Llombai

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llombai
Escut de Llombai
(escut)
Localització

Localització de Llombai respecte del País Valencià Localització de Llombai respecte de la Ribera Alta


Municipi de la Ribera Alta
Plaça de la Creu
Plaça de la Creu
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Alta
Manc. del Marquesat
Manc. de la Ribera Alta
Picassent
Gentilici Llombaí, llombaïna
Predom. ling. Valencià
Superfície 55,57 km²
Altitud 100 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
2.787 hab.
50,15 hab/km²
Coordenades 39° 16′ 55″ N, 0° 34′ 21″ O / 39.28194°N,0.57250°O / 39.28194; -0.57250Coord.: 39° 16′ 55″ N, 0° 34′ 21″ O / 39.28194°N,0.57250°O / 39.28194; -0.57250
Distàncies 28,8 km de València
21,5 km d'Alzira
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 PP, 3 PSPV i 3 IPL
Anselmo Cardona Puig (PSPV) (2015)
Codi postal 46195
Codi territorial 46156
Festes majors Del 17 al 26 d'agost
Patró/Patrons Mare de Déu del Roser
Web

Llombai és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alfarb, Catadau, Montserrat, Montroi i Real de Montroi (a la mateixa comarca); i amb Dosaigües i Picassent (a les comarques de la Foia de Bunyol i l'Horta Sud respectivament).

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal es troba en la denominada Vall dels Alcalans, antiga comarca històrica que s'integrà posteriorment a la Ribera Alta com a subcomarca. El riu Magre serveix de límit natural amb el terme de Montroi en una longitud de 3.600 metres i vessa les seues aigües al riu Xúquer. La topografia oscil·la entre les cotes de 130 i 235 metres snm.

El poble forma pràcticament una conurbació amb Catadau i Alfarb.

Història[modifica | modifica el codi]

Encara que els seus orígens poden remuntar-se a l'època romana com ho testimonien les làpides i inscripcions trobades al seu terme, Llombai fou una alqueria musulmana, de la qual depenien Alfarb, Catadau i Alèdua, ocupada per les tropes de Jaume I el 1238 i donada a Guillem de Galàubia; de població mixta de cristians i moros, el 1261 va comprar-la Roderic Martín d'Azagra, i el 1306 pertanyia a Gonçal Garcia, senyor de Moixent.

El 1329 es crea la parròquia; el 1338 passà als Centelles i el 1494 fou adquirida a aquests per la casa ducal de Gandia. El 1530, Carles I atorgà el títol de marquès de Llombai al primogènit del duc de Gandia, Francesc de Borja i Aragó, cavallerís major de l'emperadriu Isabel. El 1522 els agermanats d'Alzira saquejaren el poble i batejaren a la força tots els moros; el 1525 es dóna validesa d'aquests baptismes, es tanca la mesquita i s'obliga els conversos a lliurar les armes; Francesc de Borja va fundar-hi el 1545 el convent de dominics de la Santa Creu; els moriscs que hi romangueren pertanyien a la fillola d'Alberic i la seua expulsió va provocar la sublevació dels del marquesat, que nomenaren rei a un morisc de Catadau, anomenat Vicent Turixí. El 31 de maig del 1611, Carles de Borja donà carta pobla a vint-i-tres nous veïns cristians vells per a repoblar Llombai, que s'uniren a l'antic nucli de cristians vells que ja hi vivien, arribant la població de la vila de Llombai a una xifra total d'entre 63 i 73 veïns[2]. La repoblació d'Alèdua, però, va fracassar, i l'antic lloc morisc quedà despoblat des de llavors.

En el segle XVIII el marquesat de Llombai passà successivament als Pimentel, comtes-ducs de Benavent, i als Téllez-Giron, ducs d'Osuna; segons Francesc Benlloch, governador del marquesat, el 1756 Llombai tenia 1.802 fanecades de regadiu i 2.994 de secà; els conreus i la seua partició amb el senyor eren: la fulla de morera (seda), 1/5 en regadiu i un 1/15 en secà; l'oli, 1/5; les garrofes 1/6; el vi i la pansa 1/12; el blat 1/6 i 1/11; el panís 1/6. En les guerres del Francés i en les carlistes fou testimoni de diversos enfrontaments. Al llarg de la seua història ha pertangut a Alfarb i a Alginet.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2011
2.224 2.190 2.227 2.220 2.228 2.271 2.240 2.320 2.382 2.600 2.786

Economia[modifica | modifica el codi]

El poble es manté en un estat econòmic acceptable a causa de les activitats relacionades amb la indústria de confecció en pell i a les activitats agrícoles i ramaderes. A més s'està convertint en un apreciat punt del turisme de l'interior gràcies als seus paratges naturals.

