Josep Serradell i Pérez

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Serradell i Pérez
Dades biogràfiques
Naixement 11 d'agost de 1916
Canals
Mort 31 d'octubre de 2004 (88 anys)
Mataró
Altres noms Román
Miró
Ideologia Comunisme
Activitat professional
Ocupació Polític
Lleialtat Flag of Spain (1931 - 1939).svg Segona República Espanyola
Flag of Catalonia.svg Generalitat republicana
Període en servei Agost de 1936 a Febrer de 1939
Arma/servei Red star.svg Exercit Popular
Rang Capità Capità
Unitat militar 1ª Secció d’Organització del X Cos d’Exèrcit, Exercit de l'est
Batalles/guerres Front d'Aragó
Altres dades
Partit polític Partit Socialista Unificat de Catalunya
Partit dels i les Comunistes de Catalunya
Cònjuge Margarida Abril i Gonzàlez
Modifica dades a Wikidata

Josep Serradell i Pérez, conegut clandestinament com a Román (Canals, la Costera 11 d'agost de1916 - Mataró 31 d'octubre de 2004) fou un dirigent comunista català. Fundador de les JSUC i del PSUC. Durant la dictadura va participar de l'organització del PSUC a l'interior.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'un obrer ferroviari, quan era petit la seva família es traslladà a Tortosa. El 1932 començà a treballar com a aprenent d'impressor, ingressa a la UGT i participa de la fundació de la Joventut Socialista. El 1936 és escollit secretari general de la Joventut Socialista Unificada de Tortosa i regidor a Tortosa pel Front d'Esquerres, al juliol participa en la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). [2]

Guerra Civil[modifica | modifica el codi]

L'agost de 1936 marxa com a voluntari al Front d'Aragó, és escollit delegat polític de la centúria. Al desembre ingressa a l'Escola de Guerra de Sarrià de Barcelona d'on en surt amb la graduació de Tinent. El 1937 és destinat a Lleida a la Caserna de Castell de Gardeny. El 1938 és ascendit a Capità.[2]

Exili i Postguerra[modifica | modifica el codi]

Després de la guerra, s'exilià a Mèxic. Realitzà diversos viatges a Moscou i, clandestinament, a Barcelona. Juntament amb la seua companya, Margarida Abril, participà en la reorganització del PSUC a l'interior. Torna definitivament a Catalunya el 1956 per tal de preparat la Vaga Nacional Pacífica de 1959 [3] Fou secretari d'organització del PSUC del 1947 al 1978, quan fou escollit coordinador del Comitè Central.

Transició[modifica | modifica el codi]

El 1982 en el marc del V Congrés s'oposà a l'eurocomunisme, i s'arrenglerà amb el sector anomenat prosoviètic liderat per Pere Ardiaca. Fou expulsat del PSUC el 1982 sota l’acusació de realitzar activitat fraccional. Fundà amb altres expulsats i sancionats el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) i en fou membre del Comitè Central fins a la seva defunció.[4]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Serradell, Josep. Clandestinos. Una historia que no se borrará. (en castellà). Edita Partit dels Comunistes de Catalunya, 1995. 
  • Serradell, Josep. Salida a la Superfície. (en castellà). Edita Partit dels Comunistes de Catalunya, 1998. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Meroño, Pere. "Román", l'home que va organitzar el PSUC (en català). Barcelona: De Barris, 2005, p. 220-222. ISBN 84–922507–4–7. 
  2. 2,0 2,1 Meroño, Pere. "Román", l'home que va organitzar el PSUC (en català). Barcelona: De Barris, 2005, p. 220. ISBN 84–922507–4–7. 
  3. Meroño, Pere. "Román", l'home que va organitzar el PSUC (en català). Barcelona: De Barris, 2005, p. 221. ISBN 84–922507–4–7. 
  4. Meroño, Pere. "Román", l'home que va organitzar el PSUC (en català). Barcelona: De Barris, 2005, p. 222. ISBN 84–922507–4–7.