Club Gimnàstic de Tarragona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Creu de Sant Jordi 2006 Club Gimnàstic de Tarragona
logo
Nom complet Club Gimnàstic de Tarragona i Gimnàstic de Tarragona, SAD
Àlies Nàstic, granes
Fundació 1886
Àrea social
Estadi Nou Estadi,
Tarragona, Catalunya
(14.591 espectadors espectadors)
Socis 4.600[cal citació]
Presidència Catalunya Josep Maria Andreu i Prats
Junta tècnica
Entrenador Vicente Moreno
Lliga Segona divisió
(-- (a 2a Divisió) la temporada 2015-16)
Equipament
Equipació
Primer
Equipació
Segon

Lloc web
www.gimnasticdetarragona.cat
Modifica dades a Wikidata

El Club Gimnàstic és una entitat poliesportiva de la ciutat de Tarragona que, a més d'equips de futbol, compte amb vuit disciplines esportives més. Aquestes disciplines s'estructuren com a seccions esportives dins l’organigrama del club. Exceptuant el futbol la resta de les seccions tenen un caràcter social i amateur.

Popularment el club és conegut com a Nàstic. És l'entitat esportiva més antiga en existència ininterrompuda de l'Estat Espanyol. El primer equip de futbol juga, actualment, a la Segona divisió espanyola. L'any 2016 el Club Gimnàstic i les seves seccions tenien aproximadament uns 850 socis. Pel que fa al futbol, la temporada 2015-2016 la Societat Anonima del Gimnàstic tenia aproximadament 4.600 abonats.

Història[modifica | modifica el codi]

El Nàstic va ser fundat el 1886 per fomentar la pràctica de la gimnàstica a Tarragona i fins a l'any 1914 no va tenir secció de futbol en absorbir un club anomenat Olímpic. L'any 1922 va inaugurar el camp de l'avinguda Catalunya. El 2 de febrer de 1972 es va inaugurar el Nou Estadi.Ha militat quatre temporades a la Primera Divisió de la lliga espanyola de futbol. Tres temporades entre 1947 i 1950 i la temporada 2006-07.

El Juliol de l’any 2002 es va iniciar el procés de constitució en SAD de la secció de futbol. Quatre mesos més tard la secció de futbol ja era formalment una entitat independent del Club. Va ser anomenada, Gimnàstic de Tarragona, SAD. El primer president de la societat anònima esportiva va ser Josep Mª Andreu.[1] En l’actualitat conviuen compartint instal·lacions, treballadors i bona part dels patrocinadors ambdues entitats, el Club Gimnàstic de Tarragona i el Gimnàstic de Tarragona SAD.

El 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.[2] Tot i rebre la màxima distinció catalana, al Gimnàstic no se li coneix una defensa desacomplexada de la identitat catalana[3] ni tampoc dels drets culturals ni lingüístics de Catalunya. En els darrers anys s’ha abstingut a subscriure manifestos aprovats àmpliament per la majoria de la societat civil: Somescola.cat o domini.CAT. Més recentment, l’any 2014, tan la Junta Directiva del Club com el Consell d’Administració de la SAE, van abstenir-se a firmar el manifest pel Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

Els inicis[modifica | modifica el codi]

El primer de març de l'any 1886, un grup de joves es reunia al Café del Centre, al número 56 de la Rambla Nova, i formalitzava un club esportiu per tal de practicar gimnàstica. Eren les bases del que després seria el Club Gimnàstic. Sota el nom de Club Gimnasio naixia un club elitista integrat només per quinze socis que pertanyien a la classe mitjana-alta de la ciutat. Al club Gimnasio s'hi practicaven tota mena d'esports, des de l'esgrima a l'excursionisme, passant per la boxa o el ciclisme. La pràctica del futbol, però, no arribaria fins anys més tard.

El 1914 un grup de socis del club va decidir tirar endavant la secció de futbol, malgrat que fins al 1917 no va començar a competir. El Nàstic va jugar el primer partit federat del Campionat de Catalunya el gener de 1918 contra el Vilanova. Durant els primers anys de la secció, el Nàstic juga campionats regionals per tota Catalunya, fins que a mitjans de segle, els clubs es reuneixen amb les respectives federacions i demanen la creació d'una competició més llarga amb la qual obtenir majors ingressos per poder fer front a les despeses. Així, la temporada 1928/29 naixia la primera divisió espanyola, integrada per 10 equips que havien disputat alguna final de Copa. La resta estarien repartits per la segona divisió i els campionats regionals.

El Club Gimnàstic no disposava de camp propi, de manera que havia de jugar els seus encontres al Camp de les Germanetes, on actualment hi ha el carrer de Sant Antoni Maria i Claret. L'any 1920, el propietari dels terrenys on juga el Gimnàstic posa a la venda el camp de futbol i el club, que no pot fer front al lloguer, decideix comprar 18.000 metres quadrats al proper Camí de l'Àngel. Finalment, l'any 1922, el Nàstic inauguraria el seu propi camp, l'Estadi de l'Avinguda Catalunya, a on jugaria el club durant l'etapa daurada de la dècada dels 40 i la decadència dels anys 50 i 60 fins a la seva demolició a principis dels anys 70

Seccions del club[modifica | modifica el codi]

El Club Gimnàstic és una entitat poliesportiva de la ciutat de Tarragona que, a més d'equips de futbol, compte amb vuit disciplines esportives més. Aquestes disciplines s'estructuren com a seccions esportives dins l’organigrama del club. En l'actualitat, totes les seccions del Nàstic tenen un caràcter social i amateur.

Vigents[modifica | modifica el codi]

•    Atletisme (1914 – 1942 / 1956)

•    Futbol sala (1997-1999 / 2001)

•    Tennis (1915-1958 / 1972)

•    Tennis taula (1940-1944/1955-1960/1979)

•    Pilota (1951)

•    Patinatge artístic (2012)

•   Patinatge de velocitat (2012)

•   Gimnàstica rítmica (1980)

Desaparegudes[modifica | modifica el codi]

•    Excursionisme (1907 – 1927)

•    Esgrima ( 1902 – 1911)

•    Gimnàstica ( 1886 – 1962 )

•    Nàutica ( 1915 – 1920 )

•    Ciclisme (1907 – 1924 / 1941 – 1944)

•    Hoquei patins (1943 – 1944 / 1956 – 1958 / 1968)

•    Hoquei terra (1923 – 1935)

•    Basquetbol (1929-1935 / 1941 – 1954 / 1960 – 2011)

•    Boxa (1918 – 1923)

•    Handbol (1981-1987)

La secció de futbol[modifica | modifica el codi]

La secció de futbol no va ser creada fins a l'any 1914, després de diversos intents no reeixits capitanejats per l'sportsman William Tarin. Tot i això, no és fins a la temporada 1943-1944 que el Club Gimnàstic no comença a competir a la Tercera Divisió. La lliga la formen equips de Catalunya, Balears i del País Valencià (Girona, At. Balears, Lleida, Martinenc, Mallorca,...). El seu pas seria efímer, ja que la temporada 1944/45 aconseguia l'ascens a la Segona Divisió.

El club tarragoní aconseguia assentar-se a la nova categoria i més tard, a la temporada 1946/47, aconsegueix el seu primer ascens a la Primera Divisió. Aquell mateix any obté la seva millor classificació en el campionat de Copa en assolir les semifinals, on va caure a mans de l'RCD Espanyol, després d'haver eliminat a l'Sporting de Gijón a la primera eliminatòria, al Racing de Santander a vuitens i al FC Barcelona a quarts de final.

La primera temporada del Nàstic a primera divisió acaba amb una setena plaça. Però aquella temporada és recordada per un altre motiu. El 14 de desembre de 1947, el Reial Madrid inaugurava l'Estadi de Chamartín, actual Estadi Santiago Bernabéu, i el conjunt blanc ajornava el partit de lliga contra l'Athletic de Bilbao per al dia 28 de desembre. Resultat final 5-1 favorable als blancs. L'11 de gener de 1948, en una visita al Bernabéu, el club tarragoní aconsegueix un resultat favorable: 1-3. Així, el Nàstic entrava a la història del club blanc com el primer equip a guanyar al Santiago Bernabéu i, a més, es va convertir en l'únic equip que fins avui dia ha sortit victoriós de la seva primera visita al coliseu blanc.

