Vallada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaVallada
Bandera de Vallada.svg Escut de Vallada ornamentat.svg
Vallada. Vista des del Castell 1 (retallat).jpg
modifica

Localització
Localització de Vallada respecte del País Valencià.png modifica
 38° 53′ 45″ N, 0° 41′ 31″ O / 38.89583°N,0.69194°O / 38.89583; -0.69194
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaCostera modifica

CapitalVallada modifica
Població
Total3.039 (2019) modifica
• Densitat49,41 hab/km²
GentiliciValladí, Valladina modifica
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície61,5 km² modifica
Altitud300 m modifica
Limita amb
Partit judicialXàtiva
Història i celebracions
Dia de mercatdivendres
Festa majorDel 18 al 28 d'agost
Organització política
• Alcalde modificaVicente Perales Calabuig modifica
Identificador descriptiu
Codi postal46691 modifica
Fus horari
Codi de municipi INE46251 modifica
Codi ARGOS de municipis46251 modifica
Altres

Lloc webvallada.es… modifica

Vallada és un municipi del País Valencià de la comarca de la Costera. Limita amb els termes de Moixent i Montesa (a la mateixa comarca), amb Aielo de Malferit i Ontinyent (a la Vall d'Albaida) i amb Enguera (a la comarca de la Canal de Navarrés).

Geografia[modifica]

El relleu el configura fonamentalment la vall oberta del riu Cànyoles, seguint la direcció SO-NE marcada per la Serra Grossa, que flanqueja la vall per la part meridional amb orientació prebètica i la Serra d'Énguera, situada en la part septentrional, última baula del poderós massís cretaci del Caroig.

Història[modifica]

Les restes prehistòriques i romanes trobades al poble són de poca entitat, així com les musulmanes en època dels quals fou una alqueria del terme del castell de Montesa. La primera documentació sobre el lloc és de l'any 1244 i fa referència a la cessió dels castells de Vallada i de Montesa per part de l'alcaid de Xàtiva a Jaume I (1208-1276). La seua població musulmana es va mantindre després de la conquesta fins a l'època de Pere III el Gran (1240-1285), i fou poblada en nom del rei Alfons III (1265-1291) amb 120 famílies de cristians el 16 d'octubre del 1289, juntament amb Montesa. L'any 1319 fou donada per Jaume el Just (1267-1327) a l'orde de Montesa, i es va mantindre en eixe senyoriu fins al segle XIX. El 14 de setembre de 1547 el mestre de l'orde, Pere Lluís Galcerà de Borja, va convertir-la en vila independent i separada de Montesa. L'any 1609 la vila estava poblada per 200 cases de cristians nous, segons el Cens de Caracena.

El trànsit dels contendents en la guerra de Successió es va reflectir en un empobriment de les arques municipals. En 1748 la comarca va sofrir un terratrèmol que obligà els valladins a buscar refugi fora de la població. L'any 1850 hi havia 1973 habitants, que augmentaren a 2757 l'any 1900.[1]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2006 2007
3.089 2.972 3.064 3.151 3.117 3.185 3.275 3.339 3.288 3.409

Economia[modifica]

La principal activitat econòmica és la indústria de mobles de ratan, bambú, pi, etc. Amb una àmplia oferta de tota mena de mobiliari per a interior i exteriors, amb disseny i amb alternatives per a completar la decoració i moblat de qualsevol habitatge.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Martínez Cerdá AID 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Martínez Cerdá PSPV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Fernando María Giner Giner Independent 30/06/1987 --
1991 - 1995 Fernando María Giner Giner UV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Fernando María Giner Giner PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Fernando María Giner Giner PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Fernando María Giner Giner PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Fernando María Giner Giner PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Vicent Perales Calabuig AIPV 11/06/2011 --
2015 - 2019 María José Tortosa Tortosa PSPV 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

Maria José Tortosa havia d'esdevindre en 2013 la primera alcaldessa de Vallada, arran del pacte amb els independents d'Alternativa Independent del Poble de Vallada, formació presidida per Vicent Perales, el qual es faria càrrec de l'alcaldia els dos primers anys de legislatura, però Perales va trencar el pacte amb el PSPV per a fer-ne un de nou amb el PP i així poder mantenir el càrrec fins al 2015.

Monuments[modifica]

  • Castell de Vallada. De vital importància per als musulmans fou destruït durant la Reconquesta i es troba en estat de ruïna absoluta.
  • Església de Sant Bartomeu. En l'any 1564 el mestre picapedrer Domingo de Gamieta començaria la construcció de l'actual temple parroquial; que després de diverses fases constructives seria culminat definitivament després de l'edificació de la Capella en la segona meitat a del segle XVIII.
  • Ermita de Sant Sebastià. L'actual ermita que substituiria a una anterior, ja documentada en el segle XVI, i derrocada al voltant de 40 anys després d'iniciat el segle XVIII, quedaria acabada en l'any 1746.
  • Capella del Diví Jutge. De 1748. Seria edificada després del terratrèmol d'aquell any, en el lloc que durant molts mesos va estar protegit el Santíssim en improvisada capella, davant el temor de l'enfonsament del temple parroquial.
  • Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari. Segle XVIII.
  • Casa de la Por. Actual Casa de Cultura.
  • Escultura del Pare Presentat. De 1980.
  • Museu Arqueològic Municipal.

Llocs d'interés[modifica]

  • Túnel del sumidor. Es tracta de la cavitat més important del món en desnivellis càrstics. Transcorre per materials del Keuper i presenta un desnivell provisional de 205 metres, en un recorregut d'aproximadament 1.300 metres, fet que la convertix en la cavitat més profunda del món de les desenvolupades en guixos. L'entrada al túnel es troba en una petita depressió en la capçalera del barranc del Penyó, al costat de la mateixa llera. L'entrada dividix el túnel en dos parts, una aigües amunt i l'altra aigües avall. El recorregut del riu aigües amunt és d'uns 500 m, i aigües avall, sobre uns 800 m. La columna vertebral d'esta zona d'interés natural està formada per un eix hidrogràfic triple: Brolladors, Túnel del Sumidor i Font de la Saraella, fet que possibilita l'aparició d'una morfologia subterrània molt pintoresca. Tant els Brolladors com la Font de la Saraella són dues cavitats petites que actualment han sigut reblides o han patit despreniments i apareixen, sobretot la Font de la Saraella, com a simple font. Un altre aspecte important és la qualitat de les aigües, que passen de ser dolces a salades.

Festes i celebracions[modifica]

  • Sant Vicent Ferrer. Se celebra el dilluns següent al Dilluns de Pasqua.
  • Moros i Cristians. De dijous a diumenge de la segona setmana de setembre. Destaquen els vestits, el colorit, la llum i la música del seu principal acte, la desfilada.
  • Festes Patronals. Se celebren en honor a Sant Bartomeu, Santíssim Crist del Calvari i Verge de Gràcia durant els dies 18 al 28 d'agost.

Referències[modifica]

  1. Diccionario histórico de la C. V. (en castellà). València: Editorial Prensa Valenciana, S. A., 1992, volum II, p. 783. ISBN 84-8750229-6. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallada