Montesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi de Montesa. Vegeu-ne altres significats a «Montesa (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaMontesa
Escut de Montesa
Escut de Montesa
Castell de Montesa 21.JPG
Vista de Montesa amb el Castell al fons

Localització
Localització de Montesa respecte del País Valencià.png
38° 56′ 59″ N, 0° 39′ 04″ O / 38.949722222222°N,0.65111111111111°O / 38.949722222222; -0.65111111111111
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Costera
Municipis 1
Població
Total 1.227 (2016)
• Densitat 25,5 hab/km²
Gentilici Montesí, montesina
Predomini lingüístic Català: dialecte valencià meridional
Geografia
Superfície 48,11 km²
Altitud 293 m
Limita amb
Partit judicial Xàtiva
Història
Festa major Darreries d'agost
Patró Mare de Déu del Castell
Sant Sebastià
Dia de mercat Dimarts
Organització i govern
• Alcaldessa Analía Juan Guillén
Indicatius
Codi postal 46692
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46174
Codi ARGOS 46174
Altres dades

Web www.montesa.es
Modifica dades a Wikidata

Montesa és un municipi de la comarca valenciana de La Costera. Limita amb l'Alcúdia de Crespins, Canals, Xàtiva i Vallada (a la mateixa comarca), i amb Aielo de Malferit i Enguera (a la Vall d'Albaida i Canal de Navarrés respectivament).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Construït a la Vall de Montesa, el relleu forma una ampla vall recorreguda pel riu Cànyoles en direcció sud-oest nord-est i limitat en la seva part septentrional per una ramificació de la serra d'Énguera. Les alineacions muntanyenques són de naturalesa cretàciques, mentre que el fons de la vall, amb una altitud mitjana de 249 m. es troba ocupat per molasses miocèniques.

Història[modifica | modifica el codi]

Vestigis d'un assentament iber en la partida de la Canyada i una làpida funerària romana són els antecedents poblacionals més antics que s'hi ha trobat; en època musulmana fou un important castell que, rere la caiguda del de Xàtiva, en 1244, obligà a Jaume el Conqueridor a pactar, en 1248, la permuta dels pobles de Montesa i Vallada i a deixar com a Cadi al Califa Ab Ya Far Yahyo; allí es van mantenir els musulmans fins a la revolta de 1277 en què foren definitivament derrotats per Pere III el Gran (1240-1285) i venuts com esclaus; al Cadi se'l va atorgar un salconduit perquè abandonés el regne; Alfons I el Franc (1256-1291) va donar carta pobla el 1289 per a 150 veïns, juntament amb Vallada; rere l'anihilació de l'orde del Temple, en 1312, Jaume el Just (1267-1327) encetà els tràmits per a la creació d'un nou orde aportant la Vila Reial de Montesa com a seu; el 1319, una vegada constituïda l'orde de Montesa, el rei va donar-la el terme perquè hi edifiqués el seu centre religiós; en 1706 tropes angloportugueses assetjaren la vila, que s'havia decantat pel borbó; en la nova distribució política del regne, Montesa fou cap d'una de les governacions; el terratrèmol de Montesa del 1748 (de fet dos tremolors, 23 de març i 2 d'abril) destruïren el monestir i el castell i obligaren els frares a traslladar-se a València, on fundaren el monestir del Temple; en 1835 l'extinció del senyorius despullà l'orde de les seues possessions a Montesa, que passaren a mans particulars.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2013
1.248 1.270 1.244 1.260 1.258 1.256 1.353 1.400 1.414 1.425 1.333

Administració[modifica | modifica el codi]

Des de 2017 l'alcaldessa de Montesa és Analía Juan Guillén de Compromís.[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Silverio P Sanz Navarro CIC 19/04/1979 --
1983 - 1987 Antonio Molto Sanchis AP 28/05/1983 --
1987 - 1991 Ricardo Barbera Vila PSPV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Vicente M. Olivares UV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicente M. Olivares UV 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Albalat Grimaltos PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 José Albalat Grimaltos PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 José Albalat Grimaltos PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Juan Garcia i Cerdà
José Barberà Ferrer
Compromís
PSPV
11/06/2011 --
Des de 2015 José Barberà Ferrer
Analía Juan Guillén
PSPV
Compromís
13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[2]

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de l'Assumpció de Montesa
  • Castell de Montesa. La història del qual és la història del poble. Està declarat Monument Nacional des de 1929. S'assegura que en la seua època d'esplendor el seu pati d'armes podia albergar 2000 soldats. El terratrèmol de 1748 i l'abandó l'han deixat en estat ruïnós encara que són visibles la Sala Capitular, l'església, el claustre i altres dependències. Romanalles seues hi ha en el Museu Parroquial, i en el Palau de la Generalitat, on es conserva la porta de les cambres del Mestre de l'orde.
  • Casa Abadia. Segle XVI. Important façana de pedra.
  • Casa de la Vila. Segle XVII.
  • Església de la Mare de Déu de l'Assumpció. Construïda entre 1693 i 1702 sobre una més antiga. Conserva interessants pintures i un retaule d'estil gòtic.
  • Museu Parroquial. Ubicat en un edifici del XVI amb restes del castell i interessants obres d'art sacre.
  • Ermita de la Santa Creu. Segle XVI.
  • Ermita de Sant Sebastià. Segle XVI, però molt reformada per la qual cosa la seua fesomia no s'assembla gens a l'original.
  • Ermita del Calvari. Segle XVIII.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Celebra les seves festes patronals al Santíssim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la Mare de Déu del Castell. El principal dia, el de la Mare de Déu del Castell, sempre recau en el primer diumenge de setembre i, a partir d'aquest dia, s'organitzen totes les festes. Normalment comencen a la fi d'agost i principis de setembre.

A més des de l'any 1982 se celebren festes de Moros i Cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses. Les festes de moros i cristians se celebren la setmana del 9 d'octubre, commemorant la conquesta de Jaume I.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Aina Benavent i Analía Juan, primeres alcaldesses de Quatretonda i Montesa». Levante-EMV.
  2. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Montesa. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 23 agost 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montesa Modifica l'enllaç a Wikidata