Ciro Immobile

De Viquipèdia
Infotaula de personaCiro Immobile
Ciro Immobile with Lazio (2019).jpg
Immobile amb la SS Lazio el 2019
Biografia
NaixementCiro Immobile[1]
20 de febrer de 1990 (1990-02-20) (32 anys)
Torre Annunziata (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsEL PAPA DE BENZEMA Modifica el valor a Wikidata
Alçada1.85 m[2]
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2009 Modifica el valor a Wikidata –
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaLliga alemanya de futbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Club actualSS Lazio
Núm. esportiu17
Clubs juvenils
Anys Equip
2002–2008 Sorrento
2008–2009 Juventus FC
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
2009–2012 Juventus FC 3 (0)
2010–2011AC Siena (cedit) 4 (1)
2011Grosseto (cedit) 16 (1)
2011–2012Pescara (cedit) 37 (28)
2012–2013 Genoa CFC 33 (5)
2013–2014 Torino FC 33 (22)
2014–2015 Borussia Dortmund 24 (3)
2015–2016 Sevilla FC 8 (2)
2016Torino FC (cedit) 14 (5)
2016– SS Lazio 204 (147)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
2009–2010 Itàlia Itàlia sub-20 6 (0)
2009–2013 Itàlia Itàlia sub-21 16 (9)
2014– Itàlia Itàlia 55 (15)
Participà en
2021Eurocopa 2020
2016Eurocopa 2016
2014Mundial de Futbol 2014 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Twitter: ciroimmobile FIFA: 306780 UEFA: 250005254 Modifica el valor a Wikidata

Ciro Immobile (Torre Annunziata, 20 de febrer de 1990) és un futbolista professional italià que juga de davanter, actualment a la SS Lazio. També és internacional amb la selecció italiana. Està considerat un dels millors davanters de la seva generació.[3][4][5][6]

Immobile va començar la seva carrera al Sorrento. El 2009, va ser adquirit per la Juventus FC, i més tard va ser cedit a tres clubs de la Serie B, inclòs el Pescara, amb el qual va guanyar el títol de lliga com a màxim golejador, abans de passar al Genoa CFC el 2012. Després d'una temporada amb el club, va passar al rival de la Juventus, el Torino FC. Al Torino, va guanyar el premi Capocannoniere al màxim golejador de la Serie A. Després de la seva temporada destacada al Torino, va ser venut al club alemany Borussia Dortmund per uns 18 milions d'euros el 2014, i allà hi va guanyar la DFL-Supercup, abans de passar al club espanyol Sevilla FC el 2015. El 2016, va tornar al Torí cedit, i més tard va ser venut a la Lazio el juliol d'aquell any. En la seva segona temporada a la Lazio, va guanyar el Capocannoniere per segona vegada, amb 29 gols en 33 partits. La temporada 2019–20 va ser la més prolífica en la carrera d'Immobile, ja que va igualar el rècord de gols en una temporada de la Serie A amb 36, i va guanyar un tercer títol de Capocannoniere i la seva primera Bota d'Or com a màxim golejador europeu. Immobile ha guanyat també una Coppa Italia i dues Supercoppa Italiana amb la Lazio, i és actualment el màxim golejador històric de la Lazio.

Trajectòria[modifica]

Inicis[modifica]

Els seus inicis van ser al modest Sorrento Calcio. La temporada 2007-08, amb l'equip juvenil, va marcar 30 gols, fet que va provocar l'interès de la Juventus FC.[7] L'Inter de Milà també va mostrar interès pel jugador però, finalment, va decantar-se per un altre davanter, Mario Balotelli.[8]

Juventus[modifica]

D'aquesta manera, Ciro Immobile va iniciar la seva carrera com a futbolista professional a la Juventus FC, equip amb el qual va debutar en la Serie A als 19 anys, el 14 de març de 2009, en el partit que enfrontava a la Juventus contra el Bologna (4-1). El 25 de novembre d'aquell any va debutar a la Lliga de Campions de la UEFA, en un partit jugat contra el Girondins de Bordeaux (2-0).[9]

El juliol de 2010, va ser cedit en préstec al Siena de la Serie B, on el 20 de novembre marca el seu primer gol oficial en un partit contra el Portogruaro (4-1). El mes de gener de 2011, la Juventus decideix cedir-lo a un altre equip de la Serie B, el Grosseto on va jugar durant sis mesos. En el mes d'agost de 2011, va ser cedit en préstec al Pescara, també de la Serie B. En l'equip blanc-i-blau va jugar un total de 37 partits i amb 28 gols va esdevenir el pitxitxi de la competició. A més, batia el rècord de gols del Pescara, que des de la temporada 1985/86 el tenia Stefano Rebonato, amb 21 gols.

