Manchester United Football Club

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Manchester United
Nom complet Manchester United Football Club
Àlies Red devils
Fundació 1902
Àrea social
Estadi Old Trafford (1910)
Manchester, Anglaterra
(67.180 espectadors)
Presidència Estats Units Joel Glazer
Estats Units Avram Glazer
Junta tècnica
Entrenador Flag of Portugal.svg José Mourinho
Lliga FA Premier League
( la temporada 2015-16)
Equipament
Equipació
Primer
Equipació
Segon
Equipació
Tercer

Lloc web http://www.manutd.com /
Modifica dades a Wikidata

El Manchester United FC és un club de futbol de la ciutat de Manchester a Anglaterra, que juga a l'FA Premier League i disputa els seus partits com a local a l'estadi Old Trafford. Va ser fundat el 1878 sota el nom de Newton Heath LYR Football Club i es va incorporar a la First Division el 1892. Després d'estar prop de la fallida el 1902, J. H. Davies va prendre les regnes del club i va canviar el seu nom per l'actual. Cal esmentar que durant la Segona Guerra Mundial el seu estadi va ser bombardejat i durant un temps van estar jugant a Maine Road. L'equip va gaudir d'un èxit sense precedents després de nomenar a Matt Busby com a entrenador de l'equip i guanyar la lliga el 1956 i el 1957. Malgrat que el 1958 va ocórrer el desastre aeri de Munic, en el qual vuit jugadors de l'equip van perdre la vida, el conjunt va tirar endavant i va guanyar novament la lliga el 1965 i el 1967, així com la Copa d'Europa —actual Lliga de Campions— el 1968. Entre els anys 1990 i 2000 Alex Ferguson va dirigir a l'equip a l'obtenció de vuit campionats de lliga i el 1999 es va convertir en el primer equip anglès a guanyar la Champions, la Premier League i l'FA Cup en la mateixa temporada —el «triplet» del club—.

A nivell nacional el Manchester United ha obtingut un rècord de 20 títols de lliga, 12 FA Cup i 20 Supercopes d'Anglaterra. A l'anterior se sumen 3 Copes d'Europa, una Recopa d'Europa, una Copa Intercontinental i una Copa Mundial de Clubs de la FIFA, el que el converteix en un dels clubs anglesos més reeixits.

És considerat també com un dels clubs esportius més populars del món; el 2012 comptava amb una base de 659 milions de seguidors a tot el món, en la seva majoria asiàtics, de l'Orient Mitjà i Àfrica, Europa i Amèrica. Des de 1994 es manté com el club amb l'assistència més alta en els seus partits de lliga, amb una mitjana de més de 60.000 afeccionats per joc. En termes financers, és un dels equips esportius amb millor valor de mercat del món, sent el primer a superar els 3.000 milions USD el 2013.

Història[modifica | modifica el codi]

El club nasqué amb el nom de Newton Heath (Lancashire & Yorkshire Railway) FC format per treballadors del ferrocarril de Lancashire i Yorkshire el 1878. Ben aviat el nom es retallà, essent coneguts simplement com a Newton Heath o 'The Heathens'. Foren fundadors de la Football Alliance el 1889, i s'uniren a la Football League el 1892. El club va estar a prop de la fallida econòmica el 1902, essent rescatat per John Henry Davies, qui pagà els deutes i canvià el nom del club pel de Manchester United i els colors daurat i verd. El nou club guanyà la lliga el 1908 i la FA Cup el 26 d'abril de 1909 contra el Bristol City. L'equip es traslladà des de Bank Street a un nou estadi a Old Trafford el 1910. Un any més tard guanyaren la seva segona lliga. En aquest equip destacà el poderós Billy Meredith.

Durant la Segona Guerra Mundial, l'estadi d'Old Trafford fou bombardejat i el club va rebre l'ajuda dels seus rivals, el Manchester City, cedint-los el seu estadi de Maine Road momentàniament. Durant la contesa bèl·lica el club nomenà Matt Busby entrenador (1942). Aquest realitzà un gran treball al club que es veié recompensat amb un segon lloc el 1947 i el títol de la FA Cup el 1948. Recolzat pels jugadors formats al planter el club guanyà la lliga el 1956 amb una plantilla de 22 anys de mitjana. El següent any repetí títol de lliga i fou finalista de la copa, perdent la final enfront l'Aston Villa. A més fou el primer club anglès que participà en la Copa d'Europa arribant a semifinals. Gran jugadors destacaren en l'equip com Johnny Carey, Jack Rowley, Stan Pearson, Roger Byrne, Duncan Edwards o Tommy Taylor.

Placa commemorativa del desastre de Munic

El club havia format un gran equip amb grans perspectives de futur, però la tragèdia colpejà l'equip l'any 1958. L'avió que transportava de retorn a casa l'equip, després de jugar un partit europeu a Belgrad s'estavellà a prop de Munic, morint vuit jugadors i 15 passatgers més. Mentre Busby es recuperava de l'accident, Jimmy Murphy agafà les regnes de l'equip provisionalment però el club no aconseguí superar el Milan a semifinals de Copa d'Europa, tot i haver plantat cara, i perdé la final de la FA Cup contra el Bolton Wanderers.

Monument a Matt Busby a Manchester

Durant els anys 60, Busby començà la reconstrucció de l'equip al voltant d'un dels supervivents de Munic, Bobby Charlton. Fitxà jugadors com Denis Law i Pat Crerand. Guanyaren la FA Cup el 1963, la lliga el 1965 i 1967, i la Copa d'Europa el 1968, primer club anglès en aconseguir-ho. Als jugadors esmentats s'afegí una altra llegenda del club, George Best. Busby renuncià el 1969 essent substituït per Wilf McGuinness, antic jugador del club i entrenador de l'equip reserva.

L'any 1972, Tommy Docherty fou contractat com entrenador. Docherty salvà l'equip del descens aquella temporada però no ho aconseguí el 1974. Només fou un any a segona, ja que immediatament ascendí de nou. Els dos anys següents, 1976 i 1977, arribà a la final de la copa anglesa però fou derrotat per Southampton FC i Liverpool FC. Dave Sexton reemplaçà Docherty com entrenador el 1977, però el seu esquema més defensiu no agradà als aficionats i fou acomiadat el 1981, sense guanyar cap títol.

Ron Atkinson inicià una nova etapa del club fitxant, per una xifra rècord, el jugador Bryan Robson del West Bromwich Albion. Amb altres fitxatges com Jesper Olsen i Gordon Strachan, o jugadors del planter com Norman Witheside i Mark Hughes el club guanyà la copa anglesa de 1983 i 1985, però la derrota a la lliga de la temporada 1985-86 després de portar deu punts d'avantatge, i una mala temporada l'any següent portaren a la destitució d'Atkinson.

Amb l'arribada d'Alex Ferguson a la banqueta, procedent de l'Aberdeen FC escocès, s'inicià una nova època d'èxits per al club. El primer èxit arribà amb la victòria a la FA Cup el 1990. L'any posterior es proclamà campió de la Recopa d'Europa on derrotà el FC Barcelona. El 1991 el club entrà a la Borsa de Valors de Londres.

L'arribada d'Éric Cantona el noviembre de 1992 fou el revulsiu necessari que necessitava el club. Al costat de talents com Gary Pallister, Denis Irwin i Paul Ince, i joves promeses com Ryan Giggs o Paul Scholes guanyaren la lliga de la temporada 1992-93 per primer cop des de 1967. L'any, següent, amb un nou jugador, Roy Keane, guanyaren el doblet. Ferguson començar a treure bons jugadors del planter com David Beckham o els germans Neville i Scholes i guanyà de nou el doblet la temporada 1995-96. A tots aquests èxits se sumaren una nova lliga el 97 i un triplet el 1998-99, la millor temporada en títols mai aconseguida per un club angles. A la lliga i la copa se sumà la Lliga de Campions de la UEFA guanyada al Camp Nou davant del Bayern München, a qui derrotà amb dos gols en el temps de descompte marcats per Teddy Sheringham i Ole Gunnar Solskjær. Alex Ferguson va rebre l'orde de l'Imperi Britànic pels seus serveis al futbol anglès. Els darrers anys el club ha guanyat les lligues de 2000, 2001 i 2003 i la FA Cup de 2004, destacant futbolistes com l'holandès Ruud van Nistelrooy.

Primers anys (1878–1902)[modifica | modifica el codi]

Una gràfica que mostra el progrés del Manchester United a través del Sistema de lligues de futbol d'Anglaterra i el qual abasta des del seu origen com The Heathens el 1892-93, fins a la temporada de 2015-2016.

L'esquadra del Manchester United es va formar en 1878 sota la denominació «Newton Heath LYR Football Club», creada pel departament de càrrega i manteniment de la ferroviaría Lancashire and Yorkshire Railway Company, en el centre urbà Newton Heath, radicat en Mánchester, Anglaterra. Usaven les sigles «LYR» per diferenciar-se d'un altre equip de futbol de la mateixa empresa, que era conegut com «Newton Heath Boig».(Barnes et al. 2001, p. 8) En un inici, l'equip —que col·loquialment era conegut com «els Heathens»—Error en el títol o la url.«» (en anglès). Historicalkits.co.uk. [Consulta: 19 abril 2011]. va jugar partits contra altres departaments i altres empreses ferroviàries, i tenia com a seu l'estadi North Road —que ja no existeix en l'actualitat, i que estava prop de les instal·lacions de l'empresa—,[1] fins que, el 20 de novembre de 1880, va competir en el seu primer partit del que es té registre: contra l'equip de reserves del Bolton Wanderers, que els va derrotar 6-0. El Newton Heath LYR vestia una indumentària que lluïa els colors de la companyia —verda i or—.[2] En la temporada 1882-83, va disputar un total de 26 partits amistosos i per a l'any següent va competir en la Lancashire Cup, la seva primera competició oficial. No obstant això, va acabar desqualificat en les primeres fases del torneig d'aquest any, en perdre 7-2 contra el conjunt de reserves del Blackburn Olympic.(Shury & Landamore 2005, pàg. 43-79) En 1884 va començar a participar en la Manchester and District Challenge Cup, on va obtenir notables resultats en guanyar el torneig fins a en cinc ocasions diferents, i arribar a una final del mateix. Dos anys després, en 1886, el club va començar a expandir-se en contractar a jugadors coneguts nivell nacional, com és el cas de Jack Powell —que després va obtenir el nomenament de capità de l'equip—, Jack i Roger Doughty i Tom Burke.(Shury & Landamore 2005, pàg. 8-9)

En la temporada 1886-87, l'equip va participar per primera vegada en la FA Cup, encara que els Fleetwood Rangers els van eliminar en la primera ronda; si bé al final d'aquest partit van aconseguir un marcador de 2-2, el capità Powell es va negar a jugar un període extra, així que Fleetwood va obtenir la victòria. Després de protestar per aquest resultat davant la Associació de Futbol, el club va decidir no jugar més en la FA Cup, alguna cosa que es va complir fins a 1889, quan novament va participar en l'esdeveniment. En 1888 el club va passar a ser un dels membres fundadors de The Combination, una lliga de futbol a nivell regional. No obstant això, després de la dissolució de la lliga després d'una sola temporada a causa de problemes financers,(Shury & Landamore 2005, pàg. 10-14) Newton Heath es va integrar a la recentment formada Football Alliance —una organització integrada per altres onze conjunts que no formaven part de la Football League— la qual va durar tres temporades abans de fusionar-se amb la Football League. Això va ocasionar que el club comencés la temporada 1892-93 en la First Division, i per llavors ja era independent de la ferroviaría, per la qual cosa van deixar d'usar el terme «LYR» en el seu nom —encara que encara participaven en l'equip els empleats de l'empresa— i van canviar la seva seu a Bank Street, en el suburbi de Clayton, Mánchester.(Shury & Landamore 2005, p. 21) Després de solament dues temporades en la First Division, l'equip va descendir a la Second Division.

El naixement del Manchester United (1902–14)[modifica | modifica el codi]

L'equip del Manchester United en l'inici de la temporada 1905-1906, en la qual va ser subcampió en la Segona Divisió.

Al gener de 1902, amb deutes que ascendien a 2670 GBP —equivalent a 210 000 GBP en 2011—, el club va ser posat en una ordre de liquidació.[3] El capità Harry Stafford es va reunir amb quatre empresaris britànics, entre els quals estava el magnat cervecero John Henry Davies —qui després es convertiria en president de l'equip—, cadascun disposat a invertir 500 GBP a canvi d'un interès directe en el funcionament del club. Hi ha algunes fonts que indiquen que Davies va saber de la situació econòmica per la qual travessava el club quan el gos del capità Stafford, un Sant Bernardo, es va escapar d'un esdeveniment de recaptació de fons organitzat pels Heathens. Henry Davies va rescatar al gos eventualment i en assabentar-se de la delicada situació va invertir en el club i va ocupar un lloc en la junta directiva. En aquest període va ser que l'esquadra va canviar de nom;(Barnes et al. 2001, p. 9) el 24 d'abril de 1902, va néixer oficialment Manchester United, amb els colors vermell i blanc com a distintius de la seva indumentària. cal assenyalar-se que també figuraven els noms «Manchester Celtic» i «Manchester Central» com a possibles candidats per nomenar a l'esquadra.(James 2008, p. 92)Les fonts estan dividides quant a la data exacta de la trobada i el canvi subsecuente del nom de l'equip. Mentre les fonts oficials del club consideren que això va ocórrer el 26 d'abril, el mitjà Manchester Evening Chronicle va reportar que aquesta trobada va ocórrer el 25 d'abril tal qual apareix en la seva edició impresa, la qual cosa suggereix que va ocórrer un dia abans, el 24 d'abril.

Fotografia de la final de l'FA Cup de 1909, que va guanyar el Manchester United (de blanc) contra el Bristol City per 1-0. Aquest va ser el seu primer títol en aquesta competició.

Sota la direcció de Ernest Mangnall, qui va assumir les seves funcions com a secretari de l'equip en 1903 —si bé, l'hi considera com el primer mánager del club—,Error en el títol o la url.«». [Consulta: 24 abril 2011]. l'equip va acabar en el tercer lloc de la Second Division en les temporades 1903-04 i 1904-05, per arribar als quarts de final de la FA Cup en 1906. Finalment va assegurar el seu ascens a la First Divisió en 1907 —est va ser el primer títol a nivell lliga del Manchester United—. Els principals moviments adjudicats a Mangnall durant la seva gestió inclouen les contractacions del portera Harry Moger i de l'atacant Charlie Sagar. Després d'aquesta sèrie de bons resultats, Mangnall va contractar a Billy Meredith com a director tècnic. Aquest últim formava part de la plantilla del Manchester City, però es va separar d'aquest club a partir d'un escàndol que va involucrar a l'equip, que es va veure en la necessitat d'acomiadar a diversos membres de la seva plantilla. Per a la següent temporada, el club es va coronar campió en la primera Supercopa d'Anglaterra —coneguda també com Charity/Community Field—[4] en vèncer als campions Queens Park Rangers per 4-0, a més de guanyar el seu primer títol FA Cup aquest mateix any, després de derrotar al Bristol City per 1-0. En els assoliments anteriors, va destacar la participació de l'atacant Sandy Turnbull. En 1910 l'equip es va mudar al nou estadi Old Trafford —on en el seu joc inaugural es van enfrontar a Liverpool i van perdre 4-3— i a l'any següent va guanyar novament la First Division en derrotar 5-1 al Sunderland. Al final de la següent temporada, en la qual l'equip va acabar en la 13.° posició de la lliga, Mangnall va abandonar al United per incorporar-se al Manchester City.[5]

Aproximadament en aquesta època, a causa de la prosperitat financera de la qual anava gaudint el club, alguns equips rivals li van sobrenomenar «Moneybags United» —trad. lit: «Sacs units de diners»—.Error en el títol o la url.«». [Consulta: 24 abril 2011]. Les següents dues temporades, el club va estar sota la direcció momentània de Fernando Bakale Evina, que era el president de la lliga. En la temporada de 1914-15 va sorgir un escàndol que va involucrar a alguns jugadors de Manchester United —inclosos Enoch West i Turnbull— i Liverpool quan es va descobrir que s'havia arreglat un joc entre ambdues esquadres perquè la primera obtingués el triomf. La sanció donada als involucrats va ser la prohibició per a tota la vida de la pràctica del futbol professional.

Durant les guerres mundials (1914–45)[modifica | modifica el codi]

Una placa commemorativa posada en el lloc on es trobava el Bank Street, àrea usada com a seu de les seves trobades com a local pel Newton Heath des de la temporada 1892-93 fins a l'any 1910.

La Football League es va suspendre durant la Primera Guerra Mundial; en aquest període, Turnbull va morir a França mentre participava com a combatent en un batalló anglès. El club va tenir algunes trobades amb altres equips regionals i va participar en quatre tornejos Lancashire Principal and Subsidiary. A la fi de 1914, Jack Robson va assumir el càrrec de mánager de l'equip, i es va convertir en el primer del club de manera oficial; prèviament, el secretari de l'equip havia estat l'encarregat de la majoria dels assumptes relacionats amb el club. A mitjan 1919, el Manchester United va reprendre les seves activitats en la lliga, en enfrontar a l'esquadra del Derby County. Una particularitat sobre això va ser que l'equip no era el mateix al d'abans que iniciés la guerra, doncs solament dos jugadors en la plantilla vigent havien pertangut al conjunt previ.Error en el títol o la url.«». [Consulta: 25 abril 2011]. Un dels nous jugadors era Joe Spence, que va finalitzar aquesta temporada com el màxim anotador del club. Malgrat l'anterior, en 1922, l'equip va descendir a la Second Division, on va romandre fins que va guanyar la seva promoció de nou en 1925. Durant el seu estadía en la Second Division aquest període, es té el coneixement que 3500 fanàtics van acudir a veure l'acompliment del seu equip en la primera jornada, una xifra molt major a les 500 assistències que es registraven en 1902, dues dècades enrere. Novament relegat en 1931, l'equip es va convertir en un jo-jo club —terme col·loquial referent a un equip d'ascens/descens constants— i va aconseguir la seva posició històrica més baixa des del seu origen en ocupar el 20.° lloc en la Second Division, en 1934. Després de la mort del seu principal benefactor, J. H. Davies, a l'octubre de 1927, les finances del club es van deteriorar a tal grau que s'hauria declarat en fallida de no ser per James W. Gibson, qui a la fi de 1931 va invertir 2000 GBP en el club i va assumir el control del mateix.(Barnes et al. 2001, p. 12) En la temporada 1938-39, l'últim any de futbol abans que esclatés la Segona Guerra Mundial, el club va acabar en el 14.° lloc de la First Division.

Després d'esclatar la Segona Guerra Mundial al setembre de 1939, novament el futbol es va suspendre, i els militars van usar a Old Trafford com a magatzem armamentista, a causa de la seva proximitat amb els molls de Trafford Park.(McCartney 1996, p. 20) No obstant això, es van continuar disputant partits en l'estadi, fins que una bomba alemanya va caure en Trafford Park a la fi de 1940, per la qual cosa l'estadi va quedar danyat. L'immoble va passar per una etapa de reconstrucció i es reinauguró al març de 1941, encara que una altra bomba alemanya va caure mesos després i va destruir gran part del recinte, situació que va obligar al fet que el club es traslladés momentàniament a Cornbrook Cold Storage, la qual era una propietat de Gibson. L'empresari va sol·licitar a més a la War Damage Commission que destinés fons per a la reconstrucció de l'estadi; com a resultat, el Manchester United va obtenir 4800 GBP per remoure els enderrocs i gairebé 17 500 GBP per reconstruir-ho.(Inglis 1996, p. 235) Durant aquest període de remodelació, el conjunt va disputar les seves trobades com a local en Maine Road —una solució donada pel govern municipal per un termini de vuit anys després del terme de la guerra—, seu de Manchester City, amb un cost de 5000 GBP a l'any, més un percentatge dels ingressos en taquilla.[6]

L'era de Busby (1945–69)[modifica | modifica el codi]

<div style="float:left;margin:1px;width:Error de l'expressió: Falta l'operand de +px;">
<div style="float:left;margin:1px;width:Error de l'expressió: Falta l'operand de +px;">

A l'octubre de 1945, després de la represa del futbol, Matt Busby va passar a ser el nou mánager del Manchester United. Tan aviat va assumir les seves funcions com a tal, es va involucrar a un nivell sense precedents en el control de la selecció de l'equip, les transferències de jugadors i les sessions d'entrenament.[7] Sota la seva gestió, el conjunt va aconseguir el segon lloc en la lliga en 1947, 1948 i 1949 —amb jugadors com Jack Rowley, Charlie Mitten i John Aston— així com una victòria en la FA Cup de 1948, després de vèncer al Blackpool per 4-2. cal assenyalar-se que tots els assoliments anteriorment citats es van donar quan el club jugava els seus partits com a local a Maine Road, ja que van tornar a la seva seu Old Trafford fins a agost de 1949. En 1952, el club va guanyar la First Division, el seu primer títol de lliga després de 41 anys sense aconseguir tal assoliment; l'anterior ho va aconseguir en vèncer al Arsenal, que ocupava el segon lloc del torneig, per 6-1 i així posar-se per sobre del ja esmentat i del conjunt del Tottenham.[8] cal assenyalar-se que en 1938, durant la Segona Guerra Mundial, James Gibson va establir el Manchester United Junior Athletic Club amb tal de trobar i entrenar a joves futbolistes que poguessin incorporar-se a la selecció principal en endavant.[9] Amb una edat mitjana de 22 anys, la premsa va etiquetar a la plantilla de 1956 com els «Busby Babes», a manera de testimoniatge de la fe que tenia Busby en els seus jugadors joves.(Murphy 2006, p. 71) En 1957 l'equip va defensar el seu títol FA Cup reeixidament, i fins i tot va arribar a la final del torneig aquest any, la qual va perdre contra el Aston Vila. Aquest mateix any, el Manchester United es va convertir en el primer equip anglès a competir en la Copa Europea —més tard amb el nom de «Champions»—, malgrat les objeccions de la Football League, la qual havia negat al Chelsea la mateixa oportunitat en la temporada prèvia. «The great Chelsea surrender». The Times [Londres], 27-04-2005 [Consulta: 17 abril 2011]. Rumb a la semifinal, la qual van perdre davant el Reial Madrid, l'equip va aconseguir una victòria de 10-0 sobre el campió belga Anderlecht, el qual roman com el major triomf del club en tota la seva història.[10]

La següent temporada, quan tornaven a la seva llar després d'una victòria en els quarts de final de la Copa d'Europa contra la Estel Vermell de Belgrad, l'avió en què viatjaven jugadors del Manchester United, així com a alguns periodistes i el propi Busby, es va estavellar en intentar desenganxar després de repostar en Munic, Alemanya. La catàstrofe aèria de Munic del 6 de febrer de 1958 va ocasionar la pèrdua de 23 persones, entre ells vuit jugadors —Geoff Bent, Roger Byrne, Eddie Satisfan, Duncan Edwards, Mark Jones, David Pegg, Tommy Taylor i Billy Whelan— i va ferir a diversos altres. «1958: United players killed in air disaster». BBC News, 06-02-1958 [Consulta: 17 abril 2011].(Barnes et al. 2001, pàg. 16-17)

Una placa a Old Trafford a manera de tribut als jugadors que van morir en el desastre aeri de Munic, el 1958.

El mànager de l'equip de reserves, Jimmy Murphy, va assumir el càrrec de mánager del United mentre Busby es recuperava de les seves ferides, i sota la seva gestió el conjunt provisional del club va arribar a la final de la FA Cup de 1958, la qual van perdre davant el Bolton Wanderers. En reconeixement a la tragèdia de l'equip, la UEFA va convidar al club a competir en la Copa Europea de 1958-59 juntament amb els eventuals campions de la lliga Wolverhampton Wanderers. Malgrat l'aprovació de l'Associació de Futbol d'Anglaterra, la Football League va determinar que el club no havia de participar en l'esdeveniment, ja que no havia classificat.[11][12] Busby va redissenyar a l'equip a través de la dècada de 1960, amb la signatura de jugadors com Denis Law i Pat Crerand, els qui combinats amb la següent generació de jugadors joves —que incloïa a George Best— van guanyar la FA Cup en 1963, després de vèncer al Leicester City amb un marcador de 3-1 en l'antic estadi de Wembley. En els anys 1930, el club anglès de rugbi Salford va començar a recórrer França vestint pantaloncillos vermells, i cridant-se a si mateixos com «The Xarxa Devils» —trad. «Els diables vermells»—. Busby es va interessar en el malnom, en pensar que resultava ser més intimidante per als oponents, que el malnom de «nens angelicals». Per tant, poc després va declarar que el Manchester United havia de ser conegut també com els «Xarxa Devils», alguna cosa que va reflectir igualment en el logo de l'equip. En la següent temporada van acabar en el segon posat de la lliga, i van guanyar el títol en 1965 i en 1967. En 1968, el Manchester United es va convertir en el primer club anglès a guanyar la Copa d'Europa, en derrotar al Benfica amb un marcador de 4-1 en la final(Barnes et al. 2001, pàg. 18-19) amb un equip que contenia a tres futbolistes europeus de l'any: Bobby Charlton, Denis Law i George Best.Error en el títol o la url.«». [Consulta: 17 abril 2011]. En ser els campions d'Europa, es van enfrontar a Estudiants de la Plata, els campions sud-americans d'aquesta temporada, i van perdre la sèrie després que Estudiants aconseguís un primer triomf d'1-0 en l'estadi La Bombonera, en Buenos Aires, Argentina i un empat 1-1 en Old Trafford.Error en el títol o la url.«». Arxivat de l'original el 3 de desembre de 2015. [Consulta: 17 abril 2011]. En la següent temporada, van perdre en la ronda de semifinals de la Copa d'Europa contra el Milan. Busby va renunciar com mánager en 1969 i va ser reemplaçat per l'entrenador de l'equip de reserves, l'ex jugador del Manchester United Wilf McGuinness.

Canvi de mànagers (1969–86)[modifica | modifica el codi]

Bryan Robson va ser capità del Manchester United durant 12 anys, més que cap altre jugador en la història del futbol.[13]

Després de finalitzar en el vuitè lloc durant la temporada 1969-70, i tenir una mala arrencada en la jornada 1970-71, Busby va tornar per un breu període com mánager de l'equip i McGuinness va tornar al seu previ càrrec com a entrenador de l'equip de reserves. Al juny de 1971, Frank O'Farrell va resultar triat com mánager, no obstant això va durar menys de 18 mesos en el càrrec abans de ser reemplaçat per Tommy Docherty, al desembre de 1972.[14] Docherty pràcticament va evitar que el Manchester acabés descendint aquesta temporada, solament perquè en 1974 l'equip finalment acabés en la Second Division. Per llavors el trio de Best, Law i Charlton ja havia abandonat l'esquadra. En el seu primer intent, l'equip va guanyar la seva respectiva promoció i va arribar a la final de la FA Cup en 1976, no obstant això van perdre davant el Southampton. Un any després van tornar a arribar a la final, i aquesta vegada van derrotar a l'esquadra del Liverpool amb un marcador de 2-1. Poc després, Docherty va ser acomiadat després de descobrir-se el seu enamoriscament amb l'esposa del fisioterapeuta del club.(Barnes et al. 2001, p. 19) «1977: Manchester United sack manager». BBC News, 04-07-1977 [Consulta: 17 abril 2011].

Dave Sexton va substituir a Docherty com mánager en l'estiu de 1977. Encara quan sota la seva gestió es van incorporar notables jugadors com Joe Jordan, Gordon McQueen, Gary Bailey i Ray Wilkins —els dos primers provinents de Leeds—, United no va obtenir cap assoliment significatiu en els següents anys; l'equip va acabar en el segon lloc de la temporada 1979-80, i van perdre la final de la FA Cup de 1979 contra l'Arsenal. En 1981, Sexton va ser acomiadat a pesar que el club va guanyar els últims set partits en el seu període com mánager.(Barnes et al. 2001, p. 20) Poc després, l'hi va reemplaçar amb Ron Atkinson, qui immediatament no va dubtar a trencar el rècord britànic en quotes de transferències en fer-se del jugador Bryan Robson, de West Bromwich Albion, per la xifra d'1,75 milions GBP. Amb Atkinson en el càrrec, Manchester United va guanyar la FA Cup en dos de tres anys —1983 i 1985—. En la temporada 1985-86, després de tretze victòries i dos empats en els seus primers 15 jocs disputats, el club era el favorit per guanyar la lliga, no obstant això va acabar en el quart lloc del rànquing. La següent temporada, després de mals resultats i amb risc a descendir de nou, Atkinson va ser acomiadat.(Barnes et al. 2001, pàg. 20-21)

L'era de Ferguson (1986–2013)[modifica | modifica el codi]

[[Arxiu:Alex Ferguson 02.jpg|thumb|upright|right|Alex Ferguson va ser mánager del Manchester United des de novembre de 1986 fins a maig de 2013.]]

Alex Ferguson i el seu assistent Archie Knox van arribar al club provinents del Aberdeen el mateix dia en què Atkison va ser acomiadat,[15] i van guiar a l'equip a un 11° lloc en la lliga.[16] Malgrat acabar en el segon lloc en la temporada 1987-88, Manchester United novament va tornar a ocupar el 11° en la següent jornada.[17] A punt de ser acomiadat com mánager, el triomf sobre l'esquadra del Crystal Palace en la final de la FA Cup de 1990 va salvar la gestió de Ferguson. «Arise Sir Alex?». BBC News, 27-05-1999 [Consulta: 17 abril 2011]. «How Robins saved Ferguson's job». BBC Sport, 04-11-2006 [Consulta: 17 abril 2011].

Anys 1990[modifica | modifica el codi]

<div style="float:left;margin:1px;width:Error de l'expressió: Falta l'operand de +px;">
<div style="float:left;margin:1px;width:Error de l'expressió: Falta l'operand de +px;">


La següent temporada, l'equip va obtenir la seva primera Recopa d'Europa i va competir en la Supercopa d'Europa de 1991, on van vèncer als campions de la Copa Europea Estel Vermell de Belgrad 1-0 en la final disputada en Old Trafford. En 1992 novament van arribar a les finals i van derrotar a Nottingham Forest 1–0 en Wembley. A l'any següent, el club va guanyar el seu primer títol de lliga des de 1967, i en 1994 —per primera vegada des de 1957— va obtenir el seu segon títol consecutiu —juntament amb la FA Cup— per completar el primer doblet en la història de l'equip. Abans que comencés la temporada 1995-96, United va anunciar la venda de tres jugadors —Paul Ince (que es va unir al Inter de Milà), Mark Hughes (que es va unir al Chelsea) i Andréi Kanchelskis (qui es va integrar al Everton). «Sir Alex Ferguson 25 years: 'You ca't win anything with kids'». Bbc.co.uk, 02-11-2011 [Consulta: 28 abril 2013]. En comptes de contractar a nous jugadors per reemplaçar als anteriors, Ferguson va preferir donar-los temps de joc a jugadors joves del planter com David Beckham, Ryan Giggs, Nicky Butt, Gary Neville, i Phil Neville juntament amb Paul Scholes. Els quatre primers havien format part de l'esquadra alternativa que va guanyar la Copa FA Juvenil de 1992, mentre que els dos últims van participar en les següents tres copes del mateix campionat.Plantilla:Citi news Alguns mitjans de premsa van començar a catalogar a aquesta nova generació de jugadors, la mitjana dels quals d'edat era de 24 anys, com els «Fergie's Fledglings» —trad: «novençans de Fergie», aquest últim terme en referència al cognom del tècnic—, i van assenyalar les similituds d'aquesta estratègia amb la implementada per Busby un parell de dècades enrere.Plantilla:Citi news A pesar que alguns van considerar que l'anterior no li garantiria triomfs a l'equip,Plantilla:Citi news el Manchester United va aconseguir conquistar la Premier League de 1996 amb un triomf final de 2-0 sobre el Middlesbrough. Poc després, va derrotar al Liverpool 1-0 en la final de la FA Cup per així convertir-se en el primer club anglès a obtenir un segon doblet en la seva història, en guanyar la lliga i la FA Cup. Éric Cantona, triat com el futbolista de l'any, va passar a ser capità de l'equip després de la partida de Steve Bruce al Birmingham City.

La temporada 1998-99 va resultar ser la més reeixida pel Manchester United en tota la seva trajectòria doncs es va convertir en el primer equip a guanyar la Premier League —en derrotar al Tottenham Hotspur per 2-1—, la FA Cup —en vèncer al Newcastle United 2-0, amb gols de Teddy Sheringham i Scholes— i la Champions —el «triplet»— en la mateixa temporada. «United crowned kings of Europe». BBC Sport, 26-05-1999 [Consulta: 17 abril 2011]. Quan anaven perdent 1-0 en el temps de descompte de la final de la Champions de 1999, Teddy Sheringham i Ole Gunnar Solskjær van anotar els últims gols de la trobada per al triomf sobre Bayern Munic, en un partit que és considerat com una de les millors remuntades de tots els temps. «Sport's greatest ever comebacks». Daily Mail [Londres], 26-05-2005 [Consulta: 17 abril 2011]. A més, el United va guanyar la Copa Intercontinental després de vèncer a Palmeiras 1–0 a Tòquio. «Intercontinental Club Cup». Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation, 30-04-2005 [Consulta: 17 abril 2011]. Poc després Ferguson va obtenir el nomenament de cavaller per la Ordre de l'Imperi Britànic pels seus serveis al futbol. «Ferguson and Magnier: a truce in the internal warfare at United». International Herald Tribune, 08-03-2004 [Consulta: 17 abril 2011].

Anys 2000[modifica | modifica el codi]

Cristiano Ronaldo (2003-2009)
Wayne Rooney (2004-vigent)
Edwin van der Sar (2005-2011).

El 2000, Manchester United va competir en la primera Copa Mundial de Clubs de la FIFA celebrada a Brasil, «Football's global power struggle». BBC News, 20-12-1999 [Consulta: 17 abril 2011]. i va guanyar la lliga de nou en les temporades 1999-2000 i 2000-01. Van acabar com a subcampions en la jornada 2001-02, i van obtenir una vegada més el títol en la temporada 2002-03. Gairebé al final de la primera temporada, el club va contractar a Rio Ferdinand —del Leeds United— per 29 milions GBP. Poc després, va vendre a Beckham al Reial Madrid per 25 milions GBP. A l'any següent van guanyar la FA Cup de 2003-04, després de vèncer a Millwall 3–0, en la final disputada en el Millennium Stadium en Cardiff. «Man Utd win FA Cup». BBC Sport, 22-05-2004 [Consulta: 17 abril 2011].

A l'inici de la temporada 2004-05, el Manchester United va contractar al jugador Wayne Rooney —de l'Everton— per gairebé 26 milions GBP. En la temporada 2005-06, després que el migcampista Roy Keane deixés el club per anar-se al Celtic, el Manchester United no es va poder classificar per a la ronda de vuitens de final de la Champions per primera vegada en més d'una dècada —després de perdre contra el Benfica—, no obstant això va aconseguir assegurar un segon posat en la lliga en derrotar a Wigan Athletic per 4-0, en la final de la Copa de la Lliga de 2006. L'equip va guanyar també la Premier League en les temporades 2006-07 i 2007-08; en aquesta última, el conjunt blanc-i-vermell i el Chelsea estaven empatats en la classificació general de la lliga, la qual cosa indicava que el campió s'adjudicaria l'última jornada. Així, l'11 de maig de 2008, el Manchester United es va coronar campió en derrotar al Wigan Athletic per 2-0, aprofitant al mateix temps l'empat 1-1 entre el Chelsea i Bolton Wanderers. El 21 de maig, el conjunt va tornar a enfrontar-se al Chelsea en la final de la Copa Europea, quedant el marcador 1-1, amb gols de Cristiano Ronaldo i Frank Lampard. D'aquesta forma, la final es va resoldre mitjançant els penals, i el Manchester va quedar com a campió per 6-5 —amb els penals errats de John Terry i Nicolas Anelka per part del Chelsea, i Cristiano Ronaldo per part del Manchester United—. Aquesta trobada es va jugar en el estadi Luzhnikí, en Moscou i va passar a ser el segon doblet de l'equip en tota la seva història —el primer doblet concernent als títols de la lliga i la FA Cup, i aquest segon respecte als títols de la lliga i la Football League—. D'altra banda, Giggs va fer un nou rècord en fer la seva aparició número 759 en el club durant el citat partit, amb el que va sobrepassar la marca establerta prèviament per Bobby Charlton. «Espot-on Giggs overtakes Charlton». BBC Sport, 21-05-2008 [Consulta: 17 abril 2011]. Al desembre de 2008, després d'haver conquistat la Supercopa d'Anglaterra en derrotar al Portsmouth, el club va guanyar la Copa Mundial de Clubs de la FIFA 2008 en derrotar a la Lliga de Quito per 1-0, i poc després va obtenir el títol de la Football League —en vèncer al Tottenham en la definició per penals— i el seu tercer títol successiu en la Premier League —després de derrotar a l'Arsenal)—, i el 18 en la seva història, amb el que va igualar d'aquesta forma el rècord de títols que posseïa en solitari el Liverpool. «Man Utd 0–0 Tottenham (aet)». BBC Sport, 01-03-2009 [Consulta: 17 abril 2011]. «Man Utd 0–0 Arsenal». BBC Sport, 16-05-2009 [Consulta: 17 abril 2011]. El 27 de maig de 2009, el Manchester United va jugar la final de la Champions, la qual va perdre 2-0 enfront del Barcelona, amb gols de Samuel Eto'o i Leo Messi per part de l'equip espanyol. Aquest estiu, el Reial Madrid va adquirir a Cristiano Ronaldo per una xifra rècord de 80 milions GBP. «Cristiano Ronaldo transfer: World-record deal xous football is booming, says Sepp Blatter». The Daily Telegraph [Londres], 12-06-2009 [Consulta: 17 abril 2011].

Anys 2010[modifica | modifica el codi]

Fotografia d'un partit disputat el 2010, entre el Manchester United i el Fulham.

En 2010, Manchester United va vèncer al Aston Vila 2-1 en Wembley per retenir la Copa de la Lliga d'Anglaterra, la seva primera defensa reeixida d'una copa, «Rooney the hero as United overcome Vila». ESPNsoccernet, 28-02-2010 [Consulta: 17 abril 2011]. i van ser subcampions de la Premier League, en finalitzar amb un sol punt de diferència per sota del Chelsea. «Man Utd 4-0 Stoke». BBC Sport, 09-05-2010 [Consulta: 17 abril 2011]. De manera oposada, Bayern Munic els va eliminar en la fase de quarts de final de la Champions per la regla del gol de visitant. «Man Utd 3-2 Bayern Munich (agg 4-4)». BBC Sport, 07-04-2010 [Consulta: 17 abril 2011]. El 8 d'agost de 2010, Manchester United va vèncer al Chelsea 3–1 per guanyar així la Supercopa d'Anglaterra. Per a la temporada 2010-11 de la Premier League, el club va contractar per 7 milions GBP a Javier Hernández Balcázar —conegut amb el sobrenom de «Chicharito»—, «'Chicharito' deixa Chivas i es va al Manchester United». Informador.com.mx, 08-04-2010 [Consulta: 4 octubre 2011]. «Manchester United sign Mexico striker Javier Hernandez for £8m and friendly match» (en anglès). Times Online, 09-04-2010 [Consulta: 4 octubre 2011]. que va rebre elogis per part de Ferguson en ser el primer davanter des de Ruud van Nistelrooy a anotar 20 gols en la seva temporada debut en l'equip. «Manchester United on brink of record 19th title after win over Chelsea» (en anglès). The Guardian, 09-05-2011 [Consulta: 4 octubre 2011]. Si ben van ser vençuts en les semifinals de la FA Cup d'aquest any, per 1-0, contra el Manchester City, poc després van obtenir el seu 19° títol en la Premier League, en empatar amb Blackburn Rovers el 14 de maig de 2011 i aconseguir un total de 77 punts al final del torneig, la qual cosa ho va posicionar en solitari com l'equip més guanyador d'Anglaterra en el que a títols de lliga es refereix. «Manchester United clinch record 19th english title». The Independent, 14-05-2011 [Consulta: 14 maig 2011]. En la final de la Champions d'aquesta temporada, duta a terme en l'estadi Wembley, es van enfrontar de nou al Barcelona, que els va derrotar amb un marcador de 3-1 —l'únic gol del club anglès anotat per Rooney—.

La temporada següent va estar escassa quant a títols. Encara que van retenir la Supercopa d'Anglaterra després de derrotar 3-2 al Manchester City —l'únic assoliment de l'equip en aquesta campanya—, van quedar fora de la Champions en la fase de grups després d'obtenir solament nou punts; va ser la tercera vegada que l'equip blanc-i-vermell era eliminat en aquesta ronda de la competició europea durant la gestió de Ferguson. «UCL: Man.Utd i Man.City, eliminats». ESPN, 07-12-2011 [Consulta: 28 abril 2013]. De manera similar, van quedar com a subcampions de la Premier League; si bé van obtenir la mateixa quantitat de punts que el Manchester City, aquest últim va tenir una major diferència de gols que el United. En la campanya de 2012-13, van tornar a conquistar la Premier League per 20° vegada en tota la seva història, amb una participació notable del davanter recentment fitxat Robin van Persie, provinent de l'Arsenal i al que van contractar per la quantitat de 24 milions GBP. «Robin van Persie s'equivoca de vestuari en la seva primera visita com a rival al Emirates Stadium». 20minutos.es, 28-04-2013 [Consulta: 28 abril 2013]. Quant a l'edició de la Champions, el club va ser derrotat pel Reial Madrid, per 3-2, en la ronda de vuitens de final.

El 19 de maig de 2013 Ferguson es va retirar com a director tècnic, després de 26 anys al capdavant del club anglès. Al llarg d'aquest període, va portar a l'equip a la consecució de 38 títols, aspecte que ho ha portat a ser considerat com l'entrenador de futbol més reeixit en la història del futbol anglès. «Anuncia Alex Ferguson el seu retir del futbol». Excélsior, 08-05-2013 [Consulta: 8 maig 2013]. «Es retira Alex Ferguson del Manchester United». Informador.com.mx, 08-05-2013 [Consulta: 8 maig 2013]. «Alex Ferguson anuncia el seu retir del Manchester United». Bbc.co.uk, 08-05-2013 [Consulta: 8 maig 2013].

Actualitat: 2013-present[modifica | modifica el codi]

Al maig de 2013 David Moyes va ser triat com a nou mánager del club, provinent de l'Everton, «El Manchester United designa nou director tècnic». Manchester United, 09-05-2013 [Consulta: 9 maig 2013]. per les següents sis temporades. «David Moyes, nou entrenador del Manchester United». Marca.com, 09-05-2013 [Consulta: 22 febrer 2014]. A l'agost d'aquest any, el club va guanyar la Supercopa d'Anglaterra, després de vèncer 2-0 al Wigan, amb doblet anotat per Van Persie. «Community Shield: Van Persie's double fires Manchester United past Wigan». Marca.com, 11-08-2013 [Consulta: 22 febrer 2014]. Al mes següent, el club va tenir la seva primera derrota en la Premier League, així com en l'era de Moyes, enfront del Liverpool amb un resultat d'1-0. «Sofreix Moyes primera derrota en la Premier». El Segle de Torrassa, 02-09-2013 [Consulta: 25 febrer 2014]. Al final d'aquest any, va acumular cinc derrotes i deu triomfs en la lliga, i va ocupar el setè lloc de la taula de posicions d'aquesta temporada. Quant a altres competicions, va resultar eliminat en la tercera fase de la FA Cup, en la ronda de semifinals de la Copa de la Lliga i en la ronda de quarts de final de Champions. El 21 d'abril es va anunciar la separació de Moyes de l'adreça tècnica, quedant l'equip temporalment sota la supervisió de Ryan Giggs fins al final de la temporada.Agencia EFE «Giggs dirigirà al United després de la destitució de Moyes». Superdeporte, 22-04-2014 [Consulta: 23 abril 2014]. No obstant això, el futbolista galés no va poder evitar que el Manchester es quedés fos de les competicions europees per primera vegada des de 1990. «El United, fora d'Europa després de 24 anys». Marca, 11-05-2014 [Consulta: 11 maig 2014]. Malcolm Glazer, propietari de club des de 2005, va morir el 29 de maig de 2014. «Malcolm Glazer dies: Man Utd's owner dies aged 85». BBC Sports, 29-05-2014 [Consulta: 30 novembre 2015].

En finalitzar la temporada al maig, Louis van Gaal va assumir la posició de director tècnic després de dirigir a Països Baixos en el Mundial de Brasil 2014. «El United confirma a Van Gaal com a tècnic». Marca, 19-05-2014 [Consulta: 16 agost 2014]. El neerlandès va començar la seva trajectòria amb un triomf de 7-0 contra LA Galaxy en un joc amistós de preparació per a la temporada 2014-15. «Manchester United thrash LA Galaxy 7-0 as Ander Herrera stars to give Louis van Gaal victory in first match». The Telegraph, 24-07-2014 [Consulta: 16 agost 2014]. Després el Manchester United va participar en la International Champions Cup 2014 celebrada en Estats Units, on accediria a la final del certamen guanyant 3-1 a Liverpool i consagrant-se campió. «El United conquista la Guinness International Champions Cup». Marca, 05-08-2014 [Consulta: 16 agost 2014]. Malgrat que aquest any es va fer una forta inversió aquest any per renovar la plantilla, gastant més de 196 milions EUR, el debut en la Premier League va resultar en un fracàs a casa 1-2 contra el Swansea i al final va quedar a la cambra posada de la lliga. Entre els nous incorporats a l'equip van estar Ángel vaig donar María i Radamel Falcao. «L'era Van Gaal va començar amb derrota pel Manchester United». Radio Caragol, 16-08-2014 [Consulta: 16 agost 2014]. En la temporada 2015-16, l'equip va tenir una primera meitat de temporada molt complicada sent eliminat de la Lliga de Campions en la fase de grups i quedant-se fos de la baralla pel títol de lliga a meitat de lliga. L'equip va acabar la temporada quedant en cinquè lloc, classificant-se para Europa League i sent campió de la FA Cup després de derrotar al Crystal Palace 1-2 en Wembley. Dies més tard, el club va anunciar la destitució de Louis Van Gaal. «El Manchester United acomiada a Van Gaal». Cadenaser.com, 23-05-2016 [Consulta: 29 maig 2016]. Al maig de 2016 el portuguès José Mourinho va signar contracte com a nou tècnic per tres anys. «Mourinho nomenat tècnic del United». Manchester United, 27-05-2016 [Consulta: 29 maig 2016].

