Càrcer

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi del País Valencià. Si cerqueu el lloc del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), vegeu «Santa Maria dels Masos».
Infotaula de geografia políticaCàrcer
Escut de Càrcer
Escut de Càrcer
2017 Càrcer 05.jpg
Ajuntament

Localització
Localització de Càrcer respecte del País Valencià.png
39° 04′ 08″ N, 0° 33′ 59″ O / 39.0688779°N,0.5663424°O / 39.0688779; -0.5663424
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Ribera Alta
Capital Càrcer
Municipis 1
Població
Total 1.949 (2016)
• Densitat 243,63 hab/km²
Gentilici Carcerí, carcerina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 8 km²
Altitud 42 m
Limita amb
Partit judicial Alzira
Història
Festa major Del 14 al 16 de setembre
Organització i govern
• Alcaldessa Marta Hernandis Martínez
Indicatius
Codi postal 46294
Codi INE 46084
Codi ARGOS 46084
Altres dades

Web www.carcer.es
Modifica dades a Wikidata

Càrcer és un municipi valencià de la comarca de la Ribera Alta, a la Vall de Càrcer. Degut al desenvolupament demogràfic i urbanístic de l'últim segle, el casc urbà d'Alcàntera de Xúquer es troba en l'actualitat unit amb el de Càrcer, formant una conurbació amb prop de 3.400 habitants.

Geografia[modifica]

El terme municipal de Càrcer és entre els 31 i 99 metres sobre el nivell del mar, entre els meridians 0° 35′ i 0° 39' de longitud oest i els paral·lels 39º 2' i 39° 5′. La seva extensió és de 7,4 quilòmetres quadrats. La distància a la capital és d'uns 50 km.

Les seves terres es troben regades pels rius Xúquer al nord i el Sellent a l'oest del terme. Es troba aigües avall de l'Embassament de Tous, enclavat entre tres muntanyes que, formant una barrera natural, separen les comarques de la Canal de Navarrés i la Costera. La superfície del terme és majorment plana, exceptuant l'extrem sud, on es troba el petit turó de la Serratella i després la muntanya del Terrafort del terme de Xàtiva. Càrcer es situa en el mateix centre de la Vall de Càrcer (o Vall Farta).

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de l'A-7 i després prenent la CV-560, la qual comunica el poble amb els altres pobles de la vall. L'estació de metro més propera es situa a 5 km, en Castelló de la Ribera i la de tren a 8km a La Pobla Llarga. Respecte a les línies d'autobús, compta amb el servici de les empreses L'Antellense i TOGSA. El poble compta amb centres d'ensenyament i centre de salut.

Barris i pedanies[modifica]

Al poble hi ha el barri del Sant Roc que conforma la part vella del poble, la resta del poble no té barris assignats encara que antigament, la part oest es deia Barri d'Alcàntera per la seva proximitat a aquest poble.

Localitats limítrofes[modifica]

  Antella Nord: Gavarda  
Oest: Cotes Rosa dels vents Est: Alcàntera de Xúquer
  Sellent Sud: Venta de Carbonell (Xàtiva)  

Demografia[modifica]

La taula següent resumeix la seua evolució demogràfica al llarg de l'època estadística:

Evolució demogràfica de Càrcer[1]
1857 1877 1900 1920 1940 1960 1981 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2005 2008 2012
681 782 979 1.180 1.860 2.008 2.034 2.058 2.005 2.010 2.022 2.034 2.070 2.018 2.040 2.120 2.051

Climatologia[modifica]

El clima és de tipus mediterrani, amb una brusca transició des del període estival fins a les abundants pluges de tardor de tipus torrencial, que produeixen freqüents inundacions. Càrcer se situa en una de les zones més caloroses de l'est espanyol.

Mitjanes[2] GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SEP OCT NOV DEC Anual Total
Temperatures, ºС 11,3 11,2 13,5 16,7 20,6 24,3 27,4 27,5 24 20,1 14,8 11,6 18,6 -
Pluja, mm 34,2 42,3 71,5 42,5 51,4 24,4 8 15,3 96,3 99,1 85,7 68,6 53,3 639,2

Història[modifica]

Carzre és un topònim àrab que podríem traduir com "lloc de repòs". La vall de Càrcer fou ocupada pels musulmans al voltant dels anys 713-714 i és en una de les alqueries que hi fundaren on té l'origen el poble, com ho proven les deixalles islàmiques trobades al Ravalet, la Socà o el Molí de Cotes; Jaume I va donar-lo en senyoriu, el 5 d'agost de 1237, a Pere Fernàndez, senyor d'Albarrasí i d'Azagra; en 1242 el rei fa nova donació de Càrcer amb totes les pertinences, excepte molins i forns, a Gonçal Juan Domínguez i altres quaranta-set pobladors; el 1263 passà a l'infant Pere d'Aragó; el 1437, Alfons V concedí el títol de baró a Pere Martínez d'Eslava; posteriorment va passar successivament als Cruïlles, als Cucaló de Montull i als Manglano.

