Expedient de regulació temporal d'ocupació

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

En la legislació espanyola, un expedient de regulació temporal d'ocupació (abreujat ERTO o ERO temporal) és un procediment mitjançant el qual una empresa mira d'obtenir autorització per a acomiadar treballadors, suspendre contractes de feina o reduir jornades laborals temporalment per a superar una situació excepcional que posa en risc la continuïtat de l'empresa.[1][2]

Especificacions[modifica]

A Espanya, els ERTOs estan regulats per l'article 47 de l'estatut dels treballadors.[3]

A diferència d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO), que implica un acomiadament per sempre, en un ERTO el treballador surt de l'empresa només durant un temps limitat i hi torna passat aquest. L'ERTO es pot aplicar sense tenir en compte el nombre de treballadors que tingui l'empresa.[4]

Mentre s'aplica l'ERTO, el treballador consumeix la seva prestació d'atur. El sou dels primers 180 dies passa a ser el 70%. Si perd la feina, els dies consumits per l'ERTO es descompten del període amb dret a cobrament. És habitual que les empreses negociïn un complement salarial que, tot i això, no acostuma a cobrir el 100% dels ingressos.[2][5]

Pandèmia per COVID-19 de 2020[modifica]

Arran de la pandèmia per COVID-19 de 2020, el govern espanyol va aprovar el març de 2020 mesures urgents en previsió de les afectacions socioeconòmiques que es podrien produir.[6] Entre elles, per al treballador la possibilitat de poder cobrar prestació d'atur sense un mínim de cotització prèvia i sense implicar-ne el consum durant el temps d'urgència de la pandèmia. Això va ser vàlid fins al 30 de setembre de 2020 i, com a excepció, també si es demanava prestació d'atur abans de l'1 de gener de 2022.[7]

Legislació aplicable[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]