Elx Club de Futbol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióElx CF
(es) Elche Club de Fútbol Modifica el valor a Wikidata
Escudo Elche CF.png
Dades
SobrenomIl·licitans
Franjaverds
Blanquiverds
Tipusclub de futbol Modifica el valor a Wikidata
Creacióagost de 1922
com a Sociedad Deportiva Elche Foot-ball Club
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaPrimera divisió espanyola de futbol
EstadiEstadi Martínez ValeroElx . 36.017 Pictograms-nps-services-theater4.svg Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaEspanya Joaquín Buitrago Marhuenda
Entrenador principalPaís Valencià Fran Escribá
Propietat deArgentina Christian Bragarnik
Altres
Color          blanc, verd
Equipament esportiu

Lloc webelchecf.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: elchecf Twitter: elchecfoficial Instagram: elchecfoficial Youtube: UCeY_BssoWHlT-juP90UcZZg Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica

L'Elx Club de Futbol (Elche Club de Fútbol, oficialment) és el principal equip de futbol de la ciutat d'Elx (Baix Vinalopó, País Valencià). Va ser fundat el 28 d'agost de 1922, a partir de la fusió de diversos clubs il·licitans. El seu primer equip disputa els seus partits com a local en l'Estadi Martínez Valero, amb capacitat per a 33.732 espectadors i el segon estadi valencià amb més aforament.

L'Elx és el segon equip valencià amb més temporades en Primera Divisió al llarg de la història, només per darrere del València CF. En total ha disputat 22 temporades en Primera Divisió (39 en Segona), ocupant el 25a lloc històric del Campionat Nacional de Lliga. En la temporada 1958/59 va aconseguir el seu primer ascens a Primera Divisió, romanent dotze temporades consecutives i aconseguint un cinqué lloc com a millor classificació en 1964. En la competició estatal de copa (actual Copa del Rei), va aconseguir el subcampionat de Copa de 1969, enfrontant-se en la final disputada al Bernabéu a l'Athletic de Bilbao.

Història[modifica]

L'Elx Club de Futbol va nàixer el 1922, mitjançant la unió de dos equips locals fundats el 1908, l'Sporting d'Elx i la Gimnàstica d'Elx. El seu primer nom va ser Societat Esportiva Elx Foot-ball Club, fins a l'any 1939 en què passà a anomenar-se Elx Club de Futbol.

A la temporada 59-60 debuta en Primera divisió, i a la temporada 67-68 el filial del club, l'Esportiu Il·licità puja a Segona divisió. A la temporada 87-88 l'Elx aconsegueix l'últim ascens de l'equip a Primera divisió, gràcies al segon lloc aconseguit en la Segona divisió.

Actualment l'Elx CF juga a la Primera divisió.

Orígens i primers anys[modifica]

El 1920, després de dues dècades de futbol local, a Elx hi convivien nombrosos equips enquadrats a competicions locals, alguns d'ells viatjaven o rebien altres equips de poblacions properes. Els més importants foren: La Estrella, Blanco y Negro, La Lira, El Eclipse, Hèrcules, Popular, Español, Quiles y Rodríguez, A. Sporting Illicitano "La Sportiva", Gimnástica i especialment, l'Illice, el més fort i millor organitzat.

Enmig d'aquell ambient d'exaltació, no tardà a sorgir la idea de formar un sol equip que porte el nom de la ciutat als nombrosos derbis que se celebraven davant d'equips de poblacions properes. La revista Nueva Illice demana el sis d'agost de 1922, la intervenció de l'Ajuntament "per a formar una potent selecció il·licitana que s'enfronte amb èxit al Bellas Artes d'Alacant". L'Alcalde Lorenzo Fenoll Serrano urgeix als clubs locals a prestar als seus millors jugadors per a poder formar un bon equip.

Des del principi es discuteix sobre quin dels dos equips més importants (Gimnàstica i Illice) havia de convertir-se en l'equip hegemònic. Les divisions eren profundes i les postures irreconciliables. Cal tenir en compte no només les rivalitats, personalismes i vanitats fruit de vint anys de competició esportiva, també les barreres socials. Mentre que la burgesia estava representada al Illice, la classe obrera donava suport a la Gimnàstica. Finalment a finals d'agost i probablement coincidint en les festes patronals, es va produir la reunió definitiva a la cova on els germans Albarranch guardaven la pólvora de la pirotècnica que regien, a la vora del riu Vinalopó (aproximadament a l'altura dels actuals jutjats), així el 1923 va nàixer l'Elche Football Club.[1] En un començament els seus colors serien el blanc, el seu primer camp oficial "El Cementeri" i la seu social seria al carrer Hospital, als baixos del Coro Clavel. Es va fer càrrec de la formació del primer equip un dels cofundadors en Pedro Sánchez.

