Johann Krankl

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJohann Krankl
Johann Krankl
Dades biogràfiques
Naixement Johann Krankl
14 de febrer de 1953 (1953-02-14) (64 anys)
Viena, Àustria
Altres noms Hansi
Alçada 1.86 m.
Activitat professional
Ocupació Futbolista, cantant i entrenador de futbol
Gènere Pop
Esport Futbol
Posició Davanter centre
Equip actual Retirat
Dorsal 9
Clubs juvenils
KSV Straßenbahn Wien
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1970–1978 Rapid Wien 205 (160)
1971–1972 Wiener AC (cedit) 26 (27)
1978–1981 FC Barcelona 46 (34)
1979–1980 First Vienna (cedit) 17 (13)
1981–1986 Rapid Wien 145 (107)
1986–1988 Wiener Sport-Club 60 (40)
1988 Kremser SC 5 (1)
1989 Austria Salzburg 14 (10)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1973–1985 Àustria Àustria 69 (34)
Equips entrenats
Anys Equip
1989–1992 Rapid WIen
1992–1994 Mödling
1994–1995 Tirol Innsbruck
1996 Mödling
1997 SV Gerasdorf
1998–1999 Austria Salzburg
2000 Fortuna Köln
2000–2001 Admira Wacker Mödling
2002–2005 Àustria Àustria
2009 LASK Linz
Principals competicions
Anys Competició
Copa del Món de Futbol de 1982
Copa del Món de Futbol de 1978
Premis i reconeixements

IMDB: nm1525995
Modifica dades a Wikidata

Johann Krankl (nascut el 14 de febrer de 1953 a Viena, Àustria), sovint conegut com a Hans o Hansi Krankl és un antic jugador i entrenador de futbol professional austríac. Jugava de davanter centre, posició en la qual va ser considerat un dels millors jugadors d'Europa dels anys 70. Jugador d'àrea, amb gran sentit de l'oportunisme, era un gran golejador, com ho acrediten els títols individuals que va aconseguir: Bota d'Or com a màxim golejador europeu de la temporada 1977-1978, i Pichichi de la lliga espanyola 1978-1979, entre altres títols. Té una brillant marca de 34 gols en 69 partits internacionals. Amb la selecció participà en la Copa del Món de 1978 de l'Argentina, la qual cosa no passava des de feia 20 anys. Entrena des de març de 2009 al LASK Linz de la Lliga austríaca de futbol.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Krankl es va donar a conèixer a tot Europa en la temporada 1977-1978 quan, defenent la samarreta del Rapid de Viena, de la seva ciutat natal, va aconseguir la Bota d'Or europea que l'acreditava com el màxim golejador de les lligues europees. A més, al final d'aquesta temporada va disputar el Mundial de l'Argentina 1978, que va ser un dels màxims golejadors amb 4 gols. Grans clubs europeus van voler contractar pels seus serveis, entre ells el FC Barcelona i el València CF. La licitació entre ambdós equips es va decantar del costat culer, quan Josep Lluís Núñez, recén proclamat president del club, va oferir 70 milions de pessetes al Rapid, tot un rècord en l'època. Hans va arribar a Barcelona amb una dificilísima papereta: era el substitut de Johan Cruyff, però l'austríac no va trigar a convèncer a l'afició i guanyar-se el seu afecte. Al desembre de 1978, pocs mesos de vestir la samarreta blaugrana, va rebre el premi Pilota de Plata, que l'acreditava com el segon millor jugador futbolista europeu, només per darrere de l'anglès Kevin Keegan.

La primera temporada en la lliga espanyola de futbol va ser fantàstica per a Krankl. Va marcar 29 gols, que li van reportar el Trofeu Pichichi com a màxim golejador del campionat. A més, aquests 29 gols també li van significar la Bota de Bronze com tercer màxim golejador del futbol europeu, convertint-se en el primer jugador que, jugant en la lliga espanyola, aconseguia aquest trofeu. La següent temporada va ser especialment positiva per al club en el terreny europeu. Amb l'activa col·laboració de Krankl, l'equip va anar superant totes les eliminatòries de la Recopa, inclosa la històrica remuntada davant el RSC Anderlecht belga a les semifinals. I l'equip es va plantar a la ja mítica final de Basilea (Suïssa) davant el conjunt alemany del Fortuna Düsseldorf de Klaus Allofs. Aquesta final va suposar el primer gran desplaçament de l'afició blaugrana a Europa.

Dies abans de la final, no obstant això, Krankl va tenir el major esglai de la seva vida. Un aparatós accident de cotxe en plena Diagonal de Barcelona va estar a punt de costar-li la vida a ell i, especialment a la seva dona, que va haver de ser ingressada en estat molt greu en un hospital barceloní. Centenars d'afeccionats del FC Barcelona, assabentats de la notícia, es van dirigir a l'hospital a donar sang i a fer guàrdia tot esperant notícies. Finalment, tant Krankl com la seva dona van salvar la vida i es van recuperar plenament. Amb la seva dona encara ingressada, i el jugador encara molt afectat, va arribar el moment de jugar la final de Basilea. Krankl no va dubtar a jugar el partit, com mostra d'agraïment davant la solidaritat dels afeccionats. I el Barcelona, en la pròrroga, va acabar guanyant el títol gràcies a un gol del matix jugador que va acabar marcant el quart i decisiu gol.

La temporada 1979-1980 va ser molt diferent, malgrat la magnífica temporada anterior, i a ser ja tot un ídol per a l'afició, va ser apartat de l'equip per les seves discrepàncies amb l'entrenador Joaquim Rifé. Va ser substituït pel brasiler Roberto "Dinamita", i cedit al First Vienna FC 1894 fins a final de temporada. El 1980-1981 va tornar a incorporar-se a la disciplina del Barcelona, encara que el seu rendiment ja no va ser el mateix que el de feia dos anys i a l'estiu de 1981 va abandonar la disciplina blaugrana. El Barcelona va fitxar a l'alemany Bernd Schuster per ocupar la seva plaça d'estranger, i a l'asturià Quini per vestir el 9 del davanter centre. Krankl va tornar de nou al seu club d'origen, el Rapid Viena, on es va retirar com futbolista. Un cop es retirà de l'Austria Salzburg el 1989, Krankl començà una carrera d'entrenador, centrada en diversos clubs del seu país, entre ells el Rapid Viena, el Tirol Innsbruck o l'Austria Salzburg. També ha dirigit la selecció nacional austríaca, d'on fou acomiadat en no assolir la classificació per a la Copa del Món del 2006. També ha treballat de comentarista televisiu.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Krankl Modifica l'enllaç a Wikidata