Política i Govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 5 d'Agrupació Ciutadana de Càrcer i 4 del Partit Popular.

Escut de Càrcer.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Càrcer

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Agrupació Ciutadana de Càrcer (ACC) Agrupacio-Ciutadana-Carcer.png Josep Botella Pardo 718 54,89% 5 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Marta Hernandis Martínez 572 43,73% 4 (Red Arrow Down.svg-2)
Vots en blanc Transparent.gif 18 1,38%
Total vots vàlids i regidors 1.308 100 % 9 (Red Arrow Down.svg-2)
Vots nuls 57 4,18%**
Participació (vots vàlids més nuls) 1.365 86,28%**
Abstenció 217* 13,72%**
Total cens electoral 1.582* 100 %**
Alcalde: Josep Botella Pardo (ACC) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots d'ACC[3][4])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de la Zona de Xàtiva.[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Càrcer és Josep Botella Pardo (ACC).[8][9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Miguel Daries Gomis AEI 19/04/1979 --
1983 - 1987 Laureano Suñer Carbonell PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Ricardo Lloret Ibáñez PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Carbonell Fons PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Antonio Juanes Escrivá
Aurelio Hernández Monar
PSPV-PSOE
PP
17/06/1995
20/02/1997
Moció de censura PP+GM
1999 - 2003 Aurelio Hernández Monar PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Demetrio Enrique Benavent Lodroño PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Marta Hernandis Martínez PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Marta Hernandis Martínez PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Josep Botella Pardo ACC 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]
Alcaldes anteriors al règim constitucional de 1978

Es representen a continuació el dia de la presa de possessió seguit del nom de l'alcalde:

  • 01/06/1871 - Vicente Moragues Sales
  • 01/02/1872 - Agustín Molla Conca
  • 27/09/1872 - Salvador Aliaga Vea
  • 04/02/1873 - Juan Bautista Pascual Martinez
  • 11/07/1873 - Juan Bautista Ayuso Cueves
  • 26/09/1873 - Antonio Pla Penaba
  • 26/03/1874 - Juan Bautista Ayuso Cueves
  • 26/04/1874 - Máximo Daries Borja
  • 11/06/1874 - Salvador Carbonell Pavía
  • 16/11/1875 - José Carbonell Peris
  • 22/09/1876 - Bautista Pascual Martinez
  • 26/11/1876 - Antonio Pla Penalba
  • 22/08/1878 - José Carpí Bosca
  • 01/07/1881 - Andrés Cueves Garulo
  • 01/07/1885 - Francisco Botella Suñer
  • 01/07/1887 - José Pascual Daries
  • 18/04/1891 - Agustín Bono Mollá
  • 01/07/1891 - Francisco Cueves García
  • 13/07/1893 - Agustín Bono Mollá
  • 01/01/1894 - Miguel Lorente Estarelles
  • 01/07/1895 - Aurelio Suñer Martí
  • 15/12/1897 - Tomás Pascual Daries
  • 01/07/1899 - Laureano Momblanch Vidal
  • 10/04/1902 - Miguel Borja Abad
  • 13/07/1902 - Vicente Ribelles Pascual
  • 14/10/1903 - Felipe Carbonell Momblanch
  • 01/01/1906 - Laopoldo Momblanch Fuentes
  • 01/07/1909 - Miguel Lorente Estarelles
  • 01/01/1912 - Casimiro García Mollá
  • 01/01/1914 - Aurelio Suñer Martí
  • 01/01/1916 - Blas Mañez Bru
  • 01/01/1918 - Miguel Lorente Estarelles
  • 02/09/1919 - José Pascual Bru
  • 01/04/1920 - Antonio Hernández Mollá
  • 01/04/1922 - José Borja Perales
  • 02/10/1923 - Casto Momblanch Fuentes
  • 04/10/1923 - Bautista Monar Pavía
  • 24/03/1924 - Francisco Pla Micó
  • 26/02/1930 - Bautista Monar Pavía
  • 10/06/1930 - Aurelio Suñer Martí
  • 14/04/1931 - José Borja Perales
  • 16/10/1931 - José Daries Cuenca
  • 22/02/1936 - Rafael Gozalbo Moragues
  • 01/02/1937 - José Varoch García
  • 24/04/1938 - Rafael Gozalbo Moragues
  • 29/01/1939 - Juan Bautista Lloret Verdú
  • 13/03/1939 - Evaristo Guillem Boluda
  • 29/03/1939 - Enrique Mateu Zorraquino
  • 08/06/1941 - Aurelio Suñer Monar
  • 02/11/1943 - Federico Barberá García
  • 08/11/1948 - Francisco Pla Sanz
  • 12/02/1951 - Leopoldo Carbonell Benavent
  • 16/09/1955 - José Monar Gozalbo
  • 04/12/1961 - José Garcés Lloret

