L'Alcúdia de Crespins

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia polítical'Alcúdia de Crespins
Bandera de l'Alcúdia de Crespins Escut de l'Alcúdia de Crespins
Ayuntamiento de l'Alcúdia de Crespins 02.jpg
Façana de l'Ajuntament

Localització
Localització de l'Alcúdia de Crespins respecte del País Valencià.png
38° 58′ 15″ N, 0° 35′ 27″ O / 38.970833333333°N,0.59083333333333°O / 38.970833333333; -0.59083333333333
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Costera
Municipis 1
Població
Total 5.181 (2016)
• Densitat 1.002,13 hab/km²
Gentilici Alcudià, alcudiana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 5,17 km²
Banyat per Riu dels Sants i Cànyoles
Altitud 103 m
Limita amb
Partit judicial Xàtiva
Història
Festa major A partir del primer diumenge de setembre
Patró Sant Onofre
Organització i govern
• Alcalde Francisco Javier Sicluna Lletget
Indicatius
Codi postal 46690
Codi INE 46020
Codi ARGOS 46020
Altres dades

Web www.alcudiadecrespins.es
Modifica dades a Wikidata

L'Alcúdia de Crespins és una població de la comarca valenciana de la Costera.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situada en la vorera esquerra del riu Canyoles, a l'entrada de la vall de Montesa, a la falda sur de la Serra d'Enguera i enfront de la Serra Grossa. L'altura principal és el Penyal de la Frontera (265 m.). El territori està regat pel riu Els Sants, anomenat així per tindre el seu naixement junt a una antiga ermita dedicada a sant Abdó i sant Senent, els Sants de la Pedra, a la dreta de la carretera d'Enguera. El clima és temperat.

Limita amb Canals, Xàtiva i Montesa. Des de València, s'accedeix a aquesta localitat mitjançant la A-7. Mitjançant l'autovia CV-60 enllaça amb les localitats de Xàtiva, Ontinyent, Alcoi i Gandia, i amb la A-35 amb Albacete i Madrid. També compta amb estació de ferrocarril de la línia de Rodalies C-2 de València. (RENFE).

Història[modifica | modifica el codi]

Antiga alqueria islàmica, coneguda com a Torre de l'Alcúdia o Alcudieta. Després de la conquesta per Jaume I, va quedar integrada en el reialenc de Xàtiva i controlada, per tant, pels nous colonitzadors catalans, els quals acompanyaren a Jaume I durant la conquesta. Fou segregada el 1353 per a ser venuda a Berenguer de Llombai, que es va convertir en l'amo feudal del lloc, encara que la ciutat de Xàtiva continuava cobrant el terç delme. El 1432 la propietat del lloc, passà a Eduard Escrivà i a mitjan segle XVII a Ausiàs Crespins, senyor del poble. Finalment passà al domini dels comtes d'Orgaz. El 1835, deixà de pagar prestacions senyorials al comte.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Actualment –dades de 2014—el nombre d'alcudians és de 5.231 (n'eren 4.274 en 1986).

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2014
4.303 4.098 4.207 4.185 4.126 4.223 4.570 4.786 5.102 4.929 5.231

Economia[modifica | modifica el codi]

L'expulsió morisca va despoblar-la, i no es va recuperar fins a la segona meitat del segle XVIII. L'agricultura de regadiu, tingué un gran desenvolupament ja als segles medievals, gràcies a l'aprofitament de les aigües del fontanal de Santos. El segle XIV la indústria va fer la seua aparició, i per això compta amb alguna tradició terrissera. Alguns capitalistes de València, invertiren en la construcció d'una fàbrica de mosaics en 1860, la indústria es va consolidar al segle XX, amb fàbriques de paper, tèxtils i materials de construcció. Precissament eixe apogeu industrial va fer que al segle XX la recuperació demogràfica fos important.

Administració[modifica | modifica el codi]

Cartell d'un acte del PSPV històric en 1977

.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicent Vercher i Garrigós PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicent Vercher i Garrigós PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicent Vercher i Garrigós PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Vicent Vercher i Garrigós PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicent Vercher i Garrigós PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Juan Melo Faus PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Raúl Dauder Llàcer
Vicent Xavier Simon Alventosa
Joan Josep Masó i Monfort
PP
PSPV-PSOE
BLOC
14/06/2003 --
2007 - 2011 Francisco Javier Sicluna Lletget PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Francisco Javier Sicluna Lletget PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Roberto Granero Martín PSPV-PSOE 13/06/2015 --

Monuments i llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Onofre va ser danyada pel terratrèmol de 1748.
  • Ermita del Crist del Calvari, construïda en 1774.
  • Naixement del Riu Els Sants. Situat als afores del poble, suposa un lloc admirable per la seua naturalesa i per trobar-se sobre un jaciment de fòssils del Cretaci.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Celebra les Festes Patronals en honor a Sant Onofre el 12 de juny. Aquestes festes tradicionals en honor a uns dels patrons més populars a l'època medieval del País Valencià, inclouen la tradicional foguera i l'antiga subhasta de les ofrenes a la porta del temple. Cal destacar també les Festes Majors en honor al Crist del Calvari que comencen el primer diumenge de setembre i acaben una setmana després.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Alcúdia de Crespins Modifica l'enllaç a Wikidata