Club Gimnàstic de Tarragona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Creu de Sant Jordi 2006 Club Gimnàstic de Tarragona
logo
Nom complet Club Gimnàstic de Tarragona i Gimnàstic de Tarragona, S.A.E.
Àlies Nàstic, Granes
Fundació 1886
Àrea social
Estadi Nou Estadi,
Tarragona, Catalunya
(14.591 espectadors espectadors)
Socis 4.600[cal citació]
Presidència Catalunya Josep Maria Andreu i Prats
Junta tècnica
Entrenador Vicente Moreno
Lliga Segona divisió
(-- (a 2a Divisió) la temporada 2014-15)
Equipament
Equipació
Primer
Equipació
Segon

Lloc web
www.gimnasticdetarragona.cat

El Club Gimnàstic de Tarragona, popularment conegut com a Nàstic, és una societat esportiva tarragonina que té el futbol com a activitat més important. És l'entitat esportiva més antiga en existència ininterrompuda de l'Estat Espanyol. El primer equip de futbol juga, actualment, a la Segona divisió espanyola. El club organitza anualment el Trofeu Ciutat de Tarragona a la pretemporada d'estiu.

Història[modifica | modifica el codi]

El Nàstic va ser fundat el 1886 per fomentar la pràctica de la gimnàstica a Tarragona i fins a l'any 1914 no va tenir secció de futbol en absorbir un club anomenat Olímpic. L'any 1922 va inaugurar el camp de l'avinguda Catalunya. El 2 de febrer de 1972 es va inaugurar el Nou Estadi.

El Juliol de l’any 2002 es va iniciar el procés de constitució en SAD de la secció de futbol. Quatre mesos més tard la secció de futbol ja era formalment una entitat independent del Club. Va ser anomenada, Gimnàstic de Tarragona, SAD. El primer president de la societat anònima esportiva va ser Josep Mª Andreu.[1] En l’actualitat conviuen compartint instal·lacions, treballadors i bona part dels patrocinadors ambdues entitats, el Club Gimnàstic de Tarragona i el Gimnàstic de Tarragona SAD.

Ha militat quatre temporades a la Primera Divisió de la lliga espanyola de futbol. Tres temporades entre 1947 i 1950 i la temporada 2006-07.

El 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.[2] Malgrat haver rebut la Creu de Sant Jordi al Nàstic se li coneixen poques actituds desecomplexades envers la defensa dels drets i la cultura del poble de Catalunya. D’aquesta manera tant la Junta Directiva del Club com el Consell d’Administració de la SAD no van adherir-se al Pacte Nacional pel Dret de Decidir, convertir-se en una de les poques entitats esportives del país que no va fer-ho.

L'any 2011 es van fer nombrosos actes per celebrar el 125è aniversari del club.

Els inicis[modifica | modifica el codi]

El primer de març de l'any 1886, un grup de joves es reunia al Café del Centro, al número 56 de la Rambla Nova, i formalitzava un club esportiu per tal de practicar gimnàstica. Eren les bases del que després seria el Club Gimnàstic. Sota el nom de Club Gimnasio naixia un club elitista integrat només per quinze socis que pertanyien a la classe mitjana-alta. Al club Gimnasio s'hi practicaven tota mena d'esports, des de l'esgrima a l'excursionisme, passant per la boxa o el ciclisme. La pràctica del futbol no arribaria fins anys més tard. Fundada pel visionari tarragoní, Adrià Pascual.

El 1914 un grup de socis del club va decidir tirar endavant la secció de futbol, malgrat que fins al 1917 no va començar a competir. El Nàstic va jugar el primer partit federat del Campionat de Catalunya el gener de 1918 contra el Vilanova. Durant els primers anys de la secció, el Nàstic juga campionats regionals per tota Catalunya, fins que a mitjans de segle, els clubs es reuneixen amb les respectives federacions i demanen la creació d'una competició més llarga amb la qual obtenir majors ingressos per poder fer front a les despeses. Així, la temporada 1928/29 naixia la primera divisió espanyola, integrada per 10 equips que havien disputat alguna final de Copa. La resta estarien repartits per la segona divisió i els campionats regionals.

