La Llosa de Ranes

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb altres municipis com la Llosa i la Llosa del Bisbe
Per a altres significats, vegeu «Llosa».
Infotaula de geografia políticaLa Llosa de Ranes
Bandera de La Llosa de Ranes Escut de La Llosa de Ranes
escut de la Llosa de Ranes
La Llosa de Ranes des del castell de Xàtiva.JPG

Localització
Localització de la Llosa de Ranes respecte del País Valencià.png
39° 01′ 07″ N, 0° 32′ 01″ O / 39.018611111111°N,0.53361111111111°O / 39.018611111111; -0.53361111111111
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Costera
Municipis 1
Població
Total 3.511 (2016)
• Densitat 492,43 hab/km²
Gentilici Lloser, llosera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 7,13 km²
Altitud 106 m
Limita amb
Partit judicial Xàtiva
Història
Festa major 6 d'agost
Patró Crist del Miracle
Dia de mercat Dilluns
Organització i govern
• Alcalde Evaristo Aznar Teruel
Economia
Pressupost 2.493.604,00 (2006)
Indicatius
Codi postal 46815
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46157
Codi ARGOS 46157
Altres dades

Web http://www.lallosaderanes.es
Modifica dades a Wikidata

La Llosa de Ranes és una població de la comarca de la Costera.

Limita amb Xàtiva i Rotglà i Corberà (a la mateixa comarca), i amb Alcàntera de Xúquer, Beneixida i Castelló de la Ribera (a la comarca de la Ribera Alta).

Geografia[modifica | modifica el codi]

El relleu del municipi presenta dues parts bé diferenciades. La meitat septentrional està ocupada per una sèrie de turons triàsics. La màxima elevació la constituïx el Greu de la Saliva (344 m.), sobre el qual s'aixeca l'ermita de Santa Anna. La meitat meridional forma un pla sedimentari, amb materials del Quaternari en altures inferiors als cent metres, i ocupat pels cultius de regadiu. Cap al sud corren els barrancs d'aigües temporals de La Foia i del Salt.

La població està edificada en la vessant d'un turó en el cim del qual està edificada l'ermita del poble; aquest fet dóna origen a l'exagerat pendent que presenten alguns carrers.

Història[modifica | modifica el codi]

Antiga alqueria musulmana. Jaume I, després de la conquesta de Xàtiva, el 1248, repartí terres donant origen a l'actual població. El lloc, poblat per adalits (guies de camins) i camperols pobres, estava rodejat per diferents llogarets o alqueries de moriscos(desapareguts molts ja al segle XVI)com ara Surrac, Betrillent, Ricarts, n'Arencs i altres. Sembla que a finals del segle XIV la família Sanç de Xàtiva (el fundador de la nissaga fou el primer batlle de Xàtiva i un dels tres "repartidors" de les terres de Xàtiva el 1270, nomenats per Jaume I) aconseguí comprar el dret de senyoriu sobre el lloc. El 1520 el cavaller Joan Sanç, propietari del lloc, va vendre-la a cinc veïns de Xàtiva i cinc més que ja vivien en La Llosa. Lloc de cristians vells i carrer depenent de Xàtiva, el 1535 fou erigida en rectoria pròpia amb l'annex de Sorió, i més tard passà a ser parròquia. Després de l'expulsió Sorió restà despoblada i de La Llosa només marxà una família de les vint-i-cinc que l'habitaven.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
3.607 3.589 3.644 3.640 3.686 3.622 3.694 3.725 3.712 3.748

Economia[modifica | modifica el codi]

Els principals cultius històrics eren fins fa quaranta anys el raïm de taula i el tabac però el profit econòmic a través de la Cooperativa del camp va portar la producció agrícola cap als actuals conreus dels cítrics, les prunes i darrerament els caquis. Els terrenys no conreats tenen forest baixa i bones i joves pinedes en les ombries que miren cap a la Ribera del Xúquer. Hi ha bestiar boví, porcí, caprí i avícola, però en petites proporcions.

És molt popular, amb gran aprofitament econòmic i guardonat en molts certàmens el formatge "blanquet", fet en tovallons, que és un formatge fresc i amb consistència.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Salvador Delgado de Molina Casanova AIV (Agrupació Independent Valenciana) 19/04/1979 --
1983 - 1987 Salvador Delgado de Molina Casanova AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Salvador Delgado de Molina Casanova UV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Antonio Sanfélix Juan PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Antonio Sanfélix Juan PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Ramón Climent López PSPV 03/07/1999 --
2003 - 2007 Evarist Aznar Teruel PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Evarist Aznar Teruel PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Evarist Aznar Teruel PP 11/06/2011 --
Des de 2015 n/d n/d 13/06/2015 --

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església de la Nativitat de nostra Senyora. Del segle XVI i reformada als segles XVII i XIX.
  • Ermita del Calvari. Del segle XVIII, reformada en 1940.
  • Ermita de Santa Anna, del segle XV.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes Patronals. Comencen el dijous anterior a l'últim dimarts d'agost des de fa uns pocs anys,(abans eren el primer cap de setmana de setembre) encara que hi ha ofrenes i activitats durant alguns dies del mes d'agost. Són en honor al Sant Crist del Miracle (processó del dimarts) i a la Mare de Déu de la Nativitat (processó del dilluns).

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Llosa de Ranes Modifica l'enllaç a Wikidata