El Nàstic aconsegueix jugar dues temporades més a Primera Divisió, fins que la temporada 1949/50 es consuma el descens després de perdre en la promoció contra l'Alcoià. El conjunt tarragoní romandria a l'elit fins a la temporada 1952/53 en la que va tornar a perdre la categoria per retornar a jugar a la tercera divisió.

El club viu uns anys de crisi esportiva, on es passeja per tots els camps de tercera fins que la temporada 1971/72, coincidint amb l'estrena de les instal·lacions de la Budallera, l'equip torna a jugar a segona divisió. El 2 de febrer de 1972 s'inaugurà el Nou Estadi, sota el mandat de José Luis Calderón. El Nàstic romandrà quatre temporades consecutives a la segona divisió, i en les alineacions apareixen jugadors com Ángel Garcia, Santi Coch, Ismael Bañeras o Romà Cunillera. La temporada 1979/80 el conjunt tarragoní farà un pas efímer per la divisió de plata i s'instal·larà de manera gairebé assídua a la segona divisió B, categoria estrenada la temporada 1978/79.

L'equip jugà més de vint anys en aquesta nova categoria, alterada per algun descens a la tercera divisió. La temporada 1985/86, coincidint amb els actes del centenari del club l'equip baixa a tercera. La darrera militància del Club Gimnàstic a tercera es produeix la temporada 1990/91.

El club viu immers en la mediocritat i la temporada 1994/95 està a punt de baixar un altre cop. Se salva en una promoció, primer contra el Fuenlabrada i després contra el Casetas. El juliol de 1995 arriba a Tarragona Jordi Gonzalvo. L'equip format per alguns jugadors de la temporada anterior (Rubio, Menchi, Oribe, Arumí, Ramírez, Escoda, Grabulosa, Torres, etc.) i pels fitxatges fets pel tècnic barceloní (Naranjo, Espigulé, Fran Figueroa, Moska, etc.) va acabar segon a la lliga darrere del Llevant. El grup de la promoció d'ascens a segona divisió el formaven el mateix Nàstic juntament amb Las Palmas, Elx i la Cultural Leonesa. El conjunt canari va ser el que va aconseguir l'ascens.

La temporada 1996/97 Jordi Gonzalvo va tornar a repetir plaça d'entrenador a Tarragona i va aconseguir conjuntar un equip amb l'atac tan temible de la temporada anterior però amb una defensa molt més bona. L'equip acaba primer de grup en la seva lliga però no passa la lligueta d'ascens davant de Numància, Recreativo i Manchego.

La temporada 1997/98 acaba amb un relleu en la junta directiva. Deixa el seu càrrec Antoni Vallverdú i deixa el lloc a José Luis Garcia. Després de dos fracassos, la temporada 2000/01, l'equip, de la mà d'un altre tècnic barceloní, Josep Maria Nogués, torna al lloc que li correspon, s'aconsegueix l'anhelat ascens a Segona Divisió A, tot i que el pas de l'equip torna a ser efímer.

A la temporada 2001/02 l'equip no serà capaç de mantenir la categoria i tornarà a la segona B un any després. Entre els jugadors d'aquell quip, Albert Tomàs, Ramis, Bruno Saltor, Javi Ruiz, Pinilla, Ibán Pérez i l'ídol local, Ángel Cuellar.

La temporada, 2002/03, es treballa de la mà del secretari tècnic Ángel Garcia, i del tècnic valencià, José Carlos Granero, per tornar l'equip a la segona divisió, però les coses no van bé, Granero és destituït i la temporada acaba sense l'ascens.

La temporada 2003/04 s'inicia amb el mateix objectiu que l'anterior, de la mà de Jordi Vinyals i Alfons Muñoz. L'equip aconsegueix l'ascens de categoria a la divisió de plata del futbol espanyol guanyant 2-0 l'Ourense en el Nou Estadi.

