La Llosa del Bisbe

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb altres municipis com la Llosa i la Llosa de Ranes
Per a altres significats, vegeu «Llosa».
Infotaula de geografia políticaLa Llosa del Bisbe
Losa del Obispo (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut de la Llosa del Bisbe
Escut de la Llosa del Bisbe Modifica el valor a Wikidata
Losa del Obispo 13.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Llosa del Bisbe respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 41′ 45″ N, 0° 52′ 16″ O / 39.6958°N,0.8711°O / 39.6958; -0.8711
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesSerrans Modifica el valor a Wikidata
Capital de

CapitalLosa del Obispo Modifica el valor a Wikidata
Població
Total507 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat41,56 hab/km²
GentiliciLloser, llosera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície12,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud350 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialLlíria
Festa majorPrimera setmana d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataBenjamín Miguel Aparicio Cervera Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46168 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE46149 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46149 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc weblosadelobispo.es Modifica el valor a Wikidata

La Llosa del Bisbe (en castellà i oficialment, Losa del Obispo) és un municipi del País Valencià de la comarca dels Serrans.

Geografia[modifica]

La vila està edificada al costat d'un barranc i els seus carrers són bastants planers. Els seus terrenys són generalment de naturalesa calcària del cretaci i Juràssic. En la meitat nord-oest el relleu és muntanyenc, amb altures superiors a 600 m (turó de Talayuela, la Peña Roya i les llomes de la Creu i las Suertes). En l'altra meitat és menys accidentat i presenta la forma d'un glacis inclinat cap al sud-est, amb una altitud mitjana entre 400 i 350 m, sobre el qual s'estenen els terrenys de cultiu. De nord a sud corren els barrancs de Pilatos, Tarragón i la Cava, en l'origen del qual es troba la font de Santa María. Tots són de règim temporal i desemboquen en el riu Túria.

Límits[modifica]

El terme municipal de la Llosa del Bisbe limita amb els dels municipis de Xulilla, Domenyo i el Vilar (a la mateixa comarca),; i amb el de Loriguilla (a la del Camp de Túria).

Accés[modifica]

Es té accés, des de València, a través de la carretera CV-35.

Història[modifica]

Mapa de 1770 de Xulilla, El Villar i La Llosa del Bisbe

En el seu terme municipal es troba un dels jaciments més importants del Bronze Valencià: la Atalayuela. Es tracta d'una muntanya al capdamunt de la qual es va excavar en 1946 un poblat, entre les restes del qual es va trobar una alabarda, un punyal, restes de diverses puntes de fletxa i altres materials, tots ells de coure, i fragments abundants de ceràmica llisa.

De data contemporània a la de la Atalayuela són les restes, principalment de ceràmica, trobades al Serral de la Horca. Dels començaments de la romanització són les ruïnes d'una vil·la rústica aparegudes en la partida de la Hoya de Gurrea, on també s'ha trobat ceràmiques, restes d'àmfora i maons.

La Llosa del Bisbe va nàixer en l'època de la Reconquesta. Les primeres notícies documentals que se'n tenen com a unitat municipal daten del rei Jaume I el Conqueridor, el qual va donar estes terres, juntament amb les del Vilar, a la dignitat arquebisbal de València, el 12 de març de 1271.

A l'origen, la Llosa va pertànyer, juntament amb el Vilar, a la Baronia de Xulilla. Però després de nombrosos conflictes i amb la mediació de l'Arquebisbe de València, Joan de Rocaberti, que va suplicar a la vila de Xulilla la independència del "Lloc" de Llosa, la segregació es va aconseguir amb caràcter definitiu el 7 de maig de 1795, per Resolució Real de Carles IV d'Espanya (el document de la qual està en poder de l'Ajuntament).

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2019
495 490 503 469 462 450 431 478 514 523 507

Economia[modifica]

Basada tradicionalment en l'agricultura. En el secà els cultius dominants són el garrofer, olivera, ametller i vinya. En la zona de regadiu els fruiters, d'entre els quals destaca en els últims anys les noves plantacions de tarongers. També compta amb mines de caolí.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Rafael Serral Francés UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Rafael Serral Francés Independent 28/05/1983 --
1987–1991 Rafael Serral Francés PSPV 30/06/1987 --
1991–1995 Benjamín M. Aparicio Cervera PP 15/06/1991 --
1995–1999 Benjamín M. Aparicio Cervera PP 17/06/1995 --
1999–2003 Benjamín M. Aparicio Cervera PP 03/07/1999 --
2003–2007 Benjamín M. Aparicio Cervera PP 14/06/2003 --
2007–2011 Benjamín M. Aparicio Cervera PP 16/06/2007 --
2011–2015 Benjamín M. Aparicio Cervera PP 11/06/2011 --
2015–2019 Benjamín M. Aparicio Cervera PP 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

Monuments[modifica]

  • Església de Sant Sebastià.
  • Ermita dels Dolors.

Festes locals[modifica]

  • Festes de Sant Sebastià. Se celebren el 20 i 21 de gener amb actes religiosos i populars.
  • Festes de Sant Pere Màrtir de Verona . La primera setmana d'agost actes religiosos (destaca la romeria al Calvari i ermita de la verge dels Dolors) i actes populars.
  • La Immaculada Concepció. El 8 de desembre.
  • Setmana Santa. Organitzada per la Confraria dels Dolors.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Llosa del Bisbe