Club Esportiu Atlètic Balears

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula club esportiuAtlètic Balears
Atletic.Balears.Escut.png
Nom complet Club Esportiu Atlètic Balears SAE
Àlies Balearicos, Atlètics
Fundació 14 de novembre de 1920
Colors           blau, blanc
País Espanya
Àrea social
Estadi Son Malferit
(1200 espectadors)
Localització Carretera de Manacor, km.2
Escut de Palma Palma (Mallorca)
Bandera de les Illes Balears Illes Balears, ESP Espanya
Presidència Alemanya Ingo Volckmann
Junta tècnica
Esport/disciplina futbol
Entrenador Alemanya Christian Ziege[1]
Lliga Segona Divisió B, Grup 3
(15è la temporada 2017-18)
Equipament
Primer
Segon
Tercer

Lloc web www.cdatb.com
Modifica dades a Wikidata

El Club Esportiu Atlètic Balears (en castellà i oficialment Club Deportivo Atlético Baleares) és un club de futbol de Palma (Mallorca, Illes Balears). Va ser fundat l'any 1920 amb el nom de Balears Futbol Club i a partir de 1942 adoptà el nom actual.[2] Juga a la Segona Divisió B, Grup 3, de la Lliga espanyola de futbol (tercera categoria del futbol espanyol). Tradicionalment ha estat vinculat a les classes treballadores de la ciutat i des dels anys 20 ha estat el màxim rival del RCD Mallorca a escala regional. Ha jugat tradicionalment els seus partits a l'Estadi Balear, clausurat des del 2013. Posteriorment ha jugat a l'estadi de Magaluf (Calvià) (2013-14) i des del 2014 al camp de Son Malferit.

El 5 de maig del 2011 una assemblea extraordinària de socis aprovà la conversió del Club en Societat anònima esportiva amb una amplíssima majoria de vots. Aquest procés va culminar el 27 de setembre del 2012 amb la celebració de la primera Junta General d'Accionistes i l'elecció del primer consell d'administració. Des del mes d'abril de 2014 el Club va estar en concurs de creditors i va sortir d'aquesta situació a finals d'octubre del mateix any.

Història[modifica]

Els precedents: el Mecànic i el Mallorca (1920)[modifica]

Article principal: Mecànic Futbol Club
Isleña Marítima (logo)

El 3 d'abril del 1920 va aparèixer en el diari Última Hora un article sobre la fundació de nous equips a Palma, fins llavors fundats per estaments socials mitjans i alts de la ciutat. En el text destacava la següent frase: En los talleres de la Isleña tengo noticias que se hacen preparativos para formar un team. Això volia dir que, per primera vegada, un conjunt d'extracció obrera formava un equip de futbol a càrrec dels treballadors de la companyia naviliera Isleña Marítima, tot i que també hi participaren maquinistes naviliers en pràctiques o estudiants d'aquesta carrera.[2][3] Aquest nou conjunt adoptà el nom de Mecànic.

La seva samarreta agafà els colors de la Isleña Marítima: tres franges blanques sobre fons blau, inspirades en les inicials I-M sobre blau, pintades les xemeneies dels vapors de la companyia. Mentrestant els calçons eren blaus en aprofitar, degudament retallats, les granotes velles dels treballadors de la companyia.[4] El local social estava situat en el cafè Can Rasca del carrer de Sant Miquel n. 67 (abans 187), cantonada amb el carrer Oms de la mateixa ciutat. Estava mancat de camp i jugava a una esplanada del Moll Vell, aproximadament on estaven situades les antigues oficines de la Isleña Marítima.[5][6]

Article principal: Mallorca Futbol Club

En el mateix article del diari Última Hora destacava una altra frase: En la Fundición de los señores Carbonell se organiza otro once, que promete ser un terrible rival por la corpulencia de la gente obrera que se alista. La seva formació fou a càrrec dels treballadors de la Foneria Carbonell, una petita empresa metal·lúrgica de la ciutat.[2][7] L'equip va adoptar inicialment el mateix nom de l'empresa i després va adoptar el nom de Mallorca.

La indumentària de l'equip duia samarreta i calçons totalment blancs. Tenia el seu local social al cafè Can Meca, situat al carrer Arxiduc Lluís Salvador cantonada amb les Avingudes de Palma. Jugava els seus partits a un solar anomenat sa Síquia Reial, situat entre les Avingudes (avinguda Comte de Sallent) i el carrer Blanquerna de la ciutat.[5][8]

El Balears Futbol Club (1920-1942)[modifica]

Escut del Balears FC

En un moment donat el Mallorca FC va abandonar el seu local social i va anar a parar al mateix que ocupava el Mecànic FC. Degut a la comuna extracció obrera dels jugadors i aficions aviat va sorgir sintonía entre sengles grups i decidiren unir-se per formar un club més potent. Així va esser com el 14 de novembre de 1920 es va fer oficial la fusió del Mecànic FC i el Mallorca FC amb el nom de Balears Futbol Club. El local social del nou club va ésser el cafè Can Rasca, que fins aquell moment ho havia estat de les entitats fusionades. El terreny de joc fou el que fins aquell moment havia emprat el Mallorca FC, sa Síquia Reial. Pel que fa a la indumentària el nou club va adoptar la samarreta blanc-i-blava del Mecànic i els calçons blancs del Mallorca. El primer president del Balears FC fou Bartomeu Llabrés Albertí (1886-1951), vinculat fins aquell moment al Mallorca FC.[2][9][10]

El Balears FC va debutar el 21 de novembre de 1920 guanyant per 0-5 en el camp del Velòdrom del Tirador al Veloç Sport Balear, llavors un dels equips més potents de l'illa. Des d'aleshores el club va ser un assidu participant en les competicions que se celebraven a les Illes.[11]

Entre 1920 i 1921 el nou club va disputar la Copa Ajuntament de Palma, quedant segon d'un torneig que va guanyar la Reial Societat Alfons XIII (precedent de l'actual Reial Mallorca). Per darrere hi quedaren tota una sèrie d'equips, avui desapareguts: Veloç Sport Balear, Creu Roja, Unió Protectora Mercantil, Espanyol, Republicà, La Protectora, i Assistència Palmesana. Des d'aleshores el club va ser un assidu participant en les competicions que se celebraven a les Illes.[12]

Aviat va gestar-se una aferrissada rivalitat -més enllà de la vessant esportiva- amb la RS Alfons XIII, equip seguit i recolzat per les classes majorment benestants, en oposició a un Balears FC seguit pels estaments socials més humils. L'equip va aconseguir bons resultats, tot i que quasi sempre li tocà fer el rol d'actor secundari en ser superat pel seu etern rival bermelló o, més endavant, pel CE Constància d'Inca. La rivalitat entre el Balears FC i la Reial Societat Alfons XIII Futbol Club s'ha mantingut fins als nostres dies amb diferents noms fins a arribar als actuals Atlètic Balears i Reial Mallorca.

A causa del creixement del club es va construir el nou camp que fou inaugurat el 24 de juliol de 1924 a la barriada de Son Canals. Estava situat a una zona aleshores parcialment urbanitzada i que comprenia aproximadament els actuals carrers Safareig, Cardenal Despuig, avinguda Reis Catòlics i Isidoro Antillón. Tenia unes dimensions de 100 x 60 metres i una capacitat de 4.000 espectadors, 1.000 asseguts i 3.000 de drets. Va jugar-se un partit inaugural contra l'Iluro Sport Club de Mataró, que guanyaren els visitants per 1-3. L'endemà s'hi jugà un nou matx contra el Gràcia Sport Club de Barcelona, que també va ser guanyat pels visitants per 1-2.[13][14] Amb motiu d'aquest trasllat la seu social va traslladar-se al bar Triquet.

El club va participar en el Campionat de Mallorca des de la seva creació la temporada 1923-24 fins a la seva supressió la temporada 1939-40. El seu major èxit fou la victòria en el Campionat de Mallorca la temporada 1927-28, malgrat perdre la final del Campionat de Balears davant la Unió Esportiva Maó per 1-0.[2]

En altres competicions va destacar el seu triomf en la Copa President de la República, torneig disputat pels equips de primera categoria del campionat mallorquí durant les temporades 1933-34, 1934-35 y 1935-36 disputant-se una copa concedida pel llavors president Niceto Alcalá Zamora. El Baleares FC va adjudicar-se la segona i la tercera edicions i, conseqüentment, la copa en disputa.[2]

El Balears FC anava a participar en l'Olimpíada Popular de Barcelona del 19 al 26 de juliol de 1936. L'aixecament militar va fer que els seus jugadors es trobessin casualment a la zona republicana una vegada iniciada la Guerra Civil espanyola.[15]

Des de la temporada 1940-41 l'equip va participar en la Primera regional de Mallorca, competició que va substituir al desaparegut Campionat de Mallorca. Després de la guerra els resultats esportius del club se'n ressentiren i el club va passar a ocupar posiciones baixes que amenaçaven de consumar el seu descens, però sense arribar a consumar-se.

