Àngel Alonso Herrera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaÀngel Alonso Herrera
Dades biogràfiques
Naixement Ángel Alonso i Herrera
17 de desembre de 1954 (1954-12-17) (62 anys)
Benicarló, País Valencià
Altres noms Pitxi Alonso
Activitat professional
Ocupació futbolista i entrenador de futbol
Esport futbol
Posició Davanter
Equip actual Retirat
Clubs professionals 1
Anys Equip
1970-1975 CE Benicarló
1975–1977 CE Castelló 57 (20)
1977–1982 Real Zaragoza 160 (92)
1982–1986 FC Barcelona 54 (13)
1986–1989 RCD Espanyol 79 (25)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1979 Espanya U23 5 (1)
1981 Espanya B 1 (2)
1978–1980 Espanya Espanya 3 (0)
Equips entrenats
Anys Equip
1992–1993 UE Figueres
1995–2005 Catalunya Catalunya
2006 Metalurg Donetsk
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Àngel Alonso Herrera, (Benicarló, Baix Maestrat, 17 de desembre de 1954) anomenat popularment Pitxi Alonso va ser un futbolista valencià dels anys 70 i 80. Fou un brillant davanter centre. La seva gran capacitat golejadora va fer que de ben jove rebés el sobrenom de Pitxi, diminutiu de pichichi (denominació que rep el màxim golejador de la lliga espanyola).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Després de jugar pel Benicarló, Pitxi alonso marxa al Castelló, que jugava a la Segona divisió. Eren temps de transició en els quals el rendiment del jove jugador fou una alegria. A la primera temporada, va ser el segon golejador de l'equip, tan sols per darrere de Cioffi, Pichichi de la categoria una temporada abans. L'any següent va esdevindre titular indiscutible i el màxim golejador. Les seves actuacions no passaren inadvertides per a clubs en un millor moment esportiu i deixà el club, juntament amb Emilio Fabregat, l'estiu de 1977.

L'any següent fou un del reforços d'un Real Zaragoza que havia baixat a la Segona divisió malgrat ser segon dos cops a la Lliga. Aquella mateixa temporada retornaren a Primera divisió i Pitxi es convertí en un jugador imprescindible per al club amb una mitjana de 33 partits i 18 gols per temporada a la Lliga. Després de cinc anys a Saragossa fou fitxat pel FC Barcelona, club on mai aconseguí ser un titular indiscutible però on se li recorden grans actuacions, com els tres gols que li marcà al IFK Göteborg en una semifinal de la Copa d'Europa de futbol. El seu darrer club fou el RCD Espanyol, club amb el qual aconseguí arribar a una final de la Copa de la UEFA.

Retirat com a futbolista en actiu començà a treballar d'entrenador, essent ajudant de Víctor Muñoz al RCD Mallorca i seleccionador nacional de la selecció Catalana de Futbol fins al 2005, i durant uns mesos entrena el FC Metalurh Donetsk, de la lliga d'Ucraïna.

Va treballar de comentarista televisiu a TV3 durant 20 anys, des del 20 de setembre del 1992 fins al 2 de setembre del 2012.[1][2]

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Altres mèrits[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]