El club Gimnàstic no disposava de camp propi, de manera que havia de jugar els seus encontres al camp de las Hermanitas, on actualment hi ha el carrer de Sant Antoni Maria i Claret. L'any 1920, el propietari dels terrenys on juga el Gimnàstic posa a la venda el camp de futbol i el club, que no pot fer-hi front, decideix comprar 18.000 metres quadrats al Camí de l'Àngel, que anys després donarien pas a les instal·lacions de l'Avinguda Catalunya. Finalment, el 1922, el Nàstic inauguraria el seu propi camp, donava a llum l'Estadi de l'Avinguda Catalunya.

Seccions del club[modifica | modifica el codi]

El Club Gimnàstic és una entitat poliesportiva de la ciutat de Tarragona que, a més d'equips de futbol, compte amb vuit disciplines esportives més. Aquestes disciplines s'estructuren com a seccions esportives dins l’organigrama del club. En l'actualitat, totes les seccions del Nàstic tenen un caràcter social i amateur.

Vigents[modifica | modifica el codi]

•    Secció d'atletisme del Club Gimnàstic de Tarragona (1914 – 1942 / 1956)

•    Secció de futbol sala del Club Gimnàstic de Tarragona (1997-1999 / 2001)

•    Secció de tennis del Club Gimnàstic de Tarragona (1915-1958 / 1972)

•    Secció de tennis taula del Club Gimnàstic de Tarragona (1940-1944/1955-1960/1979)

•    Secció de pilota del Club Gimnàstic de Tarragona (1951)

•    Secció de patinatge artístic del Club Gimnàstic de Tarragona  (2012)

•    Secció de patinatge de velocitat del Club Gimnàstic de Tarragona (2012)

•    Secció de gimnàstica rítmica del Club Gimnàstic de Tarragona (1980)

Desaparegudes[modifica | modifica el codi]

•    Secció d’excursionisme del Club Gimnàstic de Tarragona (1907 – 1927)

•    Secció d’esgrima del Club Gimnàstic de Tarragona ( 1902 – 1911)

•    Secció de gimnàstica del Club Gimnàstic de Tarragona ( 1886 – 1962 )

•    Secció de nàutica del Club Gimnàstic de Tarragona ( 1915 – 1920 )

•    Secció de ciclisme del Club Gimnàstic de Tarragona (1907 – 1924 / 1941 – 1944)

•    Secció hoquei patins del Club Gimnàstic de Tarragona (1943 – 1944 / 1956 – 1958 / 1968)

•    Secció hoquei terra del Club Gimnàstic de Tarragona (1923 – 1935)

•    Secció bàsquet del Club Gimnàstic de Tarragona (1929-1935 / 1941 – 1954 / 1960 – 2011)

•    Secció boxa del Club Gimnàstic de Tarragona (1918 – 1923)

•    Secció handball del Club Gimnàstic de Tarragona (1981-1987)

La lliga (secció futbol)[modifica | modifica el codi]

No és fins a la temporada 1943/44 que el Club Gimnàstic no comença a competir a la tercera divisió. La lliga la formen equips de Catalunya, Balears i del País Valencià (Girona, At. Balears, Lleida, S. Martí, Mallorca,...). El seu pas seria efímer, ja que la temporada 1944/45 aconseguia l'ascens a la segona divisió.

El club tarragoní aconseguia assentar-se a la nova categoria i més tard, a la temporada 1946/47, aconsegueix el seu primer ascens a la primera divisió. Però aquell mateix any obté la seva millor classificació en el campionat de Copa en assolir les semifinals, on va caure en mans de l'RCD Espanyol, després d'haver eliminat al Gijón en la primera eliminatòria, al Ràcing a vuitens i al FC Barcelona a quarts de final.

La primera temporada del Nàstic a primera divisió acaba amb una setena plaça. Però aquella temporada és recordada per un altre motiu. El 14 de desembre de 1947, el Reial Madrid inaugurava l'Estadi de Chamartín, actual Estadi Santiago Bernabéu, i el conjunt blanc ajornava el partit de lliga contra l'Athletic de Bilbao per al dia 28 de desembre. Resultat final 5-1 favorable als blancs. L'11 de gener de 1948, en una visita al Bernabéu, el club tarragoní aconsegueix un resultat favorable: 1-3.