Absorció de l'Athletic FC i canvi de nom (1942)[modifica]

L'Ajuntament de Palma va aprovar l'any 1942 un pla d'urbanització que afectava a u altre club de la ciutat, l'Athletic FC, i que l'obligava a abandonar el seu terreny de joc: el camp de sa Punta. Com el club no gaudia de recursos per aconseguir-ne un de nou el club estava abocat a la desaparició, així que va iniciar contactes amb altres clubs de la ciutat per estudiar una fusió: primer amb el CD Mallorca, però després d'arribar a un preacord de fusió es varen rompre les negociacions: l'Athletic FC volia que el nou club es digués Atlético-Mallorca, mentre els mallorquinistes no volien cap canvi.[2][16] El club atlètic va contactar amb el Balears FC, amb qui s'arribà a un acord. L'acord va esser signat el 27 de maig de 1942 i el Baleares FC va canviar la seva denominació per Club Deportivo Atlético Baleares, amb Pere Serra Cladera (president del Balears FC) com a primer president del Club i Francesc Riera Rigo (president de l'Athletic FC), vicepresident.[2][17]

Legalment l'acord fou plasmat com un procés de fusió, però a efectes pràctics va ser un procés de fusió per absorció del Balears FC sobre l'Athletic FC. El nou club va mantenir la indumentària del Balears FC sense cap variació, el local social també va ser el fins llavors utilitzat pel Balears FC i el seu propi camp de Son Canals. A més, la massa social balearica era més nombrosa que la del conjunt atlètic i fins i tot el deute acumulat d'aquests era molt major a més de la històrica rivalitat amb el RCD Mallorca heretada també a través del Baleares FC (el Athletic FC tenia una relació amb els mallorquinistes cordial però sense gran rivalitat, a causa de la desigualtat de forces). Els trets identificatius de l'Athletic FC varen sobreviure testimonialment amb l'afegit del seu nom al club (Atlético-Baleares en comptes de Baleares).[2][18]

El primer equip de l'Atlètic Balears estava compost per: Pericàs, Amengual, Gil, Sureda, Pont, Matas, Mulet, Homar, Brondo, Albella i Riera.

Anys 40. Ascens a Tercera Divisió[modifica]

La primera temporada amb la denominació d'Atlètic Balears fou la 1942-43, disputant la Primera Regional. L'equip quedà segon, només pel darrere del Reial Mallorca, tot un èxit. Sengles conjunts ascendiren a la Tercera Divisió, llavors desapareguda però recuperada per a la temporada següent.[19] La nova categoria va suposar que els equips balears juguessin contra equips de la península (catalans o valencians, o tots dos alhora). Això va suposar problemes logístics, econòmics i de desplaçament que potser frenaren el desplegament del nou club.

Durant aquells anys els resultats esportius foren mitjans, si exceptuem el tercer lloc de les temporades 1945-46 (amb una lligueta d'ascens en què l'equip no pujà per molt poc) i 1946-47.[20]

Anys 50. Anys de creixement[modifica]

Després d'aconseguir classificacions força irregulars, la temporada 1950-51 el club va ser campió de Tercera Divisió. Això li donà dret a jugar una lligueta d'ascens amb altres cinc equips: Real Betis Balompié, Recreativo de Huelva, Club Polideportivo Cacereño, CD Guadalajara i Alacant Club de Futbol. L'equip va ser campió i va pujar a la Segona Divisió per primer cop en la seva història.

Aquell equip estava entrenat per Gaspar Rubio i l'onze titular el componien: Calpe, Soler, German, Pueyo, Duel, Prats, Brondo, Alorda, Álvarez, Miguelín i Marroig.[21]

L'Atlètic Balears va mantenir-se a segona dues temporades (1951-52 i 1952-53), retornant a Tercera Divisió.[22] Després d'un parell de temporades fluixes, des de mitjans dels anys 50 l'equip tornava a transitar pels primers llocs de la classificació. Fou campió la temporada 1955-56 i va quedar entre els tres primers fins a la 1959-60, però no va poder superar cap de les fases d'ascens que va jugar.

Tal era la vitalitat esportiva i social, que el club es va decidir a construir un nou camp, l'actual Estadi Balear, a la barriada de la Soledat. L'antic camp de Son Canals s'havia quedat petit i els propietaris amenaçaven desnonament, a més que esportivament el club prometia arribar lluny. A finals de 1958 es va aprovar el projecte, essent inaugurat el dia 8 de maig de 1960 amb un partit contra el Birmingham City FC, guanyant-se el matx per 2-0.[23]

Anys 60. Anys d'esplendor[modifica]

Als pocs dies d'inaugurar-se l'Estadi Balear, el club jugava les eliminatòries d'ascens, però tampoc ho va aconseguir.[24] Malgrat tot, la dinàmica positiva continuava i la temporada 1960-61 fou campió de Tercera Divisió. Es varen jugar les dues eliminatòries d'ascens, primer contra l'Olímpic de Xàtiva i després contra la UD Amistad de Saragossa, totes dues amb victòria. El club retornava a la Segona Divisió.[25]

El Club va mantenir-s'hi les temporades 1961-62 i 1962-1963, en què va tornar a Tercera Divisió.[26] Malgrat el descens el club va continuar mantenint un potencial considerable, ja que sempre acabava als primers llocs del seu grup i es classificava per a les posteriors fases d'ascens, malgrat no aconseguir superar-les. En aquesta època destaquen els campionats de Tercera Divisió de 1965 i 1968.

Anys 70. Crisi institucional i esportiva. Adéu als derbis[modifica]

Des de finals dels anys 60 el club va veure empitjorar la seva situació econòmica i institucional, un fet que irremeiablement va acabar afectant el vessant esportiu. El club empitjorava gradualment els seus resultats esportius, assolint classificacions cada cop més perilloses, fins que la temporada 1972-73 va consumar-se el descens a Regional Preferent on hi va estar dues temporades.[27] Es va recuperar la categoria la temporada 1974-75, però els resultats esportius a Tercera Divisió continuaren essent molt mediocres.

Esportivament va haver un efímer ressorgiment. L'any 1977-78 va crear-se una nova categoria, la Segona Divisió B. Fruit de l'obligada reestructuració de la Tercera Divisió (pujaren fins a onze equips), l'Atlètic Balears va assolir de rebot un ascens més administratiu que no pas esportiu. El resultat fou fulminant: aquell any l'equip va quedar coer i va retornar a la Tercera Divisió, on novament assoliria classificacions molt pobres.[28]

Amb la creació de la Segona Divisió B, la Tercera Divisió ara era en realitat una quarta divisió. És a dir, el club havia passat d'optar al retorn a la Segona Divisió a finals dels 60, a obtenir resultats mediocres a una quarta categoria a finals dels 70.

A la crisi del club hem d'afegir la desaparició de la rivalitat esportiva directa amb l'etern rival, el Reial Mallorca. Tots dos equips oscil·laven entre jugar a la mateixa divisió o amb una categoria de diferència, que de vegades podien ser dues quan el Reial Mallorca assolia l'ascens a Primera Divisió des de la temporada 1959-60. Els mallorquinistes patiren una crisi similar als anys 70 que els abocà fins a Tercera Divisió, igualant-se temporalment les forces entre sengles equips. Però varen aconseguir recuperar-se: des de la temporada 1980-81, els mallorquinistes mai han estat més avall de la Segona Divisió A i la distància amb l'Atlètic Balears ha arribat a ser habitualment de tres categories des de la temporada 1986-87, o fins i tot de quatre a la temporada 2005-06.

Per tant, des de la temporada 1979-80 els derbis Atlètic Balears-Reial Mallorca són història, excepte els jugats en el Trofeu Nicolau Brondo o últimament contra el Reial Mallorca B.

