Enrique Orizaola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEnrique Orizaola
Biografia
Naixement26 març 1922 Modifica el valor a Wikidata
Santander (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 2013 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Santander (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1941–1948 Racing de Santander Modifica el valor a Wikidata
  Entrenador
–   FC Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Enrique Orizaola Velázquez (Santander, Cantàbria, 26 de març del 1922 - 10 de juny del 2013)[1][2] va ser un jugador i entrenador de futbol. Com a futbolista va disputar un total de deu temporades (set a Segona Divisió i tres a Tercera Divisió) repartides entre dos clubs de Cantàbria, set al Racing de Santander i després tres a la Gimnástica de Torrelavega.

Com a entrenador, va dirigir nombrosos equips espanyols en diverses categories del futbol nacional. El seu major assoliment com a tècnic va ser classificar el FC Barcelona per a la final de la Copa d'Europa de 1961, que finalment va perdre contra el SL Benfica per 3-2. Va dirigir la selecció espanyola durant el Torneig Internacional de la UEFA Juvenil celebrat l'abril de 1962 a Romania, on el combinat nacional no va passar la fase de grups després d'enfrontar-se a França, Turquia i Hongria. En els seus últims anys relacionats amb el futbol, va ser tècnic col·laborador del FC Barcelona entrenat per César Luis Menotti, Terry Venables, Luis Aragonés i Johan Cruyff, gerent del Reial Saragossa (1989-1991) i secretari tècnic de l'Albacete Balompié (1993-1994).

La seva etapa barcelonista[modifica]

Demolició del Wankdorfstadion, on el FC Barcelona entrenat per Orizaola va perdre la Copa d'Europa de futbol 1960-61 davant el SL Benfica.

Es va incorporar a la disciplina del FC Barcelona i presentat el 17 de juny de 1960 com a segon entrenador de Ljubiša Broćić,[3] però a causa dels mals resultats, Brocic va dimitir i Orizaola es va fer càrrec de l'equip el 12 de gener de 1961.[4] Va Ser substituït en finalitzar la temporada per Lluís Miró.[5]

A la Copa d'Europa de 1961, el FC Barcelona va arribar a disputar la final del torneig contra el SL Benfica al Wankdorfstadion de Berna (Suïssa).[6] Orizaola va alinear Antoni Ramallets, els defenses Foncho, Gensana i Gràcia, Vergés i Garay al migcamp, i Kubala, Kocsis, Evaristo, Suárez i Czibor de davanters.[7] El partit va acabar amb la victòria del SL Benfica per tres gols a dos, malgrat que el FC Barcelona va dominar el partit i va fer diversos pals.[8] El primer gol el va marcar Kocsis en un contraatac del Barça amb un gol de cap a passada de Luis Suárez, però deu minuts després (minut 30), José Águas va empatar després d'una mala sortida de Ramallets en un centre i, al minut, en una altra errada de Ramallets es va avançar el conjunt lisboeta amb un gol en pròpia porta després d'una mala aclarida; en la segona part, Coluna va marcar als quinze minuts amb una rematada a mitjana alçada després de culminar una ofensiva triangular i Czibor va escurçar distàncies, a deu minuts d'acabar el partit, amb un tir fort i per alt.[7] Orizaola va atribuir aquesta derrota a l'àrbitre, a causa del fet que el segon gol del SL Benfica la pilota no va sobrepassar la línia de gol i que un tir de Kubala al pal, que va rebotar en l'altre i que finalment va entrar, no va pujar al marcador; a la quantitat de tirs al pal i a la potència futbolística del rival.[9]

Després de desvincular-se de l'equip català, el febrer de 1962, va ser nomenat seleccionador entrenador de la selecció espanyola en categoria juvenil per a disputar el Torneig Internacional de la UEFA Juvenil celebrat a l'abril d'aquest mateix any a Romania,.[10]

Després de finalitzar la seva faceta com a entrenador, va tornar al FC Barcelona el 1982 com a tècnic col·laborador, encarregat de realitzar informes dels equips rivals, de César Luis Menotti, Terry Venables, Luis Aragonés i Johan Cruyff,[11] però després d'una temporada amb Johan Cruyff i que el seu lloc fos ocupat per Toni Bruins Slot, a la fi de juliol de 1989 va marxar.

Va morir el 10 de juny de 2013 a Santander als 91 anys.[12]

Clubs[modifica]

Com a futbolista[modifica]

Equipo País Año
Racing de Santander Espanya 1941-1948
Gimnástica de Torrelavega Espanya 1948-1951

Com a entrenador[modifica]

Equipo País Año
Gimnástica de Torrelavega Espanya ¿?
Racing de Santander Espanya 1956-1958
Real Jaén Espanya 1958-1959
Reial Múrcia Espanya 1959-1960
Futbol Club Barcelona Espanya 1961
Selección de España juvenil Espanya 1962
Club Atlético Osasuna Espanya 1962-1963
Reial Oviedo Espanya 1963-1964
Levante Unión Deportiva Espanya 1964-1965
Deportivo de la Coruña Espanya 1965-1967
Reial Valladolid Espanya 1967-1968
Real Valladolid Espanya 1968-1969
Unión Deportiva Salamanca Espanya 1969-1970
Rayo Vallecano Espanya 1971-1972
Centre d'Esports Sabadell Futbol Club Espanya 1972-1973
Deportivo de La Corunya Espanya 1974
Xerez Club Deportivo Espanya 1974-1975
Club Atlético Marbella Espanya 1975-1976
Gimnástico de Melilla Espanya 1976-1977
Albacete Balompié Espanya 1977-1978
Calvo Sotelo Espanya 1978-1981
Club Deportivo Badajoz Espanya 1981-1982

Referències[modifica]

  1. ↑ Real Racing Club. «Orizaola». [Consulta: 25 març].[Enllaç no actiu]
  2. ↑ «Mor Enrique Orizaola, l'entrenador de la final dels pals». Sport, 10-06-2013 [Consulta: 10 juny 2013].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ El Mundo Deportivo. «Enrique Orizaola nuevo entrenador del C. de F. Barcelona», 18-06-1960. [Consulta: 8 abril 2012].
  4. ↑ F. C. Barcelona. «Ljubisa Brocic (1960-61)». Arxivat de l'original el 2012-06-30. [Consulta: 5 abril].
  5. ↑ FC Barcelona. «Enrique Orizaola (1961)». [Consulta: 5 abril].
  6. ↑ UEFA. «1960/61 European Champions Clubs' Cup». [Consulta: 16 octubre 2012].
  7. ↑ 7,0 7,1 El Mundo Esportiu. «<Lo que fué el partido», 01-06-1961. [Consulta: 16 octubre 2012].[Enllaç no actiu]
  8. ↑ El Mundo Esportiu. «Benfica, 3 - Barcelona, 2», 01-06-1962. [Consulta: 17 octubre 2012].
  9. ↑ El Mundo Esportiu. «Opinen els entrenadors», 01-06-2012. [Consulta: 17 octubre 2012].
  10. ↑ El Mundo Esportiu. «Orizaola, seleccionador-entrenador juvenil», 21-02-1962. [Consulta: 9 abril].
  11. ↑ El Mundo Esportiu. «Testimoni directe Enrique Orizaola», 05-02-2006. [Consulta: 6 abril].
  12. ↑ «Fallece Enrique Orizaola, el entrenador de la final de los postes». Sport, 10-06-2013 [Consulta: 11 juny 2013].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enrique_Orizaola&oldid=31656410»