Pom de dalt

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Pom de dalt i pis de quints, d'un 3 de 8 dels Castellers de Barcelona

El pom de dalt és el conjunt de canalla situat a dalt de tot del castell i que completa els darrers tres pisos. Està format per la parella de dosos, l'aixecador i l'enxaneta.[1] La majoria d'estructures castellers estan formades per un sol pom, a excepció de les construccions de 5 (5 de 7, 5 de 8,...) que tenen 2 poms, el 9 de 7 i 9 de 8 que en tenen 3, i el 12 de 7 que es fa amb 4 poms.

Pel que fa a la peculiar estructura actual dels dos últims pisos, convé recordar que prové dels dos membres que culminaven drets les construccions d'ara fa tres-cents anys. La part superior de la dansa dels valencians, que Els Xiquets de Valls van adoptar com a pròpia el segle XVIII, era la mateixa que encara conserven les muixerangues d'algunes poblacions valencianes, en les que l'aixecador és l'encarregat d'elevar (aixecar) l'enxaneta que prèviament s'ha posat dret sobre la seva esquena.

L'espectacular creixement en alçada que aquelles inicials "torretes" valencianes van adquirir a Valls durant la segona mitat del segle XIX, va provocar, en el marc d'una intensa rivalitat entre les dues colles, que els dos nois que les coronaven quedessin de mica en mica més acotats. Tot i així, en els pocs testimonis gràfics que tenim de les grans construccions de l'anomenada "època d'or" encara s'hi pot veure alguna vegada l'enxaneta dret sobre l'esquena de l'aixecador.[2]

Malauradament, la represa del segle XX, després de la decadència iniciada a l'acabament del segle anterior, es va fer sense altres referències que les que s'havien conservat entre els aficionats, i les construccions es van culminar continuant allò que s'havia vist fer unes dècades abans a les mítiques colles vallenques. A partir d'aquí, doncs, l'aixecador no es va aixecar mai més, i l'enxaneta es va limitar a travessar-lo, anant d'espatlla a espatlla dels dosos. Tot i així, es va heretar la manera de comptar els pisos que, d'acord amb els orígens, atorgava una alçada completa a l'aixecador i l'enxaneta.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pom de dalt Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «pom de dalt». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «L'ala de l'àngel».
  3. «El casteller.cat».