Anys 80. Tocant fons i auge esportiu[modifica]

Amb l'equip de nou a la Tercera Divisió (que de fet era una quarta divisió, com hem dit abans) continuaren succeint-se uns resultats esportius decebedors fins que va consumar-se un nou descens a Regional Preferent la temporada 1980-81. El club es trobava a una cinquena categoria, i mai havia estat esportivament tan avall. Socialment i econòmicament tampoc s'hi vivia pau al club, i això tampoc ajudava: l'Atlètic Balears es va torbar dues temporades a pujar.[29]

Després de retornar a Tercera Divisió la temporada 1983-84, l'equip va recuperar el bon to esportiu situant-se sempre entre els primers classificats. Fins i tot va disputar les eliminatòries d'ascens a Segona B la temporada 1985-86, tot i no aconseguir-ho. Però una reestructuració de la Segona B, que s'ampliaria de dos a quatre grups, va afavorir el club. Així l'Atlètic Balears va assolir l'ascens la temporada 1986-87. Com que ascendien directament els dos primers (l'equip va quedar segon), es pot dir que aquest segon ascens a Segona B no va estar exempt de mèrit esportiu, a diferència del primer que fou essencialment administratiu.[30]

L'equip va mantenir-se a Segona B tres temporades (1987-88, 1988-89 i 1989-90), i fins i tot al llarg de la temporada 1988-89 va estar a prop del lideratge que llavors atorgava l'ascens directe a la Segona Divisió A. Però fou un miratge. Va descendir novament a Tercera Divisió la temporada 1989-90 en resultar coer del seu grup. Tanmateix als endèmics problemes econòmics i institucionals s'hi afegia el creixent mal estat de l'Estadi Balear i la pobre assistència de públic a l'estadi. Ni tan sols quan l'Atlètic Balears fregava l'ascens directe a Segona A les recaptacions foren mínimament bones.[31]

Anys 90. Estabilitat enganyosa[modifica]

Després del retorn a Tercera Divisió l'equip va entrar en una dinàmica esportiva agredolça que es va allargar més d'una dècada.

Per una banda, l'Atlètic Balears sempre feia molt bon paper a la Tercera Divisió. Entre les temporades 1990-91 i 2001-02, l'equip es va classificar entre els quatre primers llocs (excepte la 1992-93) per jugar la fase d'ascens a Segona B, i fins i tot va ser campió de lliga en quatre ocasions, tres de consecutives (1998, 2000, 2001 i 2002). També l'equip juvenil va assolir l'ascens a Divisió d'Honor la temporada 2001-02, la màxima categoria possible, per primera vegada a la seva història. Esportivament, el club semblava funcionar.

Però la disputa de la fase d'ascens a Segona B sempre acabava d'una manera desastrosa, any rere any. Després d'onze fases d'ascens en dotze temporades l'equip no va poder ascendir i en cap d'elles va tenir opcions reals d'aconseguir-ho. Tampoc quan l'equip havia quedat campió del seu grup aconseguia fer un paper mínimament digne a la fase d'ascens, fet que acabà desmoralitzant el club i l'afició i que acabà passant-li factura.

En aquells anys tots els equips de les Illes Balears patien el mateix quan s'enfrontaven als equips de la península; la Tercera Divisió balear tenia un nivell molt baix comparada amb altres grups i l'Atlètic Balears no n'era una excepció.[32]

Segle XXI (I). Enfonsament i quasi desaparició[modifica]

Després d'onze fases d'ascens frustrades en dotze temporades (1990-2002), l'equip va anar caent en picat en tots els sentits.

Els problemes extradeportius, sempre latents a l'entitat, acabaren per afectar el seu rendiment. La inestabilitat institucional s'agreujava: les relacions entre l'entitat i la Junta de la comunitat de copropietaris de l'Estadi (Procampo), en mans de l'expresident Jeroni Petro, empitjoraven i finalment provocaren que el club perdés els ingressos de la publicitat estàtica del camp. Amb l'Ajuntament de Palma no es trobava cap solució per rehabilitar les instal·lacions de l'Estadi. Les anades i vengudes de directius i jugadors eren constants; d'aquí que les temporades 2002-03 i 2003-04 fossin mediocres esportivament. També l'equip juvenil va descendir de manera contundent després de jugar una sola temporada (2002-03) a Divisió d'Honor.[33]

Però la temporada 2004-05 fou l'enfonsament total. Els jugadors no cobraven, i sovint no n'hi havia per completar les convocatòries. El futbol base va ser desmantellat. Els enfrontaments interns causaren que la Procampo barràs l'accés del club a l'Estadi, havent-se de jugar al camp municipal del Poliesportiu Germans Escales. Un caos total que inevitablement va perjudicar l'equip: va acabar penúltim i descendí a Regional Preferent.[34]

Aquella època fou una de les més negres en la història del Club a tots els nivells, ja que l'entitat va estar a punt de desaparèixer. Mai va estar tan a prop de consumar-se.

Segle XXI (II). Recuperació[modifica]

Després de tocar fons i veure de molt a prop la desaparició, del 2005 ençà el club s'ha anat refent social, econòmica i esportivament. Econòmicament primer va rebre el suport de l'empresari immobiliari alemany Matthias Kühn[35] i més endavant de l'empresari Bartomeu Cursach.[36] Aviat es va notar, atès que l'equip va quedar campió de Regional Preferent la temporada 2005-06 i tornà a Tercera Divisió només un any després de baixar-ne.[37]

La temporada 2006-07 fou planificada com de transició, consolidació a Tercera Divisió i refermar el projecte esportiu a tots els nivells. Tot i així, l'Atlètic Balears va quedar sisè i molt a prop de tornar a jugar la fase d'ascens a Segona B.[38]

La temporada 2007-08 sí que fou plantejada per aspirar a l'ascens. L'Atlètic Balears va complir, quedant campió de Tercera Divisió, i classificant-se per a les dues eliminatòries d'ascens a doble partit. Primer va tocar l'AD Universidad de Oviedo, que va ser superat amb un 1-1 a Oviedo i un 2-1 a l'Estadi Balear. La segona i definitiva eliminatòria va tocar contra la SD Gernika Club, amb un 0-0 a Gernika i un 2-0 a l'Estadi Balear. Després de divuit anys, el club tornava a la Segona B.[39][40][41]

A la temporada 2008-09, malgrat els canvis de jugadors i d'entrenador, l'equip acabà últim del seu grup i de nou va caure a la Tercera Divisió.[42]

La temporada 2009-10 va començar amb els mateixos objectius de dos anys abans: campionar i ascendir. Com dos anys abans, l'equip aconseguí el campionat de lliga de Tercera Divisió i es va classificar per jugar l'eliminatòria única d'ascens. Va tocar-li el CD Tudelano, campió de lliga de Navarra. L'equip guanyà l'anada a l'Estadi Balear per 1-0 i va perdre la tornada a Tudela per 2-1. Gràcies al valor doble dels gols en el terreny de joc rival, l'Atlètic Balears va aconseguir novament l'ascens a Segona B.[43][44][45]

A la temporada 2010-11 l'equip va aconseguir la permanència matemàtica quan mancaven dues jornades. Va esser la seva sisena temporada en Segona B.

La temporada 2011-12 es va plantejar amb l'objectiu de classificar-se entre els quatre primers per jugar la promoció d'ascens a Segona A. Després d'una gran competició, l'Atlètic Balears va guanyar el títol de lliga de Segona B, Grup 3 amb gran diferència sobre els seus rivals.[46] Va disputar l'eliminatòria a doble partit amb un altre campió de grup, el CD Mirandés, amb l'ascens directe en joc. Malauradament no va superar aquesta eliminatòria (1-0 a Miranda de Ebro i 1-2 a l'Estadi Balear)[47] i es va veure obligat a jugar les eliminatòries de repesca. Li va tocar el CD Lugo i tampoc va poder superar ronda (3-1 a Lugo i 0-0 a l'Estadi Balear), quedant eliminat definitivament.[48][49]

Per la temporada 2012-13 el Club torna a fer una inversió econòmica similar per classificar-se novament entre els quatre primers i jugar les eliminatòries d'ascens a Segona A, però els resultats foren molt discrets durant tota la temporada. L'equip va transitar pels llocs intermedis de la taula durant tot el campionat i en cap moment va acostar-se als primers llocs. Fins i tot va arribar a patir per mantenir la categoria, que només va assegurar matemáticament a dues jornades per l'acabament del campionat.[50][51][52] El futbol base va proporcionar la major alegria per al Club d'aquesta temporada. El primer equip juvenil va ascendir a Divisió d'Honor, màxima categoria del futbol juvenil, deu anys després d'aconseguir-ho per única vegada.[53]

La temporada 2013-14 va ser inicialment planificada per mantenir la categoria, però des de l'inici l'equip va estar en els primers llocs de la classificació, i fins i tot comandant-la. Només un fluix final de campanya va deixar l'equip en cinquena posició i, per molt poc, fora dels llocs que donaven dret a jugar les eliminatòries d'ascens. En canvi, a la temporada 2014-15 s'esperava repetir el bon paper de la temporada passada però l'equip només va fer un dotzè lloc en una temporada on va patir per aconseguir la permanència fins al tram final de la lliga.

La temporada 2015-16 a Segona Divisió B va planificar-se per estar en els primers llocs de la classificació i tenir opcions d'ascens, però els resultats no varen ser els esperats i l'equip va acabar novament en posicions de mitja taula.

