Rinus Michels

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRinus Michels
Rinus Michels 1984b.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Marinus Jacobus Hendricus Michels
9 de febrer de 1928
Amsterdam, Països Baixos
Mort 3 de març de 2005(2005-03-03) (als 77 anys)
Aalst, Bèlgica
Altres noms El General
L'Esfinx
L'home de marbre/Míster Mármol
Alçada 186 cm
Activitat professional
Ocupació Futbolista i entrenador de futbol
Esport Futbol
Posició Davanter
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1946–1958 Ajax 264 (122)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1950–1954 Països Baixos 5 (0)
Equips entrenats
1960–1964 JOS (Amateurs)
1964–1965 AFC (Amateurs)
1965–1971 Ajax
1971–1975 FC Barcelona
1974–1974 Països Baixos
1975–1976 Ajax
1976–1978 Barcelona
1979–1980 Los Angeles Aztecs
1980–1984 1. FC Köln
1984–1985 Països Baixos
1986–1988 Països Baixos
1988–1989 Bayer Leverkusen
1990–1992 Països Baixos
Principals competicions
Anys Competició
Campionat d'Europa de futbol 1988
Campionat d'Europa de futbol 1992
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Marinus Hendriks Jacobus Michels (Amsterdam, 9 de febrer del 1928 - Aalst, 3 de març del 2005), més conegut com a Rinus Michels, fou un dels entrenadors que van fer evolucionar el futbol a finals de la dècada dels seixanta i setanta. Exseleccionador neerlandès i entrenador del Barça, l'Ajax i el Bayer Leverkusen, entre altres grans equips, Michels passarà a la història, més que pels nombrosos títols, per ser el pare del futbol total, que va representar l'excel·lència tècnica, tàctica i física, i va significar un salt qualitatiu en el futbol d'equip.

Michels va ser un dels exponents d'una manera nova d'entendre el joc, més atractiva, dinàmica i moderna. Els seus equips es caracteritzaven pel joc d'extrems, els davanters que creaven joc i un mig del camp mòbil. Des dels seus inicis com a jugador fins a arribar a ser entrenador, va definir una manera pròpia d'entendre el futbol.

Inicis com a jugador[modifica | modifica el codi]

Va tenir una notable carrera de jugador en l'embrionari futbol neerlandès: va jugar 269 partits i va marcar 121 gols. Va debutar amb 17 anys com a jugador de l'Ajax, club en què es va quedar tretze anys, fins al 1958, i amb el qual va guanyar dos campionats de Copa, el 1947 i el 1957. A més, amb la selecció dels Països Baixos va ser cinc vegades internacional.

Entrenador a l'Ajax d'Amsterdam[modifica | modifica el codi]

El 1965, després de retirar-se del terreny de joc, Michels va esdevenir l'entrenador de l'Ajax, en un moment en què l'equip estava immergit en la lluita per la permanència, i el va transformar. En aquest temps va fer debutar els seus grans deixebles Johan Cruyff i Johan Neeskens, entre d'altres. Durant els anys en què va entrenar l'Ajax l'equip va guanyar quatre Lligues (1966, 1967, 1968 i 1970), tres Copes (1967, 1970 i 1971) i va ser subcampió de la Copa d'Europa el 1969. Finalment, el 1971, l'Ajax va guanyar la Copa d'Europa i Michels va deixar el seu lloc d'entrenador.

Les dues etapes al FC Barcelona[modifica | modifica el codi]

Aquell mateix any, el FC Barcelona, per iniciativa d'Agustí Montal i Armand Carabén, va decidir fitxar-lo. Anomenat pel club "Mister Mármol" –per la seva serietat extrema-, Michels va viure dues etapes (71-75 i 76-78): en la primera, va guanyar la Lliga del 1974, el que coincidia amb l'arribada de Cruyff, i en la segona, la Copa del Rei el 1978.

Retorn a l'Ajax, pas pel Colònia i arribada a la Selecció dels Països Baixos[modifica | modifica el codi]

Va tornar a l'Ajax com a director tècnic la temporada 1975/76 i entre el 1978 i el 1980, va dirigir Los Ángeles Aztecas. Després, Michels va entrenar el Colònia durant el període de 1980 a 1983, amb qui va guanyar el Campionat de Copa el 1983. Però el seu prestigi mundial va ser als Països Baixos, on se'l coneixia com "El General". Primer va liderar la selecció el 1974, amb els seus fills futbolístics –Cruyff, Rep, Krol, i van ser subcampions al Mundial contra la selecció alemanya amb un futbol espectacular. Era el concepte de la taronja mecànica: tots els jugadors ocupaven tot el camp i tots els jugadors eren capaços de realitzar diferents funcions. Va ser director tècnic de la selecció neerlandesa entre el 1984 i el 1986.

El 1986, Michels ja va ser operat del cor, però va tornar al capdavant de l'equip nacional durant dues temporades. El 1988 els Països Baixos van guanyar l'Eurocopa, contra l'URSS, amb jugadors com Ronald Koeman, Marco van Basten, Frank Rijkaard, Ruud Gullit. Després d'aquest triomf Michels va abandonar temporalment la selecció. La temporada 1988-89 va liderar el Bayer Leverkusen i, del 1990 al 1992, va viure una tercera etapa al capdavant de la selecció neerlandesa, però sense guanyar cap títol.

Mort[modifica | modifica el codi]

En els últims mesos de la seua vida havia patit diverses recaigudes cardíaques que havien anat debilitant la seva salut, fins que el 3 de març de 2005 va morir als 77 anys a la localitat belga d'Aalst, en un hospital, en no superar una operació de cor que li van practicar el 18 de febrer del mateix any.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rinus Michels Modifica l'enllaç a Wikidata


Premis
Precedit per:
Michel Hidalgo
1984 FRA
Entrenador campió de l'Eurocopa
1988 DEN
Succeït per:
Richard Møller Nielsen
1992 DEN