Les dues següents temporades, el Nàstic es va mantenir a Segona divisió de la mà del tècnic gallec Luis César Sampedro. La temporada 2004/05 va aconseguir el 7è lloc de la classificació i la 2005/06 aconsegueix l'ascens a Primera després de l'ascens aconseguit el 3 de juny de 2006 a l'estadi de Chapín (Xerès), tot aconseguint, a més, el rècord de victòries a domicili de forma consecutiva: del 5 de novembre de 2005 fins al 23 d'abril de 2006 el Nàstic va guanyar tots els partits fora de casa.

La temporada 2006/07 fou la del retorn històric a la primera divisió. L'equip però, no pogué mantenir la categoria, acabant últim a la classificació i retornant a la segona divisió.

La temporada 2007/08 no va tenir l'èxit esperat, ja que l'equip va estar sempre lluny de les places d'ascens. El quadre grana va tenir dos entrenadors (Javi López i César Ferrando), finalitzant en la 13a posició, amb un total de 52 punts, dos per sobre de les places de descens i a 20 de la tercera plaça.

La temporada 2014/15 finalment l'equip aconsegueix el retorn a la segona divisió. Després d'encapçalar la classificació del grup III de la segona divisió B, es va veure encreuat en l'eliminatòria d'accés directe contra l'Osca. En l'anada disputada a l'estadi de l'Alcoraz, es va mantenir el 0-0 al marcador mentre que a la tornada al Nou Estadi es va consumar l'ascens a la divisió de plata després de guanyar per 3 a 1.

En la temporada 2015/16, el Nàstic va quedar 3r classificat amb 71 punts. Però va quedar eliminat en el play off davant l'Osasuna. A l'anada, al Sadar, van quedar 3-1 i a la tornada al Nou Estadi, 2-3.

Plantilla 2016-2017[modifica | modifica el codi]

Aquesta és la plantilla del Gimnàstic de Tarragona per a la temporada 2016-2017 a la Segona Divisió de la lliga espanyola de futbol.

Número Nom Nacionalitat Posició Data de naixement (Edat)
Porters
1 Manolo Reina Flag of Spain.svg POR

1 d'abril de 1985 (1985-04-01) (31 anys)

13 Fabrice Ondoa Flag of Cameroon.svg POR

24 de desembre de 1995 (1995-12-24) (20 anys)

Defenses
2 Gerard Valentí Flag of Spain.svg LTD

28 de juliol de 1993 (1993-07-28) (23 anys)

3 Mossa Flag of Spain.svg LTE

24 de gener de 1989 (1989-01-24) (27 anys)

4 Xavi Molina Flag of Spain.svg DFC

19 de juliol de 1986 (1986-07-19) (30 anys)

5 Iago Bouzón Flag of Spain.svg DFC

16 de març de 1983 (1983-03-16) (33 anys)

6 Manolo Martínez Flag of Spain.svg DFC / MCD

15 de juny de 1980 (1980-06-15) (36 anys)

18 Daisuke Suzuki Flag of Japan.svg DFC

29 de gener de 1990 (1990-01-29) (26 anys)

22 Pablo Marí Flag of Spain.svg DFC

31 de gener de 1993 (1993-01-31) (23 anys)

25 Otar Kakabadze Flag of Georgia.svg LTD

27 de juliol de 1995 (1995-07-27) (21 anys)

- Mohammed Djetei Flag of Cameroon.svg DFC

18 d'agost de 1994 (1994-08-18) (21 anys)

Migcentres
7 José Carlos Flag of Spain.svg EXD

17 de juliol de 1987 (1987-07-17) (29 anys)

8 Lévy Madinda Flag of Gabon.svg MC

11 de juny de 1992 (1992-06-11) (24 anys)

9 Cristian Lobato Flag of Spain.svg EXD

7 de març de 1987 (1987-03-07) (29 anys)

12 Jean Luc Assoubre 20x22px EXE

1 d'agost de 1992 (1992-08-01) (23 anys)

14 Juan Muñiz Flag of Spain.svg EXE

14 de març de 1992 (1992-03-14) (24 anys)

17 Moha Rharsalla Flag of Morocco.svgFlag of Spain.svg EXE / EXD / MP

15 de setembre de 1993 (1993-09-15) (22 anys)

