Vallés

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el poble valencià. Vegeu-ne altres significats a «Vallès».
Infotaula de geografia política
Bandera de Vallés Escut de Vallés
Escut de Vallés
Ayuntamiento de Vallés 01.jpg
Façana Ajuntament

Localització
Localització de Vallés respecte del País Valencià.png
 38° 59′ 08″ N, 0° 33′ 23″ O / 38.985555555556°N,0.55638888888889°O / 38.985555555556; -0.55638888888889
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaCostera
Municipi 1
Població
Total 157 (2018)
• Densitat 130,83 hab/km²
Gentilici Vallesí, vallesina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 1,2 km²
Altitud 98 m
Limita amb
Partit judicial Xàtiva
Història i celebracions
Patrocini Joan Baptista
Festa major 24 de juny
Organització política
• Alcalde José Luis Herrero Postigo
Identificador descriptiu
Codi postal 46818
Fus horari
Codi de municipi INE 46253
Codi ARGOS de municipis 46253
Altres

Lloc web www.valles.es
Modifica les dades a Wikidata

Vallés és un municipi de la Costera, al País Valencià.

Limita amb Canals, Cerdà, la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Novetlè, Rotglà i Corberà i Torrella.

Geografia[modifica]

El relleu tot just presenta accidents geogràfics d'interès. Per la seva meitat meridional i oriental passa el riu Cànyoles, els arrossegaments del qual han dipositat potents sediments quaternaris molt fèrtils per al cultiu.

El clima és de tipus mediterrani.

Història[modifica]

Alqueria d'origen musulmà en què va plantar el seu campament durant els anys 1243 i 1244 Jaume I (1208-1276) i des d'on organitzava les seues incursions per aquestes contrades. Incorporada al regne cristià en aquelles dates, no existeix, però, document algú fins al morabatí de 1421 en què ja apareix citat com a Vallés. Desert rere l'expulsió dels moriscs hagué de ser repoblat, amb carta pobla de 16 de juliol de 1611, per Bernat Sanç, amb cristians procedents de Xàtiva i s'aprofità l'avinentesa per deslligar la seua parròquia de la de Cerdà, massa allunyada. En temps d'Escolano (1560-1619) el senyoriu pertanyia a Maties Sanç. Al segle XIX obté municipi independent i es lleva de sobre el senyoriu dels Sanç, els quals, però, no es desvinculen del poble. L'absència d'indústria i una agricultura minifundista ha marcat el gradual retrocés de la població, que emigra cap a la veïna Xàtiva.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
117 100 101 103 101 102 100 95 122 131 141

Economia[modifica]

L'economia és agrícola amb els cultius propis d'aquestes terres on "comença l'horta i acaba el secà" (Raimon (Xàtiva, 1940), Jo vinc d'un silenci ), olivera, garrofera, cítrics i dacsa.

Monuments[modifica]

L'església de Sant Joan, del segle XVII i el Palau, casalot d'origen medieval perfectament restaurat, són els únics edificis dignes d'esment.

Festes i celebracions[modifica]

Celebra les seves Festes patronals a partir del 24 de juny, en honor a Sant Joan Baptista.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallés Modifica l'enllaç a Wikidata