Francesc Abel i Fabre

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaDoctor
Creu de Sant Jordi 2005 Francesc Abel i Fabre
S.J.
Biografia
Naixement 3 de desembre de 1933
Badalona
Mort 31 de desembre de 2011(2011-12-31) (als 78 anys)
Sant Cugat del Vallès
Religió Catòlic
Educació Llicenciat en Medicina i Cirurgia
Llicenciat en Teologia
Llicenciat en Sociologia
Doctorat en Medicina i Cirurgia
Es coneix per Pioner i introductor de la bioètica a Espanya i, en general, a Europa.
Activitat
Ocupació President del Patronat de l'Institut Borja de Bioètica
Professor universitari
Orde religiós Companyia de Jesús
Premi rebut
Creu de Sant Jordi (2006)
Modifica dades a Wikidata

Francesc Abel i Fabre (Badalona, 3 de desembre de 1933 - Sant Cugat del Vallès, 31 de desembre de 2011) fou un metge, teòleg i religiós jesuïta català. Fou el fundador de l'Institut Borja de Bioètica, i pioner[1][2] en introduir i fomentar la bioètica a Espanya i a Europa.

Biografia[modifica]

Fou llicenciat en Medicina i Cirurgia el 1957, especialitzat en obstetrícia i ginecologia el 1968 per la Universitat de Barcelona, llicenciat en teologia a la Facultat de Teologia de Barcelona el 1970 i en sociologia el mateix anys. Es doctorà en Medicina i Cirurgia el 1976. Era membre de la Companyia de Jesús des de 1960, on s'ordenà sacerdot el 1967. Entre 1970 i 1975 va realitzar la seva tesi doctoral sobre fisiologia fetal als Estats Units, sota la direcció del professor André Hellegers, a Kennedy Institute of Ethics.[3][4][5] Arribat des de la Universitat de Georgetown, el 1975, organitzà el que fou, probablement, el primer seminari sobre bioètica, a la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit als estudiants de medicina i biologia, per parlar sobre la mort, seguits d'altres sobre la contracepció i l'avortament, on animà a trencar els tabús i interpretar la doctrina catòlica.[2]

El 1976, Abel fundà el primer centre europeu en bioètica, l'Institut Borja de Bioètica (IBB), inspirat en el Kennedy Institute of Ethics de Washington,[1] i fou el primer president del patronat.[3] L'IBB fou un centre pioner en fomentar el diàleg interdisciplinari entre la ciència i la religió, formador dels primers bioeticistes catalans i espanyols, posteriorment també llatinoamericans.[2] L'any 2000 l'IBB entrà a formar part de la Universitat Ramon Llull com a institució federada.[3] Tot i ser jesuïta i tenir una forta vocació religiosa, sempre va defensar la construcció d'una ètica liberal i laica, perquè fos acceptada per la majoria de la població, tanmateix, això provocà en algunes ocasions xocar amb les autoritats eclesiàstiques, especialment en temes controvertits com l'avortament o l'eutanàsia,[1] fins al punt que, en alguna ocasió, Abel hagué de viatjar a Roma per tractar la problemàtica.[2] Per exemple, el 2005 l'Institut publicà un document sobre la despenalització de l'eutanàsia en casos extrems, però fou motiu de polèmica i rebutjat per l'Església catalana, malgrat l'IBB s'ha manifestat com un defensor de la vida, sempre que s'acompanyi de meditacions ètiques i espirituals.[4][6]

Abel també fou el primer impulsor dels comitès d'ètica assistencials a Espanya, el primer d'ells a l'hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona el 1976. A més, treballà amb tota mena d'associacions de professionals, mitjans de comunicació, i també amb les administracions públiques per promoure el discurs bioètic en la xarxa de centres sanitaris i de salut públics.[2] El 1991 fomentà la creació del Comitè de Bioètica de Catalunya, i en fou membre dels seus inicis, així com de les subcomissions de la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya,[3] així com de la Comisión de Bioética de la Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia (SEGO)[7][8] i del Patronat de la Fundació Víctor Grífols i Lucas.[9] A nivell internacional, va ser cofundador i membre del Medicus Mundi (1962), del International Study Group of Bioethics (1980-1994) i de la European Association of Centres of Medical Ethics (1985).[10]

Des de 1976 també tingué una dilatada carrera acadèmica i docent. Fou professor de teologia moral a la Facultat de Teologia de Barcelona entre 1976 i 1984, professor convidat a la Universitat Gregoriana de Roma entre 1982 i 1989, i professor de diversos cursos de bioètica a nivell nacional i internacional, i coordinador del Màster en Bioètica de l'Institut Borja de Bioètica.[3] També formà part del Consell Assessor de les revistes Labor Hospitalaria[11] des de 1984; de The Journal of Medicine & Philosophy[12] des de 1988; Catholic Studies Series des de 1991; Revista Latinoaméricana de Bioética[13] des de 2002 i de Bioètica & Debat.[14]

Per la seva destacada carrera en la bioètica, el 1999 la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya reconegué la seva feina en aquest àmbit i el féu Acadèmic de Número, fins llavors només atorgat a metges clínics i investigadors científics. El 2006, el govern de la Generalitat de Catalunya li atorgà la seva màxima distinció, la Creu de Sant Jordi.[2]

Abans de la seva mort, el 31 de desembre de 2011, Francesc Abel vivia retirat en un centre de rehabilitació de l'orde dels jesuïtes.[2]

Obres[modifica]

  • El diálogo bioético en la perspectiva del tercer milenio. Sant Cugat del Vallès, 1999.
  • Bioética: orígenes, presente y futuro. Madrid: Institut Borja de Bioètica i Fundació Maprfre Medicina, 2001.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Camps, Victoria «Francesc Abel i Fabre, padre y referencia de la Bioética en España». El País, 10-01-2012.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Homedes, Nuria «Francesc Abel i Fabre. Promotor de la esperanza» (en castellà). Revista Redbioética/UNESCO, Any 2, núm. 2 (4), juliol-desembre 2011, pàg. 105-106. ISSN: 2077-9445.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Ha mort Francesc Abel i Fabre, s.j., fundador de l’Institut Borja de Bioètica». Universitat Ramon Llull, 02-01-2012. [Consulta: 8 desembre 2014].
  4. 4,0 4,1 «Francesc Abel i Fabre». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 desembre 2014].
  5. Redacció «El Centre Borja acomiada al jesuïta Francesc Abel». Tot Sant Cugat, 02-01-2012.
  6. Redacció «Mor el fundador de l'Institut Borja de Bioètica, Francesc Abel i Fabre». 3/24, 31-12-2011.
  7. «Comisión de Bioética de la SEGO». [Consulta: 28 octubre 2014].
  8. «SEGO». [Consulta: 28 octubre 2014].
  9. «Fundació Víctor Grífols i Lucas». [Consulta: 28 octubre 2014].
  10. «European Association of Centres of Medical Ethics». [Consulta: 28 octubre 2014].
  11. «Labor Hospitalaria».
  12. «Journal of Medicine & Philosophy». [Consulta: 28 octubre 2014].
  13. «Revista Latinoaméricana de Bioética». [Consulta: 28 octubre 2014].
  14. «Revista Bioètica&Debat». [Consulta: 28 octubre 2014].

Enllaços externs[modifica]