La Llosa del Bisbe

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb altres municipis com la Llosa i la Llosa de Ranes
Per a altres significats, vegeu «Llosa».
Infotaula de geografia políticala Llosa del Bisbe
Losa del Obispo
Escut de la Llosa del Bisbe
Losa del Obispo 15.JPG
Plaça de l'Abadia

Localització
Localització de Llosa del Bisbe respecte del País Valencià.png
39° 41′ 45″ N, 0° 52′ 16″ O / 39.695763°N,0.8710594°O / 39.695763; -0.8710594
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaSerrans
Capital de Serrans

Capital Losa del Obispo
Municipi 1
Població
Total 504 (2018)
• Densitat 41,31 hab/km²
Gentilici Lloser, llosera
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 12,2 km²
Altitud 350 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història i celebracions
Festa major Primera setmana d'agost
Organització política
• Alcalde Benjamín Miguel Aparicio Cervera
Identificador descriptiu
Codi postal 46168
Codi de municipi INE 46149
Codi ARGOS de municipis 46149
Altres

Lloc web www.losadelobispo.es
Modifica les dades a Wikidata

La Llosa del Bisbe (en castellà i oficialment, Losa del Obispo) és un municipi del País Valencià de la comarca dels Serrans.

Geografia[modifica]

La vila està edificada al costat d'un barranc i els seus carrers són bastants planers. Els seus terrenys són generalment de naturalesa calcària del cretaci i Juràssic. En la meitat nord-oest el relleu és muntanyenc, amb altures superiors a 600 m (turó de Talayuela, la Peña Roya i les llomes de la Creu i las Suertes). En l'altra meitat és menys accidentat i presenta la forma d'un glacis inclinat cap al sud-est, amb una altitud mitjana entre 400 i 350 m, sobre el qual s'estenen els terrenys de cultiu. De nord a sud corren els barrancs de Pilatos, Tarragón i la Cava, en l'origen del qual es troba la font de Santa María. Tots són de règim temporal i desemboquen en el riu Túria.

Límits[modifica]

El terme municipal de la Llosa del Bisbe limita amb els dels municipis de Xulilla, Domenyo i el Vilar (a la mateixa comarca),; i amb el de Loriguilla (a la del Camp de Túria).

Accés[modifica]

Es té accés, des de València, a través de la carretera CV-35.

Història[modifica]

Mapa de 1770 de Xulilla, El Villar i La Llosa del Bisbe

En el seu terme municipal es troba un dels jaciments més importants del Bronze Valencià: la Atalayuela. Es tracta d'una muntanya en la part superior de la qual es va excavar en 1946 un poblat, entre les restes del qual es va recollir una alabarda, un punyal, restes de diverses puntes de fletxa i altres materials, tots ells de coure, i abundants fragments de ceràmica llisa.

De data contemporània a la de la Atalayuela són els restes, principalment de ceràmica, que es recullen en el Serral de la Horca. Dels començaments de la romanització són les ruïnes d'una vila rústica aparegudes en la partida de la Hoya de Gurrea. En aquest paratge han aparegut ceràmiques, restes d'àmfora i maons.

La Llosa del Bisbe va nàixer en l'època de la Reconquesta. Les primeres notícies documentals d'ell es tenen com unitat municipal, daten del rei Jaume I el Conqueridor, el qual va fer donació d'aquestes terres, a més de les del Vilar, a la dignitat arquebisbal de València, amb data de 12 de març de 1271.

A l'origen, aquest municipi va pertànyer juntament amb el Vilar a la Baronia de Xulilla, però després de nombrosos conflictes i amb la mediació de l'Arquebisbe de València, Joan de Rocaberti, que va suplicar a la vila de Xulilla la independència del "Lloc" de Llosa, aquesta es va aconseguir amb caràcter definitiu el 7 de maig de 1795, per Resolució Real de Carles IV d'Espanya (aquesta Resolució està en poder de l'Ajuntament).

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
495 490 503 469 462 450 431 478 514 523

Economia[modifica]

Basada tradicionalment en l'agricultura. En el secà els cultius dominants són el garrofer, olivera, ametller i vinya. En la zona de regadiu els fruiters, d'entre els quals destaca en els últims anys les noves plantacions de tarongers. També compta amb mines de caolí.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Rafael Serral Francés UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Rafael Serral Francés Independent 28/05/1983 --
1987 - 1991 Rafael Serral Francés PSPV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Benjamín M. Aparicio Cervera PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Benjamín M. Aparicio Cervera PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Benjamín M. Aparicio Cervera PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Benjamín M. Aparicio Cervera PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Benjamín M. Aparicio Cervera PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Benjamín M. Aparicio Cervera PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Benjamín M. Aparicio Cervera PP 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

Monuments[modifica]

  • Església de Sant Sebastià.
  • Ermita dels Dolors.

Festes locals[modifica]

  • Festes de Sant Sebastià. Se celebren el 20 i 21 de gener amb actes religiosos i populars.
  • Festes de Sant Pere Màrtir de Verona . La primera setmana d'agost actes religiosos (destaca la romeria al Calvari i ermita de la verge dels Dolors) i actes populars.
  • La Immaculada Concepció. El 8 de desembre.
  • Setmana Santa. Organitzada per la Confraria dels Dolors.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Llosa del Bisbe Modifica l'enllaç a Wikidata