Sígfrid Gràcia i Royo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSígfrid Gràcia i Royo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 març 1932 Modifica el valor a Wikidata
Gavà (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 maig 2005 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Gavà (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada1,71 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1952 Modifica el valor a Wikidata –
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa Modifica el valor a Wikidata
Clubs juvenils
- Penya Peques[1]
CF Gavà
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1949-1950
1950-1952
1952-1966		 FC Barcelona Aficionats[2]
SD Espanya Industrial
FC Barcelona

231

5
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1956
1959-1962
1955-1960[3]		 Espanya B
Espanya Espanya
Catalunya Catalunya		 1
10
2		 0
0
0
Participà en
1962Mundial de Futbol 1962 Modifica el valor a Wikidata
FIFA: 50185 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1949–1952→cessió a  CD Comtal
1949–1966 FC Barcelona 229(5)
1953–1954→cessió a  CD Comtal 10(0)
1954–1955→cessió a  CD Comtal 3(0) Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
1951–1960   Catalunya 4(2)
1956–1956   Espanya B 1(0)
1959–1962   Espanya 10(0) Modifica el valor a Wikidata

Sígfrid Gràcia i Royo (Gavà, 27 de març de 1932 – Gavà, 23 de maig de 2005) fou un destacat futbolista català dels anys 50 i 60.[4] Va ser internacional amb la selecció catalana i amb la selecció espanyola.

Biografia[modifica]

Format en les categories juvenils del CF Gavà, Barcelona amateur i l'Espanya Industrial, jugà al FC Barcelona durant 14 temporades, entre 1952 i 1966. Jugà com a defensa esquerra i destacà per la seva sobrietat i seguretat, cosa que el convertí en un jugador molt estimat pels afeccionats. Tot i jugar com a davanter a les categories inferiors del club, Ferran Daucik se situà com a defensa al primer equip, on arribà a disputar 525 partits i marcà 21 gols. La seva dilatada trajectòria al club l'ha situat a la sisena posició de la llista de jugadors amb més partits, per darrere d'homes com Migueli, Rexach, Amor, Segarra i Rifé.

Al Barça coincidí amb un gran estol de jugadors, vivint una de les èpoques daurades del club. Tres lligues espanyoles, quatre copes d'Espanya i tres Copes de Fires són els seus principals títols al club. Malgrat aquest brillant palmarès no aconseguí guanyar la Copa d'Europa, perdent la final de Berna de l'any 1961 enfront del SL Benfica (3-2). Fou 10 cops internacional absolut i un cop internacional B amb la selecció estatal. Debutà l'any 1959 i el seu acomiadament coincidí amb el Campionat del Món de Xile 1962.[1]

Es retirà del futbol en actiu l'any 1966. El 12 d'octubre d'aquell any, es disputà al Camp Nou un partit d'homenatge i comiat, en companyia del també jugador Martí Vergés, i on el club empatà a 1 amb el Benfica. Va morir a Gavà el 2005, com a homenatge pòstum se li dedicà un bust seu a l'estadi de la Bòbila del CF Gavà.[4]

Palmarès[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Villarrubia, Begoña. «Adiós a un mito barcelonista» (en castellà). El Mundo Deportivo, 24-05-2005.
  2. ↑ Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  3. ↑ Closa, Antoni; Rius, Jaume. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. editorial Jaume Rius, 1999. ISBN 8492294434. 
  4. ↑ 4,0 4,1 «Sígfrid Gràcia i Royo». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sígfrid_Gràcia_i_Royo&oldid=33325667»