Torís

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaTorís
Turís (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut de Torís.svg
TURIS-SUR.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Torís respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 23′ 24″ N, 0° 42′ 38″ O / 39.3899°N,0.7105°O / 39.3899; -0.7105
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
Comarquesla Ribera Alta Modifica el valor a Wikidata
Població
Total6.646 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat82,56 hab/km²
GentiliciTorisà, torisana Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície80,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud270 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialRequena
Dades històriques
PatrociniMare de Déu dels Dolors i Francesc de Borja Modifica el valor a Wikidata
Festa majorDel 7 al 17 d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataPilar Lozano Picó Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46389 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE46248 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46248 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webturis.es Modifica el valor a Wikidata

Torís (oficialment i en castellà, Turís) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Montserrat i Montroi (a la mateixa comarca); amb Alboraig, Dosaigües i Godelleta (a la Foia de Bunyol); i amb Torrent (a l'Horta Oest).

Geografia[modifica]

Situat en els confins amb la Foia de Bunyol encara que pertany a la Ribera Alta. El relleu és ondulat, com la majoria de la zona del piedmont de l'interior valencià, i tot just és accidentat per algunes llomes i turons d'orientació ibèrica i de materials cretàcics. L'altitud mitjana del piedmont en la part que correspon a Torís, es troba entre les corbes de nivell dels 280 m i els 190 m, en descens d'oest a a est.

Arrecerats a la ribera del riu Magre, la superfície presenta cims que si fa no fa voregen els 300 m d'altitud com ara les serres del Castellet (342 msnm), del Canyamar, del Portell, la muntanya del Calahuet o els Molets. En els turons i muntanyes creixen alguns pins i mates.

Torís pertany a la subcomarca de la Vall dels Alcalans.

Nuclis[modifica]

Història i orígens[modifica]

Als jaciments del Montrotón, l'Alt del Coll dels Barracons, l'Olivereta del Canyamar, Carència, Sabotxa i del Castellet hi ha restes del Bronze valencià. També hi deixaren petjada ibers, romans i musulmans.

Jaume I, el 15 d'abril del 1275, confirmà a na Garcia Gombald la donació del castell de Torís que feu a son pare, Gombald (altres citen Gerard) d'Entença quan la conquesta. Consecutivament va passar pels senyorius de Pere d'Híxar, na Blanca, esposa de Jaume el Just, l'infant Alfons, o la família Mercader; el 18 de maig del 1355 l'infant Joan, lloctinent de Pere IV, va vendre a Raimon de Torís la jurisdicció del castell; després passà al duc de Gandia i, finalment, ja convertit en cap de la baronia del seu nom, al marquès de Bèlgida.

L'expulsió morisca, com a la resta del País, fou desastrosa per a Torís, que va veure sortir 200 dels seus fills; desfeta que intentaren pal·liar amb sengles cartes pobles Carles de Borja (7 de març de 1611) i Jaume de Borja i Centelles, catorze anys després.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
4.150 4.204 4.375 4.471 4.560 4.733 4.954 5.305 5.788 6.053

Economia[modifica]

L'economia torisana es basa fonamentalment en l'agricultura. La superfície conreada s'eleva al 73,1% de la total del terme. En els cultius de secà predominen vinyes, oliveres, fruiteres i cereals. La vinya és el principal cultiu i es destina tant a vinificació com a raïm de taula. El vi és embotellat per un celler cooperatiu al qual estan associats la majoria de viticultors de la població. En terrenys de regadiu, tant en la zona del riu Magre com en el pla de la Masia de Calabarra es conreen tarongers, fruiters, dacsa, hortalisses i altres productes. La ramaderia compta amb caps de boví, porcí i ruscs. La indústria és poc important.

Política i Govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 3 del Partit Popular (PP).

Escut de Torís.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Torís

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Eugenio Fortaña Fons 1.680 51,58% 7 (Green Arrow Up.svg+2)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Logo oficial Ciudadanos.svg Ismael Corell García 773 23,73% 3 (Green Arrow Up.svg+2)
Partit Popular Logo PP 2019.png Juan Bautista Guaita Puchades 673 20,66% 3 (Red Arrow Down.svg-3)
Altres candidatures[a][b] Transparent.gif 93 2,86% 0 (Red Arrow Down.svg -1)
Vots en blanc Transparent.gif 38 1,17%
Total vots vàlids i regidors 3.257 100 % 13
Vots nuls 114 3,38%
Participació (vots vàlids més nuls) 3.371 66,25%**
Abstenció 1.717* 33,75%**
Total cens electoral 5.088* 100 %**
Alcalde: Eugenio Fortaña Fons (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots de PSPV[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Requena,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2016 l'alcalde de Torís és Eugenio Javier Fortaña Fons de PSPV-PSOE.[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Baldomero González García Independent 19/04/1979 --
1983–1987 Baldomero González García Independent 28/05/1983 --
1987–1991 Baldomero González García PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Baldomero González García PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Baldomero González García PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Baldomero González García PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Pilar Blasco Domingo PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Pilar Blasco Domingo PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Pilar Lozano Picó PP 11/06/2011 --
2015–2019 Ismael Corell Garcia
Ismael Corell Garcia
Eugenio Fortaña Fons
C's
No adscrit
PSPV-PSOE
13/06/2015
09/07/2015
09/01/2016
Canvi de grup[7]
Pacte de Govern PSPV+C's+Compromís
--
Des de 2019 Eugenio Fortaña Fons PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

 Últims processos electorals[modifica]

Eleccions autonòmiques de 24 de maig de 2015: https://resultados.elpais.com/elecciones/2015/autonomicas/17/46/248.html

Eleccions generals de 2015: https://resultados.elpais.com/elecciones/2015/generales/congreso/17/46/248.html

Eleccions generals de 2016: https://resultados.elpais.com/elecciones/2016/generales/congreso/17/46/248.html

Monuments[modifica]

Vista dels carrers de Torísamb el campanar de l'església al fons
Façana de l'església de la Nativitat de Maria

El nucli antic, d'origen àrab, manté la flaire d'aquells, els seus carrers estrets i costeruts on trobem l'ampuixarra i el castell, de petites dimensions i del qual només resten els fonaments d'un parell de torres i restes de la muralla. De la resta del patrimoni torisà citarem:

Religiosos[modifica]

  • Església de la Nativitat de Maria. Edificada entre 1767 i 1777 per l'arquitecte Antoni Gilabert Fornés. De grans dimensions, és sens dubte una de les més importants d'aquelles contrades. Presenta característiques dels temples valencians d'aquella època: planta rectangular, nau principal de quatre trams, capelles laterals, ampla cúpula sobre tambor i petxines, capçalera amb capella de comunió, sagristia, trasagrari rectangular i façana barroca romana.
  • Ermita dels Dolors. De planta neoclàssica, va ser aixecada en el XVIII sobre la primitiva església. El seu interior va ser restaurat en 2000. Abans de la façana, trobem una reixa i un pati menut que presenta pilastres dòriques i un timpà amb fornícula que albergava una Verge de la Soletat.

Civils[modifica]

  • El Castellet. Es tracta d'un antiquíssim castellet musulmà, situat en un tossal allargat. Estava format per un recinte extern on es trobava l'antiga pobla i un recinte principal. Hui en dia encara es conserven restes de torres i la zona més alta, la de la torre de l'homenatge de maçoneria. Durant l'època musulmana, la proximitat de nuclis com València donava a esta fortificació un caràcter de primera línia defensiva.
  • Celler Baronia de Turís. Edifici modernista de 1920 original de l'enginyer Rafael Janini que també dissenyà l'Estació Enològica de Requena.
  • Safareig públic. De 1897 i, a hores d'ara, encara utilitzat per alguns veïns i veïnes.
  • El Pirulí. Escultura que va plantar Miquel Navarro en 1986 i que va ser objecte de fortes controvèrsies.
  • Diverses cases modernistes repartides pel poble algunes de les quals estan protegides.
  • La Carència. És un jaciment ibèric que es va descobrir l'any 1887, situat a 3 km de la localitat. Després de les excavacions fetes en diverses fases, les últimes investigacions apunten que podria tractar-se de la prehistòrica i coneguda ciutat del Kili. Han aparegut peces de pedra, metall, os i ceràmica i entre elles hi ha inscripcions sepulcrals, fíbules, monedes, escultures, vasos i ponderals. Des d'allí es veu la mar, la costa de València i l'Albufera.

Festes i celebracions[modifica]

  • Sant Antoni. Se celebra sobre el 17 de gener.
  • Falles. Se celebren al març, una setmana després del 19. Es planten 4 falles.
  • Fira Agrícola Turís Agro. A principis de maig amb degustacions de productes típics, sopars populars, exihibicions de Tir i arrossegament i expositors de sellers i altres empreses agroalimentàries de la comarca i la resta del País.
  • Festes Populars. Del 7 al 17 d'agost.

Gastronomia[modifica]

Els menjars típics són: paella de conill i pollastre amb pilotes, arròs amb bledes, paella de tomaca amb pimentons i caragols o la jaranga acompanyats pels vins del poble i complementats amb pastissos de moniato, coques fines o magdalenes.

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Administrador «Eugenio Fortaña (PSOE) fa valer la seua majoria absoluta per revalidar l’alcaldia de Torís». www.tucomarca.com, 15-06-2019.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.482 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona de Requena «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 34 [Consulta: 4 abril 2020].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). [Consulta: 27 juny 2019].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Torís», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Torís. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  7. Europa Press «Ciudadanos expulsa a seis concejales por dar la alcaldía a Compromís» (en castellà). www.eldiario.es, 17-06-2015 [Consulta: 27 desembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torís


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent