Estubeny

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaEstubeny
Escut d'Estubeny
Escut d'Estubeny

municipi d'Espanya

Carrer de sant Onofre, Estubeny.JPG
Carrer de Sant Onofre

Localització
Localització d'Estubeny respecte del País Valencià.png
39° 01′ 03″ N, 0° 37′ 25″ O / 39.0175°N,0.62361111111111°O / 39.0175; -0.62361111111111
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaCostera
Capital Estubeny
Municipis 1
Població
Total 119 (2017)
• Densitat 18,54 hab/km²
Gentilici Estubenyer, estubenyera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 6,42 km²
Altitud 185 m
Limita amb
Partit judicial Xàtiva
Història
Festa major Segon diumenge d'octubre
Patró Inmaculada Concepció i Verge dels Dolors
Organització i govern
• Alcalde Fernando Frigols Jordà
Economia
Pressupost 159.163,00 (2007)
Indicatius
Codi postal 46817
Codi de municipi INE 46121
Codi ARGOS de municipis 46121
Altres dades

Web www.estubeny.es
Modifica dades a Wikidata

Estubeny és una població valenciana situada a la comarca de la Costera.

Geografia[modifica]

La superfície del terme és muntanyenca, amb altures inferiors als 300 metres. L'elevació més important és la muntanya de les Creuetes (298 m). El riu Sellent creua el terme d'oest a est i discorre encaixonat entre terrenys de pedra calcària, i pel seu marge dret rep el barranc del Salat. Hi ha alguns naixements d'aigües salobres que formen xicotetes tolles.

El terme municipal, de 6,4 km2, està enclavat en el massís del Caroig i solcat pel riu Sellent. En ell es troba un dels paratges més destacats de la comarca, La Cabrentà, declarat Paratge Natural en 2004, on destaquen coves i avencs amb estalagmites i estalactites, i gran varietat de plantes, arbres i naixements. També destaca la Coveta Victòria, on en temps de guerra s'amagaren les imatges religioses; les fonts de la Tia Rulla, el Tio Blanco i la Teulà i el paratge conegut com la Taberneta, acondicionat per a l'esbargiment.

Des València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-7 per enllaçar amb la CV-590.

Localitats limítrofes[modifica]

El terme municipal d'Estubeny limita amb Xàtiva i Llanera de Ranes (a la mateixa comarca), i amb Anna i Sellent (a la Canal de Navarrés i a la Ribera Alta respectivament).

Història[modifica]

Les primeres dades que es tenen sobre l'ocupació humana del territori que actualment forma el terme d'Estubeny es remunten al Mesolític. No existeixen testimoniatges que unisquen aquesta primitiva ocupació amb la qual, ja bastant nombrosa, es coneix dels primers temps de l'Edat dels Metalls. De l'Eneolític i de la Edat del Bronze s'han anat descobrint diversos jaciments. Front aquesta abundància de jaciments dels principis de l'Edat dels Metalls, contrasta la inexistència de restes d'època íbera, que fins ara no han sigut trobats malgrat les diverses exploracions efectuades en el terme.

Es coneixen diversos establiments d'època romana. En el pla de les Oliveres, al costat del Puntal del Barranc de les Coves, queden les restes d'una vila rústica que ha proporcionat abundant ceràmica sigillata, la qual situa cronològicament el jaciment dins dels primers segles de la nostra era. Així mateix, hi ha restes d'una altra vila apareguda en Els Villars que han de ser contemporanis, i un poc més posteriors en el jaciment de Lleus, on a més de la sigillata s'han trobat tègules i fragments de dollium.

El 1248 Jaume I va conquerir aquesta antiga alqueria musulmana i va fer donació de tres jovades a quatre colons. La jurisdicció senyorial la tingué Lluís Ferriol i posteriorment Sebastià Gil, com a lloc de moriscos pertanyia a la fillola de Càrcer. En 1748 un terratrèmol afonà diverses cases de la localitat, entre elles el que fou palau senyorial.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica [1]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2017
161 137 137 141 142 151 142 183 149 138 133 119

Economia[modifica]

Basada tradicionalment en l'agricultura. Predominen els conreus de secà, principalment oliveres, vinyes i cereals. A les terres de regadiu es conreen els cítrics, l'arròs, tomaca, entre altres.

En el segle XIX la indústria tèxtil li dóna certa empenta però la desaparició d'aquesta indústria, en el segle XX, provocà l'emigració de bona part dels estubenyers.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Vicente Camallonga Ferrer PSPV 19/04/1979
1983 - 1987 Vicente Camallonga Ferrer PSPV 28/05/1983
1987 - 1991 Vicente Camallonga Ferrer PSPV 30/06/1987
1991 - 1995 Vicente Camallonga Ferrer PSPV 15/06/1991
1995 - 1999 Vicente Calatayud Martínez PP 17/06/1995
1999 - 2003 Vicente Calatayud Martínez PP 03/07/1999
2003 - 2007 Ramón Simón Pérez PP 14/06/2003
2007 - 2011 Ramón Simón Pérez PSPV 16/06/2007
2011 - 2015 Fernando Frigols Jordá PP 11/06/2011
Des del 2015 n/d n/d 13/06/2015

Edificis i llocs d'interès[modifica]

Església de Sant Onofre.
  • Antic llavador, situat al costat d'un brollador i al que encara acudeixen algunes dones per fer la bugada, i
  • Església de sant Onofre, reconstruïda després del terratrèmol del 1748, que conserva diverses peces artístiques com ara un sant Onofre negre i de petites dimensions tallat en el segle XIII.
  • La Cabrentà, paratge natural en el qual destaca l'abundant vegetació de rellevància botànica.

Artesania i cultura[modifica]

Artesanalment es treballen el punt de ganxo i els treballs amb palma (graneres).

El plat més característic és l'arròs al forn que dóna lloc a la festa de la Cassoleta, que se celebra en Quaresma, i que consisteix a eixir al camp amb la cassola d'arròs a passar un dia d'esbarjo. També fan bones paelles i, de dolç, pastissos de moniato, coca en llanda i arnadí.

Festes i celebracions[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estubeny Modifica l'enllaç a Wikidata