El Nàstic entrava a la història del club blanc com el primer equip a guanyar al Santiago Bernabéu i, a més, es va convertir en l'únic equip que fins avui, ha sortit victoriós de la seva primera visita al coliseu blanc.

El Nàstic aconsegueix jugar dues temporades més a primera divisió, fins que la temporada 1949/50 es consuma el descens després de perdre en la promoció contra l'Alcoià. El conjunt tarragoní romandria a l'elit fins a la temporada 1952/53 en la que va tornar a perdre la categoria per retornar a jugar a la tercera divisió.

El club viu uns anys de crisi esportiva, on es passeja per tots els camps de tercera fins que la temporada 1971/72, coincidint amb l'estrena de les instal·lacions de la Budallera, l'equip torna a jugar a segona divisió. El 2 de febrer de 1972 s'inaugurà el Nou Estadi, sota el mandat de José Luis Calderón. El Nàstic romandrà quatre temporades consecutives a la segona divisió, i en les alineacions apareixen jugadors com Ángel Garcia, Santi Coch, Ismael Bañeras o Romà Cunillera. La temporada 1979/80 el conjunt tarragoní farà un pas efímer per la divisió de plata i s'instal·larà de manera gairebé assídua a la segona divisió B, categoria estrenada la temporada 1978/79.

L'equip jugà més de vint anys en aquesta nova categoria, alterada per algun descens a la tercera divisió. La temporada 1985/86, coincidint amb els actes del centenari del club l'equip baixa a tercera. La darrera militància del Club Gimnàstic a tercera es produeix la temporada 1990/91.

El club viu immers en la mediocritat i la temporada 1994/95 està a punt de baixar un altre cop. Se salva en una promoció, primer contra el Fuenlabrada i després contra el Casetas. El juliol de 1995 arriba a Tarragona Jordi Gonzalvo. L'equip format per alguns jugadors de la temporada anterior (Rubio, Menchi, Oribe, Arumí, Ramírez, Escoda, Grabulosa, Torres, etc.) i pels fitxatges fets pel tècnic barceloní (Naranjo, Espigulé, Fran Figueroa, Moska, etc.) va acabar segon a la lliga darrere del Llevant. El grup de la promoció d'ascens a segona divisió el formaven el mateix Nàstic juntament amb Las Palmas, Elx i la Cultural Leonesa. El conjunt canari va ser el que va aconseguir l'ascens.

La temporada 1996/97 Jordi Gonzalvo va tornar a repetir plaça d'entrenador a Tarragona i va aconseguir conjuntar un equip amb l'atac tan temible de la temporada anterior però amb una defensa molt més bona. L'equip acaba primer de grup en la seva lliga però no passa la lligueta d'ascens davant de Numància, Recreativo i Manchego.

La temporada 1997/98 acaba amb un relleu en la junta directiva. Deixa el seu càrrec Antoni Vallverdú i deixa el lloc a José Luis Garcia. Després de dos fracassos, la temporada 2000/01, l'equip, de la mà d'un altre tècnic barceloní, Josep Maria Nogués, torna al lloc que li correspon, s'aconsegueix l'anhelat ascens a segona divisió A, tot i que el pas de l'equip torna a ser efímer.

A la temporada 2001/02 l'equip no serà capaç de mantenir la categoria i tornarà a la segona B un any després. Entre els jugadors d'aquell quip, Albert Tomàs, Ramis, Bruno Saltor, Javi Ruiz, Pinilla, Ibán Pérez i l'ídol local, Ángel Pisha Cuellar.

La temporada, 2002/03, es treballa de la mà del secretari tècnic Ángel Garcia, i del tècnic valencià, José Carlos Granero, per tornar l'equip a la segona divisió, però les coses no van bé, Granero és destituït i la temporada acaba sense l'ascens.

La temporada 2003/04 s'inicia amb el mateix objectiu que l'anterior, de la mà de Jordi Vinyals i Alfons Muñoz. L'equip aconsegueix l'ascens de categoria a la divisió de plata del futbol espanyol guanyant 2-0 l'Ourense en el Nou Estadi.