A mitjans de la temporada, la Juventus va vendre la meitat dels drets del jugador al Genoa CFC.,[10] si bé, va continuar jugant al Pescara. El club de la Ligúria va demanar els seus serveis l'estiu del 2012, i el va incorporar a la seva plantilla.[11] Va fer el seu debut amb el Genoa el 18 d'agost en el partit vàlid per la tercera ronda de la Copa d'Itàlia 2012/13 contra el Hellas Verona, on el Genoa va ser eliminat en la tanda de penals. Immobile va fer el seu primer gol amb el Genoa, en el primer partit de la temporada 2012/13, contra el Cagliari (2-0).

Borussia Dortmund[modifica]

El 2 de juny del 2014 esdevé oficial el seu traspàs al Borussia Dortmund.[12][13] El seu primer partit oficial és contra el Bayern München en la Supercopa Alemanya, partit guanyat per l'equip de Dortmund per 2-0. El 16 de setembre marca el seu primer gol amb la samarreta del BVB en el debut en Champions League contra l'Arsenal FC, partit guanyat 2-0.

Sevilla FC[modifica]

El juliol de 2015 el Borussia Dortmund cedí el jugador per un any al Sevilla FC, on arribava per substituir Carlos Bacca, acabat de vendre a l'AC Milan.[14] L'11 d'agost de 2015 va jugar, com a suplent, al partit de la Supercopa d'Europa 2015.[15] Entrà com a suplent en els últims minuts, i va fer una assistència a Ievhèn Konoplianka per empatar el partit i arribar a la pròrroga. No obstant, el seu equip va perdre el partit per 4-5.

Selecció italiana[modifica]

El 25 de març del 2009 debuta amb la selecció nacional Sub-21, en el partit amistós entre Itàlia i Àustria (2-2) jugat a Viena. En el mateix any també serà convocat amb l'equip nacional Sub-20 per participa en els Jocs Mediterranis de Pescara. El seu primer gol oficial amb la selecció Sub-21, el fa en el partit de qualificació a l'Europeu Sub-21 2013 jugat el 4 de juny de 2012 contra Irlanda, que va acabar amb el marcador 2-2. Debuta amb la selecció italiana el dia 2 de març en un partit amistós contra Espanya perdut per 1-0. És convocat entre el 23 jugadors pel Mundial de 2014. Juga els 3 partits jugats per Itàlia però no hi marca cap gol. El seu primer gol amb la samarreta azzurra és contra els Països Baixos, amistós guanyat 2-0.

Palmarès[modifica]

Club[modifica]

Pescara Calcio
Borussia Dortmund
SS Lazio

Individual[modifica]

Referències[modifica]

  1. «2014 FIFA World Cup Brazil: List of Players: Italy» p. 21. FIFA, 14-07-2014. Arxivat de l'original el 4 setembre 2019.
  2. «S.S.Lazio - Tesserati - Prima Squadra».
  3. «The 10 Best Strikers In The World Right Now, Named And Ranked» (en anglès).
  4. Chakraborty, Sushan. «5 forwards who are criminally underrated» (en anglès-us).
  5. «Ciro Immobile is still one of Europe's most underrated strikers» (en anglès-gb).
  6. «Ciro Immobile is the most underrated player in world football» (en anglès-gb), 28-05-2020.
  7. «Esclusiva spaziojuve: un giorno con Ciro Immobile» (en italià). spaziomilan.it, 29 juny del 2011. [Consulta: 15 juny 2014].
  8. «Quando l'Inter scartò Immobile per Balotelli...» (en italià). panorama.it, 26 març del 2014. Arxivat de l'original el 2014-06-09. [Consulta: 15 juny 2014].
  9. «Ciro Immobile» (en castellà). UEFA.
  10. «Partecipazioni» (en italià). legaSerieA.it. Arxivat de l'original el 2013-06-26. [Consulta: 27 agost 2012].
  11. «Immobile primi passi da Grifone» (en italià). Genoacfc.it.
  12. «Ciro Immobile moves to Borussia Dortmund» (en anglès). Borussia Dortmund, 2 juny del 2014. [Consulta: 15 juny 2014].
  13. «Immobile ficha por el Borussia Dortmund» (en castellà). Diari Sport, 1 juny del 2014. [Consulta: 15 juny 2014].
  14. «Ciro Immobile, cedido al Sevilla» (en castellà). Marca, 12-07-2015. [Consulta: 11 agost 2015].
  15. «Pedro le regala la Supercopa de Europa al Barça» (en castellà). diari Sport, 11-08-2015. [Consulta: 11 agost 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciro Immobile