Segle XXI (III). Conversió en SAE[modifica]

El 5 de maig de 2011, una Assemblea extraordinària de socis va aprovar la conversió del Club en Societat anònima esportiva per àmplia majoria, amb l'objectiu de portar al Club a Segona Divisió A a curt termini.[54][55]

Durant la mateixa es va anunciar la compra d'uns terrenys per a la construcció de la futura Ciutat Esportiva del Club,[56][57] la qual cosa es va aconseguir el 26 de setembre del 2012, un dia abans de la celebració de la primera Junta General d'Accionistes.[58]

El procés de conversió en SAE va culminar el 27 de setembre del 2012 amb la celebració de la primera Junta General d'Accionistes i l'elecció del seu primer Consell d'Administració.[59][60]

Fos o no pels mals resultats esportius, a finals de la temporada 2012-13 el president del Club des de 2007, Fernando Crespí, i el màxim accionista del Club, Bartomeu Cursach, varen anunciar la seva retirada de la primera línia del Club.[61] Després que els principals accionistes de l'entitat decidissin deixar de donar suport econòmic al projecte blanc-i-blau el Club va entrar en una profunda crisi institucional i econòmica que va desembocar en la seva intervenció judicial.

Des d'abril de 2014 el Club va entrar en concurs de creditors amb Demetrio Madrid Alonso com a administrador concursal designat pels jutjats de Palma.[62][63] El 5 de maig el club va afrontar una junta d'accionistes decisiva i va ser escollit un consell d'administració amb socis de base, que va salvar in extremis al club de la dissolució.[64][65]

Des del 2 de juny de 2014 el club està sota el control de l'empresari alemany afincat a Mallorca, Ingo Volckmann, després d'adquirir el 51% del paquet accionarial.[66] A finals d'octubre del mateix any el club va sortir del concurs de creditors.[67] L'any següent, el 21 de març de 2015 va dur-se a terme una ampliació del capital social per valor de tres milions d'euros que va reafirmar el domini de la nova propietat accionarial.[68]

Èxit en la Copa RFEF[modifica]

L'èxit més recent del club va produir-se la temporada 2015-16 amb la consecució de la Copa RFEF. Després de superar la fase autonòmica l'equip anà superant rondes i rivals: CF Badalona, CF Lorca Deportiva, Elx Il·licità i Gimnástica de Torrelavega fins a arribar a la final on a doble partit va imposar-se al CF Rayo Majadahonda (2-2 i 1-0), proporcionant al club el primer títol estatal de la seva història.[69][70][71]

Classificacions en el Campionat de Mallorca[modifica]

Des de la creació del Campionat de Mallorca l'any 1923 fins a la seva desaparició l'any 1940, l'equip va aconseguir els resultats següents:

  • 1923-24: 1a Categoria (3r)
  • 1924-25: 1a Categoria (2n)
  • 1925-26: 1a Categoria (2n) (*)
  • 1926-27: 1a Categoria (3r)
  • 1927-28: 1a Categoria (1r) Campionat
  • 1928-29: 1a Categoria (3r)
  • 1929-30: 1a Categoria (2n)
  • 1930-31: 1a Categoria (4t)
  • 1931-32: 1a Categoria (2n)
  • 1932-33: 1a Categoria (5è)
  • 1933-34: 1a Categoria (2n)
  • 1934-35: 1a Categoria (2n)
  • 1935-36: 1a Categoria (2n)
  • 1936-37: 1a Categoria (2n)
  • 1937-38: 1a Categoria (4t)
  • 1938-39: 1a Categoria (2n)
  • 1939-40: 1a Categoria (5è)

(*) campionat de clubs escindits
Campionat - Campionat de lliga

Classificacions en la Lliga espanyola[modifica]

Des de l'any 1940 el club ha disputat un total de 79 temporades de la lliga espanyola:[72] 4 a Segona divisió, 12 a Segona divisió B, 53 a Tercera divisió i 8 temporades a categories regionals.

  • 1940-41: 1a Regional (6è) (*)
  • 1941-42: 1a Regional (3r) (*)
  • 1942-43: 1a Regional (2n) Ascens a Tercera Divisió
  • 1943-44: 3a Divisió (8è)
  • 1944-45: 3a Divisió (7è)
  • 1945-46: 3a Divisió (3r)
  • 1946-47: 3a Divisió (3r)
  • 1947-48: 3a Divisió (7è)
  • 1948-49: 3a Divisió (9è)
  • 1949-50: 3a Divisió (7è)
  • 1950-51: 3a Divisió (1r) Campionat Ascens a Segona Divisió
  • 1951-52: 2a Divisió (10è)
  • 1952-53: 2a Divisió (14è) Descens a Tercera Divisió
  • 1953-54: 3a Divisió (7è)
  • 1954-55: 3a Divisió (5è)
  • 1955-56: 3a Divisió (1r) Campionat
  • 1956-57: 3a Divisió (2n)
  • 1957-58: 3a Divisió (2n)
  • 1958-59: 3a Divisió (3r)
  • 1959-60: 3a Divisió (2n)
  • 1960-61: 3a Divisió (1r) Campionat Ascens a Segona Divisió
  • 1961-62: 2a Divisió (10è)
  • 1962-63: 2a Divisió (14è) Descens a Tercera Divisió
  • 1963-64: 3a Divisió (2n)
  • 1964-65: 3a Divisió (1r) Campionat
  • 1965-66: 3a Divisió (2n)
  • 1966-67: 3a Divisió (3r)
  • 1967-68: 3a Divisió (1r) Campionat
  • 1968-69: 3a Divisió (5è)
  • 1969-70: 3a Divisió (8è)
  • 1970-71: 3a Divisió (17è)
  • 1971-72: 3a Divisió (10è)
  • 1972-73: 3a Divisió (19è) Descens a Regional Preferent
  • 1973-74: Reg. Preferent (3r)
  • 1974-75: Reg. Preferent (1r) Campionat Ascens a Tercera divisió
  • 1975-76: 3a Divisió (15è)
  • 1976-77: 3a Divisió (6è) Ascens a Segona Divisió B (**)
  • 1977-78: 2a Divisió B (20è) Descens a Tercera Divisió
  • 1978-79: 3a Divisió (17è)
  • 1979-80: 3a Divisió (13è)
  • 1980-81: 3a Divisió (19è) Descens a Regional Preferent
  • 1981-82: Reg. Preferent (3r)
  • 1982-83: Reg. Preferent (1r) Campionat Ascens a Tercera Divisió
  • 1983-84: 3a Divisió (4t)
  • 1984-85: 3a Divisió (3r)
  • 1985-86: 3a Divisió (2n)
  • 1986-87: 3a Divisió (2n) Ascens a Segona Divisió B (***)
  • 1987-88: 2a Divisió B (12è)
  • 1988-89: 2a Divisió B (6è)
  • 1989-90: 2a Divisió B (20è) Descens a Tercera Divisió
  • 1990-91: 3a Divisió (3r)
  • 1991-92: 3a Divisió (3r)
  • 1992-93: 3a Divisió (8è)
  • 1993-94: 3a Divisió (2n)
  • 1994-95: 3a Divisió (2n)
  • 1995-96: 3a Divisió (3r)
  • 1996-97: 3a Divisió (2n)
  • 1997-98: 3a Divisió (1r) Campionat
  • 1998-99: 3a Divisió (4t)
  • 1999-00: 3a Divisió (1r) Campionat
  • 2000-01: 3a Divisió (1r) Campionat
  • 2001-02: 3a Divisió (1r) Campionat
  • 2002-03: 3a Divisió (8è)
  • 2003-04: 3a Divisió (9è)
  • 2004-05: 3a Divisió (19è) Descens a Regional Preferent
  • 2005-06: Reg. Preferent (1r) Campionat Ascens a Tercera Divisió
  • 2006-07: 3a Divisió (6è)
  • 2007-08: 3a Divisió (1r) Campionat Ascens a Segona Divisió B
  • 2008-09: 2a Divisió B (20è) Descens a Tercera Divisió
  • 2009-10: 3a Divisió (1r) Campionat Ascens a Segona Divisió B
  • 2010-11: 2a Divisió B (13è)
  • 2011-12: 2a Divisió B (1r) Campionat
  • 2012-13: 2a Divisió B (11è)
  • 2013-14: 2a Divisió B (5è)
  • 2014-15: 2a Divisió B (12è)
  • 2015-16: 2a Divisió B (9è)
  • 2016-17: 2a Divisió B (4t)
  • 2017-18: 2a Divisió B (15è)
  • 2018-19: 2a Divisió B

Campionat - Campionat de lliga
Ascens - Ascens
Descens - Descens

(*) com a Balears FC
(**) La Segona Divisió B fou creada la temporada 1977-78, i fruit de la reestructuració l'equip va ascendir.
(***) La Segona Divisió B fou ampliada la temporada 1987-88 i l'equip va pujar directament.

Copa del Rei[modifica]

El club s'ha classificat per jugar el torneig en un total de 29 edicions, depenent de la classificació obtinguda en lliga en la passada campanya. La seva primera incursió fou en la temporada 1943-44, caient en segona ronda. I la darrera en la temporada 2014-15, quan va caure en primera ronda davant el Gimnàstic de Tarragona (0-0 en camp tarragoní). Les temporades más destacades d'aquesta competició apareixen en negreta.

  • 1920-1943: no va participar
  • 1943-44: 2a ronda
  • 1944-45: no va participar
  • 1945-46: no va participar
  • 1946-47: no va participar
  • 1947-48: 2a ronda
  • 1948-49: 1a ronda
  • 1949-50: no va participar
  • 1950-51: no va participar
  • 1951-52: no va participar
  • 1952-53: 1a ronda
  • 1953-54: no va participar
  • 1954-55: no va participar
  • 1955-56: no va participar
  • 1956-57: no va participar
  • 1957-58: no va participar
  • 1958-59: no va participar
  • 1959-60: no va participar
  • 1960-61: no va participar
  • 1961-62: 2a ronda (1/32)
  • 1962-63: 2a ronda (1/16)
  • 1963-64: no va participar
  • 1964-65: no va participar
  • 1965-66: no va participar
  • 1966-67: no va participar
  • 1967-68: no va participar
  • 1968-69: no va participar
  • 1969-70: 2a ronda
  • 1970-71: 1a ronda
  • 1971-72: 1a ronda
  • 1972-73: 1a ronda
  • 1973-74: no va participar
  • 1974-75: no va participar
  • 1975-76: 1a ronda
  • 1976-77: 1a ronda
  • 1977-78: 2a ronda
  • 1978-79: 1a ronda
  • 1979-80: 3a ronda
  • 1980-81: no va participar
  • 1981-82: no va participar
  • 1982-83: no va participar
  • 1983-84: no va participar
  • 1984-85: no va participar
  • 1985-86: 2a ronda
  • 1986-87: 3a ronda (1/16)
  • 1987-88: 1a ronda
  • 1988-89: 3a ronda (1/32)
  • 1989-90: no va participar
  • 1990-91: 4a ronda (1/32)
  • 1991-92: 1a ronda
  • 1992-93: 2a ronda
  • 1993-94: no va participar
  • 1994-95: no va participar
  • 1995-96: no va participar
  • 1996-97: no va participar
  • 1997-98: no va participar
  • 1998-99: no va participar
  • 1999-00: no va participar
  • 2000-01: 1a ronda
  • 2001-02: 1a ronda
  • 2002-03: 1a ronda
  • 2003-04: no va participar
  • 2004-05: no va participar
  • 2005-06: no va participar
  • 2006-07: no va participar
  • 2007-08: no va participar
  • 2008-09: 1a ronda
  • 2009-10: no va participar
  • 2010-11: 1a ronda
  • 2011-12: no va participar
  • 2012-13: 1a ronda
  • 2013-14: no va participar
  • 2014-15: 1a ronda
  • 2015-16: no va participar
  • 2016-17: no va participar

Les seves campanyes més destacades varen ser les següents:

Temporada 1961-62: 2a ronda (1/16 de final), eliminat pel CD Tenerife (3-0 a fora i 1-0 a casa)
Temporada 1962-63: 2a ronda (1/16 de final), eliminat pel CD Tenerife (3-0 a fora i 1-0 a casa)
Temporada 1979-80: 3a ronda, eliminat pel CE Sabadell (7-1 a fora i 0-2 a casa)
Temporada 1986-87: 3a ronda (1/16 de final), eliminat pel RCD Mallorca (2-4 a casa, partit únic -més pròrroga-)
Temporada 1988-89: 3a ronda (1/32 de final), eliminat pel Recreativo de Huelva (0-1 a casa i 3-0 a fora)
Temporada 1990-91: 4a ronda (1/32 de final), eliminat pel Deportivo de la Coruña (0-0 a casa i 1-0 a fora)

Copa Federació[modifica]

Des de la creació del torneig de Copa Federació la temporada 1993-94, el club ha tingut un paper destacat en tres ocasions (2001-02, 2002-03 i 2014-15) i va proclamar-se campió en una edició (2015-16):

  • 1993-94: no va participar
  • 1994-95: no va participar
  • 1995-96: no va participar
  • 1996-97: no va participar
  • 1997-98: no va participar
  • 1998-99: no va participar
  • 1999-00: no va participar
  • 2000-01: 1/16 final
  • 2001-02: Semifinalista
  • 2002-03: 1/4 final
  • 2003-04: no va participar
  • 2004-05: no va participar
  • 2005-06: no va participar
  • 2006-07: no va participar
  • 2007-08: no va participar
  • 2008-09: 1/64 final
  • 2009-10: 1/32 final
  • 2010-11: 1/32 final
  • 2011-12: no va participar
  • 2012-13: retirat
  • 2013-14: no va participar
  • 2014-15: 1/4 final
  • 2015-16: Campió Trofeu
  • 2016-17: 1/16 final

A la temporada 2001-02 fou eliminat pel Celta de Vigo B (2-0 a casa i 3-0 a fora)
A la temporada 2002-03 fou eliminat pel Llevant UE (3-0 a fora i 2-0 a casa)
A la temporada 2014-15 fou eliminat pel Real Unión Club de Irún (2-1 a casa i 4-2 fora)
A la temporada 2015-16 va proclamar-se campió contra el CF Rayo Majadahonda (2-2 fora i 1-0 a casa)

Consell d'Administració[modifica]

Des del 19 de juliol de 2015 el Consell d'administració del Club està format avui dia pels següents membres:[73]

  • President: Ingo Volckmann
  • Vicepresident: Guido Koenig
  • Conseller delegat: Xavier Koenig Bordoy
  • Secretari i gerent: Lluc Martorell Morey
  • Vocal: Francisco Ramírez
  • Director esportiu: Patrick Messow
  • Portaveu i director tècnic futbol base: Joan Bibiloni Torrens

Presidents[modifica]

  • Bartomeu Llabrés Albertí (1920-22)
  • Jaume Llabrés Morey (1922-23)
  • Gabriel Viñas Morant (1923-24)
  • Cristòfol Lliteras Tous (1924-25)
  • Antoni Miquel Puig (1925-26)
  • Josep Jordà Alós (1926)
  • Jaume Guasp (1926-28)
  • Jaume Perotti Trulls (1928-29)
  • Lluís Fiol Alorda (1929-30)
  • Jaume Perotti Trulls (1930)
  • Antoni Estarellas (1930)
  • Jaume Perotti Trulls (1930-31)
  • Rafel Estarellas Perelló (1931)
  • Josep Ensenyat Alemany (1931-33)
  • Damià Adrover PIcornell (1933-36?)
  • Joan Serra Mulet (1938?-40)
  • Damià Adrover Picornell (1940)
  • Pere Serra Cladera (1940-43)
  • Josep Ramon Serra (1943-44)
  • Francesc Tomàs Cañellas (1944-47)
  • Josep Móra Grisol (1947-49)
  • Josep Roses Rovira (1949-49)
  • Antoni Castelló Salas (1949-52)
  • Joan Roca Rubicós (1952-53)
  • Gabriel Ferrer Homar (1953-54)
  • Gabriel Genovart Riera (1954-58)
  • Rafel Vaquer Julià (1958-59)
  • Salvador Llopis Lorenzón (1959-60)
  • Joan Blascos Serra (1960-62)
  • Sebastià Grimalt Riera (1962-64)
  • Antoni Mestres Moll (1964-65)
  • Fernando Gómez Gómez (1965-66)
  • Jaume Planas Ferrer (1966-69)
  • Joan Morro Albertí (1969-70)
  • Gabriel Genovart Riera (1970-71)
  • Jeroni Petro Alemany (1971-72)
  • Comissió gestora (1972-73)
  • Antoni Mestres Moll (1973-74)
  • Comissió gestora (1974)
  • Jeroni Petro Alemany (1974-80)
  • Modest Subirana Cobos (1980-81)
  • Comissió gestora (1981)
  • Joan Morro Albertí (1981-84)
  • Andreu Amer (1984-85)
  • Comissió gestora (1985)
  • Damià Estelrich Dalmau (1985-86)
  • Bartomeu Planisi Pons (1986-88)
  • Ramón Galante Roig (1988-89)
  • Comissió gestora (1989-93)
  • Josep de la Torre (1993-96)
  • Tomàs Cano Pascual (1996-98)
  • Miguel Ángel Gómez (1998-2002)
  • Josep Jurado (2002-03)
  • Miguel Ángel Gómez (2003-05)
  • Comissió gestora (2005)
  • Damià Estelrich Dalmau (2005-07)
  • Fernando Crespí Luque (2007-13)
  • Daniel Fiol Lustenberger (2013-14)
  • Fernando Crespí Luque (2014)
  • Joan Palmer Llabrés (2014-15)
  • Ingo Volckmann (2015-)

Símbols[modifica]

Himne[modifica]

L'himne es remunta als primers anys d'existència del Club. És obra de Pere Cladera, així de la seva música com de la seva lletra, i va ser originalment cantat en castellà. La versió en català, realitzada el 1996, és obra de Rafel Pericàs Ballester i és la que actualment se sent als partits i actes oficials del Club.[74]

Escut[modifica]

Escut, versió en català

L'escut utilitzat des de la unió entre Balears FC i Athletic FC de 1942 ha estat bàsicament el mateix, limitant-se a canvis de caràcter estètic al llarg del temps per actualitzar la seva imatge.

