat de Cruyff, Ruud Gullit i Peter Houtman.[31] Tot i la seva relativa edat avançada, Cruyff només es va perdre un partit de lliga. Gràcies al seu nivell, va ser escollit com el millor jugador neerlandès de la temporada, èxit que aconseguia per cinquena vegada en la seva carrera. Tot i així, en acabar la temporada Johan Cruyff va anunciar la seva retirada. El seu darrer partit a la Eredivisie es va produir el 13 de maig de 1984, en el qual va marcar un gol. Cruyff va disputar el seu últim partit com a jugador de futbol a l'Aràbia Saudita, contra l'Al-Ahli SC Jeddah, ajudant al Feyenoord a remuntar el resultat amb un gol i una assistència.[32]

Entrenador de futbol[modifica]

Com a entrenador els seus èxits més rellevants foren a la banqueta del Futbol Club Barcelona, amb el qual va guanyar quatre Lligues espanyoles consecutives, i la Copa d'Europa de 1992.

El 1995 va crear la Fundació Johan Cruyff, una institució benèfica fundada a Barcelona per donar suport a projectes esportius dirigits a nens amb discapacitat, amb la idea del paper essencial que l'esport té en el seu desenvolupament i millora de la qualitat de vida.[33]

El 1999 va rebre el premi Marca Leyenda.[34] El novembre del 2003 va ser nomenat Golden Player neerlandès com el futbolista del país més destacat dels darrers 50 anys.[35] El 2006 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

El 2008 va negar-se a parlar en català a Catalunya Ràdio al·legant que no el parlava perquè «creia que calia ser més internacional».[36]

El novembre del 2009 la Federació Catalana de Futbol va arribar a un acord amb Johan Cruyff perquè fos l'entrenador de la selecció catalana de futbol.[4] Cruyff ha jugat dues vegades amb la selecció catalana. La primera va ser l'any 1973, en un partit que enfrontava Catalunya contra estrelles de la Lliga per recaptar fons contra unes inundacions a Múrcia. La segona vegada va ser el 1976, quan va participar en un Catalunya-Rússia al Camp Nou. Durant els anys 70 va defensar a algunes entrevistes el fet diferencial català, i malgrat les dificultats que li posaren al registre civil, li va posar al seu fill el nom de Jordi.[37] El novembre de 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.[38]

El 22 d'octubre de 2015, Johan Cruyff va fer públic que patia un càncer de pulmó,[39] a conseqüència del qual va morir mesos més tard.[3] Les seves restes foren incinerades.

Malaltia i mort[modifica]

L'octubre de 2015, Cruyff, conegut fumador fins que va haver de superar una operació a cor obert el 1991, va ser diagnosticat de càncer de pulmó.[40] Després de deixar de fumar el 1991, quan havia estat operat, va prendre l'hàbit de menjar piruletes quan mirava partits de futbol.[41] Apareixia en un anunci de la conselleria de salut de Catalunya, explicant: "El futbol m'ho ha donat tot a la vida; el tabac gairebé m'ho treu tot."[41][42] El febrer de 2016 va explicar que estava guanyant la batalla contra el càncer,[43] però el 24 de març següent va morir d'aquesta malaltia, als 68 anys, envoltat de la seva família, a Barcelona.[44][45] Des de 1992, vivia en una torre de la Bonanova, al carrer de Margenat amb Escoles Pies 116.[46]

Trajectòria[modifica]

Com a jugador clubs[modifica]

[47]

Lliga Copa Continental Total
Club Temporada Partits Gols Partits Gols Partits Gols Partits Gols
NED AFC Ajax 1964/65 9 4 0 0 0 0 9 4
NED AFC Ajax 1965/66 19 16 4 9 0 0 23 25
NED AFC Ajax 1966/67 30 33 5 5 6 3 41 41
NED AFC Ajax 1967/68 33 25 5 6 3 2 41 33
NED AFC Ajax 1968/69 29 24 3 3 10 6 42 33
NED AFC Ajax 1969/70 33 22 5 6 8 4 46 32
NED AFC Ajax 1970/71 25 21 6 5 6 1 37 27
NED AFC Ajax 1971/72 32 25 4 3 9 5 45 33
NED AFC Ajax 1972/73 26 16 - - 6 3 32 19
NED AFC Ajax 1973/74 2 3 - - - - 2 3
CAT FC Barcelona 1973/74 26 16 - - - - 26 16
CAT FC Barcelona 1974/75 30 7 - - 8 0 38 7
CAT FC Barcelona 1975/76 29 6 - - 9 2 38 8
CAT FC Barcelona 1976/77 30 14 - - 7 5 37 19
CAT FC Barcelona 1977/78 28 5 7 1 10 5 45 11
Estats Units Los Angeles Aztecs 1979 27 14 - - - - 27 14
Estats Units Washington Diplomats 1980 27 10 - - - - 27 10
País Valencià Llevant UE 1980/81 10 2 - - - - 10 2
Estats Units Washington Diplomats 1981 5 2 - - - - 5 2
NED AFC Ajax 1981/82 15 7 1 0 6 3 23 10
NED AFC Ajax 1982/83 21 7 7 3 2 0 30 10
NED Feyenoord 1983/84 33 11 7 1 4 1 44 13
Totals carrera 1964–1984 519 290 54 42 88 37 661 369

Com a jugador selecció[modifica]

Entrevista a Cruyff realitzada per Televisió de Cardedeu el 1984, amb motiu d'un partit homenatge a la localitat.
Any Partits Gols
1967 9 2
1968 4 1
1969 1 1
1970 3 0
1971 2 4
1972 5 6
1973 4 4
1974 14 8
1975 3 5
1976 3 2
1977 2 0

Resum estadístic[modifica]

Partits Gols Mitjana
Lliga 519 290 0.56
Copes nacionals 54 39 0.72
Copes internacionals 89 38 0.43
Selecció esportiva 48 33 0.69
TOTAL 711 405 0.56

Entrenador[modifica]

Club/Selecció Temporada Partits entrenats Victòries Empats Derrotes
NED AFC Ajax 1985/86 34 25 2 7
NED AFC Ajax 1986/87 34 25 3 6
NED AFC Ajax 1987/88 18 12 2 4
CAT FC Barcelona 1988/89 38 23 11 4
CAT FC Barcelona 1989/90 38 23 5 10
CAT FC Barcelona 1990/91 33 22 6 5
CAT FC Barcelona 1991/92 38 23 9 6
CAT FC Barcelona 1992/93 38 25 8 5
CAT FC Barcelona 1993/94 38 23 5 10
CAT FC Barcelona 1994/95 38 18 10 10
CAT FC Barcelona 1995/96 40 21 13 6
CAT Catalunya 2009 1 1 0 0
CAT Catalunya 2010 1 1 0 0
CAT Catalunya 2011 1 0 1 0
CAT Catalunya 2013 1 0 1 0

Palmarès[modifica]

Cruyff, jugador.

Com a jugador[modifica]

Ajax[14]
Barcelona[14]
Feyenoord
Països Baixos[14]

Com a entrenador[modifica]

Cruyff, com a entrenador de la selecció.
Ajax[14]
Barcelona[14]

Individual[modifica]

Com a jugador[14]
Cruyff rep la Pilota d'Or el 1971
Com a entrenador

Filmografia[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Barend, Frits; Van Dorp, Henk: Ajax, Barcelona, Cruyff: The ABC of an Obstinate Maestro. (Bloomsbury Publishing, London, 1999)
  • Burns, Jimmy: Barça: A People's Passion. (Bloomsbury Publishing, 2011)
  • Burns, Jimmy: La Roja: How Soccer Conquered Spain and How Spanish Soccer Conquered the World. (Nation Books, 2012)
  • Casanovas, Josep María: Cruyff, una vida por el Barça. (Ediciones B, 1973, ISCOND-400-6710-0)
  • Conde Esteve, Justo: La cruyffcifixión del «mini-dios» Núñez. (Edimestre Serveis Editorials, 1996, ISBN 84-87888-20-8)
  • Cruijff, Johan; de Boer, Sytze: Johan Cruijff uitspraken. Een biografie in citaten. (Uitgeverij Schuyt Nederland, 2013, ISBN 9789081797412)
  • Cruyff, Johan: Mis futbolistas y yo. (Ediciones B, 1993, ISBN 84-406-3999-6)
  • Cruyff, Johan: Me gusta el fútbol. (RBA Libros, 2002)
  • Cruyff, Johan: Fútbol. Mi filosofía. (Ediciones B, 2012)
  • Ghemmour, Chérif: Johan Cruyff, génie pop et despote. Préface par Michel Platini. (Editions Hugo Sport, 2015)
  • Hiddema, Bert: El Cruijff. (Amsterdam: Uitgeverij Pandora Pockets, 2002)
  • Hiddema, Bert: Cruijff! Van Jopie tot Johan. (Amsterdam: Uitgeverij L.J. Veen, 2006)
  • Hilvoorde, I. van; Stokvis, R. (2013), Sport in History, 33(4), 427-444
  • Hunter, Graham: Barça: The Making of the Greatest Team in the World. (BackPage Press, 2012)
  • Jensen, Ric (2014). Looking at the Extraordinary Success of the ‘Clockwork Orange’: Examining the Brilliance of Total Football Played by the Netherlands. [Special Issue: Heroes, Icons, Legends: Legacies of Great Men in World Soccer] (Soccer & Society, Volume 15, Issue 5, 2014)
  • Kuper, Simon: Football Against the Enemy. (Orion Publishing Group, 1994)
  • Kuper, Simon: Ajax, the Dutch, the War: Football in Europe during the Second World War. (Orion Publishing Group, 2003)
  • Richards, Ted: Soccer and Philosophy: Beautiful Thoughts on the Beautiful Game (Popular Culture and Philosophy). (Open Court Publishing, 2010)
  • Riera, Josep; Roca, Miquel: Van Barça: el Futbol Club Barcelona i Holanda, més que una relació. (Cossetània Edicions, 2007)
  • Schots, Mik; Luitzen, Jan: Wie is Johan Cruijff. Insiders duiden het Orakel. Maar Cruijff heeft zelf het laatste Woord. (Uitgeverij Arbeiderspers, 2007, ISBN 9789029564755)
  • Schulze-Marmeling, Dietrich: Der König und sein Spiel: Johan Cruyff und der Weltfußball. (Verlag Die Werkstatt GmbH, Göttingen, 2012)
  • Solà i Dachs, Lluís, De Gamper a Cruyff, el Barça d'ahir explicat als culers d'avui, (Duxelm, Barcelona, 2013)
  • Wilson, Jonathan: Inverting the Pyramid: The History of Football Tactics. (Orion Books Limited, 2010)
  • Winner, David: Brilliant Orange: The Neurotic Genius of Dutch Football. (Bloomsbury Publishing, London, 2000)
  • Winsemius, Pieter: Je gaat het pas zien als je het doorhebt. Over Cruijff en leiderschap. (Amsterdam: Uitgeverij Balans, 2004)

Referències[modifica]