Les dues següents temporades, el Nàstic es va mantenir a Segona divisió de la mà del tècnic gallec Luis César Sampedro. La temporada 2004/05 va aconseguir el 7è lloc de la classificació i la 2005/06 aconsegueix l'ascens a Primera després de l'ascens aconseguit el 3 de juny de 2006 a l'estadi de Chapín (Xerès), tot aconseguint, a més, el rècord de victòries a domicili de forma consecutiva: del 5 de novembre de 2005 fins al 23 d'abril de 2006 el Nàstic va guanyar tots els partits fora de casa.

La temporada 2006/07 fou la del retorn històric a la primera divisió. L'equip però, no pogué mantenir la categoria, acabant últim a la classificació i retornant a la segona divisió.

La temporada 2007/08 no va tenir l'èxit esperat, ja que l'equip va estar sempre lluny de les places d'ascens. El quadre grana va tenir dos entrenadors (Javi López i César Ferrando), finalitzant en la 13a posició, amb un total de 52 punts, dos per sobre de les places de descens i a 20 de la tercera plaça.

La temporada 2014/15 finalment l'equip aconsegueix el retorn a la segona divisió. Després d'encapçalar la classificació del grup III de la segona divisió B, es va veure encreuat en l'eliminatòria d'accés directe contra l'Osca. En l'anada disputada a l'estadi de l'Alcoraz, es va mantenir el 0-0 al marcador mentre que a la tornada al Nou Estadi es va consumar l'ascens a la divisió de plata després de guanyar per 3 a 1.

Plantilla 2015-2016[modifica | modifica el codi]

Aquesta és la plantilla del Gimnàstic de Tarragona per a la temporada 2015-2016 a la Segona Divisió de la lliga espanyola de futbol.


Núm. Posició Jugador
1 Flag of Andalucía.svg POR Manolo Reina
31 Flag of Catalonia.svg POR Varo
40 Flag of Cameroon.svg POR Fabrice Ondoa
2 Flag of Catalonia.svg DEF Gerard Valentín
3 Flag of the Valencian Community (2x3).svg DEF Mossa
4 Flag of Catalonia.svg DEF Xavi Molina
5 Flag of the Balearic Islands.svg DEF Xisco Campos
6 Flag of the Valencian Community (2x3).svg DEF Manolo Martínez
17 Flag of Galicia.svg DEF Iago Bouzón
18 Flag of Japan.svg DEF Suzuki
22 Flag of the Valencian Community (2x3).svg DEF Pablo Marí
27 Flag of Catalonia.svg DEF Jordi Calavera
11 Flag of Catalonia.svg MIG Cristian Lobato
14 Flag of Asturias.svg MIG Juan Muñiz
15 Flag of Georgia.svg MIG Aburjania
23 Flag of Catalonia.svg MIG Tejera
24 Flag of Gabon.svg MIG Madinda
25 Flag of Cameroon.svg MIG Emaná
34 Flag of Andalucía.svg MIG Carlos García
7 Flag of the Balearic Islands.svg DAV Xisco Muñoz
9 Flag of Catalonia.svg DAV Àlex López
10 Flag of the Canary Islands.svg DAV Rayco
12 Flag of Côte d'Ivoire.svg DAV Jean Luc
16 Flag of Mexico.svg DAV Aníbal
19 Flag of Catalonia.svg DAV Palanca
20 Flag of the Balearic Islands.svg DAV Marcos De la Espada
21 Flag of the Valencian Community (2x3).svg DAV Ferran Giner
28 Flag of Andalucía.svg DAV Naranjo


Jugadors cedits

Núm. Posició Jugador
Flag of Catalonia.svg DEF Moussa
Flag of the Valencian Community (2x3).svg MIG Fali


Per veure les plantilles de temporades anteriors i més informació sobre els fitxatges mireu l'article Temporades del Nàstic.

Instal·lacions esportives[3][modifica | modifica el codi]

Les instal·lacions actuals del Gimnàstic van ser inaugurades l'any 1972. En l'actualitat la propietat de tot el complex esportiu és del Club Gimnàstic, exceptuan l'estadi de futbol que és de propietat municipal. La Societat Anònima del Gimnàstic no té cap propietat.