La part superior té forma circular convexa i acabada en punta als seus escaires. Per baix la seva forma és arrodonida, però acabada en punta. En els seus primers anys l'escut va tenir l'extrem inferior totalment rodó fins als anys 60 que canvià per la forma actual.

L'escut consta de tres parts dividides horitzontalment:

  • A la part superior hi figura el Castell de Bellver rodejat per un entorn blanc-i-blau de mar, cel i níguls. El dibuix del castell ha anat canviant tant a la seva forma com als detalls, així com la forma dels níguls.
  • La part inferior consta d'un fons blanc trespassat per tres franges blaves verticals. Aquesta distribució i disseny no ha viscut cap variació des dels inicis.
  • La part central, de forma rectangular i ampliada de forma circular al centre, està reservada al nom del Club. El tipus de lletra, i especialment les sigles C. D. (de Club Deportivo) han canviant constantment, des de l'escriptura a mà inicial fins a la tipografia actual.

Sobre l'escut hi ha una pilota de futbol que sobresurt parcialment. Sempre ha mantengut el dibuix de l'antic esfèric emprat fins als anys 60 i a cada disseny la pilota ha sobresortit més o menys de l'escut.

Als darrers anys també han sorgit diverses versions de l'escut amb el nom en català, no oficials.

De 1920 a 1942 Any 1942 Anys 60-70 Anys 80-90 Escut actual

Evolució de l'escut del club des de la fundació del Baleares FC fins als nostres dies: primer escut (1920-42), anys 40-50, anys 60-70, anys 80-90 i l'actual.

Uniforme[modifica]

Uniforme titular: Camiseta blanc-i-blava a franges verticals, calçons blancs i calces blaves.
Segon uniforme: Camiseta, calçons i calces grocs.

Al llarg de la seva història, l'equip ha portat les següents equipacions: (*)

1920-21?
1921?-48
1948-57
1957-59
1959-62
1962-65
1965-73
1973-85
1985-98
1998-2005
2005-07
2007-09
2009-11
2011-14
2014-16
2016 (actual)

A les temporades 1951-52, 1961-62, 1963 a 1965, 1972 a 1975, 1981-82 i 1985-86 l'equip va dur calçons blaus.
A les temporades 1952-53 a 1957-58 i 1961-62 les calces duien franges horitzontals blanques i blaves.

(*) Evolució extreta a partir de les fotografies del llibre "L'Atlètic Baleares. La història en imatges" (2011) d'Antoni Salas Fuster.

Mascota[modifica]

Ferreret, la mascota del Club

La mascota del Club és el Ferreret. Fou creat pel dibuixant i caricaturista Antoni Bibiloni Palmer, més conegut al món artístic com Bibi. Va ser creada durant la presidència de Tomàs Cano (1996-98) i des de llavors el dibuix ha estat un dels símbols més populars i representatius del Club.

A la temporada 2009-10 es va presentar una nova versió del Ferreret com a ninot d'animació, el qual apareixia durant els partits que l'equip jugava a l'Estadi Balear o per altres actes festius del Club.[75]

El seu creador va cedir els drets del Ferreret a la Fundació Atlètic Balears, la qual és responsable d'administrar i gestionar la seva imatge.[76] Actualment està present principalment a articles de marxandatge del Club.

Estadi[modifica]

Article principal: Estadi Balear
Obres dutes a terme a l'Estadi Balear al llarg de l'any 2006

Després del naixement del club el 1920 va jugar inicialment de prestat a l'entrepista del Velòdrom del Tirador (1920-21), recinte esportiu de mesures no reglamentàries. Al cap de poc temps va reallotjar-se en el camp de Sa Síquia Reial (on ja havia jugat el Mallorca FC, un dels dos clubs fusionats que l'havien precedit) entre 1921 i 1923.[77] Degut al creixement del club va construir-se un nou camp a Son Canals que fou inaugurat el 24 de juliol de 1924 en el barri homònim.[78] Va estar en servei fins a 1960 i la inauguració de l'Estadi Balear.

L'Estadi Balear ha estat el principal terreny de joc del club i on ha disputat els seus partits oficials des de 1960 fins a 2013. Va ser construït per una comunitat de propietaris (Procampo) que continua en funcionament i administra el seu ús. El club gaudeix d'un usdefruit vitalici sobre l'Estadi. Les dimensions del terreny de joc són de 102 x 67 metres, compta amb tribuna coberta i està dotat de gespa artificial. Té capacitat per a 18.000 espectadors: 3.000 seients a la tribuna coberta, 3.000 a la tribuna de sol i 12.000 localitats de peu als gols.[79]

Fou inaugurat el 8 de maig de 1960[23][80] amb un partit internacional disputat contra l'equip anglès del Birmingham City FC, guanyant-se el matx per 2-0.[81]

El 14 de juny de 2013 l'Estadi va ser clausurat per l'Ajuntament de Palma pel perill d'esbucament.[82][83] Avui dia continua clausurat i en un accelerat procés de degradació. A principis del 2015 es projectava la construcció d'un nou camp permutant els terrenys de l'Estadi Balear, la qual cosa fa imminent la seva desaparició.[84]

Durant la temporada 2013-14 l'equip va jugar a l'estadi de Magaluf, en el municipi veí de Calvià. Durant les temporades 2014-15 i 2015-16 va fer-ho al camp de Son Malferit a Palma, no gaire lluny de la ubicació de l'Estadi Balear.

Procampo[modifica]

Logo de la Procampo

La Procampo és una comunitat de propietaris que agrupa als posseïdors d'accions de l'Estadi Balear, terreny de joc on hi juga el club des de la seva construcció l'any 1960 i gestiona el seu funcionament. L'Atlètic Balears gaudeix d'un usdefruit vitalici sobre l'Estadi.

A principis de 1959 es varen emetre 1.000 títols de 10.000 pessetes i 1.000 de 5.000 pessetes per finançar l'adquisició dels terrenys i la construcció d'un nou estadi que l'any 1960 substituiria el vell camp de Son Canals.[85] D'aquesta manera, tots els compradors de títols es varen convertir en petits accionistes de l'empresa que gestionaria el nou estadi i que així ho ha anat fent fins a l'actualitat. Mig segle després, aquests títols de propietat s'han anat convertint en hereditaris.

L'actual Junta Directiva de la Procampo, escollida en assemblea general el 2 de juliol de 2015,[86] és la següent:

  • President: Damià Estelrich Dalmau
  • Vicepresident 1r: Jeroni Petro Alemany
  • Vicepresident 2n: Antoni Rigo Julià
  • Secretari: Antoni Vidal Martínez
  • Tresorer: Antoni Salas Ferragut
  • Vocal: Virgili Izquierdo Tarongí
  • Vocal: Rafel Perelló Català
  • Vocal: Joan Solano Sastre

Dades del Club[modifica]

Temporades[modifica]

  • Temporades a Segona Divisió (4): 1951-52, 1952-53, 1961-62 i 1962-63
  • Temporades a Segona Divisió B (12): 1977-78, 1987-88, 1988-89, 1989-90, 2008-09 i 2010-11 a 2016-17
  • Temporades a Tercera Divisió (53): 1943 a 1951, 1953 a 1961, 1963 a 1973, 1975 a 1977, 1978 a 1981, 1984 a 1987, 1990 a 2005, 2006 a 2008 i 2009-10
  • Temporades a Regional Preferent (5): 1973-74, 1974-75, 1981-82, 1982-83 i 2005-06
  • Temporades a Primera Regional (3): 1940-41, 1941-42 i 1942-43
  • Temporades en el Campionat de Mallorca (17): de 1923-24 a 1939-40
  • Millor classificació a la lliga: 10è (Segona Divisió, temporades 1951-52 i 1961-62)

