Canals (Costera)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Canals (València))
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Canals
Bandera de Canals Escut de Canals
(bandera) (escut)
Localització

Localització de Canals respecte del País Valencià Localització de Canals respecte a la Costera


Municipi a la Costera
Església de sant Antoni
Església de sant Antoni
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Costera
Manc. La Costera-Canal
Xàtiva
Gentilici Canalí, canalina
Predom. ling. Valencià
Superfície 21,86 km²
Altitud 160 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
13.360 hab.
611,16 hab/km²
Coordenades 38° 57′ 40″ N, 0° 35′ 06″ O / 38.96111°N,0.58500°O / 38.96111; -0.58500Coord.: 38° 57′ 40″ N, 0° 35′ 06″ O / 38.96111°N,0.58500°O / 38.96111; -0.58500
Distàncies 57,1 km de València
8,7 km de Xàtiva
Formació
Fundació
 
Independència (de Xàtiva): 1639
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

3
6 PP, 3 GdC, 3 Compromís, 2 PSPV,
2 Reiniciem i 1 AC
Joan Carles Pérez Pastor (Compromís) (2015)
Codi postal 46650
Codi territorial 46081
Festes majors Del 16 al 18 de gener (Sant Antoni Abat)
Patró/Patrons Sants de la Pedra (ant.)

Mare de Déu dels Dolors

Sant Antoni (Festes Majors)

Fira tradicional Fira de Setembre
Segon cap de setmana de setembre
Agermanament Itàlia Figline Valdarno, Itàlia
Web
Localització de la comarca de la Costera, on es troba Canals, dins del País Valencià

Canals és una població de la comarca de la Costera, al País Valencià.

Limita amb l'Alcúdia de Crespins, Cerdà, la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Montesa, Torrella i Vallés (a la mateixa comarca) i amb Aielo de Malferit i l'Olleria (de la comarca de la Vall d'Albaida).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localitzat a la vall de Montesa, entre la Serra Grossa i la Costera. La major part del municipi és plana, amb petit sector al sud per on penetren les estibacions de la Serra Grossa, on s'alça l'Atalaia (556 msnm) i la Creu (520 msnm), en el límit amb L'Olleria, quedant entre ambdós el port del mateix nom. El riu Cànyoles travessa el terme en direcció O-NE; el riu dels Sants, afluent del Cànyoles, neix prop d'aquest terme i ja en ell es bifurca, formant dues séquies per a regs en els termes de Xàtiva i altres municipis de la Costera.

El municipi conté els nuclis de població de Canals, Aiacor i la Torre de Cerdà, o Torre dels Frares. La vila és en la ribera esquerra del riu Cànyoles. Per la seva proximitat a l'Alcúdia de Crespins forma una conurbació amb aquesta localitat. Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-7.

Plànol del terme de Canals amb totes les partides

Història[modifica | modifica el codi]

Una làpida funerària, que es conserva en el museu Sant Pius V de València, trobada en l'antiga església gòtica de Canals, desapareguda fa dècades fa més que probable l'existència d'una vila romana en el municipi. Durant l'època musulmana fou una important alqueria que pertanyia a Xàtiva.

Ja en època cristiana, el 24 de març de 1241, el rei en Jaume I va donar a Dionís d'Hongria la torre i llogaret de Canals a canvi del castell i la vall de Veo i la d'Aín a canvi d'altres territoris. Va ser repoblat amb majoria catalana. El 30 de juliol de 1350 Pere IV dóna el lloc a Raimon de Riusech darrere la seua confiscació a Joan Eximenis d'Urrea, amb la condició que si l'esmentat Raimon no tingués descendència per via llegítima masculina seria incorporada a la Corona, però acabà sent venuda, amb l'aprovació del rei, a la ciutat de Xàtiva, el 19 de febrer de 1353, amb la categoria de baronia. Durant el temps que Xàtiva exercí la jurisdicció els pleits per afers tributaris van ser constants. L'any 1506 Xàtiva compra La Torreta.

En 1552 durant la Revolta de les Germanies serví de caserna al virrei que s'hi establí per atacar a l'Encobert a Xàtiva i va fer-hi força presoners. En 1639 Felip IV, prèvia indemnització a Xàtiva de 20.000 lliures, dóna la independència a Canals amb el títol de vila. En el segle XIX a banda l'activitat agrària ja s'hi enregistra activitat industrial, 24 fàbriques de vidriat i terrissa ordinària, un molí de paper d'estrassa, un martinet per a fabricar coure, 4 molins fariners i 4 telers de llenç donen fe d'ella. En el segle XX aqueixa activitat creix amb l'oli, mobles, materials de construcció i, sobre tots, la implantació del tèxtil.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Canals
1728[2] 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2002 2006 2007
240 4.695 4.857 4.967 5.261 5821 6.176 7.350 9.080 11.151 12.185 12.886 13.040 13.150 13.771

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia es reparteix entre l'agricultura, taronja fonamentalment però també productes de l'horta, i la indústria, famosa per tot arreu la seua producció tèxtil encarnada en la fàbrica familiar Ferrys (tancada l'any 2007 per fallida); el calcer, l'adob de pells, el marbre i la cantereria, ara en decadència, que abastà tal importància que als canalins se'ls coneixia amb el malnom de "perolers".

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Corporació municipal[modifica | modifica el codi]

La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 17 regidors: 6 de Partit Popular (PP), 3 de Gent de Canals (GdC), 3 de Compromís, 2 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE, 2 de Reiniciem Canals i 1 d'EUPV-EV-ERPV-AS: Acord Ciutadà.

Govern Local
Càrrec Àrea de Govern Partit Regidor/a
Alcalde -- Compromís Joan Carles Pérez Pastor
1r Tinent d'Alcalde Urbanisme

Medi Ambient

GdC Ricardo Requena Muñoz
2r Tinent d'Alcalde Economia PSPV-PSOE Antonio Manuel Orea Pedraza
3r Tinent d'Alcalde Societat

Cultura

AC José Ramón Garrido Centelles
4t Tinent

d'Alcalde

Coordinació administrativa

Serveis de Benestar Social Gobiern obert

Compromís Antonio Aguado Sánchez
Regidor/a -- María José Castells Villalta
GdC María Celia Ibáñez Belda
Manuel Sanchis Polop
PPCV María Celia Bononad Martínez
Andrés José Carull Blasco
Fernando Giménez Alcalde
Francisco Carlos López Trigueros
Antonio Pérez García
Andrea Sisternes Martorell
PSPV-PSOE Claudia Suárez González
Reiniciem Carla Aparici Pérez
Vicente Tornero Soriano

Escut de Canals.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Canals

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PP) People's Party (Spain) logo.png Ricardo Cardona Mollá 2.482 32,36% 6 (Red Arrow Down.svg-3)
Gent de Canals (GdC) Gent de Canals.JPG Ricardo Requena Muñoz 1.445 18,84% 3 (Straight Line Steady.svg0)
Compromís per Canals Bob compromis.png Joan Carles Pérez Pastor 1.310 17,08% 3 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Antonio Manuel Orea Pedraza 1.060 13,82% 2 (Straight Line Steady.svg0)
Reiniciem Canals Reiniciem.jpg Vicente Tornero Soriano 887 11,56% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Acord Ciutadà (EUPV-EV-ERPV-AS) AcordCiutada.png José Ramón Garrido Centelles 398 5,19% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Vots en blanc Transparent.gif 89 1,16%
Total vots vàlids i regidors 7.671 100 % 17
Vots nuls 135 1,73%**
Participació (vots vàlids més nuls) 7.806 75,83%**
Abstenció 2.488* 24,17%**
Total cens electoral 10.294* 100 %**
Alcalde: Joan Carles Pérez Pastor (Compromís) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots: 3 de GdC, 3 de Compromís, 2 de PSPV, 2 de Reiniciem i 1 d'EUPV-EV-ERPV-AS:AC[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona de Xàtiva.[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcalde de Canals és Joan Carles Pérez Pastor de Compromís.[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Marcelo Pastor Barberá PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Rafael Trave Vera PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Rafael Trave Vera PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Antonio Mira Navarro PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicente Felipe Cuenca PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Vicente Felipe Cuenca PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Pascual Durá Barberá
Vicent Sancho Fombuena
GdC
GdC
14/06/2003
08/02/2006
Dimissió/renúncia
--
2007 - 2011 Ricardo Cardona Mollá PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Ricardo Cardona Mollá PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Joan Carles Pérez Pastor Compromís 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Formacions i partits polítics locals[modifica | modifica el codi]

A continuació s'exposen els distints partits polítics de la localitat:

Gent de Canals (GdC)[modifica | modifica el codi]

Gent de Canals
Eslògan

El canvi depén de tu

Perquè no tots som iguals!
Fundació 2003
Seu Plaça del Mercat 23, Canals
Publicació oficial Gent de Canals
Ideologia Mixta, Regeneració política
Regidors (Canals)
3 / 17
Lloc web
http://www.gentdecanals.es/

Reiniciem Canals (REINICIEM CNLS)[modifica | modifica el codi]

Reiniciem Canals
Eslògan Cànter nou, aigua fresca
Integrat dins

Podem Canals

i similars
Regidors (Canals)
2 / 17
Lloc web
http://www.reiniciemcanals.com/

Ganemos Canals (GUANY CAN)[modifica | modifica el codi]

Agrupació Independent de Canals (AICAN)[modifica | modifica el codi]

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • La Torre i muralles dels Borja, del segle XIII, a finals del període islàmic. En el segle XV se li afegí un palau gòtic amb l'oratori dels Borja. En l'esmentat palau va nàixer Alfons de Borja, qui passant el temps es convertiria en el Papa Calixt III. Rere un llarg temps en ruïna en 1975 va ser restaurat.
  • Oratori dels Borja o Església de la Torre, construïda en estil gòtic primitiu (probablement al segle XIII); ha estat reformada en diverses ocasions.
  • Església de Sant Antoni Abat. Barroca, començada a construir en 1623 i reformada en 1696.
  • Església de Sant Jaume d'Aiacor, amb un campanar que va ser torre de vigilància de la xarxa comunicació mitjançant miralls que unia el castell de Xàtiva amb el de Sant Rafel.
  • Convent de Santa Clara o de les clarisses.
  • Casino Gran. Seu de la Cooperativa Agrícola Sant Antoni Abat. Construït en 1931 amb els diners provinents de la grossa de Nadal, que va caure a Canals. Actualment també funciona com a bar-restaurant. Compta amb grans pintures que reflecteixen el Canals dels anys '30. En ell es situa el club d'escacs municipal.
  • Llavadors del Carrer València, grup de safareigs tradicionals, són representatius dels que existien, tant públics com privats, durant el recorregut del riu Sants pel nucli urbà.
  • La Lloca. Plataner monumental, plantat el 1914
  • Casa Pareja.
  • Casino Republicà. Edifici de reunions, oci i participació ciutadana i política als anys de la II República. Fou expropiat pel franquisme i convertit en seu de la Falange. Amb la democràcia es va convertir en Aula de Cultura. Actualment està en procés de restauració.
  • Ruta dels Borja, ruta cultural dedicada a l'empremta de la família Borja en terres valencianes, que a Canals comprèn els monuments de la Torre i muralles dels Borja i l'Oratori dels Borja.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

 Foguera de Sant Antoni
Foguera de Sant Antoni

Destaquen per la crema de la major foguera del món i pel dia dels parells on els festers, sobre cavalls tot el dia 18, reparteixen per tots els carrers del poble milers de joguines. Durant aquestes festes, la gent del poble recita el que ells criden un vitol. El vitol és aquesta frase: "Vitol i vitol al nostre patró del poble!!" i la gent respon: "Vitol!!". Aquesta pràctica adquireix un major simbolisme durant la processó el dia 17 en la qual la gent crida el vitol durant el recorregut. Els festers i les festeres també ho criden constantment en tots el seu actes. Vítol és una paraula del català antic, que significa el mateix que la paraula actual "visca". Hi ha un fester que assumeix el paper de Bandera i altre que és el Cuiro.

El Bandera és el més important i és l'encarregat de recitar el vitol final en els actes. La seua indumentària és un vestit fosc i un barret, el qual llança al final de la festa i qui ho l'agafa obté entrades debades per al sopar final de les festes, en el qual se serveix arròs al forn. Aquestes festes són molt interessants per als turistes perquè són molt intenses i per la espectacularitat de la foguera i els parells.

  • Fira de Setembre. El segon cap de setmana de setembre se celebra la fira. En aquestes festes destaquen les paelles, els "bous al carrer" i la festa de disfresses.

Gastronomia i cultura[modifica | modifica el codi]

La gastronomia canalina presenta l'olla, el putxero i l'arròs al forn com a plats forts; també hi ha el costum, molt arrelat, de les "torraes" de carn i embotit.

El mes d'abril el Club Atletisme Canals organitza la Mitja Marató Canals, una de les més antigues del País ja que l'any 1985 va celebrar la seua primera edició.

Dintre de l'àmbit de la cultura cal destacar la tasca que realitza l'Associació Musical Canalense amb el manteniment d'una Escola d'Educands (Escola de Música Joaquín Sellés) i una Banda de Música.

Altres associacions culturals són el Grup de Danses "Canyamars", el Grup de Dases "Pensat i Fet", el Grup de Pols i Pua "La Pua", la Colla De Dolçainers i Tabaleters i la Unió Musical "Santa Cecília".

En l'actualitat el president d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) és el canalí Agustí Cerdà. Cerdà va ser diputat al Congrés a Madrid per la circumscripció de Barcelona a la VIII Legislatura (2004-2008), durant gran part d'aquesta legislatura va ser el president d'aquesta formació a l'hemicicle i representant de d'Esquerra Republicana en diferents comissions del parlament espanyol.

Veïns il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. Pareja i Primo, Lluís. Canals Ilustrada: historia de las personas venerables y Varones Ilustres que han avido [sic naturales de la Universidad de Canals en el Reyno de Valencia] (en castellà), 1728, p. 1. 
  3. Redacció. «Joan Carles Pérez és investit nou alcalde de Canals per dos anys». www.coneixercanals.com, 13 juny 2015 [Consulta: 1 febrer 2016].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  5. Junta Electoral de la Zona de Xàtiva. «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Xàtiva sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Xàtiva], 79, 28 d'abril de 2015, pàg. 133 [Consulta: 3 agost 2015].
  6. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Canals», 24 de maig de 2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Canals. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canals (Costera) Modifica l'enllaç a Wikidata