Estadi[modifica | modifica el codi]

L’estadi va inaugurar-se la nit de l’1 de febrer del 1972 amb un partit contra el FC. Barcelona. Aleshores tenia una capacitat de 18.000 espectadors. L’any 1994 l’alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal, va oferir el Club la possibilitat de comprar el camp amb la finalitat d’eixugar el dèficit econòmic del club. L’Ajuntament va municipalitzar l’estadi per 187.713.000 milions de pessetes.[4]

  • Nom de l'estadi: Nou Estadi
  • Capacitat: 14.591 espectadors
  • Dimensions: 105 x 67 m.
  • Data d'inauguració: 1 de febrer de 1972

Últimes remodelacions[modifica | modifica el codi]

  • 2006: Videomarcador mòbil i publicitat dinàmica a la gespa.
  • 2006: Construcció de la graderia de preferent superior (3500 preferent) i senyalització de cada zona del camp.
  • 2006: Remodelació de zones de la tribuna del Nou Estadi: llotja i zona VIP i Presidencial, cabines de premsa, sala de premsa, plató TV3, accessos premsa i banquetes.
  • 2005: Demolició antic gol de mar i construcció nou gol sud
  • 2005: Col·locació de cadires al gol nord
Vista panoràmica del Nou Estadi.

Pavelló esportiu[modifica | modifica el codi]

El Club disposa d'un pavelló esportiu cobert en el que es disputen diferents competicions de les diverses seccions del Club. El pavelló va inaugurar-se sota el mandat del president Antoni Vallverdu l’any 1993. Té una capacitat de 1100 espectadors.

Pistes de tennis y pàdel[modifica | modifica el codi]

A pocs metres de l’estadi de futbol es troben diverses pistes de tennis i pàdel. Les instal·lacions van ser inaugurades l’any 1973. Al llarg dels anys ha patit diferents reformes per a condicionar-les.

Títols (secció de futbol)[modifica | modifica el codi]

  • 2 Copes de Catalunya (2007 i 2012)
  • 1 cop campió de Catalunya de Segona Categoria (1926-27)
  • 1 Copa de la Lliga de Segona B (1983-84)
  • 2 cops campió de Segona Divisió B (1996-97, 2014-15)
  • 7 cops campió de Tercera Divisió (1944-45, 1954-55, 1960-61, 1965-66, 1966-67, 1971-72, 1977-78)
  • 2 Subcampionats de Segona Divisió (1946-47 i 2005-06)

Temporades[modifica | modifica el codi]

Fins a l'any 2013-2014 el club ha militat 4 temporades a Primera Divisió, 18 a Segona Divisió A, 24 a Segona Divisió B i 25 a Tercera Divisió.

  • 1943-44: 3a Divisió 2n
  • 1944-45: 3a Divisió 1r
  • 1945-46: 2a Divisió 3r
  • 1946-47: 2a Divisió 2n
  • 1947-48: 1a Divisió 7è
  • 1948-49: 1a Divisió 9è
  • 1949-50: 1a Divisió 13è
  • 1950-51: 2a Divisió 15è
  • 1951-52: 2a Divisió 13è
  • 1952-53: 2a Divisió 14è
  • 1953-54: 3a Divisió 10è
  • 1954-55: 3a Divisió 1r
  • 1955-56: 3a Divisió 4t
  • 1956-57: 3a Divisió 6è
  • 1957-58: 3a Divisió 8è
  • 1958-59: 3a Divisió 2n
  • 1959-60: 3a Divisió 9è
  • 1960-61: 3a Divisió 1r
  • 1961-62: 3a Divisió 3r
  • 1962-63: 3a Divisió 6è
  • 1963-64: 3a Divisió 3r
  • 1964-65: 3a Divisió 3r
  • 1965-66: 3a Divisió 1r
  • 1966-67: 3a Divisió 2n
 