L'Atlètic Balears és el cinquè club de la Lliga espanyola de futbol que més temporades ha jugat a la Tercera Divisió espanyola, només per darrere del Real Murcia Imperial (actual Real Murcia B) (61 temporades), Arenas Club de Getxo (60), CD Tudelano i CD Eldense (55).[87]

Jugadors i equip tècnic[modifica]

Plantilla i equip tècnic 2016-17[modifica]

Vegeu també: Categoria: Futbolistes del CE Atlètic Balears
Promoció contra el Universidad de Oviedo a l'Estadi Balear (2008)

La plantilla i el cos tècnic del primer equip per a la temporada 2016-17[88] són els següents:

N. Nac. Pos. Jugador
País Basc POR Oinatz Aulestia
Alemanya POR Carl Klaus
Illes Balears DEF Manu Farrando
Alemanya DEF Malik Fathi
Illes Balears DEF Biel Guasp
Illes Balears DEF Esteban Muñoz
Andalusia DEF David Prieto
Illes Balears DEF Joan Vich
Castella i Lleó MIG Carlos Cristeto
Illes Balears MIG Francesc Fullana
Núm. Nac Posició Jugador
Illes Balears MIG Xisco Hernández
Castella i Lleó MIG Kike López
Alemanya MIG Enzo Marchese
Andalusia MIG José Antonio Morente
Alemanya MIG Marcel Ndjeng
Andalusia MIG David Sánchez
Illes Balears MIG Guillem Vallori
Andalusia DAV Rubén Jurado
Illes Balears DAV Alejandro Torres, Chando
Àustria DAV Simon Zangerl
  • Entrenador: Alemanya Christian Ziege
  • Preparador físic: Balears Àlex Llinàs
  • Entrenador de porters: Alemanya Klaus-Peter Nemet
  • Fisioterapeuta: Catalunya Eduard Nicuesa Batlle
  • Metge: Balears Bartomeu Mir Darder
  • Utiller: Balears Joan Mascaró Font
  • Delegats: Balears Miquel Garau Orell, Balears José Gómez Sabidó
  • Delegat de camp: Balears Ángel Gómez Beltrán

Històric d'entrenadors[modifica]

Vegeu també: Categoria: Entrenadors del CE Atlètic Balears
  • Gabriel Planas (ca. 1923)
  • Ramon Marcet (ca. 1934)
  • Natalio Comas Rotger (1934-35?)
  • Nicolau Font Pujol, "Pitxitxi" (1940-42?)
  • Antoni Sorribas (1942-44)
  • Gabriel Bonnín Bonnín, "Xato" (1944-46)
  • Sebastià Alzamora Mateu (1946-48)
  • Manel Cros Grau (1948)
  • Pere Solé Junoy (1948-49)
  • Esteve Platko Kopiletz (1949-50)
  • Joan Obiol (1950)
  • Gaspar Rubio Meliá (1950-52)
  • Andreu Quetglas (1952-53)
  • Gabriel Bonnín Bonnín, "Xato" (1953)
  • Pau Vidal (1953)
  • Manel Belenguer (1953-54)
  • Antoni Ferrer (1954)
  • Gabriel Bonnín Bonnín, "Xato" (1954-56)
  • Jaume Brondo Ferrer (1955-57)
  • Antoni Barceló (1957)
  • Joan Navarro (1957-58)
  • Jaume Brondo Ferrer (1958)
  • Joan Navarro (1958-59)
  • Juan Beltrán (1959-60)
  • Joan Navarro (1960-61)
  • Alfonso Aparicio Gutiérrez (1961-62)
  • Satur Grech Pomares (1962)
  • Josep Valera (1962-63)
  • Dagoberto Moll Sequeira (1963-64)
  • Andreu Quetglas (1964)
  • Gabriel Sunyer (1964-65)
  • Enric Rabassa Llompart (1965-66)
  • Josep Valls (1966)
  • Gabriel Sunyer (1966-67)
  • Juanito Vázquez Toledo (1967)
  • Mariano García "Marianín" (1967-68)
  • Manuel Martín Vences (1968-69)
  • Àngel Cobo (1969)
  • Enric Agustí (1969-70)
  • Desiderio Herrero (1970)
  • Jaume Arqué Ballester (1970-72)
  • Francesc Serra (1972)
  • Enric Agustí (1972)
  • Antoni Oviedo Saldaña (1972-73)
  • Josep Calvo (1973)
  • José Pinto Rosas[89] (1973)
  • Francesc Serra (1973-74)
  • Antoni Oviedo Saldaña (1974-75)
  • Vicente Sasot Fraucà (1975-76)
  • Antoni Oviedo Saldaña (1976-78)
  • Juan Pérez Nieto (1978-79)
  • Joan Tauler (1979)
  • Hugo Villamide (1979)
  • ¿? Jaume (1979-80)
  • Llorenç Barceló (1980)
  • Àngel Cobo (1980-81)
  • ¿? Nebot (1981)
  • Francesc Amengual, "Paco" (1981-82)
  • Andreu Quetglas Borràs (1982)
  • Manuel Martín Vences (1982-83)
  • Jaume Cano Nicolás (1983)
  • Manuel Martín Vences (1983-85)

Futbol base[modifica]

El club manté un ampli futbol base que abarca totes les edats. Els titulares són el mateix Atlètic Balears[90] y el Balears Futbol Club,[91] entitat vinculada i totalment integrada en el organigrama esportiu. A pesar de l'elevat nombre d'equips, el futbol base del club sempre ha estat limitat per la inexistència d'una ciutat esportiva pròpia. Fins al moment ha estat resolt amb el lloguer d'altres terrenys de joc.

  • Juvenil A (Divisió d'Honor)
  • Juvenil B (Lliga Nacional)
  • Cadet A (Primera Regional)
  • Cadet B (Primera Regional) (*)
  • Infantil A (Primera Regional)
  • Infantil B (Primera Regional) (*)
  • Infantil C (Segona Regional)
  • Aleví A (Preferent)
  • Aleví B (Preferent) (*)
  • Aleví C (Primera Regional) (*)
  • Benjamí A (Primera Regional)
  • Benjamí B (Primera Regional) (*)
  • Benjamí C (Segona Regional) (*)
  • Prebenjamí A (Grup Palma)
  • Prebenjamí B (Grup Palma) (*)
  • Prebenjamí C (Grup Palma) (*)

(*) Competeixen com a Balears Futbol Club

Equip filial[modifica]

El club ha tingut segon equip en diverses fases de la seva història.

Des dels anys 20 el Balears FC (després Atlètic Balears) va tenir un equip reserva que va mantenir-se fins als anys 50. Durant els anys 60 va tenir com a equip vinculat el CE Sant Xavier, que exercí d'equip filial.

Entre 1990 i 2000 va existir el CE Atlètic Balears B, que va jugar a categories regionals:

  • 1990-91: 3a Regional, Gr. A (4t)
  • 1991-92: 3a Regional (2n) Ascens
  • 1992-93: 2a Regional (4t) Ascens
  • 1993-94: 1a Regional (1r) Campionat Ascens
  • 1994-95: Reg. Preferent (19è) Descens
  • 1995-96: 1a Regional (11è)
  • 1996-97: 1a Regional (6è)
  • 1997-98: 1a Regional (12è)
  • 1998-99: 1a Regional (6è)
  • 1999-00: 1a Regional (11è)

Actualment el club manca d'un equip que faci d'enllaç entre la categoria juvenil i el primer equip.

Equip femení[modifica]

El club va ser un dels pioners del futbol femení a les Balears en fundar el seu equip femení devers 1984. Fins i tot va participar a la Copa de la Reina de la temporada 1984-85,[92] però va desaparéixer poc després.

Des de llavors no ha tingut cap estructura esportiva de futbol femení. El club esgrimeix la manca d'espai, que condiciona l'entrenament i competició del futbol base.

Palmarès[modifica]

Tornejos estatals[modifica]

Tornejos regionals[modifica]

Altres tornejos[modifica]

Trofeu Nicolau Brondo[modifica]

Article principal: Trofeu Nicolau Brondo

El Trofeu Nicolau Brondo és un torneig d'estiu organitzat pel club des de 1966 que serveix de presentació oficial del primer equip abans de començar la temporada. El seu nom es deu al periodista esportiu Nicolau Brondo Ferrer (1920-1965), habitual seguidor i cronista de l'equip. Actualment és el trofeu més antic d'aquestes característiques que es juga a les Illes Balears. L'equip amfitrió s'ha imposat en 25 de les 48 ocasions en què s'ha jugat.

