Ernesto Valverde Tejedor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ernesto Valverde
Ernesto Valverde
Dades personals
Nom complet: Ernesto Valverde Tejedor
Data de naixement: 9 de febrer de 1964 (1964-02-09) (52 anys)
Lloc de naixement: Viandar de la Vera, Cáceres, Espanya
Alçada: 1,69 m (5 ft 6+12 in)
Posició: Extrem
Clubs professionals1
Anys Club PJ(Gols)2
1982-1985 Deportivo Alavés
1985-1986 Sestao SC 32 (6)
1986-1988 RCD Espanyol 72 (16)
1988-1990 FC Barcelona 22 (8)
1990-1996 Athletic de Bilbao 170 (44)
1996-1997 RCD Mallorca 18 (2)
Selecció nacional
1990 Espanya Espanya 1 (0)
Equips entrenats
2001–2002 Athletic Bilbao (assistent)
2002–2003 Bilbao Athletic
2003–2005 Athletic Bilbao
2006–2008 RCD Espanyol
2008–2009 Olympiacos
2009–2010 Vila-real CF
2010–2012 Olympiacos
2012–2013 València CF
2013– Athletic Bilbao
1 Estadístiques només de la lliga nacional. 2 Partits jugats (Gols)

Ernesto Valverde Tejedor (Viandar de la Vera, Càceres), 9 de febrer del 1964, conegut com a Txingurri, és un futbolista i entrenador extremeny que ha desenvolupat la major part de la seva carrera futbolística com a jugador durant les dècades dels 1980 i 90 en equips bascos, catalans i mallorquins. Com a entrenador va destacar al RCD Espanyol i a l'Olympiakos FC, on va aconseguir guanyar la Lliga i Copa gregues en una temporada.

Actualment és l'entrenador de l'Athletic de Bilbao.[1][2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Com a jugador[modifica | modifica el codi]

Malgrat néixer a Extremadura, la família Valverde aviat es traslladà al País Basc, concretament a Vitoria, on Valverde realitzà les seves primeres passes futbolístiques a les files del Deportivo Alavés. Posteriorment formà part del Sestao Sport Club.

La seva consagració definitiva es produí quan arribà al RCD Espanyol l'estiu de 1986 de la mà de l'entrenador Javier Clemente. Ràpidament Valverde es convertí en una peça clau de l'equip periquito que aconseguí finalitzar 3r de la Lliga espanyola de futbol de la temporada 1986-87 i finalista de la Copa de la UEFA de 1988 que perdé la final davant del Bayer Leverkusen.

Després de la seva gran etapa al RCD Espanyol fou traspassat al FC Barcelona, on no tingué massa bona sort, en part a causa de les nombroses lesions que sofrí. Valverde disputà 22 partits i anotà 8 gols, guanyant durant la seva etapa blau-grana la Recopa d'Europa de 1989 i la Copa del Rei de 1990.

L'any 1990 marxà a l'Athletic de Bilbao, on jugà durant 6 temporades, tot disputant-hi 170 partits i marcant 44 gols. Després del seu pas per l'Athletic de Bilbao jugà la seva última temporada professional a les files del RCD Mallorca.

Disputà 1 partit amb la selecció espanyola de futbol el 10 d'octubre de 1990 efront Islàndia.

Com a entrenador[modifica | modifica el codi]

Després de la seva retirada com a jugador, Valverde immediatament s'incorporà d'entrenador a les categorie inferiors de l'Athletic de Bilbao, on realitzà una gran tasca. L'any 2003 es fa càrrec del primer equip, al qual aconseguí classificar per la Copa de la UEFA a la seva primera temporada. Les seves desavinenteses amb la directiva blanc-i-vermella la temporada 2004-05 forçà la seva sortida del club.

L'any 2006, després d'un any sabàtic, firmà contracte amb el RCD Espanyol, on no tingué un inici senzill, això no obstant, a poc a poc l'equip anà recomponent-se fins al punt que aconseguí classificar-lo per la final de la Copa de la UEFA gràcies a les grans parades de Gorka Iraizoz i els gols de Ferran Corominas, això no obstant, novament la mala sort deixà a Valverde i el RCD Espanyol sense títol, caient derrotat enfront del Sevilla FC a la tanda de penals en una final disputada a Glasgow.

La temporada 2008-09 inicià una nova aventura com a entrenador de l'Olympiacos FC, després de renunciar al càrrec d'entrenador periquito. En el seu primer any a Grècia aconseguí el doblet en guanyar Lliga i Copa. Malgrat tot, decidí deixar la banqueta hel·lènica i fitxar pel Vila-real CF. El 31 de gener de 2010 el Vila-real va anunciar el seu acomiadament després dels mals resultats de l'equip.[3]

El 7 d'agost de 2010, Valverde va tornar a l'Olympiacos, en el lloc d'Ewald Lienen, que havia estat entrenador un curt període.[4]

El 2013 va tornar a l'Athletic de Bilbao.[1][2] La seva bona campanya a la banqueta la temporada 2014-2015 faria arribar el conjunt bilbaí a la final de la Copa del Rei, on perdria per 3-1 contra el FC Barcelona. No obstant això, l'agost del mateix any, es va prendre la revenja al guanyar la Supercopa d'Espanya als culers, amb un contundent 5-1 en el còmput total de gols (4-0 a San Mamés i 1-1 al Camp Nou).[5]

Palmarès com a jugador[modifica | modifica el codi]

Títol Club País Any
Subcampió UEFA Catalunya RCD Espanyol Espanya 1988
Recopa d'Europa Catalunya FC Barcelona Espanya 1989
Copa del Rei Catalunya FC Barcelona Espanya 1990

Palmarès com a entrenador[modifica | modifica el codi]

Títol Club País Any
Subcampió UEFA Catalunya RCD Espanyol Espanya 2007
Lliga grega de futbol Grècia Olympiakos F.C. Grècia 2009
Copa grega de futbol Grècia Olympiakos F.C. Grècia 2009
Supercopa d'Espanya[5] Euskadi Athletic de Bilbao Espanya 2015

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Valverde, nou entrenador de l'Athletic Club». Diari Ara. [Consulta: 21 juny 2013].
  2. 2,0 2,1 «Valverde, nuevo entrenador del Athletic» (en castellà). Athletic Club, 20 de juny de 2013. [Consulta: 20 juny 2013].
  3. «El Villarreal CF rescindix contracte amb Valverde». Web oficial del Vila-real CF, 30/1/2010. [Consulta: 1 febrer 2010].
  4. Valverde returns to troubled Olympiakos; Yahoo!, 7 Agost 2010
  5. 5,0 5,1 «Vuelve el Rey León» (en castellà). diari Marca, 17 agost 2015. [Consulta: 17 agost 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernesto Valverde Tejedor Modifica l'enllaç a Wikidata