Vallés
Bandera de Vallés | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarca | la Costera  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 151 (2023) (125,83 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Vallesí, vallesina | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 1,2 km² | ||||
| Altitud | 98 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Xàtiva | ||||
| Dades històriques | |||||
| Dia festiu | |||||
| Patrocini | Joan Baptista | ||||
| Festa patronal | 24 de juny | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | José Luis Herrero Postigo | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46818 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46253 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46253 | ||||
| Lloc web | valles.es | ||||
Vallés és un municipi de la Costera, al País Valencià.[1] Limita amb Canals, Cerdà, la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Novetlè, Rotglà i Corberà i Torrella.
Geografia[modifica]
El relleu no presenta pràcticament accidents geogràfics d'interés. Per la mitat meridional i oriental del terme passa el riu Cànyoles, els arrossegaments del qual han dipositat potents sediments quaternaris molt fèrtils per al cultiu.
El clima és de tipus mediterrani.
Història[modifica]
Va ser una alqueria musulmana on Jaume I (1208-1276) va plantar el seu campament durant els anys 1243 i 1244 i des d'on organitzava incursions per la contornada. Va ser incorporada al regne cristià en aquelles dates; no obstant això, no existix cap document en què aparega citat com a Vallés fins al morabatí de 1421. Va quedar desert després de l'expulsió dels moriscs i hagué de ser repoblat, amb carta pobla de 16 de juliol de 1611, per Bernat Sanç, amb cristians procedents de Xàtiva i s'aprofità l'avinentesa per deslligar la seua parròquia de la de Cerdà, massa allunyada. En temps d'Escolano (1560-1619) el senyoriu pertanyia a Maties Sanç. En el segle xix es va convertir en municipi independent i es va llevar de damunt el senyoriu dels Sanç, els quals, a pesar d'això, no es varen desvincular del poble. L'absència d'indústria i una agricultura minifundista ha marcat el gradual retrocés de la població, que ha anat emigrant cap a la veïna Xàtiva.
Demografia[modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2021 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 117 | 100 | 101 | 103 | 101 | 102 | 100 | 95 | 122 | 131 | 141 | 152 |
Economia[modifica]
L'economia és agrícola amb els cultius propis de la comarca, on "comença l'horta i acaba el secà" (Raimon (Xàtiva, 1940), Jo vinc d'un silenci): olivera, garrofera, cítrics i dacsa.
Monuments[modifica]
L'església de Sant Joan, del segle xvii i el Palau, casalot d'origen medieval perfectament restaurat, són els únics edificis dignes d'esment.
Festes i celebracions[modifica]
Celebra les seues festes patronals a partir del 24 de juny, en honor de Sant Joan Baptista.
Referències[modifica]
- ↑ «Vallés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallés |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
