Vallés

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el poble valencià. Vegeu-ne altres significats a «Vallès».
Infotaula de geografia políticaVallés
Bandera de Vallés.svg Escut de Vallés
Escut de Vallés modifica
Iglesia de San Juan Bautista de Vallés 01.jpg
modifica

Localització
Localització de Vallés respecte del País Valencià.png modifica
 38° 59′ 08″ N, 0° 33′ 23″ O / 38.985555555556°N,0.55638888888889°O / 38.985555555556; -0.55638888888889
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaCostera modifica
Població
Total157 (2019) modifica
• Densitat130,83 hab/km²
GentiliciVallesí, vallesina modifica
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície1,2 km² modifica
Altitud98 m modifica
Limita amb
Partit judicialXàtiva
Història i celebracions
Dia festiu
PatrociniJoan Baptista modifica
Festa major24 de juny
Organització política
• Alcalde modificaJosé Luis Herrero Postigo modifica
Identificador descriptiu
Codi postal46818 modifica
Fus horari
Codi de municipi INE46253 modifica
Codi ARGOS de municipis46253 modifica
Altres

Lloc webvalles.es modifica

Vallés és un municipi de la Costera, al País Valencià.

Limita amb Canals, Cerdà, la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Novetlè, Rotglà i Corberà i Torrella.

Geografia[modifica]

El relleu no presenta pràcticament accidents geogràfics d'interés. Per la mitat meridional i oriental del terme passa el riu Cànyoles, els arrossegaments del qual han dipositat potents sediments quaternaris molt fèrtils per al cultiu.

El clima és de tipus mediterrani.

Història[modifica]

Va ser una alqueria musulmana on Jaume I (1208-1276) va plantar el seu campament durant els anys 1243 i 1244 i des d'on organitzava incursions per la contornada. Va ser incorporada al regne cristià en aquelles dates; no obstant això, no existix cap document en què aparega citat com a Vallés fins al morabatí de 1421. Va quedar desert després de l'expulsió dels moriscs i hagué de ser repoblat, amb carta pobla de 16 de juliol de 1611, per Bernat Sanç, amb cristians procedents de Xàtiva i s'aprofità l'avinentesa per deslligar la seua parròquia de la de Cerdà, massa allunyada. En temps d'Escolano (1560-1619) el senyoriu pertanyia a Maties Sanç. En el segle xix es va convertir en municipi independent i es va llevar de damunt el senyoriu dels Sanç, els quals, a pesar d'això, no es varen desvincular del poble. L'absència d'indústria i una agricultura minifundista ha marcat el gradual retrocés de la població, que ha anat emigrant cap a la veïna Xàtiva.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
117 100 101 103 101 102 100 95 122 131 141

Economia[modifica]

L'economia és agrícola amb els cultius propis de la comarca, on "comença l'horta i acaba el secà" (Raimon (Xàtiva, 1940), Jo vinc d'un silenci): olivera, garrofera, cítrics i dacsa.

Monuments[modifica]

L'església de Sant Joan, del segle XVII i el Palau, casalot d'origen medieval perfectament restaurat, són els únics edificis dignes d'esment.

Festes i celebracions[modifica]

Celebra les seues festes patronals a partir del 24 de juny, en honor de Sant Joan Baptista.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallés