Tercera divisió espanyola de futbol

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Tercera Divisió)
Infotaula de competició esportivaTercera divisió espanyola de futbol
Campeonato Nacional de Liga de Tercera División.svg
Tipuslliga de futbol Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Lliga inferiorDivisions regionals de futbol d'Espanya, Primera Regional Preferent mallorquina de futbol, Regional Preferent Menorca, Regional Preferent Eivissa-Formentera, Divisiones Regionales de Fútbol in Castilla-La Mancha (en) Tradueix, Divisiones Regionales de Fútbol in the Community of Madrid (en) Tradueix, Divisiones Regionales de Fútbol in Aragón (en) Tradueix, Regional Preferent valenciana, Tercera división, Grupo XIII (en) Tradueix, División de Honor Regional de Guipúzcoa (es) Tradueix, Divisiones Regionales de Fútbol in Extremadura (en) Tradueix, Preferente de Ceuta (it) Tradueix, Divisiones Regionales de Fútbol in Ceuta and Melilla (en) Tradueix, Regional Preferente de Cantabria (es) Tradueix i División de Honor Andaluza (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc i data
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dates1929 Modifica el valor a Wikidata - 
Més informació
Lloc webrfef.es… Modifica el valor a Wikidata

La Tercera divisió va ser un torneig de la Lliga espanyola de futbol masculina. Va deixar de disputar-se al final de la temporada 2020-21. A partir d'aquell moment, va començar a disputar-se la nova Segona Divisió RFEF com a quart nivell i la Tercera RFEF com a cinquè.

Va ser creada a la temporada 1929-30 i era una categoria no professional. Entre 1929 i 1977, any en què es va crear la Segona B, ocupava el tercer nivell per sota de la Segona Divisió, amb l'excepció d'algunes temporades en què va deixar d'existir. Entre 1977 i 2021 era la quarta categoria per sota de la primera, la segona i la segona B i era la categoria superior a les divisions regionals, com la Primera Catalana, la Regional Preferent valenciana i la Primera Regional Preferent de les Illes Balears. En les seves darreres edicions estava estructurada en un grup per cada federació autonòmica, excepte en el cas de la Federació Andalusa i les de les dues ciutats autònomes, que formaven dos grups entre les tres entitats: un amb els equips d'Andalusia Oriental i Melilla i un altre amb els de Andalusia Occidental i Ceuta. A final de temporada es disputaven promocions d'ascens a nivell nacional pel que mantenia la consideració d'última categoria nacional de la lliga espanyola.

Història[modifica]

La Tercera Divisió es va crear la temporada 1929-1930, és a dir, a partir de la segona edició de la Lliga espanyola de futbol masculina. Històricament la Tercera Divisió era la tercera categoria de la lliga espanyola, per sota de la Segona Divisió. A la temporada 1977-1978, amb la creació de la Segona Divisió B, va passar a ser la quarta categoria de la lliga espanyola.

La seva estructura, així com el nombre de grups i equips participants va canviar en múltiples ocasions al llarg de la història.

En la seva primera edició, la fase prèvia distribuïa a 33 equips en 8 grups diferents, dels quals van ser campions: Club Gijón, Barakaldo Club de Futbol, Club Atlètico Aurora, Club Deportivo Patria Aragón, Club Esportiu Castelló, Sporting Club Sagunto, Cartagena Fútbol Club i Recreativo de Huelva. Ja en la fase eliminatòria, el Castelló es va convertir en el primer campió de la categoria al vèncer per un ajustat 3-2 al Recreativo de Huelva.

Com la resta de categories de la lliga espanyola de futbol, la Tercera Divisió va deixar de disputar-se durant la Guerra Civil, a partir d'1936. El 1939 van tornar a disputar-se la Primera i Segona Divisió, tot i que la Tercera no va tornar a posar-se en marxa fins a un any després. Després de la temporada 1940-1941, la Tercera Divisió va ser suprimida, quedant reemplaçada per la Primera Categoria Regional. No obstant això, dos anys després, per a la temporada 1943-1944, va ser novament recuperada.