19 Wilfried Zahibo Flag of France.svg MC

21 d'agost de 1993 (1993-08-21) (22 anys)

20 Carlos García Flag of Spain.svg MC

17 de setembre de 1993 (1993-09-17) (22 anys)

21 Ferran Giner Flag of Spain.svg EXE / LTE

27 de setembre de 1988 (1988-09-27) (27 anys)

23 Sergio Tejera Flag of Spain.svg MC

28 de maig de 1990 (1990-05-28) (26 anys)

- Elvir Maloku Flag of Croatia.svgFlag of Albania.svg EXE / EXD / MP

14 de maig de 1996 (1996-05-14) (20 anys)

Davanters
10 Rayco García Flag of Spain.svg MP / DC

23 de març de 1987 (1987-03-23) (29 anys)

11 Àlex López Flag of Spain.svg DC

18 de setembre de 1993 (1993-09-18) (22 anys)

30 Stephane Emaná Flag of Cameroon.svg DC

17 de juny de 1994 (1994-06-17) (22 anys)


JUGADORS CEDITS

Número Nom Nacionalitat Posició Data de naixement (Edat)
Porters
- Alberto Varo Flag of Spain.svg POR

18 de març de 1993 (1993-03-18) (23 anys)

Defenses
- Moussa Bandeh Flag of Spain.svg LTE

2 d'agost de 1991 (1991-08-02) (24 anys)

Migcentres
- Fali Flag of Spain.svg EXD

12 d'agost de 1993 (1993-08-12) (22 anys)


Per veure les plantilles de temporades anteriors i més informació sobre els fitxatges mireu l'article Temporades del Nàstic.

Instal·lacions esportives[4][modifica | modifica el codi]

A finals dels anys 60 el complex esportiu de l'Avinguda Catalunya s'havia quedat obsolet. Així doncs, el president José Luís Calderón va decidir vendre els terrenys de l'estadi i comprar una gran finca a la Budallera, a l'est de la ciutat. Les obres van començar l'any 1970 i van ser inaugurades dos anys després. El complex va ser concebut com un gran campus esportiu molt modern per a l'època, amb estadi de futbol, pavelló cobert, piscina, pistes de tennis i diversos camps d'entrenament, tot a tocar de la platja de l'Arrabassada. Actualment les instal·lacions estan integrades dins del barri de la Vall de l'Arrabassada. Totes les instal·lacions esportives pertanyen al Club Gimnàstic de Tarragona. La Societat Anònima esportiva del Gimnàstic no té cap propietat.

El Nou Estadi[modifica | modifica el codi]

El Nou Estadi de Tarragona va ser inaugurat l’1 de febrer del 1972 amb un partit contra el FC Barcelona. En el moment de la seva inauguració tenia una capacitat de 18.000 espectadors repartits en tres graderies simples i una tribuna coberta de dos pisos, tot envoltant un camp de 105x67 metres. Amb el temps la capacitat va anar disminuint, sobre tot degut a la instal·lació de seients a tot el perímetre, fins a quedar reduïda a 11.000 espectadors. L’any 1994 l’alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal, va oferir al club la possibilitat de comprar el camp per tal d’eixugar el dèficit econòmic que arrossegava el club. L’Ajuntament va municipalitzar l’estadi per 187.713.000 milions de pessetes.[5]

Originalment l'estadi va portar el nom del president responsable de la seva construcció, José Luís Calderón, però sempre va ser conegut com La Budallera (La finca a la que està ubicat) o simplement Nou Estadi. Amb el temps, el nom del president va desaparèixer i va passar a anomenar-se oficiament Nou Estadi de Tarragona.

L'any 2005 es van detectar deficiències estructurals a graderia del Gol de Mar, el que va obligar a demolir-la i construir-ne una de nova. També es va aprofitar per instal·lar seients individuals a tot l'estadi, seguint un patró grana i blanc.

Amb motiu del segon ascens a Primera Divisió de la història del club, l'estiu del 2006 l'estadi es va modernitzar, afegint una segona graderia sobre Preferent que va incrementar la capacitat del camp fins als 14.591 espectadors. A més, es van dotar l'estadi d'un videomarcador, una Unitat de Control Operatiu (UCO) i torns a les portes d'accés, requeriments de la Lliga de Futbol Professional per autoritzar la celebració de partits del màxim nivell.

Actualment, el Nou Estadi de Tarragona consta de tres sectors diferenciats de grades:

  • Tribuna: Dividida en Tribuna Baixa i Tribuna Alta, és on es troben la majoria de dependències de l'estadi, com la llotja presidencial, el museu del club, les cabines i la sala de premsa i els vestuaris dels jugadors. S'hi accedeix a través de les portes 5, 6 i 7.
  • Preferent: Dividida en Preferent Baixa i Preferent Alta, abasta tot el lateral del camp oposat a Tribuna. S'hi accedeix per la porta 2.
  • Gols: Anomenats Gol de Mar i Gol de Muntanya, el primer conté la botiga oficial del club, actualment operada per Hummel, així com l'àrea reservada per a l'afició visitant, l'anomenat formatget. S'hi accedeix a través de les portes 3 i 4 (Mar) i 0 i 8 (Muntanya)
El Nou Estadi vist des de la cantonada de Gol de Muntanya amb Preferent Baixa

Pavelló del Nàstic[modifica | modifica el codi]

El Club disposa d'un pavelló esportiu cobert en el que es disputen diferents competicions de les diverses seccions del Club. El pavelló va inaugurar-se sota el mandat del president Antoni Vallverdu l’any 1993. Té una capacitat de 1100 espectadors. Està ubicat a tocar de la tribuna de l'estadi i allotja les oficines tant del Club Gimnàstic com de la SAE.

Els Annexos[modifica | modifica el codi]

El complex també disposa de dos camps d'entrenament, un situat entre la tribuna del Nou Estadi i el pavelló i l'altre ubicat darrere del Gol de Mar. És on s'entrenen habitualment els integrants del primer equip i a on competeixen alguns equips del planter del club.

Pistes i piscina[modifica | modifica el codi]

A pocs metres de l’estadi de futbol es troben diverses pistes de tennis i pàdel, així com una piscina a l'aire lliure. Les instal·lacions van ser inaugurades l’any 1973. Al llarg dels anys ha patit diferents reformes per a condicionar-les.

Títols (secció de futbol)[modifica | modifica el codi]

  • 2 Copes de Catalunya (2007 i 2012)
  • 1 cop campió de Catalunya de Segona Categoria (1926-27)
  • 1 Copa de la Lliga de Segona B (1983-84)
  • 2 cops campió de Segona Divisió B (1996-97, 2014-15)
  • 7 cops campió de Tercera Divisió (1944-45, 1954-55, 1960-61, 1965-66, 1966-67, 1971-72, 1977-78)
  • 2 Subcampionats de Segona Divisió (1946-47 i 2005-06)

Temporades[modifica | modifica el codi]

Fins a l'any 2016 el club ha militat 4 temporades a Primera Divisió, 19 a Segona Divisió A, 25 a Segona Divisió B i 25 a Tercera Divisió.

  • 1943-44: 3a Divisió 2n
  • 1944-45: 3a Divisió 1r
  • 1945-46: 2a Divisió 3r
  • 1946-47: 2a Divisió 2n
  • 1947-48: 1a Divisió 7è
  • 1948-49: 1a Divisió 9è
  • 1949-50: 1a Divisió 13è
  • 1950-51: 2a Divisió 15è
  • 1951-52: 2a Divisió 13è
  • 1952-53: 2a Divisió 14è
  • 1953-54: 3a Divisió 10è
  • 1954-55: 3a Divisió 1r
  • 1955-56: 3a Divisió 4t
  • 1956-57: 3a Divisió 6è
  • 1957-58: 3a Divisió 8è
  • 1958-59: 3a Divisió 2n
  • 1959-60: 3a Divisió 9è
  • 1960-61: 3a Divisió 1r
  • 1961-62: 3a Divisió 3r
  • 1962-63: 3a Divisió 6è
  • 1963-64: 3a Divisió 3r
  • 1964-65: 3a Divisió 3r
  • 1965-66: 3a Divisió 1r
  • 1966-67: 3a Divisió 2n
 
  • 1967-68: 3a Divisió 3r
  • 1968-69: 3a Divisió 2n
  • 1969-70: 3a Divisió 7è
  • 1970-71: 3a Divisió 13è
  • 1971-72: 3a Divisió 1r
  • 1972-73: 2a Divisió 16è
  • 1973-74: 2a Divisió 6è
  • 1974-75: 2a Divisió 13è
  • 1975-76: 2a Divisió 20è
  • 1976-77: 3a Divisió 11è
  • 1977-78: 3a Divisió 1r
  • 1978-79: 2a Divisió B 2n
  • 1979-80: 2a Divisió 19è
  • 1980-81: 2a Divisió B 9è
  • 1981-82: 2a Divisió B 11è
  • 1982-83: 2a Divisió B 5è
  • 1983-84: 2a Divisió B 5è
  • 1984-85: 2a Divisió B 13è
  • 1985-86: 2a Divisió B 14è
  • 1986-87: 3a Divisió 4t
  • 1987-88: 2a Divisió B 8è
  • 1988-89: 2a Divisió B 9è
  • 1989-90: 2a Divisió B 17è
  • 1990-91: 3a Divisió 2n
 
  • 1991-92: 2a Divisió B 9è
  • 1992-93: 2a Divisió B 10è
  • 1993-94: 2a Divisió B 11è
  • 1994-95: 2a Divisió B 16è
  • 1995-96: 2a Divisió B 2n
  • 1996-97: 2a Divisió B 1r
  • 1997-98: 2a Divisió B 15è
  • 1998-99: 2a Divisió B 16è
  • 1999-00: 2a Divisió B 9è
  • 2000-01: 2a Divisió B 2n
  • 2001-02: 2a Divisió 20è
  • 2002-03: 2a Divisió B 9è
  • 2003-04: 2a Divisió B 3r
  • 2004-05: 2a Divisió 7è
  • 2005-06: 2a Divisió 2n
  • 2006-07: 1a Divisió 20è
  • 2007-08: 2a Divisió 14è
  • 2008-09: 2a Divisió 10è
  • 2009-10: 2a Divisió 18è
  • 2010-11: 2a Divisió 18è
  • 2011-12: 2a Divisió 22è
  • 2012-13: 2a Divisió B 6è
  • 2013-14: 2a Divisió B 4t
  • 2014-15: 2a Divisió B 1r
  • 2015-16: 2a Divisió 3r
 

Per a més informació, podeu veure Temporades del Nàstic.

Trofeu Ciutat de Tarragona[modifica | modifica el codi]

El Trofeu Ciutat de Tarragona és un torneig amistós de futbol que organitza el Gimnàstic de Tarragona SAD [6] a finals d'estiu com a presentació de la nova temporada. S'hi han enfrontat clubs com l'Athletic Club de Bilbao, l'Espanyol, el Vila-real o el Vitesse holandès.

El trofeu és una peça escultòrica dissenyada pel joier Joan Blàzquez[7] inspirat en el pilar caminant de la festa major de Santa Tecla

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pujol i Cayuelas, Enric. Gimnàstic 125 anys fent història 1886-2011 (en català). Tarragona: Arola Editors, 01 Setembre 2011, p. 185. ISBN 978-84-15248-36-1. 
  2. «Creu Sant Jordi 2006» (en català). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 febrer 2016].
  3. «L'ANC Tarragonès denuncia la retirada d'una estelada al Nou Estadi» (en català). delcamp.cat, 12/06/2016. [Consulta: 19 juny 2016].
  4. «Instal·lacions Club» (en català). [Consulta: 21 febrer 2106].
  5. Pujol i Cayuelas, Enric. Gimnàstic 125 anys fent història 1886-2011 (en català). Tarragona: Arola Editors, 01 Setembre 2011, p. 141, 173. ISBN 978-84-15248-36-1. 
  6. «El Saragossa deixa el Nàstic sense el Trofeu Ciutat de Tarragona». Nació Digital, 28/07/2013. [Consulta: 8 agost 2014].
  7. «Tota Tarragona en un trofeu».

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Club Gimnàstic de Tarragona Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:Club Gimnàstic de Tarragona.