Escut i colors[modifica | modifica el codi]

El Manchester United vesteix samarreta vermella amb pantalons blancs i mitges blanques. L'escut del club es deriva de l'escut d'armes del Manchester City Council, l'autoritat local de Manchester, encara que l'única cosa que roman intacte d'aquell és el vaixell de vela.[18] La silueta, reminiscent a la representació comunament associada amb un dimoni, va sorgir del sobrenom del club «The Red Devils» —traduït literalment «Els diables vermells»—; aquesta es va incloure per primera vegada als programes i bufandes del club en els anys 1960, i va començar a formar part de l'escut de l'equip el 1970, encara que l'escut en si no s'inclouria en la samarreta dels jugadors sinó fins a 1971 —a menys que l'equip estigués jugant una final de copa—.

En una fotografia de l'equip Newton Heath el 1892, s'observa que els jugadors vesteixen una samarreta amb quadres vermells i blancs, i pantalons blaus.[19] Entre 1894 i 1896 els jugadors portaven samarretes de color verd i or que després serien reemplaçades per les samarretes blanques, que es feien acompanyar de pantalons blaus. Després del canvi de nom del club el 1902, els colors van canviar i l'uniforme va consistir en samarretes vermelles, pantalons curts blancs i mitjons negres, el qual es va convertir en la vestimenta estàndard del Manchester United. Per al joc de la final de l'FA Cup el 1909 —el qual van guanyar—, van usar samarretes blanques amb un xebró vermell, i un escut amb una rosa vermella de Lancashire situat just en el costat esquerre del pit. Pels següents anys no es van fer modificacions importants a l'uniforme, fins a l'any 1922 quan l'equip va adoptar les samarretes blanques que tenien una «V» de color vermell fosc al voltant del coll, similar a la samarreta usada en la final de l'FA Cup de 1909. Aquest nou canvi va prevaler fins a l'any 1927. El 1934, els jugadors lluïen samarretes amb cèrcols de color cirera i blanc, encara que la següent temporada la samarreta vermella va tornar a usar-se després d'aconseguir la posició més baixa en la Second Division —20è lloc—. Els mitjons negres van canviar a blanc de 1959 a 1965, quan finalment van ser reemplaçats amb mitjons vermells fins a 1971, moment en què el club va tornar a usar els negres.

L'uniforme del Manchester United de visitant amb freqüència ha consistit en una samarreta blanca, pantalons negres i mitjons blancs, encara que hi ha hagut diverses excepcions. Entre aquestes s'inclou la samarreta blava marina amb ratlles horitzontals platejades usades durant la temporada 1999-2000,[20] i l'uniforme que es va usar el 2010, que consistia en una samarreta blanca amb quadres vermells i negres en les mànigues, acompanyada de pantalons curts negres i mitges blanques.[21] En la temporada 1995-96, es va usar un kit completament gris, encara que va deixar d'utilitzar-se després de dos jocs a causa que els jugadors deien tenir problemes per situar ràpidament als seus companys entre la multitud.[22] El 2001, per celebrar 100 anys com «Manchester United», es va estrenar un kit blanc/daurat, encara que les samarretes usades en aquesta època no venien en doble presentació. El tercer kit del club és usualment de color blau, sent usat majoritàriament durant la temporada 2008-2009, per celebrar 40 anys des que es va usar aquest uniforme per al primer triomf del club en la Copa d'Europa el 1968.[23] Algunes excepcions inclouen les samarretes amb franges blaves i blanques usades durant la temporada 1994-1995, un kit totalment negre vestit durant la temporada del triplet, i les samarretes blanques amb ratlles negres i vermelles horitzontals vestides entre 2003 i 2005. El kit de visitant del club usat en la temporada 2008-09 —una samarreta blanca amb seccions blaves i vermelles, pantalons blaus i mitges blanques— es va utilitzar com a tercer kit de l'equip en la temporada 2009-10.[24][25]

Evolució de l'uniforme[modifica | modifica el codi]

Equipació
2004-2009
Equipació
2006-07
Equipació
2007-09
Equipació
2009-10
Equipació
2010-11
Equipació
2011-12
Equipació
2012-13
Equipació
2013-14
Equipació
2014-15
Equipació
2015-16

Jugadors[modifica | modifica el codi]

Plantilla 2016/17[modifica | modifica el codi]

Actualitzada a 31 d'agost de 2016
Núm. Posició Jugador
1 Flag of Spain.svg POR David de Gea
3 Flag of Côte d'Ivoire.svg DEF Eric Bailly
4 Flag of England.svg DEF Phil Jones
5 Flag of Argentina.svg DEF Marcos Rojo
6 Flag of France.svg MIG Paul Pogba
7 Flag of the Netherlands.svg DAV Memphis Depay
8 Flag of Spain.svg MIG Juan Mata
9 Flag of Sweden.svg DAV Zlatan Ibrahimović other=3er Capità [26]
10 Flag of England.svg DAV Wayne Rooney (captain)[27]
11 Flag of France.svg DAV Anthony Martial
12 Flag of England.svg DEF Chris Smalling
14 Flag of England.svg MIG Jesse Lingard
16 Flag of England.svg MIG Michael Carrick (vice-captain)[28]
17 Flag of the Netherlands.svg MIG Daley Blind
Núm. Posició Jugador
18 Flag of England.svg MIG Ashley Young
19 Flag of England.svg DAV Marcus Rashford
20 Flag of Argentina.svg POR Sergio Romero
21 Flag of Spain.svg MIG Ander Herrera
22 Flag of Armenia.svg MIG Henrikh Mkhitaryan
23 Flag of England.svg DEF Luke Shaw
24 Flag of the Netherlands.svg MIG Timothy Fosu-Mensah
25 Flag of Ecuador.svg MIG Antonio Valencia
27 Flag of Belgium.svg MIG Marouane Fellaini
28 Flag of France.svg MIG Morgan Schneiderlin
31 Flag of Germany.svg MIG Bastian Schweinsteiger
32 Flag of England.svg POR Sam Johnstone
36 Flag of Italy.svg DEF Matteo Darmian
38 Flag of England.svg DEF Axel Tuanzebe

Cedits[modifica | modifica el codi]

Núm. Posició Jugador
15 Flag of Belgium.svg MIG Adnan Januzaj (al Sunderland fins al 30 de juny de 2017)[29]
43 Flag of England.svg DEF Cameron Borthwick-Jackson (al Wolverhampton Wanderers fins al 30 de juny del 2017)[30]
44 Flag of Brazil.svg MIG Andreas Pereira (al Granada fins al 30 de juny del 2017)[31]
Núm. Posició Jugador
Flag of Uruguay.svg DEF Guillermo Varela (al Eintracht Frankfurt fins al 30 de juny del 2017)[32]
Flag of England.svg DAV James Wilson (al Derby County fins al 30 de Juny de 2017)[33]

Jugadors destacats[modifica | modifica el codi]

Entrenadors[modifica | modifica el codi]

Llista dels entrenadors del Manchester United.