L'última gran reestructuració de la categoria abans de la seva desaparició el 2021 va tenir lloc a la temporada 1980-1981, quan es van crear nous grups i es va començar a fer una distribució autonòmica d'aquests, encara que van ser necessàries diverses campanyes per obtenir l'actual organització. Des que tenia aquesta nova estructura, la Societat Esportiva Tenisca de Santa Cruz de la Palma va ser l'únic club a Espanya que va participar en totes les seves edicions mantenint el rècord permanent amb la desaparició de la categoria.

Evolució del número de grups[modifica]

Grups Període Notes
8 1929-1930
4 1930-1931
6 1931-1932
8 1932-1934
6 1940-1941
9 1943-1945
10 1945-1946
12 1946-1947
8 1947-1948
6 1948-1949
5 1949-1950
6 1950-1954
16 1954-1957
14 1957-1968
8 1968-1970
4 1970-1977 Al finalizar la temporada 1969-70, es va produir el descens a Regional de 12 equips de cada un dels vuit grups, de manera que a partir de la temporada 1970-71 la Tercera Divisió es va estructurar en 80 equips distribuïts per proximitat geogràfica en quatre grups, de forma molt similar a la composició actual de la Segona Divisió B
6 1977-1979 Després de la creació de la Segunda División B el 1977, la Tercera División va passar a conformar el quart nivell en el sistema de lligues. Els 120 equips participants van ser repartits, sota criteris de proximitat geogràfica, en sis grups
8 1979-1980 Per primera vegada, a la temporada 1979-80 es va crear un grup exclusiu per a una federació territorial, la Balear. Per a això, catorze equips de categoria regional balear van pujar a Tercera per unir-se als sis ja existents, quedant format el VIII. Altres 32 equips de la resta de país van obtenir l'ascens i van substituir als sis descendits per sumar un total de 160 equips a Tercera, distribuïts en vuit grups
13 1980-1983 El 1980, 103 ascensos i només tres descensos va marcar un increment dels equips de Tercera fins als 260, que van ser repartits en tretze grups, ja amb una clara vocació territorial: grup I per equips gallecs, l'II per a asturians i càntabres, el III per bascos, el IV per aragonesos, navarresos i de la Rioja, el V per catalans, el VI per a valencians, el VII per castellans (madrilenys i manxecs), el VIII per la Federació Oest (més tard Federació de Castella i Lleó), el IX per a Andalusia Oriental i Melilla, el X per a Andalusia Occidental, Ceuta i Extremadura, el XI per Illes Balears, el XII per les Illes Canàries, i el XIII per equips murcians, Albacete i alguns del sud d'Alacant
14 1983-1986 A la campaña 1983-84 és el torn dels extremenys de crear el seu propi grupo, el XIV, deixant el grupo X, que queda reservat per a Andalucía Occidental i Ceuta
16 1986-1987 A la temporada 1986-87 el grup II que compartien asturians i càntabres es queda en exclusiva per als equips asturians, creant-se un grup nou per als conjunts càntabres (que passa a ser el III). Paral·lelament, el grup IV en el qual havien competit aragonesos, navarresos i de la Rioja es divideix en els nous grups XV (per navarresos i de la Rioja), i XVI (per als aragonesos)
17 1987-1989 A la temporada 1987-88 es divideix el grupo VII, el de la Federació Castellana, quedant-se aquest en exclusiva per als equips madrilenys mentre que els manxecs són enquadrats en un nou grup, el XVII
18 1989-1992 A la temporada 1989-90 es va produir una incorporació massiva d'equips de la comarca del Baix Segura al grup valencià, el VI, de manera que aquesta federació va haver de repartir als seus equips en dos grups, el Grup VI Nord i el Grup VI Sud, perllongant aquesta situació durant tres anys
17 1992-2004 Finalment, la Federació Valenciana va decretar que a la temporada 1991-92 es producirien deu descensos directes en cadascun dels dos grups valencianos, per tenir un sol grupo de Tercera a partir del any següent
18 2004-2021 A la temporada 2004-05 el grup XV que compartien equips navarresos i de la Rioja es desdobla en grupo XVa per als equips navarresos i grup XVb pels de la Rioja, mantenint-se aquesta denominació durante dues temporades. A la temporada 2006-07 el grup navarrés es queda amb la denominació grup XV, mentre que el de la Rioja adopta la nomenclatura grup XVI i els grups d'Aragón i de Castella-La Mancha passen a anomenar-se grups XVII y XVIII respectivament

