Alfredo Di Stéfano Laulhé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfredo di Stéfano
Alfredo Di Stéfano
Informació personal
Nom complet Alfredo Di Stéfano Laulhe
Sobrenoms La Saeta Rubia
Data de naixement 4 de juliol de 1926 (1926-07-04) (87 anys)
Lloc de naixement Barracas, Buenos Aires (Argentina)
Alçada 1,78 m
Equip
Posició Davanter (retirat)
Equips professionals
Anys Equip PJ (gols)
1943-1945
1946-1947
1947-1949
1949-1953
1953-1964
1964-1966
River Plate
Huracán
River Plate
Millonarios
Reial Madrid
RCD Espanyol
001 00(0)
025 0(10)
065 0(49)
194 (167)
282 (216)
021 00(9)
Selecció nacional
1947
1949
1957-1961
1955[1]
Argentina Argentina
Colòmbia Colòmbia
Espanya Espanya
Catalunya Catalunya
006 00(6)
004 00(0)
031 0(23)
001 00(1)
Equips entrenats
1967–1967
1969–1970
1970–1974
1974–1974
1975–1976
1976–1977
1979–1980
1981–1982
1982–1984
1985–1985
1986–1988
1990–1991
Elx CF
Boca Juniors
València CF
Sporting de Lisboa
Rayo Vallecano
CD Castellón
València CF
River Plate
Real Madrid
Boca Juniors
València CF
Real Madrid

1 Partits jugats i gols només a la Lliga.

Alfredo di Stéfano Laulhé (Barracas (Buenos Aires), 4 de juliol del 1926), ha estat un jugador i entrenador de futbol d'origen argentí nacionalitzat espanyol. És considerat un dels més destacats jugadors argentins de tots els temps i una figura cabdal de la història del futbol per la seva velocitat i tècnica amb la pilota. La Saeta Rubia, com se'l coneixia popularment, va defensar les samarretes dels equips sud-americans com el River Plate, el Club Atlético Huracán i el Millonarios de Bogotà i posteriorment a Europa les del Real Madrid i l'Espanyol de Barcelona. Va actuar 29 vegades en la selecció argentina (incloent categories inferiors) i 31 amb l'espanyola. El 5 de novembre del 2000 fou designat “President d'Honor” del Real Madrid CF.

Arribada a Europa[modifica | modifica el codi]

Alfredo Di Stefano (al centre)

Di Stéfano tenia l'habilitat de jugar en qualsevol posició, en el futbol dels anys 50 una cosa difícil de trobar. Les actuacions de di Stefano amb el Millonarios, durant una gira de partits amistosos a Espanya l'any 1952, cridaren l'atenció tant del Futbol Club Barcelona com del Real Madrid. El FC Barcelona inicia contactes amb el Millonarios, un equip que no estava federat, i di Stefano té la fitxa federativa amb el "River Plate", tot i que no hi jugava. El FC Barcelona de Samitier a través de Raimundo Saporta negocia amb el River Plate la cessió del jugador. De fet di Stéfano arriba a jugar alguns partits amistosos amb la samarreta del Barça l'estiu del 1953.[2]

Però els directius del Real Madrid, dirigit per Santiago Bernabeu, amb negociacions amb el Millonarios de Bogotà, asseguraven tenir els drets sobre el seu contracte. La problemàtica es va allargar entre el maig i octubre de 1953. El Governador Civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, també intervingué en l'assumpte fent cridar a consultes al seu despatx al president del Barcelona i al delegat de Falange al FCB, Azorín.[2] La qüestió probablement fou resolta pocs dies després del Consell de Ministres al pazo de Meiràs del 10 de setembre, al que probablement assistí Sancho Dávila, president de la Federació Espanyola de Futbol acompanyant al Ministro Secretario General del Movimiento.[2] Dos dies després i després la Federació resolgué que jugués una temporada a cada club alternativament, començant pel Real Madrid. Situació que podria qualificar-se d'esperpèntica.[2] Després d'una reunió entre directius de la Federació Espanyola i el president del Barça, Enric Martí. Poc després Martí i la resta de la junta directiva van dimitir en bloc i la comissió gestora del club va renunciar al jugador.[2]

Di Stéfano donà els resultats esperats i ajudà a la consecució de diversos títols amb el Real Madrid, on va aconseguir 5 Copes d'Europa i cinc títols de pichichi de la lliga espanyola. Del 1963 al 1965 va jugar amb l'Espanyol. El 26 de maig de 1955 jugà amb la selecció catalana (dita de Barcelona) al Bologna FC per 6 gols a 2 en un partit en el jugà al costat de Kubala.[3]

L'any 1998, la Federació Internacional de Futbol (FIFA) el va escollir, junt amb altres nou grans jugadors, per a ingressar en l'anomenat Saló de la Fama d'aquest organisme. El 1999 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[4] El novembre de 2003 fou nomenat Golden Player d'Espanya com el futbolista del país més destacat dels darrers 50 anys.[5]

Di Stefano entrenador[modifica | modifica el codi]

Després de retirar-se es va dedicar a la conducció tècnica, dirigint equips com l'Elx, Boca Juniors, València, Reial Madrid, Sporting de Lisboa, Rayo Vallecano, Castelló i River Plate.

En la seva carrera com tècnic va aconseguir un Campionat Nacional amb CA Boca Juniors, un Campionat Nacional amb River Plate, una Lliga espanyola i una Recopa d'Europa amb el València i una Supercopa d'Espanya amb el Reial Madrid.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Club[modifica | modifica el codi]

Selecció[modifica | modifica el codi]

Premis individuals[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Catalunya Ràdio. En guàrdia, 272 - Alfredo di Stéfano [podcast]. [Consulta: 9 de gener].
  3. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1955/01/27/pagina-19/32782605/pdf.html
  4. Guardó que atorga el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport
  5. uefa.com
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfredo Di Stéfano Laulhé