George Best

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGeorge Best
George Best (1976)
Dades biogràfiques
Naixement George Best
22 de maig de 1946
Belfast, Irlanda del Nord
Mort 25 de novembre de 2005(2005-11-25) (als 59 anys)
Londres, Anglaterra
Causa de mort Insuficiència renal
Alçada 175 centimetres (1,75 m)
Pes 65 kg
Activitat professional
Ocupació Futbolista i comentarista esportiu
Esport Futbol
Posició Centrecampista
Dorsal 7
Clubs juvenils
Anys Equip
1961–1963 Manchester United
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1963–1974 Manchester United 361 (137)
1974 Jewish Guild (cedit) 5 (1)
1974 Dunstable Town (cedit) 0 (0)
1975 Stockport County 3 (2)
1975–1976 Cork Celtic 3 (0)
1976 Los Angeles Aztecs 23 (15)
1976–1977 Fulham 42 (8)
1977–1978 Los Angeles Aztecs 32 (12)
1978–1979 Fort Lauderdale Strikers 28 (6)
1979–1980 Hibernian 17 (3)
1980–1981 San Jose Earthquakes 56 (21)
1980–1982 San Jose Earthquakes (indoor) 21 (33)
1982 Sea Bee 2 (0)
1982 Hong Kong Rangers 1 (0)
1983 Bournemouth 5 (0)
1983 Brisbane Lions 4 (0)
1983 Osborne Park Galeb 1 (1)
1983 Nuneaton Borough 3 (1)
1983 Dee Why 1 (1)
1984 Tobermore United 1 (0)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1964–1977 Irlanda del Nord Irlanda del Nord 37 (9)
Altres dades
Cònjuge Angie Best (1978–)
Fills Calum Best
Condemnes criminals assalt
Premis i reconeixements

MySpace: georgiebest IMDB: nm0078928
Modifica dades a Wikidata

George Best (Belfast, 22 de maig de 1946Londres, 25 de novembre de 2005) va ser un futbolista nord-irlandès que ocupava la posició de davanter. Va ser internacional absolut per la selecció de futbol d'Irlanda del Nord en 37 ocasions. Ha estat un dels millors jugadors de la història. És recordat sobretot pel seu pas pel Manchester United FC, on va jugar entre els anys 1963 i 1974 on va aconseguir grans èxits i reconeixement internacional. El seu joc era desbordant i combinava la seva gran tècnica amb acceleració, regat i capacitat golejadora.

El seu millor any va ser el 1968, quan va guanyar la Copa d'Europa amb el Manchester United i va ser nomenat Millor Jugador Europeu de l'Any. Tot i el seu lideratge a la selecció nord irlandesa de futbol, mai va ser capaç de dur-la a una fase final d'un Mundial. L'any 1999 va ser escollit onzè, darrere Marco van Basten per l'IFFHS, millor jugador europeu del segle xx i en setzena posició a la llista de millors jugador del món del segle xx, darrere de l'alemany Lothar Matthäus. L'admiració envers aquest futbolista al seu país és tal que es va fer famosa la frase "Maradona good; Pelé better; George Best" (Maradona, bo; Pelé, millor; George, el millor), fent un joc de paraules amb el seu cognom, que en anglès significa "el millor".

Es va convertir en un futbolista emblemàtic i reconegut també fora dels terrenys de joc gràcies al seu estil de vida extravagant, que el van conduir a tenir problemes amb l'alcohol. L'alcoholisme, de fet, no només va dificultar la seva carrera futbolística sinó que també el van portar a la mort el novembre de l'any 2005 quan tenia 59 anys.

Biografia[modifica]

George Best va ser el primer fill d'en Dickie Best (1920-2008) i l'Anne Withers (1923-1978). Va créixer a Cregagh, Belfast i va tenir quatre germanes, Carol, Barbara, Julie i Grace i un germà, Ian. La seva mare va morir als 55 anys per problemes amb l'alcohol, fet que també el portaria a la mort.

Manchester United[modifica]

Tot i que va començar a jugar des de jove a l'equip de futbol de la seva ciutat, el Cregagh Boys' Club, amb només 15 anys, va ser descobert per l'entrenador del Manchester United Bob Bishop jugant a Belfast. Aquest va quedar meravellat de Best i va remetre els informes al llavors entrenador del Manchester, el mític Matt Busby, descrivint-lo com un geni. Després d'un període de proves, Best va fitxar pels diables vermells i va debutar amb el primer equip el 14 de setembre de 1963, amb només 17 anys. El seu equip va guanyar 1-0 el West Bromwich Albion a Old Trafford. Dues setmanes després va marcar el seu primer gol a Anglaterra contra el Burnsley. Tot i que la temporada del seu debut no va poder aconseguir el títol de Lliga, la temporada següent sí que va poder guanyar-la. El seu èxit a nivell internacional va arribar la temporada 1965/1966 quan, amb només 20 anys, va marcar dos gols al Benfica als quarts de final de la Copa d'Europa i la premsa anglesa el batejà com el "cinquè Beatle".

