Helenio Herrera Gavilán

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaHelenio Herrera
Helenio Herrera
Nom original Helenio Herrera Gavilán
Dades biogràfiques
Naixement Helenio Herrera Gavilán
17 d'abril de 1910
Buenos Aires, Argentina
Mort 9 de novembre de 1997(1997-11-09) (als 87 anys)
Venècia, Itàlia
Sepultura Cementiri de San Michele
Àlies el Mag, H.H.
Activitat professional
Ocupació Futbolista i entrenador de futbol
Esport Futbol
Posició Defensa, Entrenador
Clubs professionals
Anys Equip
?-? Roches Noires
1931-1932 RC Casablanca
1932-1933 CASG Paris
1933-1935 Stade Français
1935-1937 FCO Charleville
1937-1939 Excelsior AC Roubaix
1940-1942 Red Star Olympique
1942-1943 Stade Français
1943-1944 EF Paris-Capitale
1944-1945 Puteaux
Equips entrenats
1944-1945 Puteaux
1945-1948 Stade Français
1946-1948 França França
1949 Real Valladolid
1949-1952 Atlético de Madrid
1952 CD Málaga
1953 Deportivo de La Coruña
1953-1956 Sevilla FC
1956-1958 CF Os Belenenses
1958-1960 Barcelona
1959-1962 Espanya Espanya
1960-1968 Inter de Milà
1966-1967 Itàlia Itàlia
1968-1973 AS Roma
1973-1974 Inter de Milà
1978-1979 Rimini Calcio
1980-1981 Barcelona
Participà en
Data Activitat
Copa del Rei de futbol
Copa de les Ciutats en Fires
Modifica dades a Wikidata

Helenio Herrera Gavilán (Buenos Aires, 17 d'abril de 1910 - Venècia, 9 de novembre de 1997), va ser un futbolista i entrenador franco-argentí. Com a defensa va seguir una modesta trajectòria a diferents clubs francesos, però com a entrenador va ser un dels més destacats del món a les dècades dels 50, 60 i 70.

Biografia[modifica]

Fill d'immigrants espanyols, va començar a jugar al futbol a les categories inferiors de Boca Juniors. Junt amb la seva família va emigrar a Casablanca, llavors sota sobirania francesa, i va jugar al Roches Noires i al Racing de Casablanca. Amb la nacionalitat francesa va viatjar a França per jugar a diversos clubs com l'Stade Français i el Red Star, arribant a jugar dos partits amb la selecció francesa.

El 1944 va començar a dirigir el Puteaux CSM com a jugador-entrenador, fitxant a l'any següent per l'Stade Français. Al conjunt de París va començar a fer-se famós per Europa, passant a dirigir els conjunts espanyols del Real Valladolid, l'Atlético de Madrid, el CD Málaga, el Deportivo de La Coruña, el Sevilla FC i després d'un breu pas pel CF Os Belenenses, va dirigir el FC Barcelona, amb el qual va aconseguir trencar l'hegemonia del Madrid de Di Stéfano i guanyar dos títols de Lliga.[1]

El 1960 va deixar Barcelona per fitxar per l'Inter de Milà. Allà va formar un dels millors equips del món durant els anys 60, guanyant dues Copes d'Europa, dues Copes Intercontinentals, tres lligues italianes i una Copa d'Itàlia. En aquell conjunt hi destacaven jugadors com Luis Suárez i Sandro Mazzola

Herrera va dirigir simultàniament el conjunt italià i la selecció espanyola, amb la qual disputà la Copa del Món de Xile 1962.

Després d'entrenar l'AS Roma i el Rimini Calcio va deixar els terrenys de joc, on només va tornar durant dos breus períodes de temps entre els anys 1980 i 1981 per dirigir el FC Barcelona.

Va donar cursos d'entrenadors sota la direcció de la FIFA a Venècia, on es va instal·lar. Va morir el 9 de novembre de 1997 a aquesta ciutat de l'Adriàtic.

Títols com a entrenador[modifica]


Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Helenio Herrera Gavilán Modifica l'enllaç a Wikidata