  • 1967-68: 3a Divisió 3r
  • 1968-69: 3a Divisió 2n
  • 1969-70: 3a Divisió 7è
  • 1970-71: 3a Divisió 13è
  • 1971-72: 3a Divisió 1r
  • 1972-73: 2a Divisió 16è
  • 1973-74: 2a Divisió 6è
  • 1974-75: 2a Divisió 13è
  • 1975-76: 2a Divisió 20è
  • 1976-77: 3a Divisió 11è
  • 1977-78: 3a Divisió 1r
  • 1978-79: 2a Divisió B 2n
  • 1979-80: 2a Divisió 19è
  • 1980-81: 2a Divisió B 9è
  • 1981-82: 2a Divisió B 11è
  • 1982-83: 2a Divisió B 5è
  • 1983-84: 2a Divisió B 5è
  • 1984-85: 2a Divisió B 13è
  • 1985-86: 2a Divisió B 14è
  • 1986-87: 3a Divisió 4t
  • 1987-88: 2a Divisió B 8è
  • 1988-89: 2a Divisió B 9è
  • 1989-90: 2a Divisió B 17è
  • 1990-91: 3a Divisió 2n
 
  • 1991-92: 2a Divisió B 9è
  • 1992-93: 2a Divisió B 10è
  • 1993-94: 2a Divisió B 11è
  • 1994-95: 2a Divisió B 16è
  • 1995-96: 2a Divisió B 2n
  • 1996-97: 2a Divisió B 1r
  • 1997-98: 2a Divisió B 15è
  • 1998-99: 2a Divisió B 16è
  • 1999-00: 2a Divisió B 9è
  • 2000-01: 2a Divisió B 2n
  • 2001-02: 2a Divisió 20è
  • 2002-03: 2a Divisió B 9è
  • 2003-04: 2a Divisió B 3r
  • 2004-05: 2a Divisió 7è
  • 2005-06: 2a Divisió 2n
  • 2006-07: 1a Divisió 20è
  • 2007-08: 2a Divisió 14è
  • 2008-09: 2a Divisió 10è
  • 2009-10: 2a Divisió 18è
  • 2010-11: 2a Divisió 18è
  • 2011-12: 2a Divisió 22è
  • 2012-13: 2a Divisió B 6è
  • 2013-14: 2a Divisió B 4t
  • 2014-15: 2a Divisió B 1r
  • 2015-16: 2a Divisió A -
 

Per a més informació, podeu veure Temporades del Nàstic.

Afició[modifica | modifica el codi]

El Club Gimnàstic té una trentena de penyes,[5] moltes de les quals han sorgit en els últims anys gràcies a la bona trajectòria de l'equip, en especial en l'any de l'ascens a Primera. Hi ha una important rivalitat amb l'afició del Reus per la proximitat entre les dues ciutats i també, des dels últims anys, amb les del Castelló i del Llagostera a causa d'alguns incidents que hi ha hagut en partits contra aquests equips.

L'any 2016 el Club Gimnàstic i les seves seccions tenien aproximadament uns 900 socis. Pel que fa al futbol, la temporada 2015-2016 la Societat Anònima del Gimnàstic comptava amb aproximadament 4.600 abonats.

Trofeu Ciutat de Tarragona[modifica | modifica el codi]

El Trofeu Ciutat de Tarragona és un torneig amistós de futbol, que organitza anualment des del Club Gimnàstic de Tarragona.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pujol i Cayuelas, Enric. Gimnàstic 125 anys fent història 1886-2011 (en català). Tarragona: Arola Editors, 01 Setembre 2011, p. 185. ISBN 978-84-15248-36-1. 
  2. «Creu Sant Jordi 2006» (en català). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 febrer 2016].
  3. «Instal·lacions Club» (en català). [Consulta: 21 febrer 2106].
  4. Pujol i Cayuelas, Enric. Gimnàstic 125 anys fent història 1886-2011 (en català). Tarragona: Arola Editors, 01 Setembre 2011, p. 141, 173. ISBN 978-84-15248-36-1. 
  5. «Federació de Penyes del Gimnàstic de Tarragona». [Consulta: 11 desembre 2015].
  6. «El Saragossa deixa el Nàstic sense el Trofeu Ciutat de Tarragona». Nació Digital, 28/07/2013. [Consulta: 8 agost 2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Club Gimnàstic de Tarragona Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:Club Gimnàstic de Tarragona.