Luis Aragonés

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLuis Aragonés
Luis Aragonés
Dades biogràfiques
Naixement José Luis Aragonés Suárez Martínez
28 de juliol de 1938
Hortaleza, Espanya
Mort 1 de febrer de 2014(2014-02-01) (als 75 anys)
Fuencarral-El Pardo, Espanya
Causa de mort Leucèmia
Altres noms El sabio de Hortaleza
Zapatones
Alçada 180 cm
Activitat professional
Ocupació Futbolista i entrenador de futbol
Esport Futbol
Posició Centrecampista [1][2][3]
Davanter[4][5][6]
Clubs professionals
Anys Equip
1957–1958 Getafe
1958–1960 Real Madrid 0 (0)
1958–1959 Recreativo Huelva (cedit)
1959–1960 Hèrcules CF (cedit) 24 (17)
1960 Plus Ultra (cedit) 8 (11)
1960–1961 Real Oviedo 13 (4)
1961–1964 Real Betis 86 (33)
1964–1974 Atlético de Madrid 265 (123)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1964–1972 Espanya Espanya 11 (3)
Equips entrenats
Anys Equip
1974–1980 Atlético de Madrid
1981 Real Betis
1982–1987 Atlético de Madrid
1987–1988 FC Barcelona
1990–1991 RCD Espanyol
1991–1993 Atlético de Madrid
1993–1995 Sevilla FC
1995–1997 València CF
1997–1998 Real Betis
1999–2000 Real Oviedo
2000–2001 RCD Mallorca
2001–2003 Atlético de Madrid
2003–2004 RCD Mallorca
2004–2008 Espanya Espanya
2008–2009 Fenerbahçe SK
Principals competicions
Anys Competició
Campionat d'Europa de futbol 2008
Premis i reconeixements

IMDB: nm2847365
Modifica dades a Wikidata

José Luis Aragonés Suárez Martínez (Hortaleza, Madrid, 28 de juliol del 1938 - Madrid, 1 de febrer de 2014) fou un jugador i entrenador de futbol madrileny.

La seva posició al terreny de joc era d'interior dret. Jugà al Getafe Club de Fútbol fins al 1958, any en què fitxà pel Reial Madrid. Al club blanc no va tenir oportunitats i fou cedit a clubs com el Recreativo, Hèrcules CF i Plus Ultra. La temporada 1960-61 debuta amb el Real Oviedo a primera divisió. La temporada següent fitxà pel Betis on jugà tres temporades. El 1964 s'incorporà a l'Atlético de Madrid on assolí els seus majors èxits. Com a futbolista va disputar un total de 360 partits i marcà 160 gols a primera divisió. Amb la selecció espanyola jugà 11 partits i marcà 3 gols.

La temporada 1974-75 finalitzà la seva trajectòria com a jugador i inicià la d'entrenador al seu club, l'Atlético de Madrid. En aquest club fou entrenador durant quatre etapes diferents la primera iniciada el 1974 i la darrera acabada el 2003. El 1987-1988 entrenà al FC Barcelona, on substituí Terry Venables, guanyà una Copa del Rei, i acabà la temporada participant en el motí de l'Hespèria dels jugadors contra la directiva. També dirigí el RCD Espanyol (1990-1991), València CF (1995-1997) i Reial Mallorca (2000-2001 i 2001-2004). En total ha dirigit 757 partits a primera divisió. El 2004 esdevingué seleccionador de la selecció de futbol d'Espanya i durant la temporada 2008-09 va ser entrenador del Fenerbahçe. El 2008 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[7]

Morí la matinada de l'1 de febrer de 2014[8] als 75 anys a la clínica Centro de Madrid,[9] segons confirmà el doctor Pedro Guillén a Radio Nacional de España.

Trajectòria esportiva[modifica | modifica el codi]

Com a jugador

Com a entrenador

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Com a jugador

Com a entrenador

Distincions individuals[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Goodbye to Aragones, long live tiki-taka». ESPN, 02-02-2014.
  2. «Former Spain coach Aragones dies». Global Times, 01-02-2014.
  3. «Former Spain coach Luis Aragones dies at 75». Deutsche Welle, 01-02-2014.
  4. «Luis Aragonés Is Dead at 75; Coached Spain to Prominence». The New York Times, 02-02-2014.
  5. «Former Spain coach Aragones dies at 75». The Jakarta Post, 01-02-2014.
  6. «Remembering Luis Aragones». FIFA, 01-02-2014.
  7. Guardó que atorga el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport
  8. Solé, Albert. «Mor l'exentrenador de futbol Luis Aragonés». Barcelona: Diari Ara, 01-02-2014. [Consulta: 1 febrer 2014].
  9. «Luis Aragonés fallece a los 75 años de edad» (en castellà). Madrid: Marca, 01-02-2014. [Consulta: 1 febrer 2014].
  10. Estepa, Javier. «El padre de La Roja» (en castellà). Madrid: Marca, 01-02-2014. [Consulta: 1 febrer 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Fites
Precedit per:
Otto Rehhagel
2004 Flag of Greece.svg
Entrenador campió de l'Eurocopa
2008 Flag of Spain.svg
Succeït per:
Del Bosque
2012 Flag of Spain.svg
Premis
Precedit per:
Dunga
Millor seleccionador de l'any segons la IFFHS
2008
Succeït per:
Vicente Del Bosque