Estubeny

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaEstubeny
Escut d'Estubeny
Escut d'Estubeny
Carrer de sant Onofre, Estubeny.JPG
Carrer de Sant Onofre

Localització
Localització d'Estubeny respecte del País Valencià.png
39° 01′ 03″ N, 0° 37′ 25″ O / 39.0175°N,0.62361111111111°O / 39.0175; -0.62361111111111
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Costera
Entitats de població
Capital Estubeny
Municipis 1
Població
Total 118 (2016)
• Densitat 18,38 hab/km²
Gentilici Estubenyer, estubenyera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 6,42 km²
Altitud 185 m
Limita amb
Partit judicial Xàtiva
Història
Festa major Segon diumenge d'octubre
Patró Inmaculada Concepció i Verge dels Dolors
Organització i govern
• Alcalde Fernando Frigols Jordà
Economia
Pressupost 159.163,00 (2007)
Indicatius
Codi postal 46817
Codi INE 46121
Codi ARGOS 46121
Altres dades

Web www.estubeny.es
Modifica dades a Wikidata

Estubeny és una població de la comarca de la Costera.

Geografia[modifica | modifica el codi]

En un terme de 6,4 km2, enclavat en el massís del Caroig i solcat pel riu Sellent es troba un dels paratges més bonics de la comarca i que es coneix popularment com La Cabrentà, que és un Paratge Natural, on es pot gaudir de coves i avencs amb estalagmites i estalactites, i gran varietat de plantes, arbres i naixements. També paga la pena conèixer la Coveta Victòria, on en temps de guerra s'amagaren les imatges religioses; les fonts de la Tia Rulla, el Tio Blanco i la Teulà i el paratge conegut com la Taberneta, acondicionat per a l'esbargiment.

Des València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-7 per enllaçar amb la CV-590.

Localitats limítrofes[modifica | modifica el codi]

El terme municipal d'Estubeny limita amb Xàtiva i Llanera de Ranes (a la mateixa comarca), i amb Anna i Sellent (a la Canal de Navarrés i a la Ribera Alta respectivament).

Història[modifica | modifica el codi]

Jaume I va conquerir aquesta antiga alqueria musulmana el 1248 i va fer donació de tres jovades a quatre colons. La jurisdicció senyorial la tingué Lluís Ferriol i posteriorment Sebastià Gil, com a lloc de moriscos pertanyia a la fillola de Càrcer. En 1748 un terratrèmol afonà diverses cases de la localitat, entre elles el que fou palau senyorial.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
161 137 137 141 142 151 142 183 149 138 133

Economia[modifica | modifica el codi]

Basada tradicionalment en l'agricultura. Predominen els conreus de secà, principalment oliveres, vinyes i cereals. A les terres de regadiu es conreen els cítrics, l'arròs, tomaca, etc.

En el segle XIX la indústria tèxtil li dóna certa empenta però la desaparició d'aquesta indústria, en el segle XX, provocà l'emigració de bona part dels estubenyers.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Vicente Camallonga Ferrer PSPV 19/04/1979
1983 - 1987 Vicente Camallonga Ferrer PSPV 28/05/1983
1987 - 1991 Vicente Camallonga Ferrer PSPV 30/06/1987
1991 - 1995 Vicente Camallonga Ferrer PSPV 15/06/1991
1995 - 1999 Vicente Calatayud Martínez PP 17/06/1995
1999 - 2003 Vicente Calatayud Martínez PP 03/07/1999
2003 - 2007 Ramón Simón Pérez PP 14/06/2003
2007 - 2011 Ramón Simón Pérez PSPV 16/06/2007
2011 - 2015 Fernando Frigols Jordá PP 11/06/2011
Des del 2015 n/d n/d 13/06/2015

Edificis d'interès[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Onofre.

Del patrimoni estubenyer citarem l'antic llavador, situat al costat d'un brollador i al que encara acudeixen algunes dones per fer la bugada, i l'església de sant Onofre, reconstruïda després del terratrèmol del 1748, que conserva diverses peces artístiques com ara un sant Onofre negre i de petites dimensions tallat en el segle XIII.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Artesania i cultura[modifica | modifica el codi]

Artesanalment es treballen el punt de ganxo i els treballs amb palma (graneres).

El plat més característic és l'arròs al forn que dóna lloc a la festa de la Cassoleta, que se celebra en Quaresma, i que consisteix a eixir al camp amb la cassola d'arròs a passar un dia d'esbarjo. També fan bones paelles i, de dolç, pastissos de moniato, coca en llanda i arnadí.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estubeny Modifica l'enllaç a Wikidata