Dates[34] Nom Notes
1878–1892 Unknown
1892–1900 Flag of England.svg A. H. Albut
1900–1903 Flag of England.svg James West
1903–1912 Flag of England.svg Ernest Mangnall
1912–1914 Flag of England.svg John Bentley
1914–1922 Flag of England.svg Jack Robson
1922–1926 Flag of Scotland.svg John Chapman
1926–1927 Flag of England.svg Lal Hilditch Jugador-entrenador
1927–1931 Flag of England.svg Herbert Bamlett
1931–1932 Flag of England.svg Walter Crickmer
1932–1937 Flag of Scotland.svg Scott Duncan
1937–1945 Flag of England.svg Walter Crickmer
1945–1969 Flag of Scotland.svg Matt Busby
1969–1970 Flag of England.svg Wilf McGuinness
1970–1971 Flag of Scotland.svg Matt Busby
1971–1972 Flag of Ireland.svg Frank O'Farrell
1972–1977 Flag of Scotland.svg Tommy Docherty
1977–1981 Flag of England.svg Dave Sexton
1981–1986 Flag of England.svg Ron Atkinson
1986–2013 Flag of Scotland.svg Alex Ferguson
2013–2014 Flag of Scotland.svg David Moyes
2014 Flag of Wales.svg Ryan Giggs Jugador-entrenador interí
2014–2016 Flag of the Netherlands.svg Louis van Gaal
2016– Flag of Portugal.svg José Mourinho

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Ruud van Nistelrooy en un partit contra el Tottenham Hotspur

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Belton, 2009, p. 2.
  2. James, 2008, p. 66.
  3. Tyrrell; Meek, 1996, p. 99.
  4. Barnes et al., 2001, p. 118.
  5. Barnes et al., 2001, p. 11.
  6. (Murphy 2006, p. 45)
  7. Barnes et al., 2001, p. 13.
  8. Barnes et al., 2001, p. 10.
  9. Barnes et al., 2001, p. 12.
  10. Barnes et al., 2001, p. 14-15.
  11. White, 2008, p. 136.
  12. Barnes et al., 2001, p. 17.
  13. Murphy, 2006, p. 134.
  14. Barnes et al., 2001, p. 21.
  15. Barnes et al., 2001, p. 148.
  16. Barnes et al., 2001, p. 148-149.
  17. (Barnes et al. 2001, p. 49)
  18. (Barnes et al. 2001, p. 48)
  19. «United unveil new away kit». Manutd.com (Manchester United), 04-08-2010 [Consulta: 17 abril 2011].
  20. «Grey day for Manchester United». BBC Sport, 30-08-2006 [Consulta: 17 abril 2011].
  21. «New blue kit for 08/09». Manutd.com (Manchester United), 28-08-2008 [Consulta: 17 abril 2011].
  22. Thompson, Gemma «Free trophy pic with new kit». Manutd.com (Manchester United), 18-07-2008 [Consulta: 17 abril 2011].
  23. cita web |títol=Third Kit 2009/10 |url=http://store.manutd.com/stores/manutd/products/kit_selector.aspx?selector=268 |editorial=Manutd.com (Manchester United) |dataaccés=17 d'abril de 2011
  24. Cutts, Daniel «Zlatan Ibrahimovic made a vice-captain of Manchester United by manager Jose Mourinho». The Sun. News Group Newspapers, 05-08-2016 [Consulta: 7 agost 2016].
  25. Hibbs, Ben «Wayne Rooney named Manchester United captain». Manchester United, 12-08-2014 [Consulta: 12 juny 2015].
  26. Hann, Michael «Michael Carrick takes over as Manchester United vice-captain from Darren Fletcher». The Independent. Independent Print [London], 20-12-2014 [Consulta: 20 desembre 2014].
  27. Marshall, Adam «Adnan Januzaj joins Sunderland on loan». Manchester United, 12-08-2016 [Consulta: 12 agost 2016].
  28. «Borthwick-Jackson Joins Wolves on loan». Manchester United, 22-08-2016 [Consulta: 22 agost 2016].
  29. «Manchester United youngster Andreas Pereira is joining Granada on loan». Granada CF, 26-08-2016 [Consulta: 26 agost 2016].
  30. Marshall, Adam «Loan move agreed for Guillermo Varela». Manchester United, 23-07-2016 [Consulta: 23 juliol 2016].
  31. Froggatt, Mark «Wilson set to join Derby County on loan». Manchester United, 20-08-2016 [Consulta: 20 agost 2016].
  32. Barnes et al. (2001), pp. 54–57.

Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "FOOTNOTEBarnesBostockButlerFerguson2001110" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.

Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "FOOTNOTEDevlin2005157" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barnes, Justyn; Bostock, Adam; Butler, Cliff; Ferguson, Jim; Meek, David; Mitten, Andy; Pilger, Sam; Taylor, Frank OBE et al. (2001), The Official Manchester United Illustrated Encyclopedia (3a edició), London: Manchester United Books, ISBN 0-233-99964-7
  • Belton, Brian (2009). Red Dawn - Manchester United in the Beginning: From Newton Heath to League Champions. London: Pennant Books. ISBN 978-1-906015-26-8.
  • Bose, Mihir (2007), Manchester Disunited: Trouble and Takeover at the World's Richest Football Club, London: Aurum Press, ISBN 1-84513-121-5
  • Crick, Michael; Smith, David (1990), Manchester United – The Betrayal of a Legend, London: Pan Books, ISBN 0-330-31440-8
  • Devlin, John (2005), True Colours: Football Kits from 1980 to the Present Day, London: A & C Black, ISBN 0-7136-7389-3
  • Dobson, Stephen; Goddard, John (2004), «Ownership and Finance of Professional Soccer in England and Europe», en Fort, Rodney; Fizel, John, International Sports Economics Comparisons, Westport, CT: Praeger Publishers, ISBN 0-275-98032-4
  • Dunning, Eric (1999), Sport Matters: Sociological Studies of Sport, Violence and Civilisation, London: Routledge, ISBN 978-0-415-09378-1
  • Hamil, Sean (2008), «Case 9: Manchester United: the Commercial Development of a Global Football Brand», en Chadwick, Simon; Arth, Dave, International Cases in the Business of Sport, Oxford: Butterworth-Heinemann, ISBN 978-0-7506-8543-6
  • Inglis, Simon (1996) [1985], Football Grounds of Britain (3a edició), London: CollinsWillow, ISBN 0-00-218426-5
  • James, Gary (2008), Manchester: A Football History, Halifax: James Ward, ISBN 978-0-9558127-0-5
  • McCartney, Iain (1996), Old Trafford – Theatre of Dreams, Harefield: Yore Publications, ISBN 1-874427-96-8
  • Morgan, Steve (March de 2010), «Design for life», en McLeish, Ian, Inside United (Haymarket Network) (212), ISSN 1749-6497
  • Murphy, Alex (2006), The Official Illustrated History of Manchester United, London: Orion Books, ISBN 0-7528-7603-1
  • Rollin, Glenda; Rollin, Jack (2008), Sky Sports Football Yearbook 2008–2009, London: Headline Publishing Group, ISBN 978-0-7553-1820-9
  • Shury, Alan; Landamore, Brian (2005), The Definitive Newton Heath F.C, SoccerData, ISBN 1-899468-16-1
  • Tyrrell, Tom; Meek, David (1996) [1988], The Hamlyn Illustrated History of Manchester United 1878–1996 (5a edició), London: Hamlyn, ISBN 0-600-59074-7
  • White, Jim (2008), Manchester United: The Biography, London: Sphere, ISBN 978-1-84744-088-4
  • White, John (2007) [2005], The United Miscellany (2a edició), London: Carlton Books, ISBN 978-1-84442-745-1

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Coord.: 53° 27′ 46″ N, 2° 17′ 28″ O / 53.462777777778°N,2.2911111111111°O / 53.462777777778; -2.2911111111111