La temporada següent (1966/1967)va tornar a guanyar la Lliga i l'any següent (1967/1968) aconseguí el màxim reconeixement futbolístic i la que es considera la seva millor temporada quan es va proclamar campió de la Copa d'Europa davant el Benfica del mític Eusebio per 4 gols a 1. Best va marcar a la final i va consolidar la trajectòria d'un equip històric que ho va guanyar tot amb tres futbolistes europeus de l'any: Denis Law, Bobby Charlton i el mateix Best. Després de la final, l'entrenador Matt Busby va deixar el càrrec i el succeí el segon entrenador, Wilf McGuiness. A més, el Manchester United va esdevenir el primer equip anglès en guanyar una Copa d'Europa.

A finals dels anys 60 va obrir dos discoteques a Manchester i diverses botigues de roba amb l'associació d'un jugador del Manchester City, el seu amic Mike Summerbee. Això el va conduir a tenir els primers problemes en relació amb la beguda i el joc, fet que va fer disminuir el seu rendiment esportiu. L'any 1974, amb 27 anys, Best deixà el Manchester United després de més d'una dècada. Va jugar 466 partits i va marcar 178 gols amb la samarreta vermella (inclosos sis gols en un mateix partit al Northampton Town). Va ser el màxim golejador del club durant sis temporades seguides i el màxim realitzador de la temporada 1967/1968.

Altres equips[modifica]

Tot i que ja mai més va arribar a jugar al mateix nivell, Best conservà les seves habilitats i la seva tècnica que el van portar a ser un dels millors jugadors del món de la seva època. Després de passar per diversos equips, va acabar jugant una temporada, la 1976/1977 al Fulham, on va coincidir amb un dels altres grans mites del futbol anglès d'aquells anys, Rodney Marsh. En acabar aquella temporada, Best emigrà al futbol nord-americà (soccer) on va arribar a jugar amb tres equips diferents: Los Angeles Aztecs, Fort Lauderdale Strikers i al San José Earthquakes. Eventualment va disputar un torneig per Europa amb els Detroit Express. A la seva primera temporada a Los Angeles va arribar a marcar 15 gols en 24 partits i en la segona, va esdevenir el millor centrecampista de la lliga.

Finalment, després de passar per diversos equips britànics, s'acabà retirant als 37 anys. El seu comiat es produí el 1988 al Windsor Park en un partit on també hi van ser Osvaldo Ardiles, Pat Jennings i Liam Brady, a més dels seus mestres, Matt Busby i Bob Bishop.

Irlanda del Nord[modifica]

Va ser seleccionat un total de 37 vegades amb la seva selecció nacional i va marcar 9 gols. Quatre d'aquests gols els hi va fer a Xipre, i en va marcar un a Albània, Anglaterra, Escòcia, Suïssa i Turquia. Tot i que mai va disputar un Mundial de futbol, l'any 1982, amb motiu de la Copa del Món que s'havia de disputar a Espanya i en què Irlanda del Nord s'havia classificat per la fase final, el seleccionador Billy Bingham va estudiar convocar-lo però Best ja tenia 36 anys i la seva carrera pràcticament havia finalitzat, fet pel qual no se'l va seleccionar finalment.

Palmarès[modifica]

Mural en honor de George Best mural a Irlanda del Nord.

Amb el Manchester United:

A títol personal:

Vida personal[modifica]

Es va casar dues vegades, primer amb Angela MacDonald-James (1978-1986) amb qui va tenir el seu únic fill reconegut, Calum (1981) i més tard amb Alex Pursey del 1995 al 2004. Tot i això se li han atribuït dues filles d'altres relacions. A banda de la seva carrera futbolística i la seva afició a estar amb moltes dones (més de 1000 segons ell mateix havia dit), George Best va ser famós per la seva addicció a la beguda i els problemes que va tenir amb l'alcoholisme. L'any 2003 se li va haver de realitzar un trasplantament de fetge a l'hospital King's College de Londres però va continuar bevent com havia estat fent fins llavors.

Finalment, el 3 d'octubre de 2005 va ésser ingressat a la unitat de vigilància de l'hospital Cromwell a Londres a causa d'una infecció al ronyó. Després de patir durant un mes, el 25 de novembre al matí va morir al mateix hospital després d'una infecció als pulmons i una disfunció multiorgànica.

El seu cos va ser enterrat allà on havia nascut, a l'est de Belfast amb la seva mare, el 3 de desembre del 2005.

Referències[modifica]

  1. Simply the Best - uefa.com (anglès)
  2. «Football Legends list in full». BBC Sport, 05-08-1998 [Consulta: 10 gener 2009].

Enllaços externs[modifica]