La Llosa de Ranes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb altres municipis com la Llosa i la Llosa del Bisbe
Per a altres significats, vegeu «Llosa».
Infotaula de geografia políticaLa Llosa de Ranes
la Llosa de Ranes (ca) modifica
Bandera de la Llosa de Ranes Escut de la Llosa de Ranes
Bandera de la Llosa de Ranes modifica Escut de la Llosa de Ranes modifica
La Llosa de Ranes des del castell de Xàtiva.JPG
modifica

Localització
Localització de la Llosa de Ranes respecte del País Valencià.png modifica
 39° 01′ 07″ N, 0° 32′ 01″ O / 39.018611111111°N,0.53361111111111°O / 39.018611111111; -0.53361111111111
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaCostera modifica
Població
Total3.575 (2019) modifica
• Densitat503,52 hab/km²
GentiliciLloser, llosera modifica
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície7,1 km² modifica
Altitud106 m modifica
Limita amb
Partit judicialXàtiva
Història i celebracions
Dia festiu
PatrociniCrist del Miracle
Dia de mercatDilluns
Festa major6 d'agost
Organització política
• Alcalde modificaEvaristo Aznar Teruel modifica
Identificador descriptiu
Codi postal46815 modifica
Fus horari
Codi de municipi INE46157 modifica
Codi ARGOS de municipis46157 modifica
Altres

Lloc weblallosaderanes.es modifica

La Llosa de Ranes és una població valenciana de la comarca de la Costera.

Limita amb Xàtiva i Rotglà i Corberà (a la mateixa comarca), i amb Alcàntera de Xúquer, Beneixida i Castelló de la Ribera (a la comarca de la Ribera Alta).

Geografia[modifica]

El relleu del municipi presenta dues parts ben diferenciades. La meitat septentrional està ocupada per una sèrie de tossals triàsics. La màxima elevació la constituïx la Creu de la Saliva (344 msnm), sobre el qual s'alça l'ermita de Santa Anna. La meitat meridional forma un pla sedimentari, amb materials del Quaternari en altures inferiors als cent metres, i ocupat pels cultius de regadiu. Cap al sud corren els barrancs d'aigües temporals de la Foia i del Salt.

La població està edificada en la vessant d'un tossal en el cim del qual està edificada l'ermita del poble. És per això que alguns carrers presenten un pendent molt acusat.

Història[modifica]

Antiga alqueria musulmana. Jaume I, després de la conquesta de Xàtiva, el 1248, repartí terres donant origen a l'actual població. El lloc, poblat per adalits (guies de camins) i camperols pobres, estava rodejat per diferents llogarets o alqueries de moriscos (desapareguts molts ja al segle XVI) com ara Surrac, Betrillent, Ricarts, n'Arencs i altres. Sembla que a finals del segle xiv la família Sanç de Xàtiva (el fundador de la nissaga fou el primer batle de Xàtiva i un dels tres "repartidors" de les terres de Xàtiva el 1270, nomenats per Jaume I) aconseguí comprar el dret de senyoriu sobre el lloc. El 1520 el cavaller Joan Sanç, propietari del lloc, va vendre-la a cinc veïns de Xàtiva i cinc més que ja vivien en La Llosa. Lloc de cristians vells i carrer dependent de Xàtiva, el 1535 fou erigida en rectoria pròpia amb l'annex de Sorió, i més tard passà a ser parròquia. Després de l'expulsió Sorió restà despoblada i de La Llosa només marxà una família de les vint-i-cinc que l'habitaven.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
3.607 3.589 3.644 3.640 3.686 3.622 3.694 3.725 3.712 3.748

Economia[modifica]

Fins al final del segle xx, els principals cultius eren el raïm de taula i el tabac, però el profit econòmic a través de la Cooperativa del camp va portar la producció agrícola cap a l'actual conreu dels cítrics, prunes i caquis. Els terrenys no conreats estan ocupats per forest consistent en pinedes jóvens en les ombries que miren cap a la Ribera del Xúquer. Quant a la ramaderia, existix bestiar boví, porcí, caprí i avícola, però en petites proporcions.

És molt popular el blanquet, un formatge fresc i consistent, fet en tovallons. La seua producció i els diversos guardons que ha guanyat han suposat una aportació econòmica a la localitat.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Salvador Delgado de Molina Casanova AIV (Agrupació Independent Valenciana) 19/04/1979 --
1983 - 1987 Salvador Delgado de Molina Casanova AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Salvador Delgado de Molina Casanova UV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Antonio Sanfélix Juan PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Antonio Sanfélix Juan PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Ramón Climent López PSPV 03/07/1999 --
2003 - 2007 Evarist Aznar Teruel PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Evarist Aznar Teruel PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Evarist Aznar Teruel PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 n/d n/d 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

Monuments[modifica]

  • Església de la Nativitat de nostra Senyora. Del segle XVI i reformada als segles XVII i XIX.
  • Ermita del Calvari. Del segle xviii, reformada en 1940.
  • Ermita de Santa Anna, del segle xv.

Festes i celebracions[modifica]

  • Festes Patronals. Comencen el dijous anterior a l'últim dimarts d'agost des de fa uns pocs anys,(abans eren el primer cap de setmana de setembre) encara que hi ha ofrenes i activitats durant alguns dies del mes d'agost. Són en honor del Sant Crist del Miracle (processó del dimarts) i a la Mare de Déu de la Nativitat (processó del dilluns).

Personatges il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Llosa de Ranes