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors: 5 del Partit Popular, 3 del Partit Socialista del País Valencià-PSOE i 3 d'Independents per Llombai.

Escut de Llombai.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Llombai

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) logo.png José Forés Sanz 770 45,03% 5 (Red Arrow Down.svg-1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Anselmo Cardona Puig 511 29,88% 3 (Red Arrow Down.svg-1)
Independents per Llombai (IPL) IPL.png Josep Enric Fores Rosell 404 23,63% 3 (Green Arrow Up.svg+2)
Vots en blanc Transparent.gif 25 1,46%
Total vots vàlids i regidors 1.710 100 % 11
Vots nuls 51 2,9%**
Participació (vots vàlids més nuls) 1.761 82,25%**
Abstenció 380* 17,75%**
Total cens electoral 2.141* 100 %**
Alcalde: Anselmo Cardona Puig (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots: 3 de PSPV i 3 d'IPL[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona de València.[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des del 2015 l'alcalde de Llombai és Anselmo Cardona Puig (PSPV).[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicente Bartual Ferrando PCE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicente Bartual Ferrando
Francesc Joanes Llorens
Vicente Forés Peris
PSPV-PSOE
PCE-PCPV
AP-PDP-UV-UL
28/05/1983
n/d
n/d
--
1987 - 1991 José Sanz Durá UV 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Sanz Durá UV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Mª Monserrat Forés Martínez PRSV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Mª Monserrat Forés Martínez PRSV 03/07/1999 --
2003 - 2007 David Cervera Sanz PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 David Cervera Sanz PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 José Forés Sanz PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Anselmo Cardona Puig PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església de la Santa Creu. Construïda en l'antic convent dels dominics, fundat el 1545 per ordre de Sant Francesc de Borja, 1r Marquès de Llombai. Es tracta de l'últim exemple del gòtic rural valencià construït.
  • Ermita de Sant Antoni Abat. Segle XVII.
  • Castell d'Alèdua. Bell exemple de construcció musulmana de defensa taifal, visible des de tot el Marquesat. Solament se'n conserva la torre principal i part del mur defensiu d'aquesta. És molt similar als altres castells de la zona, especialment els de Benifaió (Torre Mussa i Torre de la Plaça), Espioca i altres.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Cova de les Meravelles. Amb estalactites i estalagmites, va ser l'escenari de la llegenda del Morisc Texixí amagat en la Cova, que van trobar el comte de Carlet Jordi de Castellví i altres. La història confirma que Texixí va ser trobat en la Mola de Cortes.
  • Besori. Muntanya de 360 m. Va ser vèrtex geodèsic per a la triangulació cartogràfica de l'Estat Espanyol, i avui dóna nom a nombroses associacions culturals.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni. El 17 de gener.
  • Festa de la Sang. El segon dimecres de juliol se celebra des de fa molts anys amb eixides al camp i a la muntanya. Actualment les eixides es fan a les platges. És una festa que, tot i coincidir amb la festivitat de la Santíssima Sang, no té cap component religiós en aquest poble i en els veïns d'Alfarb i Catadau.
  • Festa del Roser. El primer diumenge d'octubre, en honor a la Mare de Déu del Rosari, patrona canònica de la població. Actualment només s'hi celebra una missa i la solemne processó en honor a la patrona. Des del 2004, la vespra s'hi celebra una "dansà" a càrrec de l'Escola de Danses d'Alfarb.
  • Festes d'estiu. Del 17 al 26 d'agost.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. Ardit, Manuel (2004). Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX. Catarroja - Barcelona: Editorial Afers, pàgina 82. ISBN 84-95916-19-3
  3. Alós, C. «Nou equip de govern Compromís + PSPV-PSOE de l'Ajuntament de Guadassuar» (en castellà). Levante-EMV [Alzira], 13 de juny de 2015 [Consulta: 3 novembre 2015].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 2 de juny de 2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  5. Junta Electoral de la Zona de València. «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 90, 28 d'abril de 2015, pàg. 43 [Consulta: 3 agost 2015].
  6. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Llombai», 24 de maig de 2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Llombai. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llombai Modifica l'enllaç a Wikidata