Sistema de competició[modifica]

Grups de la Tercera Divisió

La Tercera Divisió, igual que les altres categories, és un torneig que se celebra cada any. Actualment hi participen 364 equips. Aquesta categoria es va reestructurar de cara a la temporada 2006-2007 quedant un total de 18 grups, la majoria de 20 equips i els altres entre 18 i 22 equips.

La distribució geogràfica dels grups és la següent:

Ascens[modifica]

El sistema d'ascens és el mateix que de Segona B a Segona divisió, i ha patit les mateixes remodelacions en els darrers anys. Fins a la temporada 2007/08 la promoció d'ascens a segona B es feia formant 18 grups de 4 equips, amb la condició que a cadascun d'ells no hi hagi equips del mateix grup original i que hi hagi un primer, un segon, un tercer i un quart. Primerament es feia per sistema de lligueta tots contra tots a anada i tornada. Posteriorment es va implantar el sistema d'eliminatòria directa a doble partit: primer contra quart i segon contra tercer i el dos guanyadors a la final.

Des de la temporada 2008/09 el sistema ha variat lleugerament. En una primera eliminatòria s'enfronten, d'una banda, els 18 campions entre ells, pujant els 9 guanyadors a la Segona B. Paral·lelament, els segons s'enfronten als quart i els tercers entre ells en altres 27 eliminatòries. Aquests 27 equips guanyadors s'afegeixen als 9 primer perdedors en dues rondes més, fins a quedar tan sols 9 equips, que també ascendiran a la divisió de bronze.

Descens[modifica]

El nombre d'equips que descendeixen depèn de cada federació autonòmica. A la majoria de grups són els tres últims equips classificats els que descendeixen a les divisions regionals. Si després de coneguts el nombre d'equips que ascendeixen i descendeixen de cada grup, un grup queda amb més de 20 equips, les federacions autonòmiques podran decidir descensos addicionals de manera que el nombre d'equips quedi entre 20 i 22.

Classificació històrica[modifica]

Classificació històrica per temporades, actualitzada fins a la temporada 2020-2021:[1][2]