Àrea Social[modifica]

Logo de l'Àrea Social

L'Àrea Social va ser creada el maig de 2009, impulsada per un grup de socis amb el propòsit de dinamitzar i organitzar activitats de la massa social del club. Les seves línies d'actuació són: assessorar a socis i aficionats per a la creació de noves penyes, organitzar els aficionats en els seus desplaçaments de suport a l'equip i impulsar activitats de caràcter social i benèfic en nom del club.

Les penyes[modifica]

Les penyes són agrupacions d'aficionats que mantenen l'afició als colors del club, aglutinen la seva massa social i projectaen socialment arreu el sentiment balearico. Històricament el club sempre ha gaudit de penyes de seguidors des de la seva fundació, establertes a diversos locals de la ciutat. La penya que més popularitat va assolir ha estat la del Bar Pasaje (c/ Sindicat, 57), creada vers l'any 1943 i activa fins al 1971 quan el bar va tancar les seves portes.[93] Altres penyes varen ser les del Bar Avenida (a les Avingudes), Bar Vidal (c/ Aragó, 89), Bar Gomila (pl. de Pere Garau), i Bar Baleares (c/ Aragó). També havia establiments als barris de Santa Catalina i el Vivero.

Les seves activitats cerquen fomentar la germanor dels penyistes i entre les mateixes penyes, l'animació col·lectiva dels partits al camp o per televisió a les seus socials respectives, organitzar desplaçaments per acompanyar l'equip i la celebració de qualsevol activitat relacionada amb el club i la seva afició.

Fundació Atlètic Balears[modifica]

Logo Fundació

La Fundació Atlètic Balears és una entitat sense ànim de lucre, constituïda el 21 de setembre de 2007.[94] i inscrita en el Registre Únic de Fundacions de las Illes Balears el 17 de novembre de 2008 amb CIF G-57526402.[95] El seu actual president és Antonio Muñoz Vidal.

L'objecte i la finalitat de la Fundació són els següents:

  • Impuls del desenvolupament del l'Atlètic Balears, així com de la seva imatge a nivell local i nacional
  • Ferm compromís amb la cultura en tots els seus àmbits
  • Defensa dels valors de civisme, la convivència i la promoció de l'esport en les Illes Balears

Bibliografia[modifica]

  • Fábregas y Cuxart, Luis. Ca Nostra. 50 años de vida palmesana (en castellà). Palma: Edicions Cort, 2007 (1965). DL PM 1008-2007. ISBN 84-7535-595-5. 
  • García Gargallo, Manuel. Els orígens de l'Atlètic Balears (1920-1942). Dels inicis a la fusió. Barcelona: Lulu, 2013. 
  • Salas Fuster, Antoni. L'Atlètic Baleares. Una història de supervivència (en català). Palma: Ingrama SA (impr.), 2009. DL 272-2009. ISBN 84-85932-78-1. 
  • Salas Fuster, Antoni. L'Atlètic Baleares. La història en imatges (en català). Palma: Ed. Ramon Llull, 2011. DL 830-2011. ISBN 84-935664-4-9. 

Referències[modifica]

  1. Sueddeutsche.de, Fußballtrainer Ziege Balearen-Hoch
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «El Atlético Baleares, patrimonio del fútbol balear (y mallorquín)» (en castellà). CIHEFE, 01-05-2016.
  3. García Gargallo,, p. 18-19.
  4. Fábregas y Cuxart, Luis. p. 379 y 412
  5. 5,0 5,1 Fábregas y Cuxart, Luis. p. 412
  6. García Gargallo,, p. 17.
  7. García Gargallo,, p. 21.
  8. García Gargallo,, p. 21-22.
  9. Fábregas y Cuxart, Luis. p. 412-413
  10. García Gargallo,, p. 25-26.
  11. Fábregas y Cuxart, Luis. p. 414-15
  12. Fábregas y Cuxart, Luis. p. 415 (castellà)
  13. Fábregas y Cuxart, Luis. p. 415-418 (castellà)
  14. García Gargallo, Manuel. p. 76 (català)
  15. García Gargallo, Manuel, p. 189 (català)
  16. García Gargallo,, p. 234.
  17. García Gargallo,, p. 239-40.
  18. García Gargallo,, p. 240-41.
  19. Salas Fuster, Antoni. p. 31-32
  20. Salas Fuster, Antoni. p. 33-52
  21. Salas Fuster, Antoni. p. 53-56
  22. Salas Fuster, Antoni. p. 57-65
  23. 23,0 23,1 Salas Fuster, Antoni. p. 88-89
  24. Salas Fuster, Antoni. p. 89
  25. Salas Fuster, Antoni. p. 91-95
  26. Salas Fuster, Antoni. p. 127-134
  27. Salas Fuster, Antoni. p. 167-170
  28. Salas Fuster, Antoni. p. 184-186
  29. Salas Fuster, Antoni. p. 205-222
  30. Salas Fuster, Antoni. p. 224-238
  31. Salas Fuster, Antoni. p. 239-250
  32. Salas Fuster, Antoni. p. 251-306
  33. Salas Fuster, Antoni. p. 306-312
  34. Salas Fuster, Antoni. p. 313-316
  35. Diari de Balears, 25 de gener de 2006
  36. Diario de Mallorca, 18 de novembre de 2008
  37. Diari de Balears, 10 d'abril de 2006
  38. Salas Fuster, Antoni. p. 320-321
  39. Salas Fuster, Antoni. p. 317-327
  40. Diari de Balears, 16 de juny de 2008
  41. Diario de Mallorca, 16 de juny de 2008
  42. Diario de Mallorca, 27 d'abril de 2009
  43. FutbolBalear.es, 23 de maig de 2010
  44. Diari de Balears, 24 de maig de 2010
  45. Diario de Mallorca, 24 de maig de 2010
  46. Webesport.com, 30 d'abril de 2012
  47. Diario de Mallorca, 27 de maig de 2012
  48. Diario de Mallorca, 10 de juny de 2012
  49. Marca, 10 de juny de 2012
  50. Diario de Mallorca, 19 de maig de 2013
  51. Última Hora, 19 de maig de 2013
  52. Mundo Deportivo, 20 de maig de 2013
  53. Diario de Mallorca, 20 de maig de 2013
  54. Diari de Balears, 6 de maig de 2011
  55. Diario de Mallorca, 6 de maig de 2011
  56. Mallorcaesports, 5 de maig de 2011
  57. Youtube.com, Projecte de ciutat esportiva
  58. Última Hora, 27 de setembre del 2012
  59. Diario de Mallorca, 28 de setembre de 2012
  60. Última Hora, 28 de setembre de 2012
  61. Diario de Mallorca, 21 de maig de 2013
  62. Última Hora, 1 d'abril de 2014
  63. Mallorcaesports.com, 2 d'abril de 2014
  64. Sportsdecanostra.com, 5 de maig de 2014
  65. Diario de Mallorca, 6 de maig de 2014
  66. Webesport.com, 3 de juny de 2014
  67. Diario de Mallorca, 30 d'octubre de 2014
  68. Diario de Mallorca, 21 de març de 2015
  69. Marca, 13 d'abril de 2016
  70. Última Hora, 13 d'abril de 2016
  71. Diario de Mallorca, 14 d'abril de 2016
  72. Futbolme.com, Dades i historial del club
  73. Diario de Mallorca, 21 de juliol de 2015
  74. Youtube.com, Himne del Club
  75. FutbolBalear.es, 2 de novembre de 2009
  76. FutbolBalear.es, 2 de febrer de 2010
  77. García Gargallo, Manuel. p. 26-27
  78. García Gargallo, Manuel, p. 76
  79. Diari de Balears, 5 de maig de 2010
  80. Gran Enciclopèdia de Mallorca. Vol. V, p. 103-104
  81. Salas Fuster, Antoni. p. 93
  82. Diario de Mallorca, 15 de juny de 2013
  83. Diario de Mallorca, 19 de juny de 2013
  84. Diario de Mallorca, 11 de febrer de 2015
  85. Salas Fuster, Antoni. p. 84
  86. Junta Directiva de la Procampo
  87. Arefepedia, Classificació històrica de 3a Divisió
  88. Federació de Futbol de les Illes Balears, Fitxa del primer equip
  89. Agrupació Barça Jugadors «José Pinto Rosas» (en català). Diari Sport, 25 [Consulta: 25 març 2015].
  90. Federació Balear de Futbol, Fitxa d'equips del CE Atlètic Balears
  91. Federació Balear de Futbol, Fitxa d'equips del Balears FC
  92. Mundo Deportivo, 11 de maig de 1985
  93. Salas Fuster, Antoni. p. 163
  94. IBDeporte.com, 21 de setembre de 2007
  95. Derecho.com, Inscripció en el Registre Únic de Fundacions de las Illes Balears

Enllaços externs[modifica]