Plantilla 2020-21[modifica]

A 13 de març de 2021

N. Pos. Nac. Jugador
1 POR Argentina Gazzaniga
2 DEF Espanya Diego González
4 MIG Argentina Iván Marcone (cedit pel Boca Juniors)
5 DEF Espanya Gonzalo Verdú (3r capità)
6 MIG República Democràtica del Congo Omenuke Mfulu
7 DAV Espanya Nino (capità)
8 MIG Catalunya Víctor Rodríguez
9 DAV Argentina Lucas Boyé (cedit pel Torino FC)
10 MIG Catalunya Pere Milla
11 MIG Espanya Tete Morente
12 DEF Espanya Dani Calvo


13 POR Catalunya Édgar Badía (2n capità)
14 MIG Espanya Raúl Guti
15 MIG Espanya Luismi
16 MIG Espanya Fidel
17 MIG País Valencià Josan
18 DEF Colòmbia H. Palacios
19 DEF Espanya Antonio Barragán
20 MIG Argentina Pablo Piatti
21 DAV Argentina Guido Carrillo
22 DAV Argentina Emiliano Rigoni (cedit pel Zenit St. Petersburg)
23 DEF Espanya Cifu
24 DEF Espanya Josema
25 DEF Colòmbia Johan Mojica (cedit pel Girona FC)

Equip reserva[modifica]

N. Pos. Nac. Jugador
26 MIG Espanya John Nwankwo
28 POR Espanya Luis Castillo
29 DAV Espanya Nacho Ramón
30 MIG Espanya César Moreno
32 DEF Espanya Gerard Barri


33 DEF Espanya José Salinas
37 MIG Espanya Jony Álamo
40 DAV Espanya Diego Bri
45 POR Espanya Lluis Andreu

Cedits a altres equips[modifica]

N. Pos. Nac. Jugador
 — DEF País Valencià Nacho Pastor (al Lorca Deportiva fins al 30 de juny de 2021)
 — MIG País Valencià Jony Ñíguez (al CE Alcoià fins al 30 de juny de 2021)
 — MIG Catalunya Ramon Folch (al CD Tenerife fins al 30 de juny de 2021)


 — DAV Espanya Manu Justo (al Celta de Vigo B fins al 30 de juny de 2021)
 — DAV Marroc Mourad El Ghezouani (al CE Alcoià fins al 30 de juny de 2021)

Cos tècnic[modifica]

  • Entrenador: Flag of Argentina.svg Jorge Almirón
  • Segon entrenador: Flag of Argentina.svg Dani Mayo
  • Entrenador assistent: Chema Monzón
  • Entrenador de porters Flag of Spain.svg Miguel Escalona
  • Entrenador físic: Flag of Spain.svg Manuel Sempere
  • Assistent: Flag of Spain.svg Fidel
  • Assistent: Flag of Spain.svg Guillem Galmés

Estadi[modifica]

Vista de l'Estadi Martínez Valero durant un partit entre l'Elx CF i el CD Tenerife

Des del 8 de setembre de 1976 l'Elx CF juga els partits a casa a l'Estadi Martínez Valero, un dels més importants i grans del País Valencià, ja que té capacitat per a 38.750 espectadors, tots asseguts, i les dimensions del terreny de joc són de 105 x 68 m.

Abans jugava a l'Estadi Altabix (inaugurat el 1926). A més, l'Elx CF disposa d'altres estadis, com el Camp del Clot, el Camp del Cementeri i l'Stadium d'Elx (Camp de Don Jeremies).

Assistència a l'estadi[modifica]

  • Temporada 09/10:
    • Assistència mitjana: 8.892 espectadors
      • Millor entrada: Elx-Vila-real B (32.752 espectadors)[2]
  • Temporada 10/11:
    • Assistència mitjana: 9.832 espectadors
      • Millor entrada: Elx-Granada (36.540 espectadors)[3]
  • Temporada 11/12:
    • Assistència mitjana: 8.800 espectadors
      • Millor entrada: Elx-Hèrcules (13.265 espectadors)[4]
  • Temporada 12/13:
    • Assistència mitjana: - espectadors
      • Millor entrada: Elx-[Futbol Club Barcelona B|]Barça B] (33.318 espectadors[5]

L'Himne[modifica]

L'actual himne, ¡Mucho Elche! (en castellà), és interpretat pel cantautor local Pep Marcos.

Uniforme[modifica]

  • Uniforme titular: Fins al 1927 l'equipació de l'Elx CF va ser samarreta blanca i pantaló blanc. A la temporada 1927 l'entrenador de nacionalitat txeca Anton Fivber va suggerir la incorporació de la franja verda horitzontal al pit per a, per una banda, ajustar-se als colors blanc i verd de la bandera, i per altra, diferenciar-se dels equips rivals. Des d'aqueix moment els colors blanc i verd han passat a estar identificats directament amb Elx. I així, els autobusos urbans, les papereres, els cartells de l'Ajuntament són blanc-i-verds. Els taxis, per exemple, són de color blanc amb una franja verda que els creua pel mig des del motor fins al darrere. De la combinació dels colors blanc i verd prové el malnom de "blanc-i-verds" amb què són coneguts els jugadors i l'afició del club.
  • Uniforme alternatiu: Com la primera, té una franja horitzontal. Però els colors són diferents, la samarreta, el pantaló i les mitges són blaves, i la franja és roja. És basat en els colors de la bandera de la ciutat, una senyera quadribarrada amb una meitat dividida en dos quadrants, el de dalt roig i el de sota blau. Mentre d'altres equips canvien constantment de segona equipatge, l'Elx CF s'ha mantingut fidel a la roja i blava durant els darrers.
  • Tercer uniforme: Aquesta equipació ha sigut utilitzat molt poques voltes, i en algunes temporades ni tan sols existeix. Consisteix en samarreta pantalons i mitges verdes, amb la franja blanca.

Títols[modifica]

Promocions[modifica]

Títols internacionals[modifica]

Altres dades d'interés[modifica]

  • Temporades a 1a: 22
  • Temporades a : 39
  • Temporades a 2a B: 7
  • Temporades a 3a: 19
  • Millor posició a la lliga: 5é (1a, temporada 1963-64)
  • Pitjor posició a la lliga: 20é (1a, temporada 1988-89)
  • Major golejada a favor com a local:10-0 vs Gimnástica Abad, temporada (1944-45)
  • Major golejada a favor com a visitant: 9-4 vs SD Almansa, temporada (1957-58)
  • Major golejada en contra:
  • Jugadors amb més partits disputats:
  • Jugadors amb més gols:
  • Jugadors amb més títols:
  • Porter menys golejat:
  • Jugador amb més gols en un partit:

Filial[modifica]

Elx Il·licità[modifica]

L'Elx CF Il·licità és l'equip filial de l'Elx Club de Futbol, anomenat popularment Ilicitano. Juga en el grup III de la Segona divisió B

Altres seccions esportives[modifica]

A la temporada 2012/13 l'Elx Club de Futbol va fundar un equip de Futsal anomenat Elx CF Sala.[6] Actualment participa en la segona divisió i juga els seus partits al pavelló Esperanza Lag.

Jugadors destacats[modifica]

Entrenadors destacats[modifica]

Presidents[modifica]

Afició[modifica]

Afició de l'Elx (partit Múrcia - Elx el 21 d'octubre de 2012)

L'Elx Club de Futbol pot presumir d'haver tingut una de les millors aficions d'Espanya, malgrat que en l'actualitat, per la situació esportiva del club (24 anys sense estar a 1a Divisió) ja no té aquest seguiment massiu d'antany, on es van arribar a registrar 70.000 espectadors a l'Estadi Martínez Valero en un partit de 2a Divisió que l'enfrontava al Cadis CF l'any 1981 i més recentment en el partit de la final de la promoció d'ascens a la Lliga BBVA celebrat el 18 de juny de 2011 on les grades de l'estadi van albergar 38.000 persones.

Actualment l'equip compta amb les següents penyes: Altzavares Nord (2008), Els Garrafons (1999), Els Patiors (1991), Elx Supporters (1994), Franja Verde (1998), Sentimiento Franjiverde (2009), Frente Franjiverde Guardamar (2012), Furia Franjiverde (2011), JoveElx (1982), Peña Franjiverde Vega baja (2010), Penya Altabix (2005), Zona 24 Arnal (2003), Brigadas Franjiverdes (2013) i Peña Popeye (2013).[7]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «1923-1953 La Fundación y los primeros pasos» (en castellà). Elx CF. Arxivat de l'original el 2011-10-03. [Consulta: 12∕10∕2011].
  2. [enllaç sense format] http://www.transfermarkt.es/es/elche-cf-villarreal-cf-b/index/spielbericht_958207.html](32.752 espectadors al Martínez Valero)(castellà)
  3. [enllaç sense format] http://www.transfermarkt.es/es/elche-cf-granada-cf/index/spielbericht_1113737.html](36.540 espectadors al Martínez Valero)(castellà)
  4. [enllaç sense format] http://www.transfermarkt.es/es/elche-cf-hercules-cf/index/spielbericht_1127141.html](13.265 espectadors al Martínez Valero)(castellà)
  5. [enllaç sense format] http://www.elchecf.es/cronica/barcelona-b--elche-cf2013 Arxivat 2013-06-07 a Wayback Machine.](33.318 espectadors al Martínez Valero)(castellà)
  6. «Presentación del Elche C.F. Fútbol Sala Fútbol Base». Arxivat de l'original el 2012-09-02. [Consulta: 26 abril 2013]. (Elx C.F. Sala)(castellà)
  7. Penyes Arxivat 2013-08-16 a Wayback Machine. de l'Elx CF

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elx Club de Futbol