  1. «Johan Cruyff». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Closa, Antoni; Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Editorial Jaume Rius, 1999. ISBN 8492294434. 
  3. 3,0 3,1 «S’ha mort Johan Cruyff». Vilaweb. [Consulta: 24 març 2016].
  4. 4,0 4,1 [enllaç sense format] http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3650501&p_edi=General
  5. [enllaç sense format] http://www.8tv.cat/8aldia/videos/que-en-penses-del-fet-que-johan-cruyff-deixi-la-seleccio-catalana/
  6. «http://www.iffhs.de Mejor Jugador Europeo del Siglo». [Consulta: 24 setembre].
  7. «IFFHS' Century Elections» (en anglès). [Consulta: 18 desembre 2007].
  8. «France Football's Football Player of the Century» (en anglès). [Consulta: 18 desembre 2007].
  9. Coerts, Stefan. «Cruyff: I nearly joined Real Madrid». Goal.com, 21-01-2015. [Consulta: 20 octubre 2015].
  10. Kelly, Ciaran. «Johan Cruyff: The Total Voetballer». Back Page Football, 14-09-2011. [Consulta: 20 octubre 2015].
  11. "When The Beautiful Game Met America's National Pastime". Football Report. Consultat 12 maig 2014
  12. "I love football... Cruyff". Sky Sports. Consultat 12 maig 2014
  13. Historie eredivisie competitie 1964–1965 en la Wayback Machine (arxivat en 2008-novembre-20).. eredivisie.nl
  14. 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 14,10 14,11 14,12 14,13 14,14 14,15 14,16 "The Netherlands' Grand Master". FIFA.com. Consultat 15 maig 2014
  15. «Nummer 14 Johan Cruyff». IMDb.com. [Consulta: 18 març 2007].
  16. «Nummer 14». Nummer14.com. [Consulta: 18 març 2007].
  17. ""Barcelona and the gospel of Guardiola (29 abril 2012)"". The Guardian; retrieved 12 juny 2014
  18. 18,0 18,1 "Johan Cruyff – Hall of Fame". International Football Hall of Fame. Consultat 16 maig 2014
  19. "The history of the world transfer record". BBC News. Consultat 1 maig 2014
  20. 20,0 20,1 20,2 20,3 Jimmy Burns (2011). "Barça: A People's Passion". Bloomsbury Publishing,
  21. ""Menotti hails Guardiola (13 juliol 2011)"". ESPN; retrieved 12 juny 2014
  22. «Cruyff: A Legend». YouTube. [Consulta: 20 abril 2010].
  23. Heinz Duthel. "FC Barcelona-Barça: Futbol Club Barcelona. Barça o Blaugrana" p.120
  24. JPG image en la Wayback Machine (arxivat en 2011-juliol-16).. sport-vintage.com
  25. JPG image. tumblr.com; consultat el 24 octubre 2015.
  26. «Just how close were Leicester City to signing Dutch master Johan Cruyff?». www.leicestermercury.co.uk, 23-10-2009 [Consulta: 27 octubre 2013].
  27. 27,0 27,1 Scott Murray, Rowan Walker (2008). "Day of the Match: A History of Football in 365 Days". p. 271. Pan Macmillan, 2008
  28. Dart, James «Who took the first two-man penalty?». The Guardian [London, UK], 26-10-2005 [Consulta: 26 març 2010].
  29. «Brazilians recreate Cruyff penalty to show Pires and Henry how it's done». Excite, 30-03-2008. [Consulta: 28 octubre 2013].
  30. «Playing for Feyenoord». Cruyff.com. [Consulta: 28 octubre 2013].
  31. Mik Schots (2013). "Feyenoord-Ajax: gezworen vijanden". Singel Uitgeverijen
  32. «De echte afscheidswedstrijd van Cruijff» (en dutch). Football United, 20-07-2009.
  33. «Fundació Johan Cruyff». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  34. Guardó que dóna el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport
  35. uefa.com
  36. «Cruyff va rebutjar parlar en català a Catalunya Ràdio perquè vol «ser internacional»». Nació Digital, 16-04-2008 [Consulta: 24 març 2016].
  37. La catalanitat de Cruyff
  38. «Dario Fo i Noam Chomsky, entre les quinze noves personalitats internacionals en favor del 9-N». VilaWeb, 07-11-2014. [Consulta: 7 novembre 2014].
  39. «Johan Cruyff diagnosed with lung cancer» (en anglès). The Guardian, 22-10-2015. [Consulta: 22 octubre 2015].
  40. «Johan Cruyff: Barcelona, Ajax and Netherlands legend diagnosed with lung cancer». The Independent, 22-10-2015 [Consulta: 22 octubre 2015].
  41. 41,0 41,1 «Johan Cruyff: Netherlands great diagnosed with lung cancer». BBC News, 22-10-2015.
  42. Johan Cruyff diagnosed with lung cancer, The Guardian (London); consultat el 24 octubre 2015.
  43. «Johan Cruyff says he feels '2-0 up' in match against lung cancer». BBC Sport, 13-02-2016 [Consulta: 24 març 2016].
  44. «Netherlands great Johan Cruyff dies of cancer aged 68». BBC News, 24-03-2016.
  45. «Johan Cruyff, Dutch football legend, dies at the age of 68». The Guardian [Londres], 24-03-2016 [Consulta: 24 març 2016].
  46. https://cronicaglobal.elespanol.com/business/cruyff-casa-bonanova-venta_77746_102.html
  47. [1]
  48. «Limburgsch dagblad». [Consulta: 6 abril 2015].
  49. «De Volkskrant». [Consulta: 6 abril 2015].

Enllaços externs[modifica]