Carles Rexach i Cerdà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCarles Rexach
Carles Rexach
Dades biogràfiques
Naixement Carles Rexach i Cerdà
13 de gener de 1947 (1947-01-13) (70 anys)
Barcelona, Catalunya
Altres noms Charly
El noi de Pedralbes
Alçada 1.82 m.
Activitat professional
Ocupació Futbolista i entrenador de futbol
Esport Futbol
Posició Davanter
Clubs juvenils
Anys Equip
1959-1962 FC Barcelona Infantil
1962-1965 FC Barcelona Juvenil
Clubs professionals
Anys Equip
1965-1967 CD Comtal
1967-1981 FC Barcelona 328 (81)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1969-1978 Espanya Espanya 15 (2)
1968-1976 Catalunya Catalunya 3 (0)
Equips entrenats
1981-1987 FC Barcelona (equips inferiors)
1987-1996 FC Barcelona (assistent)
1996 FC Barcelona
1998 Yokohama Flügels
2001-2002 FC Barcelona
Principals competicions
Anys Competició
Copa del Món de Futbol de 1978
Modifica dades a Wikidata
Entrevista a Rexach realitzada per Televisió de Cardedeu el 1982.

Carles Rexach i Cerdà (Barcelona, 13 de gener de 1947) és un destacat exfutbolista català dels anys 70.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Carles Rexach, conegut amb els sobrenoms de Charly i el noi de Pedralbes, va néixer al barri de Pedralbes de Barcelona el 13 de gener del 1947.[1] Desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva al FC Barcelona, des de l'infantil, el juvenil (amb el qual fou campió d'Espanya i fou internacional) i el CD Comtal.[1] La temporada 1964-65 ingressà al Barça. És un dels jugadors que més cops ha defensat la samarreta blau-grana: va disputar amb el Barça un total de 665 partits, en els quals marcà 211 gols.[1] Jugava d'extrem dret i era un gran driblador i rematador.

L'any 1973, l'entrenador del club, Rinus Michels, va estar a punt de fer-lo fora de l'equip quan s'assabentà que ell i altres companys havien estat bevent cava després de perdre un partit a Sevilla. Fou molt famosa la seva relació amb l'actriu Bárbara Rey que quasi el torna a fer fora del club el 1977. Fou un jugador molt estimat pels seguidors, però també rebé fortes crítiques per les seves puntuals manques de combativitat. Va fer seva una famosa frase que diu que "córrer és de covards". L'1 de setembre de 1981 s'organitzà un partit de comiat a Rexach al Camp Nou en el qual el Barça guanyà la selecció argentina, vigent campiona del món de futbol, i a la qual derrotà per 1 a 0 amb gol d'Allan Simonsen, qui fóra el seu substitut al primer equip. Fou 15 cops internacional A, 7 internacional olímpic i 7 sub-23. Va disputar el Mundial d'Argentina 1978.

Carrera com a entrenador[modifica | modifica el codi]

Com a tècnic s'inicià a les categories de formació del Barça.[1] L'any 1984 creà l'escola TARR juntament amb quatre companys seus, Torres, Asensi i Rifé. Fou segon entrenador del Barça de Johan Cruyff, amb qui guanyà quatre lligues i una copa d'Europa, i a qui substituí durant dos partits després del seu cessament.[1] També havia substituït uns anys abans Luis Aragonés i Llorenç Serra Ferrer el 2001, i es va mantenir al càrrec la temporada posterior.[1] També visqué una curta etapa d'entrenador al Japó. Actualment, és comentarista de ràdio i televisió.

Trajectòria esportiva[modifica | modifica el codi]

Com a jugador
Com a entrenador
  • Equips inferiors del FC Barcelona: 1981-87.
  • Segon entrenador del FC Barcelona: 1987-96.
  • FC Barcelona: 1988 / 1996 / 2001-02.
  • Yokohama Flügels: 1997-98

Títols[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]