Massalavés

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaMassalavés
Escut de Massalavés.svg
Masalaves.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Massalavés respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 08′ 37″ N, 0° 31′ 18″ O / 39.1435°N,0.5216°O / 39.1435; -0.5216
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesRibera Alta Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.596 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat212,8 hab/km²
Gentilicimassalavesina, massalavesí Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície7,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud28 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialAlzira
Festa majorDarreries d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataPurificación Margarita Noguera Hernández (15 juny 2019) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46292 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE46162 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46162 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webmassalaves.es Modifica el valor a Wikidata

Massalavés és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alberic, Alzira, l'Alcúdia, Benimodo i Guadassuar.

Geografia[modifica]

Situat entre el riu dels Ullals o Verd i la Séquia Reial del Xúquer. La superfície és plana, formada per sediments quaternaris, i a una altitud mitjana de 30 msnm, sense cap accident geogràfic digne de destacar. El poble està emplaçat damunt d'un pujol des que la qual es pot albirar Alzira i fins i tot part de la muntanya de Cullera i també si el dia és clar s'observa el castell de Xàtiva.

El riu Verd, que travessa el terme, acull una reserva del samaruc i alberga també una espècie endèmica de caragol, amenaçat per la contaminació.

Història[modifica]

Alqueria musulmana que fou donada a Pere del Milà el 1294; passà als Vilaragut, que la van vendre el 1462 a Joan Fernàndez d'Herèdia; el 1520 va adquirir-la Violant Exarch del Milà; el 1537 Carles I li va concedir el títol de vila; fou senyoriu dels marquesos d'Albaida i dels ducs de Montellano i Arcos; segons Cavanilles, el 1795 produïa arròs, seda, dacsa, ordi i hortalisses; lloc de moriscs, el 1510 tenia 60 cases i el 1609, segons el Cens de Caracena, 75. Despoblat a conseqüència de l'expulsió, el 1633 tan sols tenia 33 cases.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
1.539 1.490 1.495 1.480 1.470 1.464 1.597 1.535 1.629 1.652

Economia[modifica]

Fins fa ben poc l'economia de Massalavés estava sustentada per l'agricultura (a principis de segle de l'arròs i més tard del taronger), a més d'una poques indústries del moble. En l'actualitat l'obertura del polígon logístic ha donat un impuls al poble.

La proximitat amb la capital i les bones comunicacions ha afavorit que molts massalavesins treballen en l'horta de València.

Política i Govern[modifica]

Ajuntament

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Popular (PP), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 de Compromís per Massalavés (Compromís).

Escut de Massalavés.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Massalavés

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular PP icono 2019.svg Purificación Margarita Noguera Hernández 522 53,98% 5 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Enrique Beneito Torró 324 33,51% 3 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Compromís per Massalavés Compromís (isotip).svg Alfredo Benito Llorens i Pastor 116 12,00% 1 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Vots en blanc Transparent.gif 5 0,52%
Total vots vàlids i regidors 967 100 % 9
Vots nuls 32 3,20%
Participació (vots vàlids més nuls) 999 83,95%**
Abstenció 191* 16,05%**
Total cens electoral 1.190* 100 %**
Alcaldessa: Puri Noguera Hernández (PP) (15/06/2019)
Fonts: JEC,[1] JEZ Alzira,[2] M. Interior,[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Escut

Alcaldes[modifica]

Des de 2019 l'alcaldessa de Massalavés és Purificación Noguera Hernández (PP).[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Jesús Domínguez Bañuls PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Jesús Domínguez Bañuls PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Alfonso Mateu Perales AP 30/06/1987 --
1991–1995 Vicente Villalba Huerta PP 15/06/1991 --
1995–1999 Vicente Villalba Huerta PP 17/06/1995 --
1999–2003 Vicente Villalba Huerta PP 03/07/1999 --
2003–2007 Vicente Villalba Huerta PP 14/06/2003 --
2007–2011 Enrique Doménech Sanz PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Gregorio Andreu Escrihuela PP 11/06/2011 --
2015–2019 Gregorio Andreu Escrihuela PP 13/06/2015 --
Des de 2019 Purificación Noguera Hernández PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Monuments[modifica]

L'Església de Sant Miquel va pertànyer eclesiàsticament a Alzira, de la qual es va desmembrar en 1534 per a ser erigida en rectoria de moriscs. El temple va començar a construir-se en el segle XII, en substitució de l'antiga mesquita, sent el primer lloc de moriscs de la diòcesi que es va portar a terme tal canvi. Amb més de 800 anys d'antiguitat, mostra un estil gòtic tardà. El retaule contenia una imatge de Crist suposadament miraculosa que per desgràcia va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola quedant solament unes poques restes. L'església de Massalavés és considerada església de Roma sent l'única fora de la capital italiana que ostenta eixe títol. Segons sembla, li va ser concedit quan el senyoriu pertanyia als Milà que eren parents dels papes de la família Borja.

També es poden observar les restes de la Porta de Castell en el que abans era l'antic Ajuntament. Hi destaquen també la Torre dels Milà i el llavador.

Festes[modifica]

El 23 i 24 d'agost són les Festes patronals en honor del Santíssim Crist de Massalavés (patró de la vila), Sant Miguel i Santa Maria Magdalena.

Vista panoràmica de Massalavés


Referències[modifica]

  1. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.436 [Consulta: 29 abril 2020].
  2. Junta Electoral de Zona d'Alzira «Edicto de la Junta Electoral Zona de Alzira sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 66 [Consulta: 2 agost 2019].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 2 agost 2019].
  4. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Massalavés», 26-05-2019. [Consulta: 1r agost 2019].
  5. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Massalavés. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massalavés
Vegeu texts en català sobre Massalavés a Viquitexts, la biblioteca lliure.