Temporades Equips
67 Real Murcia CF B
61 Arenas Club
58 CD Eldense, CE Constància
56 Rayo Cantabria, CE Europa
55 CD Tudelano, CP Cacereño, CE Manacor
54 Gimn. Segoviana CF, CD Basconia
53 CE Atlètic Balears, Arosa SC, UE Poblera
52 Caudal Deportivo, CD Don Benito
51 Club Lemos, Coria CF, CA Monzón, UP Plasencia
50 CD Mirandés, CD Guadalajara, Club Siero, CD Calahorra
49 RSG Torrelavega, RCD Fabril, CF Reus Deportiu, UDC Txantrea
48 RSG Torrelavega, RB Linense, CD Getxo, CD Laredo
47 CD Turón, CE Alaior, CE Júpiter, CD Oberena
46 SD Ponferradina, UD Salamanca B, EC Granollers, CE Acero, CF Badalona(1), SD Barreda Balompié
45 Alacant CF, CE Olímpic de Xàtiva
44 Girona FC, CD Tortosa, Tolosa CF, Santoña CF, CF Sporting Maonès, SD Ejea, RCD Carabanchel
43 CF Gandia, Ontinyent CF, UD Barbastro, UE Sant Andreu, Novelda CF, Andorra CF, Algeciras CF, Real Ávila CF, Alondras CF
42 CD Leonesa B, CA Bembibre, AD Sabiñánigo, UE Alzira, CD Teruel, Real Valladolid Promesas
41 CD San Fernando, CD Manchego, SD Tenisca, CD Alfaro, Racing Club Portuense, CD Toledo
40 Jerez Industrial CF, Real Unión, CE Binèfar, CD Puertollano, SCD Durango, UB Conquense
39 CE Manresa, CP Villarrobledo, Deportivo Aragón, Moralo CP, CD San Martín, Málaga CF, Gran Peña FC, SD Erandio Club
38 Orihuela Deportiva CF, Atlètic Ciutadella CF, Peña Sport FC, Utebo FC, CD Cayón, Atlético Sanluqueño CF, Castro FC, RC Celta de Vigo B
37 Elx CF Il·licità, CD San Fernando, Vélez CF, CP Mérida
36 CE Binissalem, C Haro D, CD Amorebieta, RSD Alcalá, CD Lugo, CD Izarra, La Bañeza FC, Real Aranjuez CF, Ayamonte CF
35 CD Díter Zafra, SAD Galáctico Pegaso, UCD Burladés, Águilas CF, Puerto Real CF, Real Avilés CF, CD Naval
34 CE Onda, CF Igualada, CD Tenerife "B", CD Valle de Egüés, CD Sariñena, Gernika Club, Real Oviedo Vetusta, CD Pozoblanco, CD Colonia Moscardó, CD Santurtzi
33 Terrassa FC, CE Mataró, CF Gavà, UP Langreo, CD Lagun Onak, SD Almazán, UD Gijón Industrial, Úbeda CF, CD Numancia, CD Béjar Industrial
32 Las Palmas Atlético, Unión Montañesa Escobedo, AD Parla, Martos CD, CD Badajoz(2), SD Hullera Vasco-Leonesa, FC Martinenc
31 CF Balaguer, CF Sóller, PE Santa Eulària, Zalla UC, Club Portugalete, CD Alcoià, Aurrera Kirol Elkartea, CF Valdepeñas, SE Sueca
30 CE Alcoià, CE Ferrioler, Atlético Albacete, SD Huesca, CD Cieza, UD Ibarra, Cartagena FC, Albacete Balompié, Cultural D. Guarnizo, Sestao SC, UE Sants
29 CE Borriana, FC Vilafranca, CE Felanitx, Club Marino de Luanco, Cultural y Deportiva Leonesa, Jumilla CF, CD Laguna, CD Arnedo, CD Logroñés, Pontevedra CF, CD Ronda
28 València CF Mestalla, Catarroja CF, FC Santboià, UA Horta, UE Olot, AEC Manlleu, Jerez CF, Real Madrid CF C, Rayo Vallecano "B", Betis Deportivo Balompié, Atlético Astorga FC, SD Beasain, CF Gimnástico de Alcázar, Ribamontán al Mar CF, UD Socuéllamos CF, SD Eibar, C.At. River Ebro, CD Iruña, CD Elgoibar, Viveiro CF, Juventud de Torremolinos CF, CD Praviano

(1) No es comptabilitzen les temporades del CF Badalona després de la fusió amb la Unió de l'Esport Badaloní (any 2002), considerant que són dos clubs diferents.
(2) No es comptabilitzen les temporades del CD Badajoz des de 2012 en que es va refundar com un club diferent.

Referències[modifica]

  1. «Clasificación histórica de la Tercera División por provincias (1928-2021)» (en castellà). La futbolteca. [Consulta: 25 desembre 2021].
  2. «Clasificacion histórica de Tercera División (1928-2021)» (en castellà). La futbolteca. [Consulta: 25 desembre 2021].

Vegeu també[modifica]