Economia[modifica]

D'economia tradicionalment agrícola, Cavanilles, en 1709 ens conta que produïa arròs, vi, oli, garrofes, blat, dacsa, seda, llegums i hortalisses, també tingué un important passat terrisser, diversos historiadors diuen que en el segle XIV hi havia fins a quaranta fàbriques de ceràmica que, amb el pas del temps anaren desapareixent per diverses causes,sobretot per l'expulsió dels moriscs en 1609.

L'agricultura és l'activitat més important encara. Basada en el cultiu i comerç predominant de la taronja i fruiters variats. Pel que fa a la indústria, este sector està dedicat majoritàriament a la manipulació i envasament dels cítrics. Encara que hi ha altres indústries menors.

Cultura[modifica]

L'educació en Càrcer depèn de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, titular de les competències en matèria d'educació en l'àmbit del País Valencià. Càrcer té una guarderia inaugurada el 2010 que substitueix l'antiga llar d'infants Mafalda, un col·legi d'educació primària (CEIP Pare Gumilla) i l'Institut d'ESO i Batxillerat IES Càrcer que té capacitat per albergar als alumnes dels vuit pobles de la vall.

A nivell monumental destaquen l'Església de l'Assumpció del segle XVIII i el barri de Sant Roc és el nucli antic del poble, conserva el tipisme dels pobles valencians amb arrels àrabs.

El Cano
Riu Sellent, pas per Càrcer

Els atractius naturals del lloc són la desembocadura del riu Sellent, destacant com a lloc d'interés paisatgístic; el Cano, una xicoteta presa en el Riu Sellent, pintoresc lloc de pescadors visible des del mateix pont de la carretera; i la séquia Escalona, en el tram en què creua el riu Sellent per mitjà de "l'Arcà", un aqüeducte restaurat per efectes de la riuada d'octubre de 1982.

Com a altres llocs del País Valencià s'hi celebren el mes de març les falles en honor a Sant Josep. Càrcer compta amb la falla El Corralot. Els Moros i Cristians es celebren la primera setmana de setembre. Actualment Càrcer compta amb nou comparses. Les festes patronals es celebren els dies 14, 15 i 16 de setembre en honor a Sant Isidre Llaurador, la Verge de Gràcia i al Crist de l'Agonia. Per Santa Cecília es celebra durant el novembre, a càrrec de la SAM El Valle de Càrcer.

Himne de festes de Càrcer

El menjar bàsic és l'arròs, guisat de diferents maneres: amb faves i carxofes, amb fesols i naps, en paella; l'arrel mora també es fa notar en els dolços: torrons, arnadí, coques cristines, coques de sagí, carquinyols, etc.

Referències[modifica]

  1. Censos de Població desde 1842 INE (2001)
  2. Avamet.org, web d'on s'han extret les dades (Període 2007-2016)
  3. «A Càrcer governarà una agrupació d’esquerres (5) que ha superat l’alcaldessa del PP (4)». www.riberaexpress.es.
  4. Talavera, A «Una agrupación independiente de vecinos gobernará en Càrcer» (en castellà). Las Provincias, 04-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. Junta Electoral de la Zona de Xàtiva «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Xàtiva sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Xàtiva], 90, 28-04-2015, pàg. 134 [Consulta: 3 agost 2015].
  7. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Càrcer», